Caminada de Banyeres de Mariola a Alcoi 2/12/2017
Banyeres
Feia molt de fred, ens vàrem trobar a Alcoi per agrupar cotxes i anar a Banyeres de Mariola.
El punt de trobada era a Banyeres, a una avinguda ja als afores de la població, prop del poliesportiu.La primera sensació era de fred, tot i que ens vàrem recollir en un bar per entrar en calor.
La font de la Coveta
Una vegada vam ser tot el grup vàrem iniciar el Camí. Quan portàvem una estona caminant el nostre cos va entrar en calor i el fred se'n va anar, tot i que a estones un ventet fred no ens deixava aturar-nos.
Poc després ens vam trobar amb unes antigues fàbriques de paper, era la fàbrica de Blanes, des d'ací anàvem jugant amb la llera del riu Vinalopó i l'arbreda que ens cobria, la passejada per la senda voreta del riu amb l'aigua transparent que corria ens transmetia bones vibracions. La senda ens portava al naixement del riu Vinalopó, la font de la Coveta. Anomenat així l'indret ja que el riu naixia de dintre de la xicoteta cavitat.
Una vegada vam ser tot el grup vàrem iniciar el Camí. Quan portàvem una estona caminant el nostre cos va entrar en calor i el fred se'n va anar, tot i que a estones un ventet fred no ens deixava aturar-nos.
Poc després ens vam trobar amb unes antigues fàbriques de paper, era la fàbrica de Blanes, des d'ací anàvem jugant amb la llera del riu Vinalopó i l'arbreda que ens cobria, la passejada per la senda voreta del riu amb l'aigua transparent que corria ens transmetia bones vibracions. La senda ens portava al naixement del riu Vinalopó, la font de la Coveta. Anomenat així l'indret ja que el riu naixia de dintre de la xicoteta cavitat.
Gel i fred
Vam seguir, tot deixant el riu Vinalopó endarrere per sendes de la Mariola, primer entre roquissars i sendes pedregoses per després arribar a una zona més planera de terra llaurada. Vàrem arribar a un mas de considerables dimensions, on vàrem fer una parada per esmorzar, tota la gent buscàvem el lloc més arrecerat on el vent ens deixés una mica de descans, reposar i menjar alguna cosa. El mas era una construcció molt gran que encara guardava part del seu esplendor. Després de l'àpat vam seguir endavant per una pista entre pins, ara ens vam trobar una bassa on el fred havia fet niu i havia glaçat l'aigua, dubtàvem si aguantaria el pes d'una persona, però ningú ens vam atrevir a mullar-nos els peus, tot i que hi havia més de dos dits de gel. Això si, va donar joc per jugar amb el gel i donar conversa.
Vam seguir, tot deixant el riu Vinalopó endarrere per sendes de la Mariola, primer entre roquissars i sendes pedregoses per després arribar a una zona més planera de terra llaurada. Vàrem arribar a un mas de considerables dimensions, on vàrem fer una parada per esmorzar, tota la gent buscàvem el lloc més arrecerat on el vent ens deixés una mica de descans, reposar i menjar alguna cosa. El mas era una construcció molt gran que encara guardava part del seu esplendor. Després de l'àpat vam seguir endavant per una pista entre pins, ara ens vam trobar una bassa on el fred havia fet niu i havia glaçat l'aigua, dubtàvem si aguantaria el pes d'una persona, però ningú ens vam atrevir a mullar-nos els peus, tot i que hi havia més de dos dits de gel. Això si, va donar joc per jugar amb el gel i donar conversa.
Vàrem seguir pel bosquet, i a l'horitzó, dalt d'un penyal ressaltava una construcció, era el castell de Mariola, després un pal de fusta amb paletes mig esborrades ens ho confirmaria.
Vàrem caminar per aquella petita plana vigilats per la figura del castell, fins arribar a la font de Mariola, el vent i l'oratge fresquet havia fet que arribàrem molt abans de l'hora prevista, vàrem fer un mos i algunes fotos de grup amb les nogueres de fons vestides d'hivern i vàrem seguir cap a Alcoi.
Vàrem arribar a la Micro-reserva de l'Ombria del Garrofer, un panell ens explicava la riquesa en espècies que hi vivien a la zona. Recordem que la Mariola en general és una serra molt rica en diversitat de flora.
El barranc del Cinc
Després ens vam endinsar amb l'encaixonat que formava el barranc del Cinc, una altra de les perles de l'etapa, són tota una seria de circumstàncies que li donaven una màgia espectacular; els voltors sempre volant pel cel, les parets rogenques del barranc on els agradava fer el seu niu, a la llera del barranc una font que rajava i on encara quedaven restes de gel, després els dos ruquets pasturant al mas del Potro, i com no, algun romer que ens donava l'aroma bo, tal com ens recordava la cançó " Les meues Vacances " de l'Ovidi Montllor, on segons la cançó era en aquest indret, el barranc del Cinc on volia que es dipositaren les seues cendres "Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble i allà on comença el "barranc del Cinc", prop d'un "romer", al seu costat, deixeu-me ja."
Un altre element molt bonic del conjunt era el camí empedrat que anava serpentejant per dintre de la llera zigzaguejant entre les roques del barranc.
Després ens vam endinsar amb l'encaixonat que formava el barranc del Cinc, una altra de les perles de l'etapa, són tota una seria de circumstàncies que li donaven una màgia espectacular; els voltors sempre volant pel cel, les parets rogenques del barranc on els agradava fer el seu niu, a la llera del barranc una font que rajava i on encara quedaven restes de gel, després els dos ruquets pasturant al mas del Potro, i com no, algun romer que ens donava l'aroma bo, tal com ens recordava la cançó " Les meues Vacances " de l'Ovidi Montllor, on segons la cançó era en aquest indret, el barranc del Cinc on volia que es dipositaren les seues cendres "Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble i allà on comença el "barranc del Cinc", prop d'un "romer", al seu costat, deixeu-me ja."
Un altre element molt bonic del conjunt era el camí empedrat que anava serpentejant per dintre de la llera zigzaguejant entre les roques del barranc.
En eixir del congost arribàvem a la fàbrica del Llonganissero, perquè els espectacles també s'acaben alguna vegada, al nostre davant teníem la vista d'Alcoi, vam aprofitar per dinar, cadascú del que portava. Ja sols ens quedava el darrer tros per entrar a Alcoi, vam acabar en una font on l'aigua refrescava les fulles caigudes, un raconet molt acollidor, després ja a la ciutat ens vam arrecerar a un bar on ens vam fer alguna cosa calenteta i vam segellar el carnet amb el segell del centre excursionista d'Alcoi.
I ací s'acabava la jornada d'aquesta espectacular caminada. Podeu trobar la traça del recorregut a l'enllaç del wikiloc
 |
| El Grup de Caminants fent Camí per la Mariola |
 |
| Ara ens vam trobar amb el riu Vinalopó |
 |
| l'antiga fàbrica de Blanes |
 |
| Caminem entre l'arbreda i el Vinalopó |
 |
| La senda va vora el riu Vinalopó |
 |
| El riu Vinalopó |
 |
| La Font de la Coveta, naixement del Vinalopó |
 |
| La parada del grup a la font de la Coveta |
 |
| Fem Camí per la Mariola |
 |
| Una plana llaurada amb els colors de l'hivern |
 |
| Un mas on esmorzem |
 |
| Un bassal glaçat |
 |
| Al fons el castell de Mariola |
 |
| El castell de Mariola |
 |
| Cruïlla de camins |
 |
| Caminants i al fons el castell de Mariola |
 |
| La Font de Mariola |
 |
| Una noguera a la font de Mariola |
 |
| El grup de Caminants a la Font de Mariola |
 |
| El castell de Mariola |
 |
| Panell de la micro-reserva de l'Ombria del Garrofer |
 |
| Entrem al barranc del Cinc |
 |
| Caminem per una senda empedrada cap al barranc del Cinc |
 |
| Els primers cingles al barranc del Cinc |
 |
| La font al barranc del Cinc |
 |
| L'aigua glaçada de la font |
 |
| Dos rucs al mas del Potro |
 |
| Parets amb forats on fan niu els voltors |
 |
| Majestuoses muntanyes del barranc del Cinc |
 |
| Fem camí pel barranc del Cinc |
 |
| Fem Camí cap a Alcoi |
 |
| El barranc del Cinc |
 |
| Baixant el barranc del Cinc |
 |
| El barranc del Cinc i el camí empedrat |
 |
| El barranc del Cinc i el camí empedrat |
 |
| La fàbrica del Llonganissero, darrere el barranc del Cinc |
 |
| Vista d'Alcoi |
 |
| El Grup de Caminants i la vista d'Alcoi |
