diumenge, 15 de març del 2020

Caminada per la Terra Alta: circuit pels estrets d'Arnes. Quart dia del llarg viatge. 29/7/2002.

Camí dels Estrets
Aquella nit vaig dormir  dins del cotxe, entre uns ametlers prop d'Arnes, prop del lloc  on l'endemà  tenia previst començar la ruta. A l'endemà vaig  passar per Arnes, i vaig seguir per una pista asfaltada que eixia de les escoles en direcció al port, fins que vaig arribar a un lloc on no es podia passar  amb el cotxe. Era el fons d'un barranc, anomenat el barranc de la cova del Moro,  vaig deixar el cotxe a l'ombra d'unes oliveres i vaig començar la marxa, vaig creuar el barranc  i em vaig endinsar per un caminet. 


Vaig deixar un camí que continuava recte i vaig pujar a la dreta per un camí més ample, vaig tornar a deixar un camí a la dreta.  Vaig arribar a un lloc que el camí semblava que s'acabava en un camp d'oliveres, però una mica més cap allà seguia una senda per la dreta.  Vaig seguir la senda que s'anava apropant al riu. Les muntanyes de davant eren la mola dels Viernets, vaig arribar al fons del riu,  llavors segons el llibre "Itineraris dels Ports de Beseit" hi havia un itinerari en bicicleta, jo no el vaig veure, vaig passar a l'altra banda i vaig buscar la conducció, finalment vaig deduir que era aquella paret i vaig remuntar el riu amunt per la conducció.


Les muntanyes tenien una forta negror, eren  grans muralles de roca massissa, on la terra  i la vegetació havien desaparegut. Em trobava a l'interior dels estrets d'Arnes, entre les roques del Don i la Gronsa Central. A la zona de baix del riu hi havia  llocs amb més vegetació. Hi havia zones que els pins i els boixos cobrien la senda, però eren colpidores les grans muralles de roca.


Era una ruta curta i fàcil, però molt bonica.  Vaig arribar a l'aqüeducte, que en forma de pont portava l'aigua,  vaig fer  un àpat, vaig seguir fins arribar a una pista, però la ruta s'havia acabat.   Vaig tornar i vaig seguir el mateix itinerari fins arribar on tenia  el cotxe. Hi havia gent banyant-se al riu, l'aigua era clara i abellidora. Jo vaig anar cap a Horta de Sant Joan.
 A l'enllaç podeu veure una ruta semblant a la que vaig fer el 2002.

Caminada pel Matarranya: de Massalió a Calaceit. Tercer dia del llarg viatge. 28/7/2002.

Desplegue veles d'Herbers
Encara estava acampat a Herbers, era  el diumenge 27 de juliol  de l'Aplec dels Ports de 2002 i per la vesprada  em vaig quedar al concert d'Al Tall. Molta de la gent ja se n'havia anat, i  havia deixat els bancals com de costum plens de llaunes, papers i brossa en general. En acabar el concert va començar a tronar i llampegar, el cel es va tancar moltíssim.  Vaig carregar totes les meues pertinences dins del cotxe, vaig desplegar la tenda, i vaig carregar aigua a Herbers.


Era una sensació única en la meua vida;  entre la il·lusió, la por, i les ganes d'aventura, de saber que no tornava  a casa i anava a cercar aventures, amb  la solitud com a companyia, de fer un viatge tot sol de mots dies. Desplegava les ales i alçava el vol.


Vaig anar-me'n cap al nord creuant Pena-roja i Fontespatla, vaig parar a Queretes que hi havia mercat i vaig fer algunes fotos, després des  d'allí vaig anar cap a Calaceit i Massalió, on vaig deixar el cotxe a l'eixida del poble, a la vora de la carretera, i eixa nit la vaig dormir  dins del cotxe. Era la primera de moltes nits que dormiria al cotxe,  no vaig parar la tenda per por a que em passés  com a Penyagolosa, que va ploure per la nit  i a l'endemà  estava  tot mullat. D'allà ja es veia el riu Matarranya,  aquest desembocava al pantà de Riba-roja ajuntant-se primer amb el riu Algars que constituïa un afluent de l'Ebre.



