Aterrem a Vilanova
Era la primera etapa del nostre viatge, vam deixar el cotxe a Vilanova i la Geltrú i després d'esmorzar una mica vam iniciar el Camí.
Vam passar per la torre Blava, i vam seguir el llarg passeig, Puri, Aitana, Balma i jo. Primer vam travessar el passeig que hi havia a la vora del port, vam deixar endarrere el monument de Francesc Macià.
L'estampida dels trens
Prompte el camí va ensopegar amb la via del tren, i un estret fil ens separava del pas dels ferrocarrils. Els trossos de vora via els fèiem ràpid, i miràvem de no coincidir amb el tren. Alguna vegada quan estàvem a la vora de la via veiem el monstre de ferro apropar-se a gran velocitat, llavors intentàvem allunyar-nos el màxim del seu engolidor, ens provocava vertigen i una miqueta de por. Era un moment que ens pujava l'adrenalina, veure passar aquell huracà tan prop.
Per la senda de vora mar
De vegades la senda s'enlairava pels turons de vora mar i els penya-segats es veien més clars, descansàvem una mica de la pressió del tren. En arribar a una platja més ampla un autobús abandonat ens mostrava la residència d'uns hippies amb el símbol de la pau i les floretes.
El passeig marítim
El darrer tros es va fer llarg, però tranquil pel passeig marítim de Sitges, amb l'església i la serra del Garraf al fons. En arribar vam fer un mosset al restaurant Simpàtic i mentre Puri va solucionar les claus de la casa jo vaig agafar el tren per recuperar el cotxe que teníem a Vilanova.
Sitges
El nucli vell
Durant els següents dies vam visitar tranquil·lament algun dels racons de Sitges des de la nostra caseta al carrer Sant Bonaventura. El seu nucli vell vora mar, amb l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla tocada per la mar, i el palau de Maricel, i el baluard de Vidal Quadras. Un nucli vell es trobava molt ben cuidat amb casetes blanques i blaves, i hi havia molts comerços de roba i el que anomenaven granges, que eren com cafeteries, pastisseries.
Les nits a Sitges
Vam passejar per la nit per la zona antiga i per davant de l'església amb el remor suau de la mar i l'escultura de la sirena al passeig de la mar.
També hi havia l'escultura de Santiago Rossinyol amb l'església de fons, i el gran reclam que li va suposar Sitges que el va captivar.
A nosaltres també ens van atraure aquells carrers i aquelles façanes emblanquinades. La mar tranquil·la que trencava incansable sobre les roques de la vora de l'església. Sempre vigilats pels ulls de la sirena de bronze vinguda de les profunditats del regne de Neptú.
Un esguard conegut
Amb el girigall de gent que recorria els carrers de Sitges amunt i avall, anaven atrafegats en els seus afers diaris, tot i que estava tranqil·la d'aglomeracions comparada amb els mesos de l'estiu. En una població en la qual nosaltres érem part d'eixa multitud desconeguda i era difícil reconèixer cap cara coneguda un rostre ens va fer fixar-nos.
No podia ser, era l'home que normalment estava demanant almoina al supermercat de prop de casa de Castelló de la Plana. Efectivament ara demanava almoina pels carrers de Sitges. Ens vam acostar, ens va dir que depenent de la temporada anava canviant de població. Quina casualitat trobar-nos amb ell!.
La caseta al carrer Bona Ventura era el nostre niu acollidor per gaudir d'aquells dies de vacances i poder aprofitar per conèixer la comarca, espere poder tornar en un futur.
A nosaltres també ens van atraure aquells carrers i aquelles façanes emblanquinades. La mar tranquil·la que trencava incansable sobre les roques de la vora de l'església. Sempre vigilats pels ulls de la sirena de bronze vinguda de les profunditats del regne de Neptú.
Un esguard conegut
Amb el girigall de gent que recorria els carrers de Sitges amunt i avall, anaven atrafegats en els seus afers diaris, tot i que estava tranqil·la d'aglomeracions comparada amb els mesos de l'estiu. En una població en la qual nosaltres érem part d'eixa multitud desconeguda i era difícil reconèixer cap cara coneguda un rostre ens va fer fixar-nos.
No podia ser, era l'home que normalment estava demanant almoina al supermercat de prop de casa de Castelló de la Plana. Efectivament ara demanava almoina pels carrers de Sitges. Ens vam acostar, ens va dir que depenent de la temporada anava canviant de població. Quina casualitat trobar-nos amb ell!.
La caseta al carrer Bona Ventura era el nostre niu acollidor per gaudir d'aquells dies de vacances i poder aprofitar per conèixer la comarca, espere poder tornar en un futur.
 |
| Torre Blava a Vilanova i la Geltrú |
 |
| Port de Vilanova i la Geltrú |
 |
| Passeig vora mar de Vilanova |
 |
| Far |
 |
| Platja de Vilanova |
 |
| Senda amb la via del tren al nostre davant |
 |
| Al fons Sitges i la serra del Garraf |
 |
| Monument a Bacardi |
 |
| Estàtua de Santiago Rossinyol i de fons l'església de Sitges |
 |
| Església de Sitges |
 |
| El campanar de Sitges |
 |
| El canó vora mar |
 |
| La sirena |
 |
| La sirena i la mar de Sitges |
 |
| Sitges de nit |
 |
| Carrers de Sitges |
