dilluns, 13 de gener del 2020

IV Aplec d'el Camí pel Baix Vinalopó i l'Alacantí: de Santa Pola a Tabarca. 2/11/2018

Santa Pola
Ens vam trobar al parc del Palmerar de Santa Pola, persones vingudes de l’Alacantí, del Comtat, del Baix Ebre, de la Marina, de la Plana, de la Plana de l’Arc i del Maestrat. Vam explicar el full de ruta del dia; era l'aplec d’el Camí. Representava un cap de setmana important, hui iniciàvem un dia que prometia molt. Després de fer la revisió dels inscrits i de veure  que totes les persones estigueren vam iniciar el Camí.

L'etapa de hui era de Santa Pola a Tabarca, i per la vesprada faríem la tornada cap a Santa Pola. Formava part de la primera etapa del tram del Vinalopó i el Carxe, tot i que Tabarca pertanyia a Alacant i per tant a l'Alacantí, i Santa Pola ja formava part del Baix Vinalopó.


La vil·la romana
Vam creuar el majestuós jardí de Palmeres fins arribar a la vil·la romana, estava protegida i no vam poder passar, però des de la tanca es veia bé. Les parets es trobaven en prou bon estat per poder veure la silueta del jaciment. 

El que de veritat ens va sorprendre era el dibuix i la conservació del mosaic, tant pel que feia als carrers com dins de les cases. Estava conformat per milers de bocins de xicotetes pedres de colors, que juntes formaven els dibuixos magnífics del mosaic.

Vam creuar el mercat, escampades hi havia moltes parades de tot tipus, de verdura i fruita. Es notava el guirigall de la gent comprant i de les persones venedores feinejant. Al darrere de tot l'enrenou hi havia l'edifici del mercat.


El castell de Santa Pola
Després de creuar alguns carrers vam arribar al castell de Santa Pola, destacaven els grans baluards i la porta principal on hi havia l'espadanya amb la campana i el rellotge. Dalt de la porta hi havia l'escut d'armes.

Vam entrar dins on hi havia la plaça d'armes, estava voltada per la muralla del castell totalment tancada, únicament hi havia la porta principal per on havíem entrat.


Les tabarqueres
Després de fer-nos una foto de grup vam continuar cap al port fins on estaven aparcades les tabarqueres. Eren els vaixells que durant tot el dia anaven de Santa Pola a Tabarca, i a l'inrevés, i portaven gent a l'illa, i després la tornaven a Santa Pola.

Tabarca era una visita que volia fer des de feia molts anys, i hui intentaria complir aquesta assignatura pendent. També Santa Pola era un record en el meu inici d’el Camí.

Cap allà a l’any 2006 iniciàvem la definició de l’itinerari pel Baix Vinalopó, quan jo sol, amb un mapa i molta il·lusió vaig començar el meu viatge, vaig fer els primers passos buscant camins del port de Santa Pola a la Marina, que era una població més al sud que depenia d’Elx.

Vam traure els bitllets per embancar-nos, vam contar les persones del grup, perquè després no ens en faltés cap, i ningú s'hagués de quedar a terra. Vam pujar la passarel·la i vam agafar posicions al vaixell, amb l'emoció al cor, esperant el moment de la partida. 

Mentre ens acostumàvem a la tremolor de les ones i ens allunyàvem de la terra ferma. La costa es retallava al nostre davant, sobreeixia el cap de Santa Pola, la seua falda estava vestida d'edificis, com una bromera de ciment que ofegava la serra, malauradament com molta part de la costa. Però la serra del cap encara estava brodada amb sendes que eren com fils d'or bru d'una noble tela, que sobreeixien d'entre la vegetació. Que el més gran tresor era haver conservat aquest trosset de serra a la vora de la mar. La torre sobreeixia per sobre com una petita joia d'un vell vestit.


El viatge en vaixell
Mentre anàvem apropant-nos a Tabarca, Graeme ens va fer una explicació de la història de l'illa, era anomenada també Nova Tabarca.


La història de Tàbarca
«Al nord de Tunísia hi havia una illa que es deia Tabarka, ocupada per genovesos, aquests van ser esclavitzats i no podien eixir, i estaven força reprimits, llavors el rei Carles III va comprar la seua llibertat.

L’illa Plana o Nova Tabarca era un punt estratègic per a pirates i corsaris per tindre'l de campament base, per després atacar la costa, especialment Alacant i Santa Pola. Per això va fer que s'instal·laren 69 famílies de genovesos, primer a Alacant i després a l'illa de Tabarca, a canvi de protegir-los, i construir-los el poble fortificat, i així evitar que els pirates pogueren aprofitar l'illa per atacar la costa.


 Però el gran regal de la llibertat tenia un preu, i era la dificultat de viure en una illa, que no tenia aigua dolça. La llengua originària parlada pels genovesos era el lígur, però al cap de dos anys ja havia desaparegut, i l'havien substituït ràpidament pel català, no deixant ni rastre d'ella. Actualment però, els natius són els que més valencià parlen. Nova Tabarca es va convertir en un bastió emmurallat i a poc a poc el poble va anar creixent, es va anar diferenciant el poble del camp.».

Vam mirar a proa i va aparèixer un gran portaavions al nostre davant. No era un vaixell, era l'illa Plana. Aquell immens buc de guerra tal com ens anàvem apropant anava retallant-se més sobre l'horitzó. Es diferenciaven; el portal, la muralla, l'església, les cases, la costa, i tots els detalls de l'illa.


Per sota del nivell marí
Balma no feia més que córrer d’ací cap allà gaudint del paisatge i del vaixell, de notar el trencar de les ones a proa, i del saltironeig de la bromera enfurida. De sobte vam veure que molts dels passatgers van baixar per unes escales cap a l'interior de la nau. Vaig tindre un dubte, m'endinsava en les profunditats del catamarà o preferia quedar-me a coberta per veure com atracava al port?. 

Vaig seguir a Balma escales avall, l'espectacle que ens regalava la natura en aquell moment especial era necessari gaudir-lo. Estàvem per sota del nivell de l’aigua i ens vam hipnotitzar veient els peixos nadar al nostre costat, així com poder veure passar alguna medusa. De seguida vaig traure la càmera, la meua caçadora d'imatges per desar aquell moment i fer-lo etern, però els peixos eren molt ràpids i ens costava agafar-los en el moment òptim.


Arribem a Tabarca
En aturar-nos l'encarregat del vaixell ens va fer pujar a coberta, era el moment de baixar i descobrir Tabarca.
Ens trobàvem al centre de l’illa, a la part més estreta, a la nostra esquerra estava la part salvatge i a la dreta el poble. Més enllà es veia clarament la costa de Santa Pola, amb el cap de Santa Pola i el port d'on havíem eixit pel matí.

Com qui es deixava les sabates per eixir de la dutxa, hi havia un estol de barquetes que estaven panxa per amunt, esperant que algú les fera navegar. Si tota la gent del grup ens agafàvem de les mans segurament creuaríem tota l'illa per la part més estreta
Ens vam endinsar al nucli urbà i vam passar per l'antic portal que ens portava al poble. Vam aturar-nos al bar per esmorzar, cadascú va demanar el que va voler, després ens vam encaminar per visitar l'illa.


La ruta per Tabarca
Vam iniciar el passeig pels camins de terra, voltats d'una vegetació a base de matolls i plantes resistents a la sequera i a la salinitat, que es repartien per tota l'illa.
Una impressió curiosa era caminar per una illa prou gran com per tenir una població, però prou xicoteta com per notar en tot moment la sensació de trobar-te envoltat de mar per totes bandes.


Un tresor en mig la mar
Vora la senda vam trobar un panell que deia el següent:
« La coneguda com a illa de Tabarca és en realitat un diminut arxipèlag conformat per quatre illots i esculls. Està situat enfront del cap de Santa Pola a escasses tres milles nàutiques de la costa peninsular més pròxima i a més de déu de la badia de la ciutat d’Alacant, ciutat a la que pertany administrativament des de finals del segle XVIII. L’illa principal coneguda com a Illa Plana és la de major superfície, amb prop de 30 ha de terreny, junt amb esta illa, on s’alberga la població històrica se situen una altra sèrie d'illots com és el cas de la Pedrera al W., la Galera al sud., i la Nau a l’E., i esculls, la majoria al front del perfil sud de l'Illa Plana, com son la Naveta, Sabata, Cap del Moro, Escull Negre o Escull Roig.

A pesar de totes les dificultats Nova Tabarca es un paradigma de patrimoni natural i cultural i d'ací la seua declaració de Bé d'Interès Cultural com a Conjunt Històric des de 1964, així com a reserva marina pel seu interès pesquer al seu entorn marí,». «Principalment basant-se en l'excel·lent condició de la seua praderia de Posidònia oceànica, planta marina endèmica del Mediterrani.».

La torre de Sant Josep i el cementeri
Ara teníem una bona visió de la torre de Sant Josep que dominava tota l'illa, tot i que quan tornaríem per l'altre costat també la veuríem i ens farien una explicació al respecte.
L'illa era estreta, la vegetació baixa i el camí recte, per la qual cosa era difícil perdre a ningú, ja que es veia molt bé a molts quilòmetres de distància. Vam passar per un trosset de costa on les algues s'acumulaven formant grans pilons vora la platja. 

Ens vam allunyar de la mar per apropar-nos al far, a la vora hi havia una casa en runes, era curiós poder veure les pedres de la paret total ment rossegades pel vent marí. Aquestes s'anaven desfent amb els anys, i anaven agafant formes diverses, algunes quasi havien desaparegut deixant l'espai que ocupaven dintre de la paret, d'altres estaven foradades com un formatge de gruyère. Vam seguir endavant fins al cementeri, vam poder entrar-hi, una peculiaritat de les làpides eren els cognoms, on es veia l'herència genovesa com Jaccopino, en una altra com el Bubo, hi havia la imatge de l'illa de Nova Tabarca.

El darrer escull cap a l'est
Vam eixir del recinte i vam arribar fins al darrer bocí de terra. Més enllà, un escull amb una creu i la immensitat de la mar, on les ones es barallaven esquitxant d'escuma la roca. Era com si intentaren arribar a la creu que coronava el seu cim. Semblava que haguérem arribat a la fi del món, una darrera marca de ferro a sobre d'un penyal, i l'horitzó al darrera on es fonien en tots els colors del blau, com en una abraçada entre la mar i el cel.

Vam tornar cap al poble per la vessant nord de l'illa, ens vam aturar un moment i Josep ens va fer una explicació de la història de la torre de Sant Josep.
«La torre va ser utilitzada com a presó de l'estat l'any 1838, a la guerra civil per retindre presoners carlins, després va ser caserna de la Guàrdia Civil, i actualment es fa servir com a institut d'ecologia litoral.


L'afusellament a la torre de Sant Josep
Les represàlies entre liberals i carlins van ser molt sagnants i es va donar l'ordre d'execució immediata dels presoners carlins custodiats a l'illa, així el 12 de novembre a l'alba, va partir un petit contingent militar del port d'Alacant comandat per un capità. A la seua arribada a l'illa van ser rebuts pel governador d'aquesta. No va haver-hi cap pietat i no ho van poder evitar, i als extramurs de la població, vora la platja, el batalló d'afusellament van passar per les armes els 19 presoners carlins.».


El Museu de Tabarca
Després de l'explicació vam seguir caminant fins arribar al museu de Tabarca, dins de la sala vam poder veure molts panells il·lustracions de la història de Tabarca i de la seua riquesa natural. Mentre la gent anava escorcollant els panell i dibuixos, jo vaig anar amb la xica del museu per segellar l'etapa amb els carnets d'el Camí amb el logo del museu de Tabarca.


