dimecres, 30 de juny del 2021

Caminada per la Marina Alta

De Benissa a Xaló.16/4/2016

Un altre bombonet omplia el nostre paladar  dels sentits en una nova caminada per la Marina Alta.
Amb bona companyia,  però aquesta vegada més en família, una primavera que esclatava  a cada raconet del recorregut, amb la il·lusió de trobar-nos una vegada més i compartir juntes aquell esclat de sensacions i paisatges.
Vàrem iniciar la trobada a Benissa, per organitzar els cotxes  i així tenir-ne per tornar una vegada acabada la ruta.

Camí de Senija
Des del convent dels Franciscans de Benissa iniciàvem aquesta bonica etapa per la Vall de Pop, la bona sintonia i el bon rotllo feia joc amb el verd novell dels brots de les vinyes.
Passàvem per les quadres eqüestres on alguns cavalls i genets esperaven per començar a cavalcar. Seguíem fent Camí quan una olivera de grans dimensions esperava a la vora del camí per ser fotografiada pels caminats. Vàrem arribar a Senija, un poble xicotet on el panell d'El Camí a l'entrada del poble ens indicava que era el Camí, i el nostre arrelament a la comarca.

Camí de Llíber
En passar Senija seguíem caminant envoltats de flors  com la valeriana o l'estepa negra que omplien de colorit l'ambient i la nostra vista.
Finalment vàrem arribar a un punt on l'itinerari havia canviat i  així evitàvem finalment la carretera, una antiga espina clavada en la ruta, vàrem fer una parada per marcar i rectificar el canvi de camí, una senda preciosa anava zigzaguejant entre estepes i carrasques. Per mi va ser una llamineria trobar aquella drecera.

Finalment creuàvem la carretera i ens endinsàvem al pla de Llíber, un paradís de vinyes  on tots els colors de verd  s'escampaven sobre  l'horitzó i  et deixaven pintat un mosaic sobre la rojor de la terra llaurada.
Nosaltres ens embriagàvem d'aquell escenari de colors i olors  mentre els llauradors aprofitaven les hores de sol per solcar la terra i foragitar les herbes de les vinyes.
Llíber quedava com un castell sobre la mar de vinyes, i alguns riuraus envoltaven el poble com per recordar-nos la vella història de la fabricació de la pansa a la comarca, on els arcs  dels riuraus ens hipnotitzaven la mirada.
 Arribàvem a la plaça de Llíber i  pujàvem cap a l'església i el calvari, fins pujar al cementeri per veure els cognoms dels difunts o algun poema com el del cep que ens va enamorar. L'església ens va fer parar l'atenció per la seua senzillesa i bellesa, així com el caminet cap al calvari, sendeta enjardinada. De dalt teníem una vista privilegiada del poble de Llíber, Xaló i dalt de Xaló el coll de Rates, deformació de coll de Raptes, etapa i pujada forta d'El Camí, i per suposat tota la vall de Llíber on les vinyes  li donaven a la Vall un encant infinit.

 Camí de Xaló
Poc després baixàvem una altra vegada  per vora el riu Gorgos,  ens enfilàvem cap a Xaló, el riu estava sec però les herbes perfumaven l'ambient.
Era un camí tot ple de sorpreses, com per exemple els molins que ens vam trobar, i sobre tot la bassa dels Arcs, una filigrana de qui sap quines mans anònimes, era una bassa creuada per arcs de pedra. Feia molts anys que desitjava tornar-hi per veure-la, i estic ací una altra vegada.
Ara ja quedava sols arribar a Xaló on encara ens quedaven algunes sorpreses per descobrir, vàrem fer la volta al museu i la volta al poble que vivia uns dies de molta festa i amb molta gent pel carrer amb la  fira  de menjars que tornaven a fer-nos obrir els sentits, i la gana. Però la sorpresa va vindre en passar per una casa que ens van convidar a entrar, i ens van convidar a beure i menjar,  i quan ens van mostrar la casa la nostra sorpresa va vindre en arribar a la sala de dalt i veure un museu amb màquines de matar, farcit  de fusells per les parets.
Tot em va semblar una mica estrany, que molt  agraïts per la generositat, però no va deixar de sorprendre'm.
Vàrem acabar la visita per Xaló gaudint dels riuraus i els molins i d'un poble en festa, i vàrem anar amb els cotxes cap a Benissa.

