dijous, 23 de maig del 2019

Caminada per la Plana Baixa; de l'Alcúdia de Veo a Suera. 15/5/2019

L'Alcúdia de Veo
Vam quedar a l’Alcúdia de Veo per deixar cotxes, érem el grup pensat i fet d'el Camí. En tenir enllestit el tema dels cotxes vam iniciar el recorregut a l’Alcúdia de Veo. Vam seguir per la GR, però en un punt aquesta es partia en dos, una cap al Xinquer, i l’altra era més directa cap a Suera. 


El Xinquer
Vam seguir cap al Xinquer, les muntanyes eren abruptes i la vegetació frondosa. Estava molt ben senyalitzat. Vam arribar al despoblat del Xinquer on vam dinar dins del que va ser l'antiga  església. El despoblat va ser poblat morisc, també va estar evacuat a la Guerra Civil, i des de llavors ja es va abandonar definitivament.  Del poblat quedaven alguns trossos de l'església i alguns murs de les cases mig enrunades i  colgades per l'heura.



Buscant el bosc de castanyers
Vam seguir la pista amunt buscant el bosc de castanyers, després de fer alguns centenars de metres per la pista.  D'anar escorcollant entre la vegetació, buscant arbres de fulles clares i lanceolades, però tal com anàvem avançant i no en trobàvem la gent anava cansant-se i reculant. Excepte Àngel que anava davant de tot i era el més intrèpid. En vam trobar un castanyer a una vora com a representant, però en cap moment un bosc de castanyers que era el que estàvem buscant.


Vam veure el castell del Xinquer i després  vam tornar per buscar l’altra GR, una travessa complicada per la inseguretat que ens portava saber on portava la senda. Però envoltada per la màgia del paisatge. Finalment vam arribar a la GR que buscàvem.




Suera
Ja més tranquils vam seguir la GR envoltats per carrascars i rouredes. Vam trobar algunes fonts que ens van ajudar a calmar la set.  Vam dinar a la font de Castro, on hi havia el panell del castell de Suera, amb una peculiaritat; estava sols en català, quin goig gaudir d'aquestes alegries.


Per l'ombra del castell de Maús
Vam seguir per la senda del camí vell de Suera, era un camí envoltat d’arbres i matolls. Vam passar per la garrofera del tro, on em vaig asseure i Àngel em va anomenar el senyor de les garroferes. Es veia al davant encimbellat el castell de Suera o de Maús.  Vora el riu Veo hi havia algun hortet amb hortalisses ufanoses. En arribar a  Suera vam fer una parada al bar de la plaça on vam segellar i descansar. Havia estat un dia fascinant, una gran aventura.
Ací teniu l'enllaç del wikiloc on trobareu la ruta descrita.


Església de l'Alcúdia de Veo

L'Alcúdia de Veo a l'eixida

 Font de l'Alcúdia de Veo


 Despoblat del Xinquer


 Despoblat del Xinquer

 Església del Xinquer

 Despoblat del Xinquer

 Despoblat del Xinquer

 Castell del Xinquer

 Castanyer prop del Xinquer

 Cova prop del Xinquer

 Trinxera

Camí de Suera

 Castell de Maús

 Arc i eucaliptus

 Sota els boscos camí de Suera

 Falgueres

Oxalis florida

 Font



 Font de Castro

 Camí vell de Suera

 Castell de Maús




Una garrofera vora la senda


 Suera



dimecres, 22 de maig del 2019

Caminada per l'Alcoià: d'Ibi a la Font Roja i Alcoi. 18/5/2019

Ibi
Vam quedar una part del grup al parc de les Hortes d’Ibi. En eixir de la població anàvem seguint pel costat de les  séquies i els antics llavadors. Des del llavador es veia perfectament Ibi. Vam passar per pollancres i àlbers i  pel molí de la tia Roseta. Després de passar per alguns conreus de secà, oliveres i un sembrat de veça, ens vam endinsar en els boscos de pi. 


Vam visitar la cava de santa Maria on vam fer un mosset, i vam veure la profunditat de la cava. Tal com agafàvem altura veiem Banyeres de Mariola i tota la vall entre la Font Roja i Banyeres pintada de verd. La primavera estava molt explosiva i dibuixava d’estepes morades el paisatge. 


El carrascar de la Font Roja
Vam arribar al mas de Tetuan, la imatge em va recordar fa molts anys el meu viatge el 2002 per terres alcoianes. Ara venia la millor part, entràvem per un bosc espès de carrasca, roure, i freixe, aquest darrer li donava al paisatge un to d’un verd  més clar.  De vegades les carrasques eren tan espesses que el sotabosc era inexistent. Era el carrascar de la Font Roja.



La Font Roja
Vam arribar a una clariana on hi havia una carbonera artificial, un forn de calç, i un panell ens explicava el seu funcionament. Vam arribar a la Font Roja, Paco  ja ens esperava al santuari, vam segellar el carnet d'el Camí i vam veure el museu interior. Vam davallar cap a Alcoi. Ara era tot baixada per sendes de terra tapades per la vegetació de carrasca i roure i un sotabosc espès de marfull. Hi havia moltes escales fetes amb troncs d’arbre. 



El riu Polop
Vam passar per la vora del castell de Barxell i els Canelons. Una gran extensió de bancals d’oliveres que havien tallat els pins em van fer cantar al país de l’olivera. Al racó de Bonaventura ens estaven esperant la resta del grup. Allí encetàvem el nostre contacte amb el riu Polop, que més avall d'Alcoi es convertia amb el riu Serpis. Vam dinar, vam cantar, vam repartir els carnets i vam escriure al llibre, i després vam seguir per la immensa arbreda per voreta del riu ,  la darrera part va ser una gran sorpresa ja que era preciosa, amb l’aigua del riu  i els pollancres omplint d'ombra i de verdor l'estança.
A l'enllaç del wikiloc trobareu la traça de la caminada.


Ibi

Llavador d'Ibi

 Séquia prop del molí de la tia Roseta


 Bassa al costat del llavador d'Ibi



 Molí de la tia Roseta

 Séquia tallada a la pedra

 Cava de Santa Maria

 Vista des de la Font Roja cap a Banyeres de Mariola

 Mas de Tetuan

 Freixe

 Bosc prop del carrascar de la Font Roja

 Camí entre carrasques i pins

 Carbonera

 Forn de calç

 Església a la Font Roja

 Vista des de la Font Roja


Baixada amb troncs fent l'escala a la baixada de la Font Roja

 Senda entre carrasques i pins

 Fong en un pi

Vista de la Font Roja

Bancals d'oliveres a la baixada de la Font Roja

 Castell de Barxell

 Els Canelons

 Racó de Sant Bonaventura

 Riu Polop vora el racó de Sant bonaventura

 Senda sota els pollancres

 Pont de les set Llunes al riu Polop

Pollancres a la senda vora el riu Polop


 Salt d'aigua al riu Polop

Antiga fàbrica prop del Riu Polop a l'entrada d'Alcoi