Després de creuar el misteriós portal de pedra rossegada i el restaurant nou Collonet em vaig trobar amb tot el grup que m'estaven esperant al poble. Ens vam disposar a veure el poble. Estava constituït per cases baixetes d'una planta, amb una estructura quadriculada i carrers empedrats, tranquils. 

Vam seguir per buscar la platja de ponent. El far es veia per sobre de la vegetació allà lluny. Més a prop hi havia la passarel·la del port amb les barquetes al costat.
Vam passar al baluard del nord on Santa Pola i el cap de Santa Pola es veien amb molta claredat, i tot el relleu que envoltava els pobles, així com també la costa d'Alacant.


L'església
Ara ja teníem al nostre davant l'església, el seu doble campanar sobreeixia per sobre de totes les edificacions. Moltes persones ens preguntàvem l'enigma de les finestres, amb aquesta forma tan especial, però al mateix temps tapiades amb marbre.

A la façana principal hi havia un blasó amb un escut, però el vent marí havia erosionat pràcticament tot el relleu que pogués identificar el treball sobre la pedra, sols quedava la corona i una resta d’una fortificació.

Vam seguir cap a la part de més a ponent, on es veia l'escull de la Pedrera, i restes d'una fortificació. Li vam donar la volta resseguint la costa , un portal ens deixava una finestra cap a Santa Pola pels camins de la mar. A la paret d'una casa es podia veure un mural preciós amb la silueta de l'illa i una xiqueta jugant.

A la costa sud veiem més penya-segats i restes d'un mur, construït amb pedres gruixudes, com moltes pedres de l'illa arrapades pel vent.


El poble
Vam passar per una caleta on la mar bufava al fons d'una cavitat. Després de creuar els carrers estrets i les places tranquil·les del poble trobava una buidor. Era una sensació estranya, de mancança d'algun element quotidià que omplia la meua vida, i formava part del paisatge dels carrers dels pobles per on passàvem. 

Era com si férem un salt en el temps d'alguns segles endarrere, ja que no hi havia cotxes. Fins el poble més menut que hem caminat els cotxes arribaven fins al darrer racó i plaça. Trobar un poble on no hi havia cotxes ni carreteres asfaltades, tan prop de la civilització, al costat d'Alacant, era una experiència única. Evidentment l'illa era tan menuda que no tindria sentit, ja que es podia anar a tot arreu a peu.

Si que ens van contar que a principis de segle XX va haver-hi algun projecte per destrossar l'illa i convertir-la en terra d'especulació. Afortunadament es va salvar de convertir-se en un niu de gratacels i hotels. Era un miracle conservar aquesta meravella de natura i costa verge.


El dinar
Vam arribar al bar després de recórrer cada raconet de l'illa, cada paisatge i notar cada olor.
Ara ens disposàvem a degustar la cuina tradicional de Tabarca: «El caldero»
La gent del grup va coincidir i tothom ens vam quedar sorpresos que al primer plat d'arròs sols ens van traure la meitat dels plats, vam haver de compartir el plat d'arròs amb la persona que teníem al costat, podria ser per la mancança de plats per part del restaurant.?

Per finalitzar l'àpat ens van fer el plat més tradicional de Tabarca: «El caldero», els cambrers van posar a la taula un recipient gran de peix amb creïlles i salsa. 



L'assemblea d'el Camí
En acabar de dinar vam passar la llibreta i ens vam disposar a fer l'assemblea d'el Camí, no hi havia massa espai i ens vam adaptar al lloc, vam fer un rogle a la  vora del restaurant i vam reflexionar sobre les activitats de l'any i el nostre funcionament.

Mes tard ens vam encaminar per la passarel·la del port per agafar el vaixell de tornada. Vam haver uns moments de nervis quan Tica ens va comentar que no trobava el bitllet, finalment vam pujar tot el grup al vaixell.


La tornada a Santa Pola
A la tornada cap a Santa Pola el paisatge tenia una màgia especial, al nostre darrera Tabarca quedava reduïda a un vaixell sobre la mar, i al nostre davant el grup de caminants gaudíem de veure el capvespre a Santa Pola. El sol reflectia la darrera llum a sobre de l'aigua, i les ones eren com una immensa roca de pissarra en moviment, espurnejada pel darrer reflex solar. Un espectacle que es repetia tal vegada cada dia, però que ens feia reflexionar sobre la bellesa i la màgia de les coses senzilles i quotidianes.

En arribar a Santa Pola ens vam acomiadar de les persones que no tornaven a l'endemà. Nosaltres ens vam dirigir a Alacant, on Vicent Iborra ens va fer honor de la seua hospitalitat, i ens va acollir a sa casa, al barri de l'Albufereta, per poder descansar, ja que a l'endemà teníem la visita d'Alacant.
 Podeu veure l'itinerari descrit al següent enllaç de wikiloc.


Passeig pel parc del palmerar de Santa Pola

Vil·la romana de Santa Pola

 Mosaic a la vil·la romana de Santa Pola

 Detall del mosaic al carrer de la vil·la romana

 Vil·la romana de Santa Pola


 Mercat de Santa Pola


Castell de Santa Pola

 Castell de Santa Pola

 Portal del castell de Santa Pola

 Escut d'armes del castell de Santa Pola

 Plaça d'armes del castell de Santa Pola


Entrem al castell de Santa Pola

Port de Santa Pola amb les Tabarqueres

 Port de Santa Pola, camí de Tabarca

 Costa de Santa Pola, 

 Cap de Santa Pola, camí de Santa Pola, des de la Tabarquera



 Cap de Santa Pola

 Illa de nova Tabarca



 Tabarca

 Església de Tabarca

 Tabarca

 Tabarca des del catamarà

Vista per sota del catamarà

 Peixos nadant sota el catamarà

Platja de Tabarca



 Porta de la població de Tabarca


 Illa de Tabarca


 Esmorzem al restaurant

 Una bona amanida per esmorzar

 Iniciem el recorregut per Tabarca

 Caminem per l'illa Plana

 Vista de Tabarca

 Torre de Sant Josep

 Caminant pels camins de l'illa Plana




 Extrem de l'illa de Tabarca més oriental


 Illot de la Galera més al sud



 Detall de les sendes i la vegetació a l'illa de Tabarca


 Restes d'algues a la vora de la platja


 Restes d'una construcció al mig de l'illa

 Torre de Sant Josep

 El far a l'illa de Tabarca

 Paret de pedres rossegades com un formatge


 Far de l'illa

 Senda i vegetació a l'illa de Tabarca






 Detall d'una làpida i la imatge de Tabarca 

 Cementeri de Tabarca

Extrem més oriental de l'illa i l'illot de la Nau al fons

 Part més occidental de Tabarca i illot de la Nau

 Tabarca en la part més occidental i de fons la costa d'Alacant

 Caminem per Tabarca

 Museu de Tabarca

Racó de Tabarca

 El grup del Camí

 Carrers de Tabarca


 Costa nord  de Tabarca


Església de Tabarca

Costa de l'Alacantí des de Tabarca



Església de Tabarca

Detall de les finestres de l'església


 Detall de l'escut picat i erosionat pel vent marí




 Muralles a la part més occidental de Tabarca

 Baluard més occidental de Tabarca i illot  de la Pedrera

Baluard més occidental de l'illa i cap de Santa Pola

 Mural del vaixell i la xiqueta









Carrers sense cotxes a Tabarca

 L'església de Tabarca

 Els restaurants

 Els carrers de Tabarca

 El pirata a la vora del restaurant

 Portal a l'entrada de la població



Dàtils

 Caldero

 Museu de Tabarca


 Tabarca

 Posta de sol pel cap de Santa Pola

Espectacular posta de sol