Ens trobem a Vila-real
Ens vam trobar a l'estació de tren de Vila-real, vam fer el rogle a una ombra i vam explicar el Camí. De darrera nostre va eixir una veu increpant-nos perquè callàrem, no la deixàvem dormir. Vam traslladar el rogle a un indret on no tinguérem problemes. Vam fer un recordatori del full de ruta del dia i del projecte El Camí, ens vam presentar i vam iniciar el recorregut.
El nucli antic de Vila-real
En creuar la carretera de l'estació teníem el primer element. Vam passar per davant del
magatzem de Cabrera, ens vam situar a principis del segle XX, amb el treball relacionat amb
la taronja i la seua importància econòmica per als pobles de la Plana. Vam seguir pel llarg passeig de plataners fins arribar a la la
sèquia Major, que creuava la població. En aquest cas vam recordar la importància de
l'aigua i el recorregut de la sèquia Major des del
riu Millars fins a
Vila-real. Vam veure com els portells de la sèquia constituïen
files, i amb els anys i el creixement de la població les files esdevenien carrers.
Vam arribar al
molí de la Vila, era el molí medieval més antic tot i que havia sofert una restauració. A les caminades anteriors a la rehabilitació vam veure el seu estat, més colgat de terra i arbusts. Vam seguir tot girant a la dreta, ara hi havia dos elements importants
, el convent dels Franciscans i l'antic hospital. Vam recordar la funció d'acollida de la gent de l'hospital en temps medievals, més que de guariment. En veure el convent dels Franciscans obert vam intentar visitar-lo per dintre, però en veure'ns entrar el senyor capellà ens va enviar de l'edifici.
El recinte emmurallat
Va ser una llàstima la poca acollida que van tindre. Vam seguir cap al centre, ens vam desviar per un carrer per veure
la torre Motxa. Ací vam recordar el
naixement de Vila-real i l'estructura de
quadricula, així com la situació de la torre dintre del conjunt del recinte emmurallat. Vam arribar a la
plaça Major, on vam recordar l'antiga estructura de plaça porxada tancada, al nostre davant hi havia l'hostal reial que tancava la plaça pel nord, era un edifici emblemàtic on s'allotjava
Jaume I, o si venia algú de la reialesa a la població.
Després vam visitar
l'Arxiprestal de Sant Jaume i el campanar. Aquesta vegada si que vam poder entrar per veure el temple. Vam seguir cap a la
casa Mundina o el casino Republicà, del qual guardo molts bons records ja que vaig participar en la seua restauració cap a l'any 1993. Vam seguir tot passant el
casal Carlista i ens vam aturar a la
Basílica de Sant Pasqual, des d'allà vam anar cap a l'estadi de
futbol de Vila-real i
la plaça del Llaurador.
El camí de l'ermita
Vam continuar tot allunyant-nos del nucli antic, i sense més espera vam enfilar-nos pel camí de l'ermita.
En arribar a
l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia vam esmorzar a les taules que hi havia a la vora del riu, a l'inici del
sender botànic on l'ombra ens alleugeria de la calor. Després de l'àpat va ser un bon moment per entonar les nostres cançons;
la Malaguenya de Barxeta, la Plana és una donzella, i algunes altres. Paquita Roca de seguida va repartir fulls amb les lletres de les cançons per la gent del grup. Però la llavor de la festa estava sembrada i pel camí vam seguir cantant.
El sender Botanic Calduch
Vam fer la senda a la vora el riu, l'anomenat sender Botànic Calduch. El paratge era preciós, tal vegada el tros més frondós de l'etapa. De vegades havíem d'ajupir-nos per passar per sota de la roca, de vegades la vegetació cobria els nostres caps, i d'altres teníem l'ampla vista del riu Millars eixamplat per l'assut. Vam passar pel vell molí de Bisbal engolit per la vegetació. A la nostra dreta la sèquia Major de Vila-real ens feia companyia, de vegades visible, d'altres submergida per sota de la roca.
L'ermita de Santa Quitèria
En arribar a l'ampli assut el riu s'eixamplava, i una filera de gavines brodava l'aigua de part a part de cada vessant.
Vam arribar al centre del
pont de Santa Quitèria, des d'allà teniem una bona vista de l'assut i del
molí del Terraet. Ara passàvem al terme d'
Almassora i també a la comarca de
la Plana Alta.
