dissabte, 21 de març del 2020

Caminada per la Ribera d'Ebre. Castell de Miravet. Miravet. Sisè dia del llarg viatge. 31/7/2002.

El Castell de Miravet.
Aquella nit vaig dormir prop del riu Ebre, i a l'endemà vaig anar a Miravet i vaig fer la visita del castell de Miravet.
La crònica escrita el 2002  es remet pràcticament en la seua totalitat a la visita feta del castell de Miravet, i la corresponent explicació que ens va fer la guia.


El poble de Miravet es trobava a la comarca de la Ribera d'Ebre, a la vora de l'Ebre. Quan hi havia riuades era dels primers que les notava. Miravet ha tingut una gran importància al llarg de la història, per la seua ubicació  estratègica, ja que en temps passats quan el riu era la via fonamental  de transport, ací feia un meandre  molt gran i el camp de visió era extraordinari. Tindre el control del riu era molt important, especialment en èpoques de guerres.



La comanda templera de Miravet.
Els templers van ser una orde que va eixir de Jerusalem l'any 1118, anomenada  l'orde del temple de Salomó. Cap a l'any  1128 va ser reconeguda pel papat, eren una barreja de cavallers i monjos, i van eixir per protegir  els pelegrins que anaven a terra santa, per conquerir terres als infidels i reforçar les terres acabades de conquerir. L'any 1132 el comte de Barcelona Ramon Berenguer III  professà dintre de l'orde, i l'any 1141 Ramon Berenguer IV solucionava el problema del testament del rei d'Aragó Alfons el Bataller, i va  implicar els templers en la conquesta.


L'any 1115 prenien Miravet als musulmans,  Ramon Berenguer IV  donava el castell de Miravet a l'orde del Temple. La comanda templera de Miravet comprenia  la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, i a finals del segle XIII, es convertí en seu  templera de la corona d'Aragó on es custodiava el tresor i l'arxiu central.


Els templers van agafar molta força, tenien una banca i els pelegrins deixaven els diners en un castell  i els recollien en una altra fortificació,  a més tenien terres i moltes propietats. Tenien tant de poder que el rei francés va començar a culpar-los de traïdors, mals cristians i profanadors. Va convèncer al papa i finalment van desmantellar l'orde.


A molta part d'Europa molts templers van acabar a la foguera, a Miravet no els van matar. Durant un any van ser assetjats al castell, tot i que l'enemic mai va poder travessar les gruixudes muralles del castell de Miravet. El castell no va ser mai conquerit, es van acabar rendint quan es van acabar tots els queviures i l'aigua. Vivien de la gran cisterna que contenia un milió de litres d'aigua i de les sitges que contenien molt de gra acumulat.
Les possessions dels templers van passar a l'orde de l'Hospital fins la desamortització de Mendizaval  el 1835. Els van desposseir de tots els seus béns i totes les seues riqueses.



El castell de Miravet
El castell tenia una part  més exterior on es trobaven les cavallerisses, una construcció on encara es conservava la volta, podia albergar uns 40 cavalls tot i haver 25 cavallers. A sobre hi havia unes estances per als criats.


La distribució de les estances del castell
La part del pati d'armes era més estreta, ja que hi havia un forn i un molí a la part esquerra. La cantera es trobava a la part de darrera del castell on havíem aparcat el cotxe. El castell es trobava en reconstrucció  i es notava la part restaurada. A la part del primer pis es trobava el claustre i l'església i a sota hi havia les  sitges. L'església era molt austera, sense massa decoració, tenia un rosetó i dues finestres xicotetes, per la part interior es veia el rosetó i per la part de fora es veien les finestres.


Estava dissimulat així ja que no interessava que es sapiguera  de fora on es trobava l'església, perquè no es descobrira que a certes hores part de la guàrdia es trobava en aquell indret.
El profundis es trobava entre  l'església  i el pati d'armes. En aquesta estança es feia l'últim res, que s'anomenava profundis, després sonava la campaneta i anaven a dormir.


Hi havia una escala de caragol que pujava al terrat,   des de dalt es feia un magnífic control de l'Ebre. La cuina va perdre el sostre i ja no li'l van posar, es trobava a la dreta del pati d'armes. Després hi havia la sala del tresor, era la més difícil d'accedir, que es trobava a la dreta de l'església i el profundis. Hi havia la cisterna on cabien un milió de litres. Les sitges es trobaven a sota de la sala profundis.


Un castell a prova de guerres
El castell de Miravet va aguantar 6 guerres; la conquesta cristiana, els segadors, la guerra de Successió, les guerres Carlines i la guerra civil.
Després de la visita al castell de Miravet  vaig seguir la ruta per la Ribera de l'Ebre, vaig anar cap a Garcia i Ascó.



Ací teniu una reproducció aproximada segons el dibuix que vaig fer  a mà alçada en el moment de la visita, és per poder ubicar els diferents espais, però  les distàncies són aproximades.