Entre poblats: de Massalió a Calaceit
Vaig agafar menjar per a tot el dia i aigua i em vaig disposar a fer la ruta, vaig creuar el poble de Massalió i  vaig agafar una pista que portava al riu, el vaig travessar, prompte em vaig trobar a l'altre costat de riu, vaig pujar a l'ermita de Sant Cristòfol.


El poblat iber de Sant Cristòfol
Darrera de l'ermita vaig visitar el poblat iber de Sant Cristòfol.  Era un poblat pertanyent a la primera Edat de Ferro, va ser molt important de cara a la implantació de la cultura ibera  de la vall de l'Ebre, en aquest poblat vam trobar l'estructura dels murs de les cases i es va trobar abundant material de ceràmica; ceràmica amb decoracions plàstiques  de cordons entrellaçats i en ziga-zaga, algun braçalet de bronze  i dos fragments  d'un got de ceràmica fenícia.


Després vaig seguir la ruta tot baixant per la pista, vaig trobar bresquilleres, totes les seues bresquilles empaperades. Una altra cosa que definiria com a tret d'aquesta zona del Matarranya eren les bresquilleres del tipus de  Calanda, era una varietat tardana que madurava cap a l'octubre, eren de color groc i les empaperaven durant l'estiu.


L'estructura dels arbres era en vas, no hi havia palmeta, també vaig trobar oliveres i ametlers  en secà. El riu feia un tomb cap al sud, ací vaig fer  una primera errada que me'n vaig adonar poc després, vaig seguir el riu durant prou de temps, vaig fer una mica més de volta  respecte el recorregut original. La qüestió és que en arribar als xops es girava a l'esquerra i jo vaig seguir recte. Vaig entrar al riu a banyar-me algunes vegades. Vaig passar una vall amb una gran plantació de vinya.


Va arribar un moment que havia  de tornar i refer part del camí fins arribar a la gran plantació de vinya i també en direcció al riu, tot i no ser el camí que deia el llibre, tot el camí era pista de grava i conreus d'oliveres, vinyes, ametlers, de relleu no molt alt, eren  turons, però un relleu no  tan escarpat com als Ports de Beseit. Després de moltes hores vaig veure Calaceit a sobre d'un turó, amb l'ermita al costat de Sant Cristòfol i Sant Antoni.


Vaig caminar per la vall de Vilanova fins al poble, vaig menjar a una plaça i vaig tornar pel camí que marcava el llibre de manera que em va eixir un recorregut circular. No vaig anar finalment al poblat iber ja que eren les 17:30, i havia encara de tornar. A la tornada vaig anar  pel camí correcte, vaig veure la bassa Nova i l'ermita el Marquillet, em vaig trobar la indicació; camí de Maella i ràpidament vaig veure l'ermita de  Sant Miquel, el riu Matarranya i el poble de Massalió.


Vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a Calaceit, Arenys de Lledó i  d'allí vaig buscar un lloc prop d'Arnes per dormir. En un mateix dia havia xafat   Massalió i Calaceit, (la franja de  Ponent), Herbers ( el País Valencià),  i  Arnes (Catalunya). Va ser curiós perquè a la comarca del Matarranya tota la gent que hi vaig parlar et contestava en català i va ser creuar la ratlla administrativa i aturar-me a una gasolinera d'Horta de Sant Joan a Catalunya i parlar-me en castellà. Casualitats de la vida, perquè després si que  em van parlar en català.


 A l'enllaç podeu veure l'itinerari complet  descrit anteriorment, tot i que evidentment  no es va gravar en el moment que es va fer  la caminada.

 Croquis de la caminada