dimecres, 12 de juny del 2019

Caminada per la Plana Baixa i la Plana Alta: de Vila-real a Almassora. 16/6/2019

Ens trobem a Vila-real
Ens vam trobar a l'estació de tren de Vila-real, vam fer el rogle  a una ombra i vam  explicar el Camí. De darrera nostre va eixir una veu increpant-nos perquè callàrem,  no la deixàvem dormir. Vam traslladar el rogle a  un indret on no tinguérem problemes.  Vam fer un recordatori del full de ruta del dia i del projecte El Camí, ens vam presentar i vam iniciar el recorregut.


El nucli antic de Vila-real
En creuar la carretera de l'estació teníem el primer element. Vam passar per davant del magatzem de Cabrera, ens vam situar  a principis del segle XX, amb el treball relacionat amb  la taronja i la seua importància econòmica per als pobles de la Plana. Vam seguir pel llarg passeig de plataners fins arribar a la  la sèquia Major, que creuava la població. En aquest cas vam recordar la importància de l'aigua i  el recorregut de la sèquia Major des del riu Millars fins a Vila-real. Vam veure com els portells de la sèquia constituïen files, i amb els anys i el creixement de la població les files esdevenien  carrers.


Vam arribar al molí de la Vila, era el molí medieval més antic tot i que  havia sofert una restauració. A les caminades anteriors a la rehabilitació  vam veure el seu estat, més colgat de terra i arbusts. Vam seguir tot girant a la dreta, ara  hi havia  dos elements importants, el convent dels Franciscans i l'antic hospitalVam recordar la funció  d'acollida de la gent  de l'hospital en temps medievals, més que  de guariment. En veure el convent dels Franciscans obert vam intentar visitar-lo per dintre, però en veure'ns entrar  el senyor capellà ens va enviar de l'edifici.


El recinte emmurallat
Va ser una llàstima la poca acollida que van tindre. Vam seguir cap al centre, ens vam desviar per un carrer per veure la torre Motxa. Ací vam recordar el naixement de Vila-real i l'estructura de quadricula, així com la situació de la torre dintre del conjunt del recinte emmurallat.  Vam arribar a la plaça Major,  on vam recordar l'antiga estructura de plaça porxada tancada, al nostre davant hi havia l'hostal reial que tancava la plaça pel nord, era un edifici emblemàtic on s'allotjava Jaume I, o si venia algú de la reialesa a la població.

Després vam visitar l'Arxiprestal  de Sant Jaume i el campanar. Aquesta vegada si que vam poder entrar per veure el temple.  Vam seguir cap a la casa Mundina o el casino Republicà, del qual guardo molts bons records ja que vaig participar en la seua restauració cap a l'any 1993.  Vam seguir tot passant el casal Carlista i ens vam aturar a la Basílica de Sant Pasqual,  des d'allà vam anar cap a l'estadi  de futbol de Vila-real  i la plaça del Llaurador.



El camí de l'ermita
Vam continuar tot allunyant-nos del nucli antic, i sense més espera vam enfilar-nos pel camí de l'ermita.
En arribar a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia  vam esmorzar a les taules que hi havia a la vora del riu, a l'inici del sender botànic on l'ombra ens alleugeria de la calor.  Després de l'àpat va ser un bon moment per entonar les nostres cançons; la Malaguenya de Barxeta, la Plana és una donzella, i algunes altres.  Paquita Roca de seguida va repartir fulls amb  les lletres de les cançons per la gent  del grup.  Però la llavor de la festa estava sembrada i pel camí vam seguir cantant.



El sender Botanic Calduch
Vam fer la senda a la  vora el riu, l'anomenat sender Botànic Calduch. El paratge  era preciós,  tal vegada el tros més frondós de l'etapa. De vegades havíem d'ajupir-nos per passar per sota de la roca, de vegades la vegetació cobria  els nostres caps, i d'altres teníem l'ampla vista del riu Millars eixamplat per l'assut. Vam passar pel vell molí  de Bisbal engolit per la vegetació.  A la nostra dreta  la sèquia Major de Vila-real ens feia companyia, de vegades  visible, d'altres submergida per sota de la roca.


L'ermita de Santa Quitèria
En arribar a l'ampli assut el riu s'eixamplava, i una filera de gavines brodava l'aigua de part a part de cada vessant.
Vam arribar  al centre del pont de Santa Quitèria, des d'allà teniem una bona vista de l'assut i del molí del Terraet. Ara passàvem al terme d'Almassora i també a la comarca de la Plana Alta.

Vam fer un rogle a la vora de l'ermita de Santa Quitèria, allà Gerard Ferrer  ens va fer alguna explicació de l'indret. Ens va contar el miracle de la Mare de Déu, que la van veure surar riu avall i la van rescatar. Ens va dir que en aquell indret en temps dels romans hi havia un gual, no hi havia pont, el pont es va fer en temps de Jaume I.
Afegiré també  les anotacions de Carmina Ribes de l'associació El Torrelló.


1. Pont de santa Quitèria (del 1275, l'antic camí reial). El pont és una obra civil que va autoritzar Jaume I i representa un exemplar de pont gòtic. Una riuada el va destruir en 1581 i durant la seua reconstrucció es va col·locar una creu a mitjan pont que va ser destruïda per un llamp en 1652, fet curiós que va quedar reflectit en aquesta inscripció que encara avui es pot llegir sobre la base de la pedra: "16 (escut de Vila-real) 52/ El anyo de 1652 / cayo un rrayo a, vintiuno de iunio/ y dio en esta crus".
El pont està format per vuit arquejades que es recolzen en set pilars intermedis i dos contraforts laterals i la part superior està construïda amb pedra cimentada.


Possiblement amb la construcció d'aquest pont es va variar el traçat de la Via Augusta, anomenada aleshores Camí ReialAl 1647 l'ermita feia de refugi i hospital per a malalts, funció que va fer també als francesos en la guerra dita de la Independència. La construcció actual és del 1682.

Actualment s'utilitza pel guariment dels malalts d'Alzeimer, tal vegada és una relació amb l'ús antic de l'indret.
El primer tram del camí, fins a la rambla, té dues zones diferenciades: la de pineda (a nivell de l'ermita) i la de ribera (en un nivell inferior, a la vora del riu).

Gerard també ens va dir que es feia una processó d'Almassora a Santa Quitèria, s'havia fet feia unes setmanes, cap al 22 de maig.


L'assut
Vam seguir cap a l'assut, des de la terrassa teniem una molt bona visió del riu i de l'assut, recorde les explicacions de Gerard i els apunts de Carmina Ribés repecte l'element:
5. L'assut (de l'àrab "as sad" barrera), és una presa de reduïdes dimensions. La nostra és una construcció de 1895 que serveix per a canalitzar l'aigua de reg a Castelló i Almassora. Les aigües del riu són captades a través de tres arquejades laterals on comença la séquia minada, excavada al marge esquerre del riu. Avui s'hi afegeix un segon assut d'on agafa l'aigua Borriana. A part de la presa de desviació, l'edifici, uns murs que arriben a 6 metres, i la maquinària, en són les parts més destacables. El resultat és una obra d'enginyeria, si més no pràctica amb detallets artístics com les cornises arrodonides, les pedres repicades o els plafons en relleu.

L'assut és una construcció de 1895 que serveix per a canalitzar l'aigua de reg a Castelló i Almassora. Al fons veiem el pont de santa Quitèria. 


 Vam seguir,  vam arribar a la rambla de la Viuda, que Carmina ens diu el següent:
6. Rambla de la Viuda. 
Boquera a la rambla de la Viuda. Coromines en l'Onomasticon diu que Viuda significa "riu sec", "rambla", seria doncs una tautologia onomàstica. La boquera és un portell obert en el marge que forma una sèquia, fins al nivell del terreny que cal regar, generalment rectangular.





Vora la llera del Millars
Vam baixar al riu, vam  parar sota del pont Nou i Gerard ens va fer l'explicació del Castell d’Almassora. Gerard i Carmina també ens diuen el següent sobre el pont;  El Pont Nou va ser construït entre 1784 i 1790, sota la direcció de l'arquitecte Bartomeu Ribelles, un dels millors representants del neoclassicisme valencià relacionat amb l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Va estar declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) l'octubre del 2000. L'àrea de protecció designada per tal de garantir la conservació d’aquest pont històric comprèn terrenys situats a banda i banda, i arriba a incloure les restes del castell d’Almassora i toca el pont del ferrocarril, aigües avall. El Pont Nou del Millars connecta els termes municipals d’Almassora i de Vila-real i esdevé una frontissa simbòlica entre les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.


L'ecosistema de ribera 
Aquest marge del riu presenta elements propis de l'ecosistema de ribera, encara que està molt simplificat i dominat per la presència del canyar. Podem observar la presència discontínua de diverses espècies vegetals, tant palustres (senill i boga principalment, però també mansega), com arbustives (tamariu) o arbòries (àlbers i xops). També estan presents espècies d'aus pròpies dels boscos de ribera, com ara l'oriol (Oriolus oriolus) o la senyoreta (Aegithalos caudatus).
 Pel terme d'Almassora, pel castell o un poc més amunt, passava l'antiga Via Heraklea o Camí d'Aníbal (camí dels Hostalassos). Aquest camí va ser aprofitat pels romans en temps d'August i va prendre el nom de Via Augusta.


El castell d'Almassora
Respecte el castell  sols quedaven les restes d’una torre i un llenç. Gerard ens va parlar de la seua mala sort i com es va anar perdent.  Representava una superfície de 1000 metres a la vora del riu. Primer el va travessar pel mig  la via del ferrocarril, que ja el va partir en dues parts. Per una altra banda  la construcció de la vila del milionari a la dreta de la via, amb la qual es destruïa la part dreta del castell. Malauradament el poc que queda està molt deteriorat i es troba  a mans privades, i totes les iniciatives de compra per part de l'ajuntament no han tingut èxit.


La caseta dels Moros
Vam passar per la caseta dels Moros, és un assut datat el 1519, el primer compartit entre Almassora i Castelló. Vam arribar per vora la sèquia a la casa de les Reixes que és on es partien les aigües de Castelló i d’Almassora. Segons ens explica Carmina i Gerard  La sèquia descoberta s'allarga des del Milionari fins a la Casa de les Reixes. Prové de l'assut i ix de la mina abans d'entrar a la Casa de les Reixes. Després de contínues disputes per les aigües de reg entre Castelló i Almassora, el rei Carles IV, el 1789, emet una sentència que ordena la construcció d'aquest partidor.



La boquera és un portell obert en el marge que forma una sèquia, fins al nivell del terreny que cal regar, generalment rectangular. 
La casa de les Reixes és de maó, pedres, morter i blocs de pedra tallada, amb teulada a doble aigua, arc a la façana, enreixat (d'ahí de les reixes) per a l'entrada i doble canalització a la sortida de les aigües ja partides de Castelló i Almassora.




Sobre l'arc de l'entrada tenim la làpida commemorativa, amb el text: "regnant Carlos IV / EL COMÚ DE REGANTS DE LA VILA DE CASTELLÓ / A DEIXAN




Un poc més avant (i cap al poble) trobaríem la primera de les 74 Boqueres de la sèquia minada, i una de les poques que es conserva en el seu estat original. Es tracta dels respiradors de la sèquia, aprofitats també per a l'excavació de la mateixa.




Nosaltres però continuem recte, passant pels antics Partidors Reials, on partien aigües antigament les sèquies de Castelló i Almassora i, on ara ho fan la sèquia del Molí i la sèquia Major, paradoxalment més menuda. (Goterris)




Les Revalladores i els molins
A l'altra banda de riu hi havia les Revalladores, que era l’antic assut de Borriana.
12. Continuem per la vora de la Sèquia Major separant-nos del caixer del riu i travessem l'horta de l'Estret, deixant a la dreta el Molí de Dalt i a l'esquerra els horts de la part de darrere de les cases del carrer de sant Jaume que donen a l'Estret.

13. El Molí de Dalt o del Sucrer es troba a la partida de l’Estret, sobre la sèquia dels Molins, entre el nucli urbà i el llit del riu.

Les primeres referències històriques les trobem cap al 1786 època en què pertanyia al bisbe de Tortosa. En un plànol de 1790 com a molí del bisbe. A mitjan segle XIX se'l coneix com a molí de Santillan, amb una capacitat de mòlta de 3.000 faneques a l’any. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, aquest molí es adquirit per Lino Santillan per 260.020 rals.



El 1929 ja se l'anomena molí de Dalt. Els anys 1923 i 1924 es propietat de Vicent Martinavarro i s’hi produeix farina; posteriorment, el 1929, apareix Enric Martinavarro, i aquest està dedicat a la fabricació de puntes de París o de tatxes de cabota quadrada. Actualment se'l coneix com a molí de Dalt o del Sucrer.



L'edifici està directament ubicat sobre la sèquia, i el salt d'aigua és de dos metres. La construcció és de maçoneria i carreus de pedra als angles. Els carcabans o carcaus són de rajoles. En l’actualitat resta ben poc de l'edifici de l'antic molí fariner original, llevat del partidor i el banc on estaven els dos jocs de moles. A l'interior hi trobem una turbina i una dinamo, maquinaria de la primera serradora instal·lada als anys 70. Actualment l'edifici està habilitat i en ús com a serradora industrial.


Almassora
En arribar a Almassora vam anar al restaurant Jasmi per dinar, després d'un matí tan complet necessitàvem descansar i recuperar forces. Vam gaudir de la companyia de la gent i dels plats que ens anaven traient. Vam menjar una bona fideuà i vam escriure les nostres vivències al llibre d'El Camí. Vam segellar el carnet d'El Camí, vam cantar la Panderola, la Malaguenya de Barxeta i vam  ballar  fent molta festa i molta germanor.


La visita d'Almassora
Per la vesprada Gerard ens va fer la visita guiada per Almassora, ell ens va situar a la cantonada del bar on ens trobàvem, al carrer Trinitat. Era un punt molt important, on confluïen edificis importants com la casa modernista del Sindicat Agrari, l'edifici del centre parroquial, i a l'altra banda de carrer també hi havia alguns edificis rellevants.  Vam seguir cap al sud, Gerard ens va parlar de la Panderola, hi havia un carrer per on el tren entrava i en alguna revolta  molt tancada i tenia el perill de bolcar.

Vam arribar a una casa pintada de roig, havia estat una de les cases més importants de la població, on havia dormit gent distingida i noble, a la façana encara es veien les restes del començament d'uns finestrons gòtics. Malauradament havia estat feta colla i havien pintat la façana de roig, sense tenir cura de no malmetre la pedra. El fet  havia creat prou polèmica i indignació entre la gent, pel poc de respecte cap al patrimoni.


La plaça Major
Vam arribar a la plaça Major, plaça porticada amb porxos, molt elegant, que es reflectia al  dibuix que apareixia a la samarreta que portava Gerard de l'associació el  Torrelló. Vam arribar a l'església on Gerard es va aturar davant d'una pedra, era una làpida funerària romana, ens va explicar l'origen dels noms que figuraven a la pedra.


 Carmina en els seus apunts ens diu el següent:
Una de les tres inscripcions llatines d'època romana aparegudes a Almassora; aquesta és l'única que es conserva, trobada a la partida de la Vila-roja, actualment es troba a la façana de l'església de la Nativitat, al cantó de la casa del rector. Per la lletra i formulari pot pertànyer al segle I o començaments del II de la nostra Era: 




CN·CORNEL(IUS)

SATURNINU(S)

BAEBIA

AGILE ) G(AIAE) [LIBETA]

[5] SUIS F(ILIS) · F(ECIT) · MA[TER] 



El signe ) de la fila 4 vol dir "gaiae", és a dir "lliberta" .



Cornelius i Baebius són dos dels gentilicis més comuns per les nostres terres, amb Cornelius hi ha fins a 31 inscripcions en el territori d'Edeta. El nom Baebi és interessant perquè es tracta de la família més important del Sagunt romà. Hi ha unes 200 inscripcions amb aquest nom. Bevià és un cognom que encara existeix a Sagunt. Saturninus és poc estès a les nostres terres, per bé que és prou comú a la resta de la península. Agile sols apareix ací i a Viver, és un cognom d'origen grec freqüent entre esclaus i lliberts.




El Museu del Joguet
Dues dones ens van acompanyar pel museu de l'església, mostrant-nos les escultures dels sants i les Mare de Déus. A cadascú, tal vegada ens va sorprendre més una figura o una altra,  personalment em va sobtar una talla de l'Últim Sopar. Després vam entrar on hi havia al museu del Joguet. En passar la porta un allau de sensacions van recórrer el meu cos; nines de totes les maneres restaven a les vitrines, maquetes de trens que jugaven amb diferents altures, joguets que recordaven la meua infantesa com   " l'exin castillos, el dinexin, o la pesca loca". Alguns altres de la generació de ma mare, que jo ja no reconeixia.

 La sala era engalanada amb quadres de pintures  de joguets fetes per pintors locals. Cada pintor havia pintat un quadre  d'un joguet diferent. A part del goig de veure'ls em feia recordar molts bons moments passats i una època molt bonica de quan era xiquet.  Tal vegada fer-nos tornar a la infantesa era un dels viatges més valuosos que podíem fer.


Però malauradament el temps corria i es feia tard, els companys i companyes que venien de més lluny encara tenien un llarg viatge per arribar a les comarques del sud.
Finalment vam anar a l'estació per agafar el tren i així tornar cap a casa.
A l'enllaç del wikiloc podreu trobar la traça del recorregut.

Sèquia Major de Vila-real

Sèquia Major de Vila-real

Molí de la vila ( Vila-real)

Antic hospital ( Vila-real)

 Convent dels Franciscans ( Vila-real)

 Torre Motxa ( Vila-real)

 Antic hostal reial ( Vila-real)

 Arxiprestal de Sant Jaume ( Vila-real)

 Interior de l'Arxiprestal de Sant Jaume

Campanar i Arxiprestal de Sant Jaume ( Vila-real)

 Escut de la casa Mundina ( Vila-real)

 Basílica de Sant Pasqual ( Vila-real)

Ermita , al camí de l'ermita ( Vila-real)

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

 Font de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia (Vila-real)

Baixem les escales cap a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Riu Millars

Comencem el sender botànic

 Riu Millars

 Riu Millars

 Sender Botànic Calduch

 Sèquia Major de Vila-real

 Sèquia Major

 Fem camí vora la sèquia Major

 Riu Millars


 Riu Millars



Senda vora el molí de Bisbal

Sender botànic vora el riu Millars

 Sèquia Major sota la paret de pedra

 Fem Camí sota l'ombra d'una figuera

Caminants al sender botànic

 El sender botànic vora el riu Millars, a l'ombra dels oms

 La vegetació vora el riu Millars

 El riu Millars

Fem Camí vora el riu Millars

 Camí vora el riu Millars


 Ens ajupim per passar pel forat


 El riu Millars


Arribem a l'Assut, brodat de gavines



Riu Millars i molí del Terraet

L'Assut, des del pont de Santa Quitèria

L'ermita de Santa Quitèria

El rogle a l'ermita de Santa Quitèria

 Maquinaria de l'assut, que desvia les aigües cap a Almassora i Castelló

 Riu Millars

 Les explicacions a sota del pont Nou prop del castell


 El Castell d'Almassora

 Una torre del castell d'Almassora

Erosió de les roques al caixer del riu Millars, vora el castell d'Almassora


 El riu Millars

 La caseta dels Moros, primer assut

 Fem Camí cap a la casa de les Reixes

La Casa de les Reixes

Les Revalladores

 Olivera

Seguim cap a Almassora

Boquera prop de la casa de les Reixes, on naix la sèquia Major de Castelló

 La vila del Milionari

 Un altre partidor de les aigües d'Almassora

 Fem Camí vora la sèquia Major d'Almassora



 Edifici del sindicat agrícola

 Un bon plat de fideuà

 Treball en forja del centre parroquial

 Casa modernista al centre d'Almassora


 Porxos de la plaça Major d'Almassora

 Església de la Nativitat 

 Inscripció d'una làpida funerària a l'església de la Nativitat d'Almassora

Arcs tallats a l'església d'Almassora

 Pedra amb inscripció, a l'església d'Almassora

 L'església de la Nativitat d'Almassora

Una escultura de l'Últim Sopar al museu de l'església d'Almassora

Les " barbis" al museu del joguet d'Almassora

 Els trens al museu del joguet d'Almassora

Una vespa i una bici al museu del joguet d'Almassora

 Joc de birles al museu d'Almassora

El monument a les Calderes d'Almassora

Esperant el tren a l'estació d'Almassora

Esperant el tren