Benissa
Vàrem dinar  a ca Paquita i  per la vesprada Jaume Castells ens va fer la visita guiada per Benissa, un luxe de visita on ens va parlar i explicar moltes coses d'aquella perla del patrimoni com era Benissa, quin dia més complet!, un allau de palaus i cases senyorials  omplien els carrers, l'antiga església que encara mostrava la seua façana feta de pedra tosca, l'estàtua del Riberer i la història de la pedra que ens recordava quan la gent de Benissa anaven a treballar a la Ribera.

 Era un allau de patrimoni concentrat en una vesprada, carrers empedrats i guarnits de baranes per no caure, o els raconets dels carrerons àrabs que formaven revols tancats i estrets.
Finalment la catedral de la Marina on havíem fet una mica tard, però tot i no poder veure-la per dintre ens vam enriquir amb les explicacions fabuloses de Jaume. Per acabar  el convent dels Franciscans, on els claustre  enjardinat i engalanat ens obria l'ànima. Per acabar la visita vàrem anar al monument als brigadistes internacionals de la Guerra Civil. Després vàrem fer un descans i un gelat per relaxar les emocions i compartir les vivències. Però sobre tot...

 Gràcies a la gent que heu fet possible un dia tan magnífic, enriquidor i emocionant, que com el Camí cada moment del dia ha tingut el seu encant especial.

 Iniciem el rogle i les presentacions a Benissa

 Fent el Camí prop de Senija

El pla de Llíber

 Recorregut per Xaló, un riurau i darrera l'església.

 Caminem per un prat de margarides

 La visita guiada arribem a Riberer

 Fent la visita guiada pels carrers de Benissa

Convent dels Franciscans de Benissa

Caminada per la Marina Alta

La Vall de Gallinera; d'Alpatró a Benirrama 26/3/2016
La florida del cirerer

Alpatró
Segurament em falten paraules per expressar tot el que va suposar la caminada; paisatges, història, emocions, sentiments, alegries, plors, eufòria, plaer.
Més que una caminada gairebé era un aplec, vam ser una gentada i tots els factors van ser favorables; el bon oratge, la florida dels cireres, la bona companyia i una organització per part de la gent de la Marina impecable, i quan s'ajunten tantes coses bones el resultat és espectacular.

Però parlem de la caminada, van començar ja a florir les emocions  quan ens vam aplegar a la plaça d'Alpatró,  érem molta gent de moltes comarques diferents, vàrem fer una mica de presentació, vàrem presentar el Camí, moltes comarques ens aplegàvem a la plaça d'Alpatró, aquesta vegada ho vam resumir una mica per comarques, ja que era impossible a nivell individual fer la presentació, però tot i això molt bonic i emotiu,  la gent de la comarca ens va presentar  el suculent menú que ens esperava, i Biel ens va recitar un poema  relacionat amb la vall de Gallinera, després vam iniciar el Camí.


Camí de la Carroja

Aquesta vegada coincidia amb un sender marcat de la ruta dels huit pobles,  que recorre els pobles i la Vall de Gallinera , primer vàrem iniciar el recorregut per senda vora el barranc i ens anàvem allunyant d'Alpatró, la gentada anàvem dibuixant formes  en el paisatge, i la serp s'estirava a les sendes i  és feia grossa a les pistes i els  camins, vàrem creuar el barranquet i a la pujada teníem una bona visió d'Alpatró que se'ns quedava darrera.

Biel ens anava parlant de tot allò que trobàvem, ens va parlar de la cornicabra que començava a brotar, germana del llentiscle.
Poc després, vora el barranc,  vàrem parar a una antiga era  on encara quedaven les restes del que van ser les pedres  perquè l'animal  o el blat  no caigués i al barranc, encara quedaven restes del pont  i d'un antic camí que creuava la serra.
El cirerers i els caminants eren els protagonistes d'aquesta història i totes les seues combinacions, algunes d'elles  molt boniques.
Una mica abans d'arribar a la Carroja ens vam aturar i Biel ens va parlar de les tapisses, una pedra molt blanca utilitzada per fer tabic.

La Carroja i Benissivà
Vam arribar a la Carroja, tota la gentada vam entrar al poble pels carrers estrets fins arribar a la plaça més espaiosa. Biel ens seguia il·lustrant-nos amb tota la seua saviesa. Poc després vam arribar als llavadors de la Carroja i algunes imatges queden gravades per sempre més per al record.
Caminàvem entre cireres florits i  vam passar per davant de l'antiga piscina, ara abandonada, vam arribar a Benissivà i  ens vam aturar per veure els llavadors, els més avançats havien aprofitat per iniciar l'esmorzar però els guies ens diuen que encara no havia arribat l'hora, els llavadors eren molt bonics especialment la part de la pedra i les conduccions.
Finalment després de pujar una costereta vam trobar una ombra per esmorzar i descansar una miqueta. Vam explicar alguna coseta més del camí a la Marina, i del brancal del Camí de les Valls de la Marina, i  vam seguir gaudint d'aquest bon dia, de trobar-nos gent de tantes comarques diferents en un paisatge privilegiat, tot un luxe que valia  la pena sabotejar.


Benitaia i Benialí

Vam seguir cap a Benitàia, i vam arribar a Benialí i els llavadors.  Vam seguir fent conversa amb els companys i companyes  i fent camí entre els cirerers florits.
En un revol de la pista vam arribar a l'Alcúdia, un antic poblat morisc.  No podia faltar  el record de la història i el substrat morisc en la nostra ruta. Vàrem entrar i encara podíem veure algunes parets i algun arc molt ben plantat del despoblat.

Benirrama i Alpatró
 Finalment arribem a Benirrama i teníem una bona visió des de lluny, tot i això no teníem massa temps per endinsar-nos, ja que havíem de fer la logística dels cotxes, a poc a poc vam anar portant tota la gent a Alpatró i finalment tothom ja hi erem de nou a Alpatró

Ara venia el moment de veure com ens organitzàvem pel dinar, vàrem omplir dos restaurants , els dos estaven molt prop  a banda i banda de la plaça,  en el restaurant que jo estava, després de dinar  i menjar un bon blat picat amb potetes de porc, la cosa es va animar i Sergi va traure la dolçaina i Dani la guitarra i la festa estava servida, vàrem cantar cançons de la terra, albades, cants de batre i la Malaguenya de Barxeta  que no podia faltar.

Vàrem caminar pel poble fent festa i cercavila, cantant i seguint la música, quina festa, quina emoció, quin goig,  quina plenitud.
Després vàrem arribar al museu a l'almàssera on Biel ens va explicar moltes coses del que allà hi havia.
Després vàrem fer una volta pel poble i Biel ens va seguir mostrant les perles d'aquell poble, la font de vi, i la bassa de les morques,  que em va recordar molt  al conte del mig pollastre. Des d'allà veiem el castellot allà lluny, que era una antiga edificació defensiva, i pel poble les boques de l'aigua pintades engalanaven encara més aquell poblet tant polit
 Finalment, com sempre, emocionat per la situació, els cants i la vivència, havia arribat el moment del comiat,  fins la propera.

Primer rogle inicial a Alpatró

Iniciem la sendeta  i el grup de caminants dibuixa una gran serp

Alpatró a la llunyania

La cornicabra brotada

Biel fent les seues explicacions a l'antiga era

Els caminants a la bassa de la Carroja
L'antic pontet


 Els caminants sota els cirerers florits

El dinar , escudellem el blat picat

Després del dinar fem festa, amb la música de la terra.

El cercavila no pot parar

 L'almàssera dintre del museu d'Alpatró

Les casetes dels comptadors engalanen Alpatró

 El comiat ens fa emocionar-nos

 Algunes casetes dels comptadors ens transmeten bons missatges.

 

Caminada per la Marina Baixa

De Benidorm a la Vila Joiosa 12/2/17

Del gegant de formigó a la vila de colors. 

Pels cingles dels gratacels

L'oratge pel matí estava fresquet, molt tapat i dubtós si ens anava a caure alguna "ramassà", però tot i això vam entrar en el formiguer de  gratacels que era Benidorm.
Vam arribar a l'estació i allí ens vam trobar amb la gent que venien de diferents comarques per fer aquella etapa del Camí, desconeguda encara per a mi.
Sempre em deixaria perplex Benidorm, feia respecte caminar per aquell bosc d'edificis,  feia feredat caminar als seus peus, al mateix temps m'atreia mirar cap a dalt on m'envaïa  el vertigen de les seues alçades.


Vam caminar fins a l'anomenat castell, que és on quedava una mica de la part  antiga, a sobre  la petita península del castell, les dues platges s'estenien a banda i banda amb el seu ventall de gratacels darrera. Primer la caminada vora mar pel passeig marítim envoltat de gent  que havien vist en Benidorm un bon lloc per "estiuejar" o passar uns dies a la  vora de la mar. Vam passar per  aquell gratacels de dues potes que feia com una "M". Era diferent aquella caminada, l'espai era especial, de vegades trobàvem un moment màgic, com quan les gavines estaven a l'aigua del barranc.


Darrera hi havia  l'illa de Benidorm i com si es tractés  del vell Nautilus  del capità Nemo treia el llom entre l'escuma de les ones. Ens vam aturar per esmorzar en el darrer bocí de passeig abans d'entrar en la senda  que serpentejava sota els pins.
Mentre esmorzàvem vam veure com un personatge en la llunyania  gaudia d'un bany en ple mes de febrer. Impressionant!, quines ganes, nosaltres gaudíem del dia i de la companyia.


Vora els Penya-segats
Vam deixar la civilització  i vam entrar en la vessant més  feréstega i salvatge de la caminada. La vertiginositat dels edificis quedava ja lluny, i la vam canviar per la verticalitat dels penya-segats de la serra, la mar estava brusenta i picava fort a les roques de la costa. La senda anava pujant i l'alè costava d'agafar. Però el paisatge de mar i muntanya, de platja i penya-segats i de desert i civilització  semblaven com dues cares d'un moneda en la mateixa etapa.


Atret per l'espectacular paisatge, al mateix temps que poregós de no rodolar per alguna senda pedregosa, veia de vegades els companys i companyes a l'altra banda de senda com si foren formigues  de colors. Però sobre tot, gaudia i absorbia com una esponja tota aquella amanida de vivències i plaers que em donava  aquell dia.
Per una altra banda la primavera floria als romers i les herbes del camí, i  en un raconet, com un oasi de la terra, com un record del passat, un trosset d'ametlers florits coberts per una catifa de magreta florida aguantaven,  resistien el pas dels anys.


La Vila Joiosa
La Vila es veia al fons com per donar-nos ànims, mentre acabàvem d'aclarir el dinar. Nosaltres vam travessar la darrera engruna de roca abans d'arribar al port i als carrers de la Vila.
Vam arribar  al lloc per dinar, al bar  los Serranos, vam recuperar forces i vam escriure al llibre de la Marina, i finalment vam segellar l'etapa amb l'encuny del bar, una altra segellada col·lectiva, que es començava  a fer habitual.
En acabar de dinar van vindre Jaume Vaello i alguns amics d'ell,  estudiosos i saberuts de la Vila, del passat i del present, que ens explicarien i ens portarien pels racons més emblemàtics.


La visita per la Vila
La visita ens va formar, vam aprendre moltes coses d'aquella Vila Joiosa, els encants de les muralles i els carrers antics. Semblava que la primavera s'havia parat per sempre en aquest poble, i les cases de mil colors feien joc amb el seu nom;  joiosa de joia, d'alegria, de felicitat, no de perles precioses i d'anells.
La importància de la Vila en l'antigor va ser molt gran,  i són moltes les restes romanes, les termes romanes de la ciutat romana d'Allon.

També ens vam assabentar que el nom de Joiosa li venia com un reclam del segle XIII  per captivar a la gent per a què vingués a establir-se al poble.
Després de saber algunes coses més de la Vila i de conèixer alguns dels seus racons  vam anar a l'estació de tren, ens vam acomiadar dels guies i dels companys i companyes i vam tornar cap a casa.
Podeu veure la traça de la caminada a l'enllaç del wikiloc

Illa de Beidorm


 Gratacels
Torre de l'Aguiló

Etapa preciosa  vora  mar

 Caminants vora el penya-segat



Les muralles de la Vila Joiosa

 Cases pintades de la Vila Joiosa