Xodos
Ens vam trobar a
Atzeneta del Maestrat per deixar cotxes i després tenir-los per tornar, una vegada ja vam estar totes i tots vam anar cap a
Xodos, on aquest cap de setmana era l'aplec de Penyagolosa. Vam arribar a la plaça de la Font on un grup de joves estaven arrapant les darreres hores de festa.
La roca que sona
Nosaltres però vam fer el rogle com de costum i vam parlar d'el Camí i del full de ruta del dia. Al nostre costat ens va sorprendre el símbol d'el Camí fet amb dues ferradures, era una imatge molt potent. En tenir-ho tot enllestit vam iniciar el Camí, tot i que al wikiloc li costava trobar satèl·lits dins del poble i ens va costar una mica trobar l'eixida. Però sempre que ens enganyàvem de camí era per trobar-nos alguna grata sorpresa. En un punt vam seguir recte en lloc de tòrcer a la dreta i vam anar a parar a sota de la gran roca, la roca que sona, com teníem de lema per l'aplec.
Com un vaixell
Vam rectificar i vam baixar per la senda que zigzaguejava fins arribar a un camí més planer forjat entre parets de pedra. Xodos era un poble encimbellat dalt la roca, com un vaixell amb la proa elevada, amb el campanar com a màstil i el castell com a baluard de proa, navegant per la mar de muntanyes i pinars de Penyagolosa.
Vam arribar al
peiró que ens marcava l'entrada de Xodos, un pastor estava pasturant les vaques, alguns jònecs pasturaven tranquil·lament gaudint de l'herba que creixia al voltant de la granja. Ara seguíem el G. R. 33 i ens anàvem allunyant del poble. Teníem una vista preciosa del cim del
Penyagolosa, que ens acompanyaria molta part del recorregut, així com el del
Marinet.
Una cançó ressonava entre les pedres, era la del
Penyagolosa:
Penyagolosa gegant de pedra
la teua testa plena de neu
a la tempesta al sol i al vent
Fita senyera del poble meu.
Fita senyera del poble meu.
La lloma Bernat
Ens vam endinsar per les artèries de Penyagolosa, pels atapeïts boscos que ens protegien del sol despietat que anava augmentat la seua força. Ara vam pujar
la lloma Bernat, que era la baixada de la lloma quan la fèiem en direcció a
Xodos.
Hi havia esglaons fets de troncs de pins que ens ajudaven a no caure, i aguantaven la terra de la senda. Nosaltres esbufegàvem una mica però l'ombra ens protegia, en arribar a la part de dalt de la lloma Bernat ens vam girar i Xodos es quedava dissimulat entre la grisor de les roques, però brillava com una perla.
Ara ens vam disposar a creuar la Lloma, el pi deixava pas a les savines. Una imatge preciosa del savinar amb les seues formes arrodonides, punxegudes a la part de dalt, i al fons, cada vegada més menut, com la perla preciosa d'un collar hi havia el Penyagolosa tancant l'escena i tocant el cel.
Ara iniciàvem la llarga baixada de la lloma Bernat, quan la fèiem de pujada tal vegada era el tros mes dur i més costerut. Però ara sols ens quedava anar baixant.
El mas d'Ahicart
Vam arribar al
mas d'Ahicart, als peus de la lloma. Iban ens va parlar d'uns pous molt interessants que hi havien al mas. Ara teniem una vista diferent del mas d'Ahicart coronat per la
lloma Bernat. Alguns boscos ens protegien de la calor que anava pujant, i alguns caminants es notaven ja fuetejats pel cansament, la calor i la senda pedregosa. Però ens anàvem parant per agrupar i que ningú prengués mal.
Sant Miquel de les Torrocelles
La propera fita era el
castell i ermita de Sant Miquel de les Torrosselles. En fer una revolta va aparèixer al nostre davant. En un moment ja estàvem dins del recinte. Al llindar un cartell de fusta ens indicava el nom del lloc: Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrocelles,
Llucena.
Vam entrar a l'indret per descansar i esperar els i les companyes que faltaven, després vam esmorzar per recuperar forces i vam gaudir de l'estança.
Hi havia unes xiques que ens vam trobar allí que baixaven a Atzeneta, va ser molt d'agrair ja que van poder emportar-se en el cotxe les persones del grup que estaven més fatigades.
Els pelegrins i les Torrocelles
El Castell de les
Torrocelles era un punt important al llarg de la història. Durant segles els
Pelegrins de les Useres cada darrer divendres d'abril feien parada obligatòria a l'indret, en el seu pas cap a
Sant Joan de Penyagolosa, mentre una multitud de gent esperava emocionada el moment de l'arribada dels pelegrins. Parlen els llibres i els arxius que és uns dels pelegrinatges medievals més antics.
" Penyagolosa gelosa els ha dit als Pelegrins
que preparen els seus cants i que es posen en camí"
Recordem també que el
castell de les Torrosselles es trobava dins del terme de
Llucena, era una de les portes del
senyoriu de l'Alcalatén per vigilar l'entrada dels que venien del Maestrat.
Després de descansar, els que quedàvem vam seguir tot creuant l'altra porta del recinte, l'olivera monumental es trobava al centre de la plaça porticada.
El pas medieval entre l'Acalatén i el Maestrat
Vam seguir per la senda que anava pel barranc, després nosaltres vam deixar la GR i el camí dels Pelegrins, per seguir el camí que anava cap al
castell d'Atzeneta, que era la porta d'entrada al Maestrat. Així ens trobàvem entre el senyoriu de l'Alcalaten i el Maestrat històric. Vam passar pel
mas de l'Ombria.
