dilluns, 1 de juliol del 2019

Caminada per l'Alcalatén i el Maestrat històric: de Xodos a Atzeneta del Maestrat. 30/7/2019

Xodos
Ens vam trobar a Atzeneta del Maestrat per deixar cotxes i després tenir-los per tornar, una vegada ja vam estar totes i tots vam anar cap a Xodos, on aquest cap de setmana era l'aplec de Penyagolosa.  Vam arribar a la plaça de la Font on un grup de joves estaven arrapant les darreres hores de festa.

La roca que sona
Nosaltres però vam fer el rogle com de costum i vam parlar d'el Camí i del full de ruta del dia. Al nostre costat ens va sorprendre el símbol d'el Camí fet amb dues ferradures, era una imatge molt  potent. En tenir-ho tot enllestit vam iniciar el Camí, tot i que al wikiloc li costava trobar satèl·lits dins del poble i ens va costar una mica trobar l'eixida. Però sempre que ens enganyàvem de camí era per trobar-nos alguna grata sorpresa. En un punt vam seguir recte en lloc de tòrcer  a la dreta i vam anar a parar a sota de la gran roca, la roca que sona, com teníem de lema per l'aplec. 


Com un vaixell
Vam rectificar i vam baixar per la senda que zigzaguejava fins arribar a un camí més planer forjat entre parets de pedra. Xodos era un poble encimbellat dalt la roca, com un vaixell amb  la proa elevada, amb el campanar com a màstil i el castell com a baluard de proa, navegant per la mar de muntanyes i pinars de Penyagolosa.

Vam arribar al peiró  que ens marcava l'entrada de Xodos, un pastor estava pasturant les vaques,  alguns jònecs  pasturaven tranquil·lament gaudint de l'herba que creixia al voltant de la granja. Ara seguíem el G. R. 33 i ens anàvem allunyant del poble.  Teníem una vista preciosa del cim del Penyagolosa, que ens acompanyaria molta part del recorregut, així com el del Marinet.
Una cançó ressonava entre les pedres, era la del Penyagolosa:

 Penyagolosa gegant de pedra
la teua testa plena de neu
 Penyagolosa Penyagolosa,
 a la tempesta al sol i al vent
 Fita senyera del poble meu.
Fita senyera del poble meu.


La lloma Bernat
Ens vam endinsar per les artèries de Penyagolosa, pels  atapeïts boscos que ens protegien del sol despietat  que anava augmentat la seua força.  Ara  vam pujar la lloma Bernat, que era la baixada de la lloma