Vam fer un rogle a la vora de l'
ermita de Santa Quitèria, allà Gerard Ferrer ens va fer alguna explicació de l'indret. Ens va contar el
miracle de la Mare de Déu, que la van veure surar riu avall i la van rescatar. Ens va dir que en aquell indret en temps dels romans hi havia un gual, no hi havia pont, el pont es va fer en temps de
Jaume I.
Afegiré també les anotacions de Carmina Ribes de l'associació El Torrelló.
1. Pont de santa Quitèria (del 1275,
l'antic camí reial). El pont és una obra civil que va autoritzar Jaume I
i representa un exemplar de pont gòtic. Una riuada el va destruir en
1581 i durant la seua reconstrucció es va col·locar una creu a mitjan
pont que va ser destruïda per un llamp en 1652, fet curiós que va quedar
reflectit en aquesta inscripció que encara avui es pot llegir sobre la
base de la pedra: "16 (escut de Vila-real) 52/ El anyo de 1652 / cayo un
rrayo a, vintiuno de iunio/ y dio en esta crus".
El pont està format per vuit arquejades que es recolzen en set pilars
intermedis i dos contraforts laterals i la part superior està construïda
amb pedra cimentada.
Possiblement amb la construcció d'aquest pont es va variar el traçat de la Via Augusta, anomenada aleshores Camí Reial. Al
1647 l'ermita feia de refugi i hospital per a malalts, funció que va
fer també als francesos en la guerra dita de la Independència. La
construcció actual és del 1682.
Actualment s'utilitza pel guariment dels malalts d'Alzeimer, tal vegada és una relació amb l'ús antic de l'indret.
El
primer tram del camí, fins a la rambla, té dues zones diferenciades: la
de pineda (a nivell de l'ermita) i la de ribera (en un nivell inferior, a
la vora del riu).
Gerard també ens va dir que es feia una processó d'Almassora a Santa Quitèria, s'havia fet feia unes setmanes, cap al 22 de maig.
L'assut
Vam seguir cap a
l'assut, des de la terrassa teniem una molt bona visió del riu i de l'assut, recorde les explicacions de Gerard i els apunts de Carmina Ribés repecte l'element:
5. L'assut
(de l'àrab "as sad" barrera), és una presa de reduïdes dimensions. La
nostra és una construcció de 1895 que serveix per a canalitzar l'aigua
de reg a Castelló i Almassora. Les aigües del riu són captades a través
de tres arquejades laterals on comença la séquia minada, excavada al
marge esquerre del riu. Avui s'hi afegeix un segon assut d'on agafa
l'aigua Borriana. A part de la presa de desviació, l'edifici, uns murs
que arriben a 6 metres, i la maquinària, en són les parts més
destacables. El resultat és una obra d'enginyeria, si més no pràctica
amb detallets artístics com les cornises arrodonides, les pedres
repicades o els plafons en relleu.
L'assut
és una construcció de 1895 que serveix per a canalitzar l'aigua de reg a
Castelló i Almassora. Al fons veiem el pont de santa Quitèria.
Vam seguir, vam arribar a la rambla de la Viuda, que Carmina ens diu el següent:
Boquera
a la rambla de la Viuda. Coromines en l'Onomasticon diu que Viuda
significa "riu sec", "rambla", seria doncs una tautologia onomàstica. La
boquera és un portell obert en el marge que forma una sèquia, fins al
nivell del terreny que cal regar, generalment rectangular.
Vora la llera del Millars
Vam baixar al riu, vam parar sota del
pont Nou i Gerard ens va fer l'explicació del
Castell d’Almassora. Gerard i Carmina també ens diuen el següent sobre el pont;
El
Pont Nou va ser construït entre 1784 i 1790, sota la direcció de
l'arquitecte Bartomeu Ribelles, un dels millors representants del
neoclassicisme valencià relacionat amb l'Acadèmia de Belles Arts de Sant
Carles. Va estar declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) l'octubre del
2000. L'àrea de protecció designada per tal de garantir la conservació
d’aquest pont històric comprèn terrenys situats a banda i banda, i
arriba a incloure les restes del castell d’Almassora i toca el pont del
ferrocarril, aigües avall. El Pont Nou del Millars connecta els termes
municipals d’Almassora i de Vila-real i esdevé una frontissa simbòlica
entre les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.
L'ecosistema de ribera
Aquest
marge del riu presenta elements propis de l'ecosistema de ribera,
encara que està molt simplificat i dominat per la presència del canyar.
