dijous, 4 de juliol del 2019

Caminada per Barcelona: de Sant Gervasi a l'Eixample. 26/1/2019

A l'avinguda Tibidabo
Ens vam trobar a la boca de metro de l'avinguda Tibidabo un grup de gent  per fer  el recorregut d'el Camí per dins de Barcelona. Era una trobada de germanor també entre gent de Catalunya i del País Valencià. Una vegada vam ser-hi tots i totes vam començar la ruta.


Era un plaer tenir als companys i companyes de Barcelona per explicar-nos la seua ciutat. Xavier era el promotor de la ruta, tot i que els altres companys ens van contar també moltes coses.  Vam continuar per l'avinguda Tibidabo i vam pujar dalt del turó del Putxet on teníem  una visió molt bona; tant cap a la muntanya del Tibidabo, com cap a la mar d'edificis que era Barcelona, amb el sol encara brillant  sobre la ciutat sense escalfar molt.

El turó del Putxet
El turó del Putxet era un punt privilegiat de vigilància, al mateix temps que era un pulmó verd de la ciutat, una illa  de vegetació envoltada d'edificis.
Després vam  baixar el carrer d'Agramunt, vam pujar les escales mecàniques de la baixada de la Glòria fins arribar al turó de les Tres Creus. Era una pujada amb molt de desnivell, les escales ens facilitaven l'ascensió a la gent del grup.  Vam arribar a una altra zona verda, un turó sembrat de camins d'ombra i agradables jardins.


El parc Güell
Vam arribar al cim del turó de les Tres Creus on hi havia una construcció de pedra i tres creus al damunt. Vam seguir caminant per camins enjardinats  i ens vam aturar a una plaça per esmorzar on hi havia algunes taules. Vam descansar una mica i vam recuperar les  forces.
Després d'esmorzar vam seguir la ruta pel parc Güell, hi havia molta gent passejant i inspeccionant cada racó, hi havia turistes d'arreu del món. Vam gaudir del parc, es especial  del barroc de la pedra, on les columnes lítiques feien un bosc i quan  entràvem als amagatalls ens sentíem com en un palmerar  de pedra. En tanta gent el grup es va dispersar i ens vam esperar una mica per agrupar-nos.


Ànimes fugisseres
Mentre esperàvem a la vora del camí hi havia una estesa de  "Top mantes"que  intentaven vendre algun dels seus productes i guanyar alguns cèntims per poder menjar. Però algú va fer  un senyal d'alerta  i   tots van plegar el llençol ràpidament amb tot el material dins i ja fugien espaordits amb el fardell al llom buscant un lloc més segur. En pocs minuts del mercat ambulant  no quedava res més que la pols del camí.


De lluny vam  veure la plaça principal del parc on hi havia el drac i el museu Gaudi, però no hi vam entrar, ja que no teníem temps de fer cua i eren 8 euros l'entrada, per això li vam pegar la volta fins arribar a la porta principal, allà hi havia la casa del Guarda, un edifici modernista que semblava extret d'un conte de fades, que feia joc amb tot el conjunt del parc Güell.


Vam deixar el jardí empedrat per endinsar-nos una altra vegada pels carrers de Barcelona, vam passar per la plaça de Rovira i Trias  i ens vam fer alguna foto de grup amb la seua estàtua. Vam seguir per l'església de Sant Joan on hi havia plantada una pila de llenya al seu davant. Ens trobàvem a la plaça de la Virreina, estaven preparant les festes. Tenien una llarga tradició per aquestes dates de fer una foguera.


La vila de Gràcia
Vam seguir fins la plaça del Diamant, ara  ja estàvem plenament  dins la vila de Gràcia. Gràcia tenia molta personalitat pròpia i  ens feia l'efecte de trobar-nos en un poble. Però Barcelona en el seu creixement es va anar engolint aquestes poblacions que estaven més a prop.



El nom de la plaça on ens trobàvem; la plaça del Diamant ens va portar a recordar  Mercè Rodoreda i la seua obra la Plaça del Diamant, que es deia igual que la plaça on ens trobàvem. Vam recordar l'escriptora i el context de l'obra, així com la situació de les dones en aquella època. Ens vam agrupar al monument de la Colometa  que  recordava  el personatge de la seua novel·la, on ens vam fer una foto de grup. No podien faltar els coloms com a fil conductor del llibre.


Després de recordar la Mercè i la Plaça del Diamant vam seguir pels carrers de Gràcia, vam passar per davant de la taverna valenciana la Terreta i vam arribar al centre cultural els Lluisos. L'entitat formava part de les associacions impulsores d'el Camí, havien participat en l'edició del llibre  de la ruta d'el Camí per Barcelona.   Era una entitat de renom i de les més simbòliques de  la ciutat. Va ser molt bona la seua acollida en dir-los que veníem de fer l'etapa d'el Camí, vam segellar els carnets de l'etapa amb el segell dels Lluisos. Després vam passar per la plaça de la vila de Gràcia, hi havia el monument al centre de la plaça i al fons una casa important tacada de pintura roja.
Vam seguir i ens vam acomiadar dels companys que no es quedaven per la vesprada, els nostres camins es separaven i qui sap si en un futur es tornarien a ajuntar.



Dinem a Gràcia
Nosaltres però vam buscar un lloc per dinar, s'havia fet tard caminant per Barcelona. Vam trobar un bar que estava molt bé de preu a la plaça de la Vila. Després de dinar vam seguir la ruta  cap a l'Eixample. Vam deixar els carrers més estrets de Gràcia que recordaven més els d'un poble, per passar a les avingudes i carrers de l'Eixample. 



L'Eixample
Les seues riuades de gent  anaven cap amunt i cap avall per les amples voreres i les grans cases modernistes de primers del XX  intentaven trencar amb la llei de la gravetat i les formes més rectilínies i simples. Vam passar per davant de la Pedrera i la casa Batlló. Com en una atracció de la fira, la gent feia cua i pagava 25 euros per passar per dintre dels passadissos i estances d'aquella casa encantada. Ens vam aturar fora per gaudir de les formes  i dels colors de la façana, era realment espectacular, però no teníem ni temps ni diners per entrar-hi. Vam seguir per l'ampla vorera del passeig de Gràcia. Vam entrar a un altre edifici que estava obert i es podia passar,  vam gaudir de l'abundant exuberància de les cases senyorials de  principis del XX.



Fins a la plaça de Catalunya
Vam arribar a la Universitat i poc després a la plaça de Catalunya, on hui acabaríem el recorregut organitzat. Vam recordar a Francesc Macià, que era homenatjat en un monument al mig de la plaça i encara vam seguir fins a la capella de Santa Anna i ens vam acomiadar de la gent fins demà.
Alguns dels membres ens vam dirigir a casa Xavier, aquesta nit la passaríem a sa casa. Era una experiència espectacular gaudir del modernisme amb aquesta intensitat. Viure per una nit  dins una de les cases modernistes que no li faltaven detalls; mosaic a terra, mobles,  vidrieres. Gràcies Xavier per l'acollida.
A l'enllaç podreu veure la ruta caminada.


 Edifici a l'avinguda Tibidabo

Muntanya del Tibidabo

 Barcelona des del turó del Putxet

 El grup del Camí al turó del Putxet


 Les escales mecàniques de la baixada de Glòria

 Pujant les escales mecàniques

 Pujant el turó de les Tres Creus

 El turó de les tres Creus




 Una mimosa florida

 El parc Güell

 El parc Güell

 El parc Güell

 El parc Güell

 El parc Güell




 El parc Güell

 Li fem companyia a 


 Església de Sant Joan a la plaça de la Virreina

 A la plaça de la Virreina

 La foguera 

 El grup del Camí al monument a la Colometa de Mercè Rodoreda


La plaça del Diamant


 Taverna valenciana "la Terreta"


 Els Lluisos

 Els Lluisos

 Monument a la plaça de la Vila de Gràcia

 Plaça de la Vila de Gràcia

 Un plat de fideuà a la plaça de la Vila de Gràcia

Casa Milà: la Pedrera


 Casa Milà: la Pedrera

 Fumeral de la casa Milà: la Pedrera



 Casa Batlló


 Casa Batlló

 Casa Batlló

 Casa Batlló










 La Universitat

 La Universitat





Plaça de Catalunya

 Monument a Francesc Macià a la plaça de Catalunya

 Capella de Santa Anna