De Ròtova a Castellonet de la Conquesta 26/9/2020
La visita al monestir
Sant Jeroni de Cotalba
En arribar a l'aparcament del monestir em vaig trobar amb Xavi Ribes, vam aprofitar l'espera per deixar cotxes a Castellonet de la Conquesta per poder després tornar. En trobar-nos tot el grup al monestir vam fer el rogle i vam explicar el full de ruta del dia.
Primer vam fer la visita al monestir i després encetaríem l'etapa fins a Castellonet.
Vam entrar pel camí escoltats per la densa arbreda i ens vam aturar a l'ampla esplanada de davant la porta.
Després d'atendre els protocols i les normes del moment que estàvem passant vam fer el pagament de l'entrada per veure el monestir i vam iniciar la visita.
La visita
La guia ens va explicar que els monjos que van vindre a aquest monestir inicialment venien de Xàbia, el 1374 a Xàbia els van cremar el monestir. Els monjos els havien segrestat uns pirates i el net de Jaume II va pagar el rescat per tornar-los a terra ferma. Tot i això ells no volien tornar a Xàbia, ja que eren molt freqüents els atacs pirates.
Van haver 35 monjos de mitjana, tot i que en van començar 12. Excepte el prior que va morir ofegat van tornar els altres monjos. Alfons d'Aragó va tardar dos anys per replegar la quantitat de diners demanada en el segrest.
Prop d'on ara es troba el monestir hi havia una fortalesa musulmana, el duc d'Aragó va comprar les cases de la vora on hi havia la població musulmana, i es van establir els monjos mentre estigueren construint el monestir.
La torre Major del monestir, cap al segle XVIII va patir un terratrèmol, la porta principal porta l'escut del duc d'Alfons d'Aragó. Sant Jeroni tenia un lleó, van adaptar el símbol del lleó, ja que Sant Jeroni hi vivia. Era la casa mare de Sant Jeroni.
Felip II li va donar el títol de reial monestir de Sant Jeroni, la cadena a la porta acreditava que tenia el títol reial.
Els monjos van vindre de viure en coves, i per tant viure sota un sostre era tot un luxe. Sant Jeroni viatjava molt. El grup de monjos eren fills de nobles que van decidir abandonar les riqueses i viure en la pobresa com havia fet Sant Jeroni.
Vam arribar a la cuina del segle XV, els monjos no eren vegetarians, pel que feia a la carn sols menjaven carn blanca, i sols carn roja quatre cops a l'any.
Cantaven huit hores en fragments de dues hores, la resta de temps el passaven a les cel·les.
L'any 1835, cap a l'agost abandonaven el monestir per ordre d'expulsió. El 1843 l'estat va vendre el monestir en una subhasta, la família Trénor ho va comprar en 1905, els germans Lego treballaven a l'hort.
Vam passar per l' espectacular claustre d'estil mudèjar del segle XIV, en principi el claustre tenia un pou i en posar mes monjos van fer un dipòsit. L'edificació del dipòsit va ser un projecte de Maria Enrique.
Alfons el vell va morir als 80 anys i el fill als 40 anys.
Pere Compte va fer el claustre superior i l'escala. L'església era del segle XIV, l'interior de l'església, que malgrat la grandària estava prou nua d'ornaments. Vam arribar a la capella pintada de la família d'Ausiàs March, hi havia les restes de les dones de la família, així com la germana d'Ausiàs March.
La família Trénor era irlandesa i van conservar prou bé el patrimoni del monestir en ser els propietaris.
Al terratrèmol van caure els arcs de la primitiva església i el quadrant. En la nostra visita hi havia un forat on es veien restes de la pedra treballada caiguda per la catàstrofe.
Les pintures que veiem son rèpliques, Nicolàs Borràs de Cocentaina va pintar el retaule.
Nicolàs va ingressar al monestir com un monjo més i va pintar molts dels quadres del monestir. En especial en veiem un del darrer sopar, al refectori dels germans Lego.
Al quadre es veu Judes amb les monedes a la taula i hi havia dos calzes, i una gerra en homenatge a Joan de Joanes, la sala és del segle XV, és el refectori dels monjos sacerdots.
Aquesta sala és l'única que la guia ens va informar que no podíem fer fotografies, per això no podem mostrar imatges del quadre ni de la sala.
Pere March va comprar les obres del monestir, era el pare d'Ausiàs March.
La darrera sala era la millor vestida, amb ornaments, mobiliari i armes de l'època, la qual ens va deixar bocabadats.
Després vam eixir al jardí del monestir, amb l'estany ple de plantes i aigua, un arbre de l'amor monumental i regalant-nos bona ombra. Mentre passejàvem pel jardí em bullia al cap amb totes les explicacions de la guia i la bona conservació del monestir, la història dissortada dels monjos, la importància del monestir amb la relació amb la família d'Ausiàs Marc, l'elegància del claustre mudèjar, i la quantitat d'escultures i pintures que engalanava l'indret.
En eixir dels jardins vam refer el camí fins l'eixida on una colla de gent es preparava amb la guia per entrar al monestir.
La caminada fins a Castellonet de la Conquesta
Nosaltres vam aprofitar la bona hora per fer un mos de la berena i després vam començar l'etapa.
Entre horts de tarongers ens anàvem allunyant del monestir, que s'anava quedant al nostre darrera, on es retallaven les velles parets i la seua silueta que amagava tanta història i un ric patrimoni.
Ara vam entrar al poble de Ròtova, el qual vam creuar, recordant antigues caminades quan passejàvem amb la cara descoberta amb tota normalitat.
Ara el paisatge ens regalava imatges feréstegues amb vegetació salvatge al voltant del riu Vernissa, el qual vam creuar en diverses ocasions, però que seria un bon company de viatge durant part del nostre recorregut, prompte vam tindre ja a la vista el poble d'Almiserà, que en llengua àrab volia dir el desert, a la vora com per germanor eterna estava el poble de Lloc nou de Sant Jeroni.
Nosaltres vam creuar de nou el riu Vernissa que era com una fita que separava els dos pobles, i sense més vam fer el darrer trosset fins arribar a Castellonet de la Conquesta.
El poble es trobava en un fondo, vam baixar unes escales i vam fer una volta pel poble, vam arribar a la plaça on hi havia el palau.
Després d'algun dubte respecte el dinar, si el fèiem a la vora del monestir o el fèiem a Castellonet de la Conquesta vam decidir seure sota l'ombra d'unes tipuanes a la vora del poble per descansar i fer un mos de la berena, vam cantar i vam gaudir, i vam aprofitar per acomboiar la nostra germanor.
En haver acabat vam tornar cap a casa.
La visita del monestir de Sant Jeroni de Cotalba
 |
| Rogle de presentació davant del monestir |
 |
| Monestir de Sant Jeroni de Cotalba |
 |
| Façana del monestir |
 |
| Porta lateral del monestir |
 |
| Font del monestir |
 |
| Porta d'entrada amb la cadena, símbol de la reialesa |
 |
| Escut i fanal |
 |
| Fanal de la porta principal |
 |
| Iniciem la visita |
 |
| Una de les torres del monestir |
 |
| Socarrats a l'interior del monestir |
 |
| Rajola a la zona de la cuina |
 |
| Una taula a la cuina amb atuells de l'època |
 |
| La cuina |
 |
| El claustre d'estil Mudèjar |
 |
| Pilars amb arcs al claustre |
 |
| Finestres vistes des del pati del claustre |
 |
| El claustre |
 |
| Claustre d'estil Mudèjar |
 |
| Escala al claustre de Pere Comte |
L'església del monestir  |
| Capella pintada a l'església |
 |
| Capella de la família d'Ausiàs March |
 |
| Quadres de l'església, de Nicolàs Borràs |
 |
| Escala |
 |
| Escala |
 |
| Escala |
 |
| Rosetó |
 |
| Les cavallerisses |
 |
| Museu etnogràfic a les cavallerisses |
 |
| Claustre Mudèjar |
 |
| L'altre claustre |
 |
| Darrera sala, amb el mobiliari |
 |
| Espectacular escala a la sala |
Els jardins del monestir de Sant Jeroni |
| L'estany |
 |
| El pont i l'arbre de l'amor |
 |
| Els companys i companyes |
 |
| El pont |
Lloc Nou de Sant Jeroni
 |
| Un balcó florit |
 |
| Església de Lloc Nou de Sant Jeroni |
Castellonet de la Conquesta |
| Arribem a Castellonet de la Conquesta |
 |
| Palau de Castellonet |
 |
| Escut al palau de Castellonet |
 |
| Portal de Castellonet de la Conquesta |