El castell d'Atzeneta
El
castell d'Atzeneta es veia al nostre davant, el sol queia a plom i havíem d'anar parant, la pista de terra ens reservava alguna ombra per poder respirar i recuperar forces. Vam arribar al castell d'Atzeneta del Maestrat. No vam pujar al castell, ens vam protegir a la pinada de davant, vaig recordar el dia que Balma i Aitana van plantar unes carrasquetes al castell, però ara tampoc teníem ni forces ni temps per pujar i vam seguir endavant.
Vam dubtar entre seguir per la pista o continuar per la senda que davallava al barranc, el camí més bonic seguia per la senda cap al barranc entre els tolls i el riuet. En el moment que ens trobàvem de calor i cansament vam triar la via més fàcil; la pista tenia com al·licient algunes
oliveres monumentals molt interessants.
Vam desviar-nos per un camí que posava Atzeneta pels bosquets, però després vam tornar a agafar la pista davant de la incertesa del camí, vam arribar on eixia el camí que venia pel barranc i vam deixar la pista asfaltada per seguir per una senda que continuava a l'esquerra.
Panteixant sota una calor asfixiant
En el darrer tros la calor em xuclava més, i havia d'aturar-me a les ombres que el camí deixava, així com el racó de
la font de la Torre. Vaig baixar un moment al riu per refrescar-me la cara. El darrer tros és el que més ens estava deixant sense forces el sol ardent. En arribar a
Atzeneta vam aturar-nos a la font, vam beure i vam seguir fins al bar on es trobava la resta del grup. Vam fer una cerveseta fresca i vam descansar una mica, vam donar les gràcies a les tres dones que havien portat en el cotxe una part del grup. Vam anar a Xodos a dinar.
Xodos
El dinar i el bureo
Després de l'esforç i del cansament la paella va entrar la mar de bé, mentre les rondalles i el ball anaven amenitzant l'estança i li donaven caliu al pavelló esportiu. Vam conèixer algunes cares conegudes que dansaven.
Buscant un segell
Va rodar el llibre d'el Camí on els i les caminants que van voler van dir la seua. Va estar curiosa l'anècdota del segell, primer no sabíem si podríem segellar el carnet d'el Camí i al final en teniem tres; el de la comissió de festes, el de la farmàcia i el de l'ajuntament. Vam deixar els balls i la música vam començar la volta pel poble, primer vam anar a l'ajuntament per segellar el carnet i després Ivan ens va fer la visita per Xodos.
La visita
Va ser meravellosa la manera que Ivan tenia de transmetre el seu amor cap a
Xodos, els detalls d'allò que nosaltres mai haguérem vist del poble. Des del
portal va fer la primera explicació.
Vam anar al castell, torre àrab feta d'a<rgamassa, després vam anar a l'església, a la terrassa on hi havia el penya-segat ens va mostrar amagada entre la vegetació una finestra gòtica de l'església, ens la va ensenyar ampliada en una fotografia, també dins d'ella apareixia en menut com el dibuix d'un frare. Després també duia la fotografia del dibuix de l'altre portal, ara destruït.
Per concloure la visita Ivan ens va llegir un poema d'un poeta de Xodos que parlava del seu poble i del Penyagolosa, també vam cantar la Malaguenya de Barxeta com era de costum i vam tornar cap a casa.
A
l'enllaç del wikiloc trobareu la traça de l'itinerari caminat.
 |
| Escultura d'un arbre a Xodos |
 |
| La marca d'el Camí feta de ferradures |
 |
| Un carrer de Xodos, iniciem la marxa |
 |
| El Marinet i el Penyagolosa |
 |
| El Penya-segat de Xodos |
 |
| Sota la roca que sona |
 |
| Davallant per la senda |
 |
| Entre parets de pedra |
 |
| Xodos |
 |
| El ramat de vaques |
 |
| Els i les caminants i el Marinet a l'horitzó |
 |
| El peiró |
 |
| Xodos |
 |
| El cim del Penyagolosa |
 |
| Xodos |
 |
| La pujada de la lloma Bernat |
 |
| Xodos |
 |
| Caminant per la lloma Bernat, entre les savines i el Penyagolosa al fons |
 |
| Baixant la lloma Bernat |
 |
| El mas d'Ahicart |
 |
| El mas d'Ahicart |
 |
| Una pedra més en el camí |
 |
| La lloma Bernat |
 |
| Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrosselles |
 |
| Mas vora les Torrosselles |
 |
| Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrosselles |
 |
| Cartell a l'entrada del recinte |
 |
| Porta nord de Sant Miquel de les Torrosselles |
 |
| Esmorzant a Sant Miquel de les Torrosselles |
 |
| Plaça central amb l'olivera monumental al mig |
 |
| Plaça central de Sant Miquel de les Torrosselles |
 |
| Porta nord del recinte de Sant Miquel de les Torrosselles |
 |
| Barranc al nord de Sant Miquel de les Torrosselles |
 |
| Fem Camí cap al castell d'Atzeneta |
 |
| Castell d'Atzeneta |
 |
| Descansant a la pinada del castell d'Atzeneta |
 |
| Castell d'Atzeneta |
 |
| El riu |
 |
| Una sènia i un hortet |
 |
| Una font i un lledoner a Xodos |
 |
| Bureo després de dinar |
 |
| Portal i església de Xodos |
 |
| Portal i entrada de Xodos |
 |
| Església de Xodos |
 |
| El grup del Camí en la visita de Xodos |
 |
| Torre fortificada de Xodos |
 |
| La torre o castell de Xodos |
 |
| Finestra gòtica de l'església amagada entre la vegetació |
 |
| Torre de Xodos |
 |
| Fotografia de la finestra gòtica de l'església |
 |
| Fotografia de l'antic portal de Xodos, ara destruït |
 |
| On hi havia l'antic portal |
 |
| Barana de savina |
 |
| Entre reixes de savina |
