Una de les primeres visites interessants va ser la pujada a la
torre del Gall de la Foia, un palauet que relluïa en mig del poble, com moltes cases que trobarem al país, era fruit de la fortuna de gent que va anar a Amèrica, en aquest cas un home que se'n va anar a
Cuba i va fer diners tot fent tomata en conserva, a l'etiqueta dels pots hi havia reproduïda la casa de
la torre del Gall.
En nom li ve pel penell que té a dalt la torre, poc freqüent a la zona, per veure la direcció del vent. És una casa modernista de principis de segle XX( 1910-1920).
En fer les presentacions i les explicacions pertinents d'El Camí de
la Foia iniciàrem el Camí. Primer visitàrem
la torre del Gall, vàrem poder pujar dalt de la torre, gaudint d'una bona panoràmica de tot el
Camp d'Elx. Dintre de l'elegància de la casa, per dintre era modesta, podíem veure l'escala amb la forja ben treballada però senzilla.
El Camp d'Elx
En baixar iniciàrem el camí, el paisatge era diferent al que jo estava acostumat, els magraners florits omplien els camps i això li donava un encant únic. Pel camí, Gaspar i Jeroni ens anaven mostrant l'essència del Camp d'Elx, intentàvem treure de la vista els elements sobrants, com cases noves , camins asfaltats, etc. per tenir una visió antiga. Ens van parlar de la casa de l'Asprella, un altre palauet que es trobava al mig del camp voltat de palmeres i arbres. Per aquell camí vora el canal ens anàvem endinsant en la història del Camp d'Elx.
La Baia
Poc després vàrem arribar a la Baia, que com molt bé ens va explicar Gaspar la seua forma correcta és en singular, la Baia, allà Andreu i la seua família que vivien al poble ens van ensenyar moltes coses. Com la història del pi de la plaça, explicaven que la gent de poble van agafar uns gitanos amb verdura furtada i els van amenaçar de penjar-los al pi, si no arribaven les autoritats per impedir-ho. Algunes històries semblants contades a la vora del pi, que li donaven una fama especial a la Baia.
El Palmerar d'Elx
Vam seguir el camí d'Elx, el paisatge anava combinant diferents conreus: les palmeres, que sorgien cap al cel d'entre la resta de conreus, magraners, i alguna finca molt gran d'horta, com una de carabasses que es perdia a l'horitzó.
Vàrem passar per un dels partidors de les aigües. Gaspar ens el va mostrar, amb algunes explicacions molt interessants sobre el reg a Elx i la distribució de l'aigua.
Tant com ens anàvem apropant a Elx ens endinsàvem dins del bosc de les palmeres. Els horts de palmeres eren el que identificava el palmerar d'Elx. La combinació de requadres de terra conreats on antigament hi havia magraners o conreus generalment resistents a la salinitat, i totalment voltat de dos cavallons plantats de palmera datilera. Era una passada, allà on posaves la vista hi havia palmeres, era impressionant. Sempre amb la peculiaritat que l'aigua era força salada i pocs conreus suportaven tan la sal com la palmera i el magraner.
El cap ballava per l'horitzó embriagant-se de l'espectacle dels horts de palmeres, era una festa per als sentits.
Després de creuar la circumval·lació, vàrem arribar a l'antiga torre de Ressemblanc, sota la torre Gaspar ens va contar una miqueta la seua història. Vam recuperar els cotxes que teníem a la Foia i ens vam acomiadar de Gaspar, que ens va fer una introducció al llibre del Camí al Vinalopó. Vàrem dina al bar d Cantó un bon arròs en costra com no podia ser d'una altra manera, on l'ou unia l'arròs. Vàrem segellar el carnet amb el segell del club ilicita Sarangollo.
La visita per Elx
Per la vesprada els companys del Tempir ens varen guiar per la ciutat, i Hèctor ens va sorprendre amb les seues explicacions.
Un resum de la visita guiada d'Elx:
Ens va contar els diferents poblaments que havien passat per Elx, i la importància del riu Vinalopó com eix que estructura la població, el Castellar(s. XIX X) la Medina musulmana (s. X-XI) o la Figuera Reona. De la importància del sistema de reg i els horts de palmeres. Vàrem passar pel palau d'Altamira. Un detall que ens va sorprendre a tots i a totes es quan ens va contar que el jardí del Palmerar, era propietat de la Mare de Déu, no era de l'església, per tant com era de la Mare de Déu no és va desamortitzar ja que sols es van expropiar els immobles de la institució.
Vàrem parlar de l'arròs en costra, compartit per tres pobles tan allunyats, com Elx, Oriola, Pego, i Callosa. Vàrem arribar al mercat i davant ens van sorprendre les excavacions dels banys àrabs. Vàrem passar per sota la llotja on trobàvem el gòtic civil més important, amb al curiositat de trobar l'escut d'Elx el qual no té corona, l'escut té la Calaforra i l'ara romana, que és un altar romà. Vam arribar a la torre del Consell, formava part de la muralla, no era una torre aïllada.
Els marquesos no eren volguts massa per la població, al segle XIX el crit de guerra era "fora fora els castellans" i els picaven els escuts de pedra.
Vàrem acabar la visita davant la basílica on hi havia un casament, els novençans es protegien de les ràfegues d'arròs que els llançaven els convidats.
I açò és tot en aquesta primera caminada de la Foia a Elx.
En homenatge a l'Agustí Agulló 24/6/2021
En haver passat quatre anys d'aquesta caminada, i rellegir, corregir i recordar aquests moments he notat un detall a esmentar, aquelles mancances que en el moment de fer la crònica tampoc li dones més importància, perquè era normal i quotidiana la teua companyia. Però amb el pas dels anys i quan reconec la presència a les imatges del teu rostre, quan fa poc que ets absent, he pensat que faltaven algunes paraules que parlaren de tu.
L'Agustí Agulló va ser una persona ferma i lluitadora, un puntal de la resistència valenciana a Elx. Ell va fer molt més agradable la meua estança a Elx, em va fer sentir com a casa. Per i obrir-me la porta i deixar-me compartir activitats i programa del Casal Jaume I d'Elx, on era la cara visible durant mols anys.
En aquesta caminada va participar-hi, i de fet va ser la darrera vegada que vaig compatir una jornada amb ell. Ens apareix a la fotografia de l'escala de la Torre del Gall.
Per acabar recordaré unes paraules que ell em va dir especialment dedicades a la gent que veníem del Nord, tant del País Valencià com de Catalunya "Si vosaltres, els que veniu del nord ens dieu , ací no teniu res a fer, ho teniu ja tot perdut, esteu acabats, el que feu són dues coses; desmoralitzar a les persones que estan lluitant per resistir, i donar la victòria als altres quan encara no la tenen.
Tot el meu amor, el meu suport i el reconeixement a la teua llavor i al teu treball incansable per la supervivència de la nostra cultura a Elx. Gràcies Agustí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada