dimarts, 13 d’agost del 2019

Caminada pel Berguedà: de Berga a la font dels Bossoms i tornada a Berga. 31/7/2019

Sota els fanals del passeig de la Indústria
Vaig alçar-me ben prompte, ja que era la darrera caminada en el meu viatge d'aquest estiu en família pel Berguedà, tenia molt poc de temps i volia aprofitar-lo al màxim. Vaig eixir de l'apartament del carrer Cardona i vaig creuar la plaça de l'ajuntament de Berga. El llarg passeig de plataners  a aquelles hores intempestives estava desert de gent, sols brillaven els fanals entre les branques escatoses, i un silenci sepulcral s'escampava per l'arbreda.

Hi havia un gran contrast entre aquell instant precís  i les vesprades agradables passades en família, passejant pel passeig de la Indústria, on les rialles dels xiquets i les xiquetes  i el guirigall de la gent omplien de jocs  i de vida la fira i les taules dels bars.


Per la vora del país dels morts
Vaig creuar a bon pas  el fred passeig seguint la traça, vaig passar per la vora dels bombers i el cementeri. El país dels morts restava tancat i en silenci a aquelles hores de la matinada, el dels vius descansava. La llum del meu frontal em guiava i anava resseguint les marques que m'allunyaven del nucli urbà de Berga. Vaig creuar la C16 pel túnel i vaig passar per la vora d'unes granges.



El camí de Sant Quirze
Ara ja em trobava en la fosca de la nit, sobre les meues passes pel camí de Sant Quirze de  Pedret. Vaig deixar la pista per endinsar-me en la gola del llop, era un plaer escoltar la natura adormida al cor del bosc. Vaig arribar al pont  de Pedret, era un espectacular pont romànic que travessava el  riu Llobregat. Vaig creuar el pont amb respecte, en tornar seria de dia i podria admirar els detalls.


El cant a l'alba del Llobregat
Em vaig apropar per la pista que abocava al Llobregat, la remor  del riu  era el cant que a l'alba donava la benvinguda al nou dia que despuntava tímidament. Vaig recular per seguir la senda que anava per la vessant esquerra del riu, sense arribar a creuar-lo. La senda anava pujant la carena deixant la llera del riu Llobregat en les entranyes de l'abisme. La llum de l'alba anava fent fora les ombres de la nit que s'amagaven en les profunditats  de la boscúria, mentre la senda anava quedant cada vegada més il·luminada i lliure de penombra. 


Munyint el temps
La senda pedregosa va donar lloc a una pista més ampla de terra. Els passos eren ràpids i ferms, esbufegant a les costeres i alleugerint el pas  a les baixades, sabia que no m'anava a donar temps d'arribar a Borredà, que era on acabava l'etapa, però volia deixar-me l'etapa en algun punt referencial per si algun dia volia acabar-la.


La font dels rucs i la font dels Bossoms
La pista anava giravoltant vestida de pinnada intensa  en aquell paisatge del Berguedà. Vaig passar per la font dels Rucs, i encara vaig seguir una estona més per munyir el temps d'aquell viatge que se m'escapava de les mans. Vaig arribar a la font dels Bossoms, eren les  set del matí, i havia de tornar. Espero en un futur seguir de la font dels Bossoms a la Portella i Borredà. Però això queda penjat en la incertesa del temps i en el món de les il·lusions.


La tornada
La tornada va ser refent les passes que m'havien portat fins aquell indret, va tenir l'escenari il·luminat pels colors de l'alba, amb el regust amarg del comiat  i l'esperança de tornar.
Ara es veia el bosc de pi roig  i l'heura enfiladissa  caragolant-se per les tiges com si  volgués tapar de verdor els troncs  despullats.  Vaig seguir algunes sendes  on la vegetació formava un túnel, i una catifa de fulles pintava el terra.


El pont romànic de Pedret
Vaig tornar a posar-me a sobre del gual del Llobregat  on un parell de pescadors restaven a la vora esquerra esperant que algun peix badara en mossegar l'ham.
Vaig creuar el pont romànic de Pedret amb una reverència, intentant traure-li la millor perspectiva i claredat, la  que em permetia l'alçada i la llum. Vaig deixar la visita de l'ermita de Sant Quirze de Pedret per una altra vegada i vaig resseguir la senda. Ara l'horitzó  em donava una panoràmica  d'un conjunt meravellós.

Una sorpresa inesperada
Es veia  Berga coronada per les muralles del castell, que al mateix temps estava dominat per la serra de Queralt i el santuari. Em portava els  records de la caminada de Berga a Cercs; les petjades fetes per la costera vella, els moments impregnats en la pell,  les llegendes i la  història antiga amagada sota les meues mans quan acaronava les pedres.

Vaig tornar pel cementeri, ara era obert, on relluïen algunes tombes amb flors acabades d'estrenar. Vaig seguir pel passeig de la Indústria, ara el vaig trobar vestit amb alguns rostres seriosos,  de  persones que estrenaven el dia, atrafegades amb les seues cabòries.
Vaig arribar a casa cap a les nou de la matinada preparat per encarar la feixuga faena de  fer les maletes, carregar l'equipatge i tornar cap a Castelló.

Però de vegades les sorpreses envaeixen els dies i els regals imprevists ens cauen del cel al nostre davant. I va ser així, perquè el Lluís, l'amo de l'immoble, ens va regalar un dia més a la seua casa.
Per això ràpidament li vam donar cos  a aquell temps inesperat.





Les passejades per Berga
El museu de Berga
Aniré descrivint el nostre recorregut pel centre de Berga.  Vam passar per l'oficina d'informació turística i vam visitar el museu de Berga. Vam aprendre la història de la ciutat en els diferents moments. Vam admirar els panells amb els dibuixos antics de Berga amb  la serra de Queralt al fons, com un paisatge protector  inalterable que havia anat veient créixer aquell petit poble. El seu castell al turó farcia de muralles el nucli medieval, per protegir el seu tresor, la vila.  Esclatant més endavant i desbordant els murs i portals, com un novell nadó que acabava de trencar aigües i s'obria al món.


Vam llegir sobre la importància de Berga en les guerres Carlines, i la importància de la riera de Metge que creuava Berga i els vora a 28 salts  i diversos molins que hi havia arribat a tenir en els seus dos quilometres de recorregut.
Em va meravellar molt del material antic exposat a les prestatgeries, com una impremta, la filadora, i trabucs i pistoles antigues.


Museu del Circ
Vam visitar el museu del Circ amb centenars de fotografies relacionades, cartells i escenografia. Després vam entrar a les voltes de Claris, ens submergien en l'antic call jueu de Berga, on en les entranyes de la història van viure els jueus,  deia el panell que possiblement al fons hi havia una sinagoga.

Museu de la Patum
Vam passar pel museu de la Patum, vam davallar unes escales i en una estança fosca ens van passar una pel·lícula  amb imatges de la festa, on ens explicaven les diferents figures i les seues característiques, les arrels de la festa en la diada del Corpus i la transcendència i el fervor que tenia en l'actualitat per als berguedans.  Com a protagonistes hi havia la màgia del foc, les danses i el retrobament amb les arrels i la cultura popular.  Cada vegada que parlaven d'algun dels personatges, una llum anava enfocant  la figures esmentada.
En eixir a la plaça de Sant Pere vam  entrar a la cafeteria la Patum, vam esmorzar  i vam admirar les mascares i la decoració del local, recordant eixa gran tradició.


Records de Berga
En el record quedaven els dies passats a Berga i les passejades pels seus carrers. Els dia de relax a la piscina i el passeig per la plaça dels Països Catalans amb el pi de les tres branques al seu bell mig, jove i ferm, relleu tal vegada del que es trobava prop del càmping de la Font Freda. Les tres branques simbolitzaven els tres eixos de la nostra nació;  Catalunya, el País Valencià i les Illes  Balears.


Recordava les passejades pel carrer Major, amb els comerços i la gent atrafegada amb els quefers quotidians, i l'església de Sant Joan amb les taules dels bars i la gent prenent una cervesa fresca per sufocar la calor del juliol.  Recordava les vegades que vaig pujar i baixar el carrer Sant Francesc fins l'aparcament del convent de Sant Francesc, vigilat pel rellotge de sol de la torre de les Hores. L'edifici feia homenatge a un dels portals medievals que tancaven el recinte emmurallat, i que havia heretat el nom de l'antic portal.

Ara tot quedava en un mosaic d'imatges i records, de vivències i sensacions, del que no vaig arribar a fer i  del que vam assaborir, del caliu de la caseta del carrer Cardona, de l'amabilitat de la gent berguedana en la que vam parlar, de la cordialitat i generositat del  Lluís, l'amo de la casa, que  es va portar molt bé amb nosaltres.
Podeu fer la caminada seguint la traça al següent  enllaç del wikiloc.


 Passeig de la Indústria de Berga a les 5 de la matinada 

 Font dels Bossoms

 Font dels Bossoms

 Font dels Rucs


Bosc de pi roig amb heures 

Bosc de pi roig amb heures enfiladisses per les tiges










 Riu Llobregat

 Pont de Sant Quirze de Pedret



 Pont de Sant Quirze de Pedret



 Pont de Sant Quirze de Pedret





 Passeig de la Industria


 Carrer Cardona de Berga



 Carrer Sant Francesc de Berga

 Torre de les Hores

Rellotgea l torre de les hores

 Antic Molí 

Lletres d'una impremta



 Antic rellotge del campanar l'església de Sant Joan

Rèplica de les corones desaparegudes de la Mare de Déu de Queralt i del nen Jesús




 Voltes de Claris, call jueu de Berga


 Antic call Jueu de Berga

 Gravats del call jueu de Berga

 Gravats del call jueu de Berga

Taulell de les voltes de Claris

 Vista de l'ajuntament de Berga des de les Voltes de Claris

 Mascara de la Patum

 Vestit de la Patum 
Monument a Lluís Companys  a la plaça Països Catalans vora el Pi de les Tres Branques

 Placa de la plaça dels Països Catalans

 Pi de les Tres Branques a la plaça dels Països Catalans.

 Símbol de la Patum de Berga

 Mural vora la plaça de l'ajuntament




 Carrer Major de Berga



 Església de Sant Joan

Església de Sant Joan




 Plaça de les Fonts


 Berga des de la piscina municipal


 Castell de Berga


Font al passeig de la Industria

Font al passeig de la Indústria

Passeig de la Indústria de Berga



 Ajuntament de Berga


 Ajuntament de Berga


 Mosen Antoni  Comellas i Cluet (nat a  Berga el 16/1/1832 i mort a Berga 23-7-1884)