dimecres, 23 de juny del 2021

Caminada pel Vinalopó Mitjà i el Carxe

 Del Pinós a Raspai i el Pinós (19/5/2017)

El Pinós

Em vaig decidir, aprofitant l'avinentesa que havia d'estar dos dies pel sud fer aquesta etapa d'el Camí.  Sempre que faig el camí sol trobe gent que m'explica coses sobre el seu poble. En aparcar el cotxe al Pinós després de quasi quatre hores de cotxe, en baixar del cotxe em va eixir a veure la propietària de la casa i em va dir que anara tranquil, que ella des de la finestreta tindria cura del cotxe, vaig agrair-li a la dona la seua amabilitat i vaig gaudir el  seu valencià del Pinós, que em mostrava els trets de la nostra parla, d'una llengua viva. La dona major es va mostrar molt amable i em va convidar a conèixer el seu poble.

Per una plana de vinya
Com volia fer l'etapa a l'inrevés, vaig iniciar l'anada pel camí mes curt, molta part d'el camí era plantada de vinya, que al més de maig es trobava a la primera brotada. Vaig preguntar a un llaurador per la muntanya que tenia davant, era la serra del Carxe, hui m'endinsaria en aquesta peculiaritat de la nostra llengua. De tant en tant preguntava als llauradors si aquell camí portava a Raspai, era d'agrair que em contestaven en valencià i un plaer notar que la salut de la llegua en uns territoris tan meridionals estava viva. Un llaurador en un valencià perfecte em va senyalar la serra del Carxe. Caminava per un camí asfaltat dintre d'una valleta que anava pujant, prompte al darrera ja apareixia el Pinós però no es veia Raspai, això si, la serra  del Carxe i les del voltant es mostraven imponents. 

Raspai
Finalment ja quasi baix de la serra em va aparèixer  al davant un xicotet poblet on ressaltava l'església. Era Raspai, em trobava ja a la circumscripció de Múrcia, però les ratlles administratives artificials  quan pots seguir parlant la teua llengua no tenen cap valor.
Vaig entrar  al poblet, un primer panell m'indicava Raspai(Yecla), pels noms dels carrers  era evident que en aquell poble els drets dels parlants havien caigut a un pou. El poble era molt buit i em costava trobar cap  ànima pel carrer. Hi havia com dos nuclis de població, en el de més amunt hi havia l'església.

Vaig trobar una dona que em va explicar  que hi havia algunes cases que pertanyien al Pinós i d'altres a Yecla. Que ella era del Pinós però era casada amb un home de Raspai. L'amor i les relacions humanes tampoc eren frenades per les barreres administratives, i vaig veure que era molt fluïda la relació entre el Pinós i Raspai. Em va orientar on estava el bar, vaig tornar a refer el camí fins als primers carrers del poble, on hi havia el panell. L'ama del bar em va explicar que sempre havien parlat en valencià, que antigament anaven a l'escola a Yecla, un autobús els hi portava, però ara ja no hi havia  tants infants al poble, quatre o cinc i anaven al Pinós.

Vaig pensar que això reforçaria la vida de la llegua al Carxe, si les criatures estaven escolaritzades en català. Després que la xica del bar em contara  les  peculiaritats del Carxe, i escoltar la musicalitat del valencià del llogaret vaig seguir el camí, vaig pujar a la plaça de l'església i  vaig fer l'etapa cap al Pinós  ara pel camí més llarg.

 Camí del Pinós

 Com el camí de tornada tenia més altura  tenia una visió més elevada de la vall i una panoràmica de les vinyes molt més bonica. Per altra banda es podien veure Raspai a la meua esquena i  al meu front es veia el Pinós.
Vaig seguir per la canyada reial, i així vaig passar per una ermita, però sobre tot l'encant del camí de terra amb les vinyes verdejant fent dibuixos a l'horitzó, i els marges de pedra en sec, mentre un tractor anava passant per tots els solcs.
Prop ja del Pinós a una caseta de camp  pasturaven un centenar de porcs vietnamites, de raça menuda, i una mica més prop un camp de llentilles en flor, són especies que no havia vist, que el paisatge em regalava. 

El Pinós
Ja al Pinós em vaig allargar a la torre del rellotge, i l'església. En una paret a la  vora la plaça havien pintat una escena del mercat  al poble de feia molts anys. Vaig segellar el carnet  de l'etapa a un bar de la plaça. En arribar al cotxe em va rebre  la dona amable, em va parlar de la importància del marbre del Pinós i la visita  de la pedrera, orgullosa del seu poble i transmetent-me la seua estima, em va donar una revista que parlava del poble i editava l'Ajuntament.
Una etapa, uns records, un Camí, un paisatge, unes vivències, una gent. Una història per guardar.
 Podeu seguir la traça a l'enllaç de Wikiloc
Vinyes al Pinós, de fons la serra del Carxe

 La serra del Carxe i Raspai

 Entrada del poblet de Raspai, al Carxe.



Plaça de Raspai

Vinyes alVinalopó , i de fons la serra del Carxe




Porcs de raça Vietnamita




La torre del rellotge del Pinós

Mural  a la plaça del Pinós


 Església de Raspai al Carxe.


Mural  a la plaça del Pinós



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada