L'Aplec
del Sud.
Aquest
cap de setmana, el 27 i 28 de març de 2020 estava previst el segon
aplec del Sud a Crevillent. Hi havia moltes activitats organitzades.
Disposàvem de molts bons ingredients per fer un plat ben
suculent: ganes, germanor, danses, dinars, concerts, caminades, cants
improvisats, i consciència de ser País Valencià. Ganes de
fer notar que aquestes comarques són tan valencianes com
qualsevol altra. Encara que moltes vegades ens passen desapercebudes
i són ignorades per la gent del nord.
Tot tancat
Tot tancat
Malauradament,
per la situació en la qual ens trobem pel perill de la pandèmia del
coronavirus, i la conseqüent l'alerta sanitària i
la clausura en que ens trobem ho han hagut de cancel·lar tot.
Esperem que vinguen temps millors en un futur i que es puga tornar a
fer. L'etapa d'el Camí que estava prevista recórrer era la
del Fondó de les Neus a Crevillent.
Regirant papers vells
Regirant papers vells
En
aquests temps de confinament i de regirar entre els papers engroguits
de les vivències del passat m'ha arribat a les mans aquesta crònica
de la caminada que vaig fer amb gent de Crevillent fa molts anys.
En
aquest cas hi ha algunes diferències respecte la caminada proposada
per l'aplec; canvia el sentit de la marxa, i la vam fer circular,
d'anada i tornada per camins diferents.
Creuem
la serra de Crevillent
En
aquesta època vivia a Elx i vaig aprofitar la meua estança per
recórrer els racons meravellosos d'aquestes comarques, i apropar-me
a la gent que coneixia cada detall de la serra.
Havia
quedat a les set del matí davant de la caserna de la Guàrdia Civil
de Crevillent, a les set van acudir cinc persones; Oliver, Jose
Ramon, Pepe i en Joaquim, que era la persona que coneixia i m'havia
convidat. Vam iniciar la marxa pels carrers de Crevillent cap a la
serra. Prompte vam estar als afores del poble. Vam passar per un lloc
on hi havien uns obrers construint les voreres del carrer. Em van
explicar, que en uns pisos que hi havia prop van portar la gent més
marginal que hi havia a Barcelona quan les olimpíades
del 92.
La Mina dels Clots
Vam
iniciar la senda, vam començar a seguir la
sèquia dels Moros, anomenada
així per haver-la feta ells. Hi havia dos reguers a diferents
altures em va explicar Oliver, per quan el nivell baixava. Vam
resseguir la sèquia que anava a la vora de la rambla de Crevillent.
Vam arribar a la
mina dels Clots.
Ací anomenaven mina als pous d'extracció d'aigua i la seua
conducció.
La sèquia Fonda
La sèquia Fonda
Vam
seguir la sèquia Fonda, tot passant per un filferro
molt rovellat. Allà lluny es veia l'ermita de Sant Pasqual, tota
blanqueta, que vam dubtar si apropar-nos o no, però al final no hi
vam anar.
Tampoc
ens vam aturar a l'ermita de Sant Isidre. Vam creuar per una
construcció vella anomenada "sisè molí",
em vaig fixar que a la porta tenia gravat el símbol
austriacista de l'àliga bicèfala.
Els Pontets
Després
vam arribar als pontets, que era un antic aqüeducte
per fer passar la sèquia a l'altre costat. En el cas de l'altra
sèquia van foradar la muntanya, i encara podíem veure el forat.
Després em van contar que passàvem per la vora de la
cantera dels Nicolasos. Era una cantera de cal, feien cal
hidràulica i antigament portaven els sacs buits i els omplien allà
mateix, i els pagaven a pesseta.
Tradició de mines Vam creuar pel cantal de Sant Mateu, novament anomenat cap del Goril·la, per la forma del cim amb la semblança amb aquest animal. Al costat d'on es trobava la palmera hi havia una necròpolis. La zona era molt rica en troballes arqueològiques. Vam veure prop del cantal de Sant Mateu els respiradors de la mina dels Clots plens de deixalles. La tradició en busca de l'aigua en el poble ha portat a fer moltes excavacions de mines (pous), la forta sequera ha portat a buscar l'aigua. Actualment la majoria de mines s'han assecat. Algunes de les mines van ser: mina dels Clots, mina de la Sal, mina Mixant, i mina de la Cata.
El Castellar "Colorat"
Tradició de mines Vam creuar pel cantal de Sant Mateu, novament anomenat cap del Goril·la, per la forma del cim amb la semblança amb aquest animal. Al costat d'on es trobava la palmera hi havia una necròpolis. La zona era molt rica en troballes arqueològiques. Vam veure prop del cantal de Sant Mateu els respiradors de la mina dels Clots plens de deixalles. La tradició en busca de l'aigua en el poble ha portat a fer moltes excavacions de mines (pous), la forta sequera ha portat a buscar l'aigua. Actualment la majoria de mines s'han assecat. Algunes de les mines van ser: mina dels Clots, mina de la Sal, mina Mixant, i mina de la Cata.
El Castellar "Colorat"
Vam
arribar fins al Castellar "Colorat", segons
em van dir a allò roig li diuen colorat, si nos té més una
connotació d'esquerres. Segons em van dir són els vestigis
antics més importants de Crevillent. Vam passar per la penya
Negra i ens vam aturar al lloc anomenant "la Xossa".
Era una cabana de pedra, semblant a les del Maestrat però més
gran., vaig fotografiar Crevillent des de dins de la cabana de pedra.
Vam pujar fins al poblat iber del Castellar Colorat.
El tresor del Castellar
El tresor del Castellar
De
l'indret es contaven moltes llegendes, parlaven que hi havia un
tresor amagat, l'anomenada llegenda del tresor del Castellar.
Fins
i tot han fet forats per intentar trobar-lo. ( Em va recordar una
mica les llegendes de l'Encantà, a la baronia de Planes).
A
la penya Negra hi havia la font "antiva". Hi havia trossos
del camí on es veien les pedres polides pel pas durant molts anys de
les carrerades de les rodes dels carros. Vam fer cim al Castellar
Colorat i vam veure les restes del poblat. També hi havia una
roca picada en forma de bressol. Em van explicar que per sota de
l'església de Crevillent passava el riu Blanc. A nivell d'herbes va ser tot el camí un reguitzell de trobar diferents espècies. Hi havia molt d'espart, que formaven grans mates amb les fulles verdes i allargassades.
El Ball Xafat de Crevillent
El Ball Xafat de Crevillent
En
parlar de l'espart em va vindre al cap el Ball
Xafat de Crevillent, que
no parava d'entornar-lo una vegada i una altra, i el so anava
enfilant-se per la serra de Crevillent.
Alça
l'aleta polleta
no
et piques un pollastret,
ta
mare no et vol que et cases,
i
amb un home tant baixet,
i
amb un home tan baixet
Tot
el dia estic fent pleita
sense
menjar de calent.
Maleïda
siga la pleita
i
l'espart de Crevillent
i
l'espart de Crevillent.
Xiquetes
de les Covetes
si
voleu matar un lladre
poseu
aigua a la serena
i
amb floretes de baladre
i
amb floretes de baladre.
La
cançó feia molts anys que la coneixia, però en conèixer millor la
tradició i les peculiaritats de Crevillent vaig començar a lligar
caps, entenia millor el significat de la lletra, ja que ens parlava
de la tradició de viure en coves fetes casa, també ens
parlava de l'espart i el treball de trenar les fulles, que era
el que anomenaven la pleita.
Al cim del Castellar
Vam
fer una paradeta al cim del Castellar Colorat i ens van explicar el
nom de totes les muntanyes que l'envoltaven. Al cim hi havia un pot
amb una llibreta per apuntar la vivència, però no vaig apuntar res.
Deien
que a la penya Negra hi havia la llegenda que hi havia molta energia
negativa que passava per la Rambla.
Les vistes des del Castellar
Les vistes des del Castellar
Oliver
em va explicar que hi havia una pedra anomenada serpentina,
semblant al granit. Antigament hi havia costum de tancar les
coves per guardar les ferramentes de la llaurança.
Allà
lluny, cap al sud es veia la serra de Callosa d'en Segura, i més
enllà la serra d'Oriola. També em van parlar sobre les propietats
del llentiscle que guaria l'aigua si aquesta estava roïna. Cap a
l'est hi havia el Castellar de les Corralades.
A
la mar es veia Tabarca i més enllà el racó de la Monya
i el castell Vell.
Els
companys de viatge tenien un amic que es dedicava a buscar
escarabeos, que eren com uns escarabats tallats en roca, com una
espècie de fòssils en forma d'escarabat. L'amic es deia el Cante, i
parlaven de la facilitat que tenia en trobar-los.
Vam
deixar el Castellar Colorat i vam passar pel costat del Castellar de
les Corralades o de les Barricades.
El puntal de Matamoros
El puntal de Matamoros
També
em va contar el Joaquim que la repoblació de Crevillent venia
de Lleida, que el cognom Mas era molt comú a Crevillent i era
originari de la zona del Segrià.
Vam
vorejar el puntal de Matamoros on canviava la
vegetació. Vam trobar uns pinars més frondosos, a la nostra dreta
vam trobar una vall molt bonica i el Fondó de les Neus, es
veien allà baix amb una mica d'horta. Aquesta zona ja pertanyia
a les Valls del Vinalopó.
M'explicava
Joaquim que de nans bevien als pous, però ara no es refiaven.
Aquesta senda, marcada com a sender de poc recorregut, anava
de Crevillent al Fondó de les Neus. Passava per la finca d'un
ric que havia comprat una gran extensió de terreny i havia fet un
coto privat de caça i havia esborrat les marques grogues
i blanques. Després vam veure algunes de les marques pintades de
gris, i rascades per sobre per així poder veure la pintura original.
L'esquer
L'esquer
Vam
veure el pouet a la falda del puntal de Matamoros. Allà em van
parlar de la camamil·la borda, Antigament agafaven una pedra de
sílex i una baula de cadena, i pegant-li amb la pedra sobre el ferro
feien saltar una espurna que encenia la flor seca de camamil·la
borda, i així feien foc. A la flor seca també l'anomenaven
esquer. A la boja li deien matablanca, recordem que en altres
llocs també es anomenada albaida, pel to blanc de les fulles i la
tija, tot i que la flor siga groga.
Després
vam estar en un corral on encara resistien les gruixudes parets. Vam
fer parada per esmorzar a l'ombra d'uns grans pins, em vaig adonar
que hi havia uns taulons de fusta a la copa. Allí va ser on vam
descansar una miqueta.
Empelts
Vam
seguir, per la meua afició als conreus i a l'agricultura
sempre m'agradava conèixer la manera de treballar dels diferents
pobles. Per això em va sorprendre un ametler tallat en rodó
al'alçada d'un metre i cinc varetes seques clavades a la part
del tall en un intent d'empelt, em va sorprendre aquesta manera tan
brusca d'empeltar.
Una "dinà"
Pepe
se n'havia anat a fer un feix d'espart per lligar una mica de timonet
que havia collit. La conversa anava canviant. Ara parlaven dels
diferents barris de Crevillent. Els de la Salut que tenien una mare
de Déu de vímet i els de la plaça que eren els més rics.
També Joaquim se n'anava a fer el camí de Sant Jaume i no tenia
clar si se n'aniria a l'agost o al setembre. Estàvem patint una
miqueta per Pepe, que feia una estona que se n'havia anat i es
retardava, finalment va vindre amb un manoll d'espart, i es va
posar a fer els feixos de timó. Ací als feixos els
diuen "dinà", recordant els feixos de
fusta que servien per encendre el foc i fer el dinar.
Vam
tornar a iniciar la marxa, i vam passar per uns camps d'ametlers
empeltats, que seguiren la formula descrita anteriorment, però
aquests si que havien pres. Havien tallat els arbres a 80 cm i havien
posat les varetes. Tot aquest camp havia estat fet amb aquest
sistema.
Després
vam passar per la vora d'unes nogueres, d'un verd brillant, i vam
creuar per dalt a a la vora d'una arbre que podia ser un pistatxer.
Cap
a Crevillent
Ara
arribava un moment que deixàvem el camí que arribava al Fondó
de les Neus i que l'agafaríem per completar aquesta etapa i
arribar al Fondó de les Neus. Vam girar en direcció cap a
ponent. Joaquim em va dir que anàvem cap a la vall dels pins, i jo
em vaig entendre que anàvem al Vallespir, curiositats dels jocs de
paraules.
Les herbes
Ens
vam deixar la muntanya anomenada la Vella a un costat i el puntal de
Matamoros a l'altre. Vam començar a deixar la zona boscosa i a
davallar per la senda del Sigarró. Ara em van presentar una herba
que no coneixia, la pebrella, és la que utilitzaven per aquestes
contrades per a fer olives, també anomenada herba d'olives, per les
comarques més septentrionals d'on jo venia li posàvem la saborija.
També
em van parlar del cap d'ase (cantueso), que era excel·lent per
guarir la febre, que era una espècie germana de la lavanda.
Antigament hi havia una fàbrica a Elx i es dedicaven a
segar-la de la serra.
El Pas del Soldat
El Pas del Soldat
Vam
passar una muntanyeta amb uns passos difícils. Em van dir que era
el Pas del Soldat. Mes enllà, una extensió
de matolls cobria el paisatge i en molts metres a la rodona sols hi
havia un gran pi, que portava el nom del pi de "l'Alivio",
per ser com un oasi en mig del desert, i donar una mica d'ombra i
guarir-nos del sol. Vam descansar una mica a la seua vora, envoltada
de pedres pensades per aquest fi.
El Fondo
El Fondo
D'allà
teníem una panoràmica perfecta del Fondo, (que és
diferent al Fondó, el Fondó es refereix al poble, i el Fondo
al paratge) amb les tres llacunes, repartides entre els termes d'Elx
i Crevillent.
Vam
seguir, ara hi havia una separació de camins, per una banda el camí
del Rastraculs i la senda Dolça, que es la
que vam agafar, fins arribar al barranc de la Barbereta on
hi havia unes anticlinals molt boniques. Vam baixar al barranc i ens
van mostrar el pou de la Mel. De nans solien beure
però ara no se'n refiaven. Hi havia una sargantana que l'Oliver la
va fotografiar. Vam baixar pel barranc de la Cata.
El barranc de Cata
El barranc de Cata
La
imatge era preciosa, un estret barranc amb algeps i baladres. La roca
tenia una consistència molt particular.
També
vam passar per la cova del Català, es veia una muntanya
inaccessible i allà dalt un forat. Deien que ell es deixava el gos
fora de la cova i i després quan arribava, el gos
li tirava la corda per pujar.
Vam
veure la conducció de la mina de la Cata i vam
veure fossilitzats a la roca cucs de terra. La discussió anava que
si el que veiem eren els cucs o els seus excrements fòssils.
La sequera
La sequera
Ens
vam creuar amb una sèquia i va tornar a eixir el debat sobre la
problemàtica de l'aigua, ens vam banyar la cara i ens vam refrescar
una miqueta.
Van
dir que aquesta aigua era salada i feia malbé la terra. Sols valia
per una tintoreria, la venien a 50€ l'hora, la gent
tenia dificultat per regar i estava molt cremada per la forta
sequera.
Crevillent
Vam
anar resseguint el reguer d'aigua, vam passar per la vora d'una finca
amb reg localitzat on hi havia 4 o 5 arbres de cada espècie, hi
havia molta diversitat. Vam veure un fardatxo entre unes
figueres. Ara ja resseguint les urbanitzacions vam arribar al poble
de Crevillent. A l'entrada vam passar per la vora
d'un hort de tarongers abandonat.
Joaquim
em va explicar que era dels pocs del poble (l'amo de l'hort) que
encara vivia de la terra, però era massa cara l'aigua per com
es venia la collita.
Ens
vam acomiadar del grup, jo vaig anar a casa Joaquim i em va mostrar
sa casa i em va donar un plànol preciós, com pocs havia vist de la
serra de Crevillent. Després vaig anar a pel cotxe i em vaig dirigir
cap a Elx.
Conclusió
Aquesta
caminada va ser molt enriquidora, i ens va aportar molts
coneixements, respecte els topònims de la zona, sobre la
problemàtica de la sequera i com des de l'antigor havien cercat i
aprofitat l'aigua. Hem vist un jaciment arqueològic, hem
conegut cançons i danses tradicionals de Crevillent, hem parlat de
les herbes i els seus usos. Tot i això en aquesta caminada, que la
vaig fer cap al maig del 2005 encara no tenia la consciència de fer
Camí. Però ens serviria com a base per més endavant definir
l'etapa de Crevillent al Fondó de les Neus, que no seria fins al
maig del 2007 que la tornaríem a fer.
Esperem
més endavant poder fer l'aplec del Sud a Crevillent i
ajuntar-nos de nou per poder fer aquesta preciosa etapa.
Croquis
de la ruta amb tots els topònims:
