dimarts, 19 d’octubre de 2021

Caminada pel Maestrat històric ( la Plana Alta)

De la Torre d'en Domènec a Vilanova d'Alcolea i Benlloc 17/10/21

La Torre d'en Domènec

Hui ens tocava recórrer el Maestrat històric i el Pla de l'Arc. Ens vam trobar al celler de Benlloc per deixar cotxes i vam seguir fins la plaça de l'Ajuntament de la Torre d'en Domènec. Allí ja estaven un grupet de gent esperant-nos, a poc a poc van anar venint tots els i les caminants. Aplegats des de diferents pobles i comarques, des de Mutxamel a l'Alacantí fins a Benicarló al Baix Maestrat.

Un dels pocs oms supervivents omplia la plaça, dalt del tronc un gat endormiscat arraulit entre el fullam el protegia dels fongs perquè no s'aproparen.

Ja estàvem tot el grup, una bona colla omplia la plaça,  havíem passat dels grups de 13 persones a estar  arrapant  els 20 de colla. També hui ens acompanyaven el Miquel Ribés de Costur, veí de Vilanova d'Alcolea i el Magí d'Espinach de Glorietala Conca de Barberà.

Miquel ens acompanyaria fins a Vilanova i pel camí ens explicaria moltes coses del patrimoni i de la història dels pobles. Mentre vam fer el rogle  ja ens va parlar  dels trets històrics més importants de la Torre d'en Domènec,  que va formar part de la batllia de les Coves de Vinromà, va pertànyer a l'ordre de Calatrava i a la de Montesa. El topònim torre li ve perquè era una possessió que l'ordre de Calatrava es va reservar quan va atorgar la carta de poblament a Vilanova d'Alcolea (1245) i on es degué construir un mas fortificat amb torre.

La Torre d'en Domènec es troba totalment envoltada  pel terme de Vilanova d'Alcolea.

També ens va fer referència a la Mare de Déu de la Font, ermita urbana bastida també al segle XVI la imatge de la qual  va ser trencada durant la Guerra Civil i posteriorment va ser recomposta  trosset a trosset pels devots de la torre fins que fa uns anys la Diputació de Castelló la va restaurar.

Els molins 

Vam eixir en direcció a la carretera, el poble es quedava al darrera amb el campanar com a única senyera que s'allunyava al nostre darrera.

Vam creuar la carretera i vam agafar el camí dels romans, que era el nom que la Via Augusta agafava a la població. Miquel ens anava parlant de tot el patrimoni que ens anàvem trobant, en un moment es va aturar quan teníem una panoràmica bona cap a ponent, ens va parlar de la importància del riu que veiem que anava a parar al riu de les Coves. Al riu funcionaven cinc molins; el del Notari, el de Carlos, el molí Travero, el del Mas de Bellés, el molí Ressolat i el molí de Traver. Però ens va parlar del molí del Notari i del molí de Carlos L'aigua es recollia als assuts del riu, anomenats peixeres, i, mitjançant sèquies s'aprofitava a tots els molins del sistema.


La Posta Ildum

Vam creuar el barranc de la Carrasqueta i vam arribar a Ildum, on els panells ens explicaven la importància d'aquella estació de la Via Augusta.

" Ildum era una mansió de la via Augusta que apareix esmentada en els itineraris romans. El topònim ildum és pre-romà, tot i que està llatinitzat. La seua forma original sembla ser Ildun, nom que apareix formant part de nombrosos noms propis ibèrics. Estava situada a 24 milliae passum (mp) d'Intíbili (35.4 km) i 24 mp al nord de Sebelaci. Per tant constituïa el final de la segona etapa de les quatre  que hi havia entre les importants ciutats de Dertosa ( Tortosa) i Saguntum ( Sagunt), una extensa franja litoral caracteritzada per un poblament exclusivament rural. Va ser construïda al mateix temps que la via Augusta, i a pesar de no haver-se excavat en la seua totalitat, pot considerar-se la millor conservada i coneguda de tot el territori valencià.


Una mansió devia d'acomplir funcions com a estable (stabulum), com a graner ( horreum), i com a hostal (hospitium), materialitzat amb tres complexos arquitectònics diferents. A l'hora podia presentar diversos sectors amb funcions diferents: un gran pòrtic amb entrada ampla per als vehicles, estables, habitacions per als viatgers, una taverna, banys, un habitat pròxim per als serveis (tallers, botigues etc), un santuari, una necròpoli i, eventualment, un edifici administratiu, metge i infermeria. En ambients rurals com aquest, algunes mansions podien haver exercit una funció com a lloc per a l'intercanvi."


Miquel ens va explicar alguns detalls sobre les obres de la carretera de l'any 1992, quan la màquina va traure un mil·liari romà de la via Augusta, malauradament ferit lleument per les dents de la pala al lloc on hi ha la inscripció, que, malgrat tot, es pot llegir completament.

Però era com un caramel a la porta d'una escola, i va anar d'uns minuts que no el tornaren a veure, afortunadament van poder evitar l'espoli i el mil·liari  està ben custodiat dins l'ajuntament. Magí i Miquel  Ens van parlar també d'Ildum,  de les diferents excavacions arqueològiques i de com van anar descobrint allò que amagava la terra del passat. De la construcció hi havia una part més arrodonida que podria ser la part d'un forn.

Un dels trets importants és la continuïtat de l'edifici,   que des del segle  I dC fins al segle XIX   es  va utilitzar, tret d'alguns períodes breus  com a hostal. És impressionant que hagués tingut  eixa continuïtat com a punt de parada, en una via tan important com la via Augusta,  i encara més que després de desaparèixer la via hagés continuat funcionant com a hostal. De fet, a Vilanova, l'indret es conegut des d'antic com l'Hostalot.

El Magatzem l'Hostal

"Les restes visibles pertanyen a un edifici que conserva murs de gran grossària i contraforts. Té una longitud de 15,90 metres de llargària, amb una amplària màxima de 6,75m, on poden diferenciar-se sis estances en dos ambients. Queda interpretat com un gran espai de magatzem que incorpora un horreum, lloc d'emmagatzematge de productes alimentaris principalment blat. Aquesta edificació estaria en funcionament entre els segles I i III d. C. moment en que un incendi el  va  afectar greument. A més d'aquesta construcció cal assenyalar que amb les excavacions arqueològiques realitzades amb la  construcció de la CV 10, es van documentar les restes d'una zona de caràcter residencial no visible en l'actualitat articulada al voltant d'un pati porticat, que identifiquem com a l'hospitium. En el segle XVI les restes romanes foren aprofitades per a  la construcció de l'hostal que dóna nom al jaciment, el qual va ser abandonat al segle XIX."


Camí de Vilanova d'Alcolea

Després de conèixer un mica millor  aquestes troballes vam seguir el camí cap a Vilanova.

Vam creuar el riu de Vilanova, a la vora del qual en direcció nord Miquel ens va mostrar l'immens  xop de l'Assut, arbre monumental i protegit.  El xop només té uns seixanta o setanta any  però la seua envergadura ens parlava de com arriben a créixer aquets arbres si tenen, espai, llum i a prop un corrent d'aigua. A l'altra banda teníem les restes del molí de Notari, era un molí de cup en rampa no vertical  com en altres molins. En la darrera neteja  es va alliberar l'eixida de l'aigua al barranc.

Seguint amb la vista de la llera del riu, Miquel ens va mostrar una peixera, un assut on es rebalsava aigua per als molins, i, ocasionalment, es devia criar peix.

Ara pujàvem per un camí de terra, envoltat de pinars i camps erms, marges de pedra seca que amaguen la terra fèrtil, que van dibuixant aquesta ruralitat del Maestrat històric per la que hui anàvem caminant. Després d'agafar una mica d'alçada en girar-nos, al nostre darrera veiem un paisatge  acompanyat d'ametlers i oliveres, al fons hi havia  la serra, al davant d'aquesta   es dibuixava el poble de la Torre d'en Domènec del qual veníem.

Vam arribar a un punt del camí on Miquel ens va mostrar les restes de la capelleta de Sant Xoxim, un pilar hexagonal, possiblement vinculat amb la ubicació de les forques on s'ajusticiava als comdemnats a mort ( de fet aquest és el nom de la partida :les forques).  Els pobres acusats  quedaven allà penjats morts, fins que queien, per escarni de la gent i  per mostrar quin era el càstig a la resta  si gosaven saltar-se la llei.

Vam seguir el camí entre marges de pedra seca. Al nostre davant ja apareixien les primeres cases del poble de Vilanova d'Alcolea.


 Vilanova d'Alcolea

Vam arribar al poble i ens vam aturar davant del peiró, semblava que aquesta vegada el peiró ens indicava més l'entrada al poble que no pas una cruïlla de camins. La part de dalt era tota nova i sols quedava la base de l'antic peiró.

Miquel ens va parlar de la història de Vilanova,  el topònim Alcolea era d'origen àrab, en un altre punt hi hauria la vila vella. A prop nostre hi havia un trencadís  que posava "Fes el Fava", que és el nom d'un festival que es fa a Vilanova: el Festival de les Arts de Vilanova d'Alcolea.  Ens vam endinsar pels carrers del poble.

Ens vam aturar davant d'una casa antiga d'una planta, Miquel ens va dir que aquest tipus de casa d'una planta marcava les cases fins al segle XVIII.  Una mica més cap al poble vam trobar sobre una façana el retaule ceràmic de Sant Ramon.

Vam arribar a una cruïlla de carrers,  pel carrer d'Amunt una placa ens indicava cap a Sant Mateu, i l'altre carrer una placa ens indicava Torreblanca. Nosaltres ens endinsàvem cap al carrer Major.

 Una exposició d'imatges de fotografies antigues del poble ens mostrava escenes antigues del poble.

Vam passar per davant d'una casa antiga pintada de blanc,  Miquel ens va dir que era el centre República, conegut popularment com a "Centro" un edifici de 1892 que funcionava com a taverna i teatre. Vam seguir pel carrer Major  fins la cruïlla amb el carrer Santa Llúcia,  Miquel ens va mostrar que era una de les antigues entrades medievals del poble, una de les portes d'entrada al recinte emmurallat, l'anomenada "Porta de Sant Mateu."

També a la casa numero 8 del carrer Major ens podíem fer una idea de l'amplària de la muralla, molta d'ella havia quedat dins de les cases i formava part de la paret, molta de la muralla interior havia segut desmuntada per fer més lloc a les habitacions.

Vam arribar a la plaça Arnau de Vilanova,  abans d'escampar la boira ens vam fer una foto de grup amb les arcades de l'ajuntament al fons. Vam fer una parada per esmorzar. Cadascú va buscar el seu racó, alguns ens vam quedar a l'ombra de les arcades de l'ajuntament, d'altres van anar a fer un cafè calentet al bar els Polos de la plaça.


 El mil·liari

En haver acabat vam seguir la visita. Vam entrar dins l'ajuntament i vam veure la perla de la corona, el mil·liari romà, vam poder llegir la inscripció que hi havia transcrita en un vidre a la vora de la paret. Segons ens va contar Miquel, en traure'l el van portar a l'escola, i els xiquets i xiquetes el van netejar de fang i el van deixar ben polit.  També es veien les mossegades que li havia fet la màquina en traure'l que havia arrapat una part de la inscripció, però igualment havien pogut transcriure-les.

 Traducció:

"A l'emperador Cèsar Marc Aureli Antoni August, Pius,  Feliç,  August, triomfador sobre els Parts, Triomfador sobre els bretons, triomfadors sobre els Germans, pontífex suprem, revestit de la dissetena potestat tribunícia, havent rebut la tercera salutació imperial, cònsol per quarta vegada, procònsol. Via Augusta dues- centes vuitanta- tres mil passes."

 A la part de darrera d'on hi havia el mil·liari hi havia una porteta menuda, era la porteta de l'antiga presó que ocuparia el lloc on hi ha les escales de l'Ajuntament.

A la vora hi havia el mecanisme del rellotge del campanar, que fins a principis de segle XX encara funcionava.


La muralla

En eixir als porxos ens vam aturar davant del plànol que hi havia a la paret, allà Miquel sobre el plànol ens va anar explicant per on anaven les muralles, on hi havia les portes medievals. Ens va recordar la història de l'edifici de l'ajuntament,  la majoria era reformat, l'entrada antigament era pel carrer i no per la plaça.


Vam refer el camí pel carrer Major fins al portal de Sant Mateu, en eixir del portal vam anar seguint el recinte fortificat. Les cases anaven agafant la volta de la murà. Tot i que de murada sols quedava alguna engruna, ens vam aturar a una casa empedrada de façana majestuosa. Miquel ens va mostrar una escletxa a la paret, aparentment una fina obertura entre dues pedres, era una espitllera de la murada, un vestigi que la murada estava allà.

Ara vam arribar a l'església, antigament sols hi havia una xicoteta església de reconquesta del segle XIII. Cap al segle XVIII es construeix la nova, tot eixamplant-la fora de la murada,   trencant la seguretat que oferia el recinte fortificat. Quina situació va portar a aquesta decisió era una incògnita de la qual  encara no teníem resposta. Però en arribar als darrers metres de murada abans d'arribar a  l'església, Miquel ens va parlar que aquest trosset tenia molt de valor, per conservar parts de l'antiga muralla.

A la vora de l'església segons semblava encara es conserva un tros de la volta de ronda que la murada tenia a la part de dalt per vigilar  i recórrer-la.

Una altra incògnita que es va quedar a l'aire era com el carrer de l'església estava molt més profund i com es veia la ratlla dels fonaments, quedant una part dels fonaments de l'església a l'aire. En arribar a un carreró es veia perfectament les línies rectes i obliqües que marcaven el carrer i els fonaments de l'església.

Era impressionant la cantonada que feia la casa de la vora, fent un angle pràcticament agut que dins produiria una estança veritablement estranya. A la part de dalt, mig rovellat, Miquel ens va mostrar un antic ferro clavat a la paret,  es feia servir quan encara no hi havia llum elèctrica i aquesta era per fanals d'oli, era el suport per fixar el fanal.

Vam seguir fent la volta a la murada, ara a la part més al sud pel carrer Nou, vam arribar a un altre dels portals del qual se sap la ubicació però no el nom per falta de documentació.  Allà Miquel ens va parlar de la casa cantonera que feia mitgera al portal,  vam parlar que antigament hi havia un palau, però desestimava la possibilitat que estigues a la vora del portal.

Vam seguir la muralla fins situar-nos al seu costat més de l'est, allà vam veure un tros de murà  i més cap al nord les restes d'una  torre. Però el temps corria i no li donaríem la volta completa a l'antic recinte fortificat, tal vegada era una bona excusa per tornar una altra vegada a Vilanova d'Alcolea. En refer el camí vam entrar per veure la façana de l'església.

El Calvari

Vam tornar cap a endarrere i vam visitar el calvari. Miquel ens va explicar la història del Crist i de les capelletes de fora, moltes refetes, algunes més antigues. Vam entrar dins de la capella.

Cadascú vam cercar les nostres posicions  mentre Miquel ens anava explicant detalls de l'indret. La capella era senzilla, però en alçar el cap eren les pintures les que ens van deixar bocabadats.

Vam anar recorrent els diferents personatges bíblics  i Miquel ens anava explicant detalls sobre els frescos que el pintor morellà Joaquim Oliet va pintar a principis del segle XIX


Camí de Benlloc

Vam eixir de la capella, a la porta Miquel ens va mostrar un detall, una estela funerària de pedra, i una pedra rodona, era la base per traure tres pedres de molí, on es veien els talls preparats, era la pedra en brut, desprès  ens vam acomiadar  de Magi i de Miquel, agraïts per tot el que ens havia explicat i vam seguir el camí cap a Benlloc.

Al nostre darrera guaitava el cap del campanar i el poble de Vilanova que anava quedant-se endarrere. El  grup vam anar avançant amb pas ferm i amb  l'hora que ja  la teníem justa i no ens podíem enganyar.

Ara els conreus ens parlaven de l'estació, de la imaginació i de l'enginy de la gent per traure profit a la terra. Unes figueres amb les figues ja obertes  amb cara de tardor ocupaven un bancal, ben parades per poder collir-les bé, amb la catifa de pàmpols ressecs esperant a la resta de fullaraca, que anirien caient al llarg dels mesos que venien.

Vam arribar a la font de la Vila, uns contraforts gruixuts aguantaven el marge de pedra seca, mentre a l'aigua es cabussava alguna granota  i la verdor de l'herba engalanava les vores de l'abeurador. Vilanova es quedava com un capollet dalt del turó  amb l'església com a fita més elevada.

Vam creuar la carretera  i a l'altra banda vam seguir el camí recentment formigonat, hi havia molts camps erms i ametlers, també ens vam trobar a la vora una vinya molt ben cuidada.

Vam resseguir el camí de terra, no tenia massa pèrdua,  ara teníem una visió de l'aeroport a la llunyania amb alguns avions aturats. Vam recordar la seua polèmica construcció, el seu mal nom "l'aeroport de l'"abuelito"" i les marxes  des de Benlloc per aturar el projecte, i com va situar a la gent de les poblacions en dos bàndols.

El camí era molt recte, alguns bancals ben cuidats d'ametlers joves  denotaven el treball de la terra. Vam passar per la vora de les torres d'alta tensió, l'electricitat  feia tremolar el cel als nostres caps.


L'ermita de la Mare de Déu de l'Adjutori

 De seguida una ermita va aparèixer a la nostra dreta, era la Mare de Déu de l'Adjutori.

 El panell ens deia el següent:

Ermitori de l'Adjutori:

"El complex de l'ermitori està alçat probablement sobre un primer temple pagà del que s'han trobat algunes restes, al 1445 es va erigir el temple per als sants Abdó i Senén que encara es conserva en el lateral de l'actual edificació. El 1498 es dipositada la imatge de la Mare de Déu de l'Adjutori per uns mariners portuguesos. El 1742 s'acaba el temple actual  on a la imatge de la Mare de Déu es dona la volta per fer-li homenatge el dia dels sants Màrtirs. En aquest dia, el darrer dissabte de juliol, també es porten en processó les imatges dels sants des de l'església parroquial on estan normalment."


A banda de la importància de l'ermita hi havia dos indrets que em semblaven importants a destacar;  el grupet de carrasques de soca ennegrida  i branques retorçudes que semblaven insensibles al pas del temps. Després vam eixir al camí, era una altra perspectiva preciosa de la ruta. El túnel de verdor  que delimitaven els xiprers, respecte l'horitzó i el cel, era com un canal de llum i color.


Benlloc

Vam passar per davant l'aljub i en pocs minuts vam entrar pels carrers de Benlloc, vam arribar al bar on havíem de dinar, allí ens esperaven Andrés i Aurora. Vam seure en dues taules separades a cada cantó del carrer. L'espera va ser llarga i les hores passaven, la paciència s'acabava, ja que teníem encara la visita de la vesprada i no estaríem a l'hora prevista. El neguit pujava i l'espera anava rossegant els minuts i la paciència.

Finalment ens van portar unes grans safes de menjar que vam anar devorant amb rapidesa. Els nostres guies, Raül i Iris ja esperaven per començar  el seu guiatge.


Visita de Benlloc

Vam iniciar els passos pel poble,  seguint el carrer que pujava a l'església, la part antiga seria ampliada cap al segle XVI. Actualment  Benlloc tenia uns mil habitants. 

Al carrer de l'església una casa antiga destacava,  una escultura de ferro en forma de parra li pujava per la paret, era l'antic Ajuntament, unes lletres encara deien: casa capitular.

Vam arribar a una cruïlla de carrers, entre el carrer del Forn i el carrer de l'Església, ací hi havia un  dels portals per donar entrada al nucli antic, ara estàvem ja dins de l'antic recinte emmurallat, ja havíem creuat un dels portals.

Vam arribar a la plaça de l'església, allà Raül ens va començar a explicar des de la prehistòria.

Del Neolític s'havia trobat una destral de pedra polida i en època ibera hi havia diferents poblaments, per la situació en que es trobava Benlloc, també hi havia un poblament ibèric a la part alta del poble, als bancals de darrera de l'església s'havien trobat restes de ceràmica.

D'època romana hi havia alguns assentaments i el terme el creuava la Via Augusta, hi havia un tros restaurat de la Via Augusta.

La carta pobla no estava conservada, però era  del 1250, pel que feia a l'època àrab hi havia algunes alqueries escampades pel terme, hi havia dues alqueries  Tahalfassar  i  Benifaixó, pertanyien a la Tinença de Miravet. D'època islàmica s'havien trobat restes al turó del poble. A partir d'aquesta època es fan les muralles. El poble s'amplia cap al sud i cap a l'est, a l'edat mitjana s'amplia el poble fins la plaça del Mercat, on havíem dinat. Després de les guerres Carlines s'enderroquen les muralles.

L'església és del segle XVII, antigament hi havia una més xicoteta del segle XIV. Actualment es dedicada a la mare de Déu de l'Assumpció.

Raül ens va parlar que també a Benlloc hi havia una partida de les Forques, lloc on ajusticiaven a la gent penjant-los a la forca, tal com ens va contar Miquel a Vilanova.  En algun dels dos assentaments islàmics que hi havia a la partida de les Forques i els Benissions  bé podia ser l'antiga alqueria de Benifaixó.

Al tossal de Subarra s'havien fet excavacions, s'havien trobat assentaments islàmics, del Ferro antic i Bronze final, estava tot molt arrasat, s'havia trobat ceràmica, i un os de cabra, que en veure que era de la mateixa època que la ceràmica es sabia que aquesta  era del segle VIII abans de Crist.

Seguim caminant fins el calvari, els xiprers sobreeixien de darrera de la paret blanca, segons ens conta Raül la muralla es troba darrera del calvari. Vam passar per la part de darrera de l'església. Teníem una bona vista de la murada i de l'església.

Vam anar donant-li la volta al recinte emmurallat, fins arribar al carrer del Portal, on com molt bé deia el nom de la placa hi havia una de les portes d'entrada al recinte fortificat.

Vam arribar a la plaça del mercat, ara va ser Iris la que va agafar el relleu i ens va explicar la història més contemporània.

Ens va contar perquè la plaça tenia aquesta forma de carrer ample, antigament hi havia un pany de cases  que feia el carrer més estret, a la guerra Civil va caure una bomba a sobre la casa i la va enfonsar, van haver dues víctimes, va morir una dona i un xiquet.

Vam seguir pels carrerons estrets, Iris ens va comentar que a Benlloc eren de mal nom escarabats, desconeixien el perquè, jo recordava la dita; Havent lloc tots caben.

Vam arribar a l'edifici de l'escorxador, unes rajoles posaven "matadero municipal". Feia dos anys que havien decidit restaurar l'edifici. També havien creat l'agrupació anomenada la Niuà, centre per crear empreses.

 A més a més en l'escorxador trobem l'Arxiu Històric de Benlloc. Aquest conté documentació històrica contemporània al voltant de municipi. S'ha de comentar que en la guerra la major part de documents foren cremats, fet que impedeix conèixer alguns dels esdeveniments de forma més detallada. La informació que es pot trobar en aquest gira al voltant del segle XIX, però sobretot el segle XX.

A més de la documentació que hi va sobreviure a la comtessa i fonts municipals, també hi trobem documentació recopilada en arxius com, l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, l'Arxiu General i Històric de Defensa (del qual es van poder reunir al voltant de 65 sumaríssims i expedients de responsabilitats polítiques de veïns i veïnes de Benlloc), l'Arxiu provincial de Castelló, etc.

Algunes dades que ens van contar al voltant de la Guerra Civil en el poble, sabem que es van cremar els sants de l'església, van haver empresonaments, tant en la presó de Castelló com en la de Benicarló (la majoria es trobava en aquesta) dels quals sols un,  va morir en aquesta, la resta va eixir. La majoria dels presoners van ser els regidors que estaven o havien estat en l'ajuntament, d'Esquerra Republicana. No va haver-hi afusellaments però si que es van produir diversos bombardejos: el que hem comentat anteriorment, a la plaça del poble  i un altre a la zona del calvari on va morir un home.

La repressió era omnipresent, en forma de delacions, insults, requisament d'objectes, rapat de cabells , violència física i verbal, repressió de gènere, etc. La majoria de la gent que va poder marxar a l'exili va fer un exili interior, on els punts majoritaris van ser els pobles de l'Horta com Paterna i Paiporta o la Ribera Alta com Castelló de la Ribera. No obstant això si que va haver un cas d'exili a França per part de l'alcalde de la República.

Iris ens va contar que van realitzar una investigació que seria recollida en un article i exposada en unes jornades de memòria històrica al voltant de la història oral de les veïnes i veïns de Benlloc, on la majoria eren dones, ja que es va fer un estudi d'història oral a través del gènere, per conèixer la doble repressió viscuda per elles, per ser roja i per ser dona. La tònica general era sempre la mateixa: primer no sabien res, no volien parlar," no es recordaven de res", els costava parlar, però a mesura que l'entrevista transcorria la informació era més profunda i sincera. La por a parlar era una evidència.

 

També ens van contar que a l'ermita de l'Adjutori per on havíem passat pel matí  havia funcionat durant la Guerra Civil de centre de reclutament de soldats,  a l'ermita van quedar alguns escrits dels soldats, les inscripcions  en restaurar l'església van desaparèixer, però ho han transcrit a l'església i a la casa de l'escrivà.

També ens va parlar de l'ermita de Loreto, que és una església del segle XVII. Després ens vam acostar als llavadors que estaven al costat de l'escorxador. Era un edifici realment bonic, l'aigua clara reflectia serenor i  la blancor de les parets espurnejava llum i  bellesa. Vam guaitar entre les basses per veure el riu que travessava el poble, de llera verdosa pintada d'herba.

Després de gaudir de l'indret i  de tant bones explicacions sobre la història de Benlloc, ens vam acomiadar de Raül i d'Iris i vam tornar cap a casa.


La Torre d'en Domènec

Un gat a l'om de la plaça de la Torre d'en Domènec

 Església de la Torre d'en Domènec

 Fem el rogle abans de començar

Pels carrers de la Torre d'en Domènec

 Eixim de la Torre d'en Domènec

 Vista del riu de Vilanova

Passem per un barranquet
Ildum
 Restes d'Ildum

 Fem el rogle a Ildum

 Restes a Ildum



 Restes d'Ildum

Troballes a les darreres excavacions d'Ildum

 Encara falta molt per descobrir

Una possible porta

Rajola romana a Ildum



 Esquema de com encaixen les rajoles i la teula



Pel camí dels romans

 Un xop de grans dimensions

 El molí de Notari

 El molí de Notari

 Xop de grans dimensions prop del molí de Notari

Restes de les Peixeres

Camí de Vilanova

A la llunyania la Torre d'en Domènec

 Miquel  dalt de l'antiga capella de Sant Xoxim

 Camí de Vilanova



Vilanova d'Alcolea

 Trencadís a Vilanova: Fes el fava

 Entrem a Vilanova

 Casa típica del XVIII, pintada de blanc i d'una planta

 Panell ceràmic de Sant Ramon

 Cruïlla de camins


Imatge des del balcó

Casa anomenada el Centre República

Portal de Sant Mateu

Amplada de la muralla

Paret amb l'amplada de la muralla


 El Camí a l'Ajuntament de Vilanova




 Mil·liari a l'ajuntament de Vilanova 

 Rellotge del campanar de Vilanova


 Rellotge del campanar i de fons el mil·liari

 Detall de la inscripció

Plànol de l'entramat urbà de Vilanova

 Espitllera de la muralla a una casa del poble

 El pany de cases fa la volta de la murada

 Murada i església de Vilanova

Restes de la murada de Vilanova i el campanar

 Com estan a l'aire els fonaments

 Murada església i campanar


La sagrera a l'església i els desnivells 

Impressionant cantonada  d'una casa entre dos carrers

Ferro de la llum en fanals d'oli


 Casa a la vora d'un antic portal

Restes de murada i una torre

 Església de Vilanova

 Un om camí del calvari
El calvari
 El calvari

 Capella del Calvari




 Cúpula i pintures del calvari




Pintura d'Adan i Eva








Pintura a l'església del Crist del Calvari

 Una de les capelletes del calvari

 Imatge d'una pedra de molí en brut, abans de partir-la per 


Camí de Benlloc

 Fem Camí, Vilanova al fons

 Figueres cap a la tardor


 La Font de la Vila de Vilanova

 Contraforts i l'abeurador


Detall de la pedra treballada a l'abeurador

 Vilanova al fons



L'aeroport al fons

L'ermita de l'Adjutori





Paratge de l'ermita de l'Adjutori







 Camí de l'Adjutori
Benlloc
 Visita de Benlloc

Antic ajuntament


L'església de Benlloc



 El Calvari


 Darrera de l'església de Benlloc



 Prop del portal 





Llavadors de Benlloc

 Riu de Benlloc