Podem observar la presència discontínua de diverses espècies vegetals,
tant palustres (senill i boga principalment, però també mansega), com
arbustives (tamariu) o arbòries (àlbers i xops). També estan presents
espècies d'aus pròpies dels boscos de ribera, com ara l'oriol (Oriolus
oriolus) o la senyoreta (Aegithalos caudatus).
Pel
terme d'Almassora, pel castell o un poc més amunt, passava l'antiga Via
Heraklea o Camí d'Aníbal (camí dels Hostalassos). Aquest camí va ser
aprofitat pels romans en temps d'August i va prendre el nom de Via
Augusta.
El castell d'Almassora
Respecte
el castell sols quedaven les restes d’una torre i un llenç. Gerard ens va parlar de la seua mala sort i com es va anar perdent. Representava una superfície de 1000 metres a la vora del riu. Primer el va travessar pel mig la via del ferrocarril, que ja el va partir en dues parts. Per una altra banda la construcció de
la vila del milionari a la dreta de la via, amb la qual es destruïa la part dreta del castell. Malauradament el poc que queda està molt deteriorat i es troba a mans privades, i totes les iniciatives de compra per part de l'ajuntament no han tingut èxit.
La caseta dels Moros
Vam passar per la caseta dels Moros, és un assut datat el 1519, el primer compartit entre Almassora i Castelló. Vam arribar per vora la sèquia a la casa de les Reixes que és on es partien les aigües de Castelló i d’Almassora. Segons ens explica Carmina i Gerard La sèquia descoberta s'allarga des del Milionari fins a la Casa de les Reixes. Prové de l'assut i ix de la mina abans d'entrar a la Casa de les Reixes. Després
de contínues disputes per les aigües de reg entre Castelló i Almassora,
el rei Carles IV, el 1789, emet una sentència que ordena la construcció
d'aquest partidor.
La
boquera és un portell obert en el marge que forma una sèquia, fins al
nivell del terreny que cal regar, generalment rectangular.
La casa de les Reixes és
de maó, pedres, morter i blocs de pedra tallada, amb teulada a doble
aigua, arc a la façana, enreixat (d'ahí de les reixes) per a l'entrada i
doble canalització a la sortida de les aigües ja partides de Castelló i
Almassora.
Sobre
l'arc de l'entrada tenim la làpida commemorativa, amb el text: "regnant
Carlos IV / EL COMÚ DE REGANTS DE LA VILA DE CASTELLÓ / A DEIXAN
Un
poc més avant (i cap al poble) trobaríem la primera de les 74 Boqueres
de la sèquia minada, i una de les poques que es conserva en el seu estat
original. Es tracta dels respiradors de la sèquia, aprofitats també per
a l'excavació de la mateixa.
Nosaltres però continuem recte,
passant pels antics Partidors Reials, on partien aigües antigament les
sèquies de Castelló i Almassora i, on ara ho fan la sèquia del Molí i la
sèquia Major, paradoxalment més menuda. (Goterris)
Les Revalladores i els molins
A l'altra banda de riu hi havia les Revalladores, que era l’antic assut de Borriana.
12. Continuem
per la vora de la Sèquia Major separant-nos del caixer del riu i
travessem l'horta de l'Estret, deixant a la dreta el Molí de Dalt i a
l'esquerra els horts de la part de darrere de les cases del carrer de sant
Jaume que donen a l'Estret.
13. El
Molí de Dalt o del Sucrer es troba a la partida de l’Estret, sobre la
sèquia dels Molins, entre el nucli urbà i el llit del riu.
Les
primeres referències històriques les trobem cap al 1786 època en què
pertanyia al bisbe de Tortosa. En un plànol de 1790 com a molí del
bisbe. A mitjan segle XIX se'l coneix com a molí de Santillan, amb una
capacitat de mòlta de 3.000 faneques a l’any. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics, aquest molí es adquirit per Lino Santillan per 260.020 rals.
El
1929 ja se l'anomena molí de Dalt. Els anys 1923 i 1924 es propietat de
Vicent Martinavarro i s’hi produeix farina; posteriorment, el 1929,
apareix Enric Martinavarro, i aquest està dedicat a la fabricació de
puntes de París o de tatxes de cabota quadrada. Actualment se'l coneix
com a molí de Dalt o del Sucrer.
L'edifici està directament
ubicat sobre la sèquia, i el salt d'aigua és de dos metres. La
construcció és de maçoneria i carreus de pedra als angles. Els carcabans
o carcaus són de rajoles. En l’actualitat resta ben poc de l'edifici de
l'antic molí fariner original, llevat del partidor i el banc on estaven
els dos jocs de moles. A l'interior hi trobem una turbina i una dinamo,
maquinaria de la primera serradora instal·lada als anys 70. Actualment
l'edifici està habilitat i en ús com a serradora industrial.
Almassora
En arribar a Almassora vam anar al restaurant Jasmi per dinar, després d'un matí tan complet necessitàvem descansar i recuperar forces. Vam gaudir de la companyia de la gent i dels plats que ens anaven traient. Vam menjar una bona fideuà i vam escriure les nostres vivències al llibre d'El Camí. Vam segellar el carnet d'El Camí, vam cantar la Panderola, la Malaguenya de Barxeta i vam ballar fent molta festa i molta germanor.
La visita d'Almassora
Per la vesprada Gerard ens va fer la visita guiada per Almassora, ell ens va situar a la cantonada del bar on ens trobàvem, al carrer Trinitat. Era un punt molt important, on confluïen edificis importants com la casa modernista del Sindicat Agrari, l'edifici del centre parroquial, i a l'altra banda de carrer també hi havia alguns edificis rellevants. Vam seguir cap al sud, Gerard ens va parlar de la Panderola, hi havia un carrer per on el tren entrava i en alguna revolta molt tancada i tenia el perill de bolcar.
Vam arribar a una casa pintada de roig, havia estat una de les cases més importants de la població, on havia dormit gent distingida i noble, a la façana encara es veien les restes del començament d'uns finestrons gòtics. Malauradament havia estat feta colla i havien pintat la façana de roig, sense tenir cura de no malmetre la pedra. El fet havia creat prou polèmica i indignació entre la gent, pel poc de respecte cap al patrimoni.
La plaça Major
Vam arribar a la plaça Major, plaça porticada amb porxos, molt elegant, que es reflectia al dibuix que apareixia a la samarreta que portava Gerard de l'associació el Torrelló. Vam arribar a l'església on Gerard es va aturar davant d'una pedra, era una làpida funerària romana, ens va explicar l'origen dels noms que figuraven a la pedra.
Carmina en els seus apunts ens diu el següent:
Una de les tres inscripcions llatines d'època romana aparegudes a Almassora; aquesta és l'única que es conserva, trobada a la partida de la Vila-roja, actualment es troba a la façana de l'església de la Nativitat, al cantó de la casa del rector. Per la lletra i formulari pot pertànyer al segle I o començaments del II de la nostra Era:
CN·CORNEL(IUS)
SATURNINU(S)
BAEBIA
AGILE ) G(AIAE) [LIBETA]
[5] SUIS F(ILIS) · F(ECIT) · MA[TER]
El signe ) de la fila 4 vol dir "gaiae", és a dir "lliberta" .
Cornelius i Baebius són dos dels gentilicis més comuns per les nostres terres, amb Cornelius hi ha fins a 31 inscripcions en el territori d'Edeta. El nom Baebi és interessant perquè es tracta de la família més important del Sagunt romà. Hi ha unes 200 inscripcions amb aquest nom. Bevià és un cognom que encara existeix a Sagunt. Saturninus és poc estès a les nostres terres, per bé que és prou comú a la resta de la península. Agile sols apareix ací i a Viver, és un cognom d'origen grec freqüent entre esclaus i lliberts.
El Museu del Joguet
Dues dones ens van acompanyar pel museu de l'església, mostrant-nos les escultures dels sants i les Mare de Déus. A cadascú, tal vegada ens va sorprendre més una figura o una altra, personalment em va sobtar una talla de l'Últim Sopar. Després vam entrar on hi havia al museu del Joguet. En passar la porta un allau de sensacions van recórrer el meu cos; nines de totes les maneres restaven a les vitrines, maquetes de trens que jugaven amb diferents altures, joguets que recordaven la meua infantesa com " l'exin castillos, el dinexin, o la pesca loca". Alguns altres de la generació de ma mare, que jo ja no reconeixia.
La sala era engalanada amb quadres de pintures de joguets fetes per pintors locals. Cada pintor havia pintat un quadre d'un joguet diferent. A part del goig de veure'ls em feia recordar molts bons moments passats i una època molt bonica de quan era xiquet. Tal vegada fer-nos tornar a la infantesa era un dels viatges més valuosos que podíem fer.
Però malauradament el temps corria i es feia tard, els companys i companyes que venien de més lluny encara tenien un llarg viatge per arribar a les comarques del sud.
Finalment vam anar a l'estació per agafar el tren i així tornar cap a casa.
A
l'enllaç del wikiloc podreu trobar la traça del recorregut.
 |
| Sèquia Major de Vila-real |
 |
| Sèquia Major de Vila-real |
 |
| Molí de la vila ( Vila-real) |
 |
| Antic hospital ( Vila-real) |
 |
| Convent dels Franciscans ( Vila-real) |
 |
| Torre Motxa ( Vila-real) |
 |
| Antic hostal reial ( Vila-real) |
 |
| Arxiprestal de Sant Jaume ( Vila-real) |
 |
| Interior de l'Arxiprestal de Sant Jaume |
 |
| Campanar i Arxiprestal de Sant Jaume ( Vila-real) |
 |
| Escut de la casa Mundina ( Vila-real) |
 |
| Basílica de Sant Pasqual ( Vila-real) |
 |
| Ermita , al camí de l'ermita ( Vila-real) |
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
 |
| Font de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) |
 |
| Baixem les escales cap a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
 |
| Riu Millars |
 |
| Comencem el sender botànic |
 |
| Riu Millars |
 |
| Riu Millars |
 |
| Sender Botànic Calduch |
 |
| Sèquia Major de Vila-real |
 |
| Sèquia Major |
 |
| Fem camí vora la sèquia Major |
 |
| Riu Millars |
 |
| Riu Millars |
 |
| Senda vora el molí de Bisbal |
 |
| Sender botànic vora el riu Millars |
 |
| Sèquia Major sota la paret de pedra |
 |
| Fem Camí sota l'ombra d'una figuera |
 |
| Caminants al sender botànic |
 |
| El sender botànic vora el riu Millars, a l'ombra dels oms |
 |
| La vegetació vora el riu Millars |
 |
| El riu Millars |
 |
| Fem Camí vora el riu Millars |
 |
| Camí vora el riu Millars |
 |
| Ens ajupim per passar pel forat |
 |
| El riu Millars |
 |
| Arribem a l'Assut, brodat de gavines |
 |
| Riu Millars i molí del Terraet |
 |
| L'Assut, des del pont de Santa Quitèria |
 |
| L'ermita de Santa Quitèria |
 |
| El rogle a l'ermita de Santa Quitèria |
 |
| Maquinaria de l'assut, que desvia les aigües cap a Almassora i Castelló |
 |
| Riu Millars |
 |
| Les explicacions a sota del pont Nou prop del castell |
 |
| El Castell d'Almassora |
 |
| Una torre del castell d'Almassora |
 |
| Erosió de les roques al caixer del riu Millars, vora el castell d'Almassora |
 |
| El riu Millars |
 |
| La caseta dels Moros, primer assut |
 |
| Fem Camí cap a la casa de les Reixes |
 |
| La Casa de les Reixes |
 |
| Les Revalladores |
 |
| Olivera |
 |
| Seguim cap a Almassora |
 |
| Boquera prop de la casa de les Reixes, on naix la sèquia Major de Castelló |
 |
| La vila del Milionari |
 |
| Un altre partidor de les aigües d'Almassora |
 |
| Fem Camí vora la sèquia Major d'Almassora |
 |
| Edifici del sindicat agrícola |
 |
| Un bon plat de fideuà |
 |
| Treball en forja del centre parroquial |
 |
| Casa modernista al centre d'Almassora |
 |
| Porxos de la plaça Major d'Almassora |
 |
| Església de la Nativitat |
 |
| Inscripció d'una làpida funerària a l'església de la Nativitat d'Almassora |
 |
| Arcs tallats a l'església d'Almassora |
 |
| Pedra amb inscripció, a l'església d'Almassora |
 |
| L'església de la Nativitat d'Almassora |
 |
| Una escultura de l'Últim Sopar al museu de l'església d'Almassora |
 |
| Les " barbis" al museu del joguet d'Almassora |
 |
| Els trens al museu del joguet d'Almassora |
 |
| Una vespa i una bici al museu del joguet d'Almassora |
 |
| Joc de birles al museu d'Almassora |
 |
| El monument a les Calderes d'Almassora |
 |
| Esperant el tren a l'estació d'Almassora |
 |
| Esperant el tren |
