A l'avinguda Tibidabo
Ens vam trobar a la boca de metro de l'avinguda Tibidabo un grup de gent per fer el recorregut d'el Camí per dins de
Barcelona. Era una trobada de germanor també entre gent de
Catalunya i del País Valencià. Una vegada vam ser-hi tots i totes vam començar la ruta.
Era un plaer tenir als companys i companyes de Barcelona per explicar-nos la seua ciutat. Xavier era el promotor de la ruta, tot i que els altres companys ens van contar també moltes coses. Vam continuar per l'avinguda Tibidabo i vam pujar dalt del turó del Putxet on teníem una visió molt bona; tant cap a la muntanya del Tibidabo, com cap a la mar d'edificis que era Barcelona, amb el sol encara brillant sobre la ciutat sense escalfar molt.
El turó del Putxet
El turó del Putxet era un punt privilegiat de vigilància, al mateix temps que era un pulmó verd de la ciutat, una illa de vegetació envoltada d'edificis.
Després vam baixar el carrer d'Agramunt, vam pujar les escales mecàniques de la baixada de la Glòria fins arribar al turó de les Tres Creus. Era una pujada amb molt de desnivell, les escales ens facilitaven l'ascensió a la gent del grup. Vam arribar a una altra zona verda, un turó sembrat de camins d'ombra i agradables jardins.
El parc Güell
Vam arribar al cim del turó de les Tres Creus on hi havia una construcció de pedra i tres creus al damunt. Vam seguir caminant per camins enjardinats i ens vam aturar a una plaça per esmorzar on hi havia algunes taules. Vam descansar una mica i vam recuperar les forces.
Després d'esmorzar vam seguir la ruta pel
parc Güell, hi havia molta gent passejant i inspeccionant cada racó, hi havia turistes d'arreu del món. Vam gaudir del parc, es especial del barroc de la pedra, on les columnes lítiques feien un bosc i quan entràvem als amagatalls ens sentíem com en un palmerar de pedra. En tanta gent el grup es va dispersar i ens vam esperar una mica per agrupar-nos.
Ànimes fugisseres
Mentre esperàvem a la vora del camí hi havia una estesa de "Top mantes"que intentaven vendre algun dels seus productes i guanyar alguns cèntims per poder menjar. Però algú va fer un senyal d'alerta i tots van plegar el llençol ràpidament amb tot el material dins i ja fugien espaordits amb el fardell al llom buscant un lloc més segur. En pocs minuts del mercat ambulant no quedava res més que la pols del camí.
De lluny vam veure la plaça principal del parc on hi havia el drac i el museu Gaudi, però no hi vam entrar, ja que no teníem temps de fer cua i eren 8 euros l'entrada, per això li vam pegar la volta fins arribar a la porta principal, allà hi havia la casa del Guarda, un edifici modernista que semblava extret d'un conte de fades, que feia joc amb tot el conjunt del parc Güell.
Vam deixar el jardí empedrat per endinsar-nos una altra vegada pels carrers de Barcelona, vam passar per la plaça de Rovira i Trias i ens vam fer alguna foto de grup amb la seua estàtua. Vam seguir per l'església de Sant Joan on hi havia plantada una pila de llenya al seu davant. Ens trobàvem a la plaça de la Virreina, estaven preparant les festes. Tenien una llarga tradició per aquestes dates de fer una foguera.
La vila de Gràcia
Vam seguir fins la
plaça del Diamant, ara ja estàvem plenament dins
la vila de Gràcia. Gràcia tenia molta personalitat pròpia i ens feia l'efecte de trobar-nos en un poble. Però Barcelona en el seu creixement es va anar engolint aquestes poblacions que estaven més a prop.
El nom de la plaça on ens trobàvem;
la plaça del Diamant ens va portar a recordar
Mercè Rodoreda i la seua obra
la Plaça del Diamant, que es deia igual que la plaça on ens trobàvem. Vam recordar l'escriptora i el context de l'obra, així com la situació de les dones en aquella època. Ens vam agrupar al monument de
la Colometa que recordava el personatge de la seua novel·la, on ens vam fer una foto de grup. No podien faltar els coloms com a fil conductor del llibre.
Després de recordar la Mercè i la Plaça del Diamant vam seguir pels carrers de Gràcia, vam passar per davant de la taverna valenciana la Terreta i vam arribar al centre cultural els Lluisos. L'entitat formava part de les associacions impulsores d'el Camí, havien participat en l'edició del llibre de la ruta d'el Camí per Barcelona. Era una entitat de renom i de les més simbòliques de la ciutat. Va ser molt bona la seua acollida en dir-los que veníem de fer l'etapa d'el Camí, vam segellar els carnets de l'etapa amb el segell dels Lluisos. Després vam passar per la plaça de la vila de Gràcia, hi havia el monument al centre de la plaça i al fons una casa important tacada de pintura roja.
Vam seguir i ens vam acomiadar dels companys que no es quedaven per la vesprada, els nostres camins es separaven i qui sap si en un futur es tornarien a ajuntar.
Dinem a Gràcia
Nosaltres però vam buscar un lloc per dinar, s'havia fet tard caminant per Barcelona. Vam trobar un bar que estava molt bé de preu a la plaça de la Vila. Després de dinar vam seguir la ruta cap a l'Eixample. Vam deixar els carrers més estrets de Gràcia que recordaven més els d'un poble, per passar a les avingudes i carrers de l'Eixample.
L'Eixample
Les seues riuades de gent anaven cap amunt i cap avall per les amples voreres i les grans cases modernistes de primers del XX intentaven trencar amb la llei de la gravetat i les formes més rectilínies i simples. Vam passar per davant de
la Pedrera i la
casa Batlló. Com en una atracció de la fira, la gent feia cua i pagava 25 euros per passar per dintre dels passadissos i estances d'aquella casa encantada. Ens vam aturar fora per gaudir de les formes i dels colors de la façana, era realment espectacular, però no teníem ni temps ni diners per entrar-hi. Vam seguir per l'ampla vorera del passeig de Gràcia. Vam entrar a un altre edifici que estava obert i es podia passar, vam gaudir de l'abundant exuberància de les cases senyorials de principis del XX.
Fins a la plaça de Catalunya
Vam arribar a
la Universitat i poc després a
la plaça de Catalunya, on hui acabaríem el recorregut organitzat. Vam recordar a
Francesc Macià, que era homenatjat en un monument al mig de la plaça i encara vam seguir fins a la
capella de Santa Anna i ens vam acomiadar de la gent fins demà.
Alguns dels membres ens vam dirigir a casa Xavier, aquesta nit la passaríem a sa casa. Era una experiència espectacular gaudir del modernisme amb aquesta intensitat. Viure per una nit dins una de les cases modernistes que no li faltaven detalls; mosaic a terra, mobles, vidrieres. Gràcies Xavier per l'acollida.
A
l'enllaç podreu veure la ruta caminada.
 |
| Edifici a l'avinguda Tibidabo |
 |
| Muntanya del Tibidabo |
 |
| Barcelona des del turó del Putxet |
 |
| El grup del Camí al turó del Putxet |
 |
| Les escales mecàniques de la baixada de Glòria |
 |
| Pujant les escales mecàniques |
 |
| Pujant el turó de les Tres Creus |
 |
| El turó de les tres Creus |
 |
| Una mimosa florida |
 |
| El parc Güell |
 |
| El parc Güell |
 |
| El parc Güell |
 |
| El parc Güell |
 |
| El parc Güell |
 |
| El parc Güell |
 |
| Li fem companyia a |
 |
| Església de Sant Joan a la plaça de la Virreina |
 |
| A la plaça de la Virreina |
 |
| La foguera |
 |
| El grup del Camí al monument a la Colometa de Mercè Rodoreda |
 |
| La plaça del Diamant |
 |
| Taverna valenciana "la Terreta" |
 |
| Els Lluisos |
 |
| Els Lluisos |
 |
| Monument a la plaça de la Vila de Gràcia |
 |
| Plaça de la Vila de Gràcia |
 |
| Un plat de fideuà a la plaça de la Vila de Gràcia |
 |
| Casa Milà: la Pedrera |
 |
| Casa Milà: la Pedrera |
 |
| Fumeral de la casa Milà: la Pedrera |
 |
| Casa Batlló |
 |
| Casa Batlló |
 |
| Casa Batlló |
 |
| Casa Batlló |
 |
| La Universitat |
 |
| La Universitat |
 |
| Plaça de Catalunya |
 |
| Monument a Francesc Macià a la plaça de Catalunya |
 |
| Capella de Santa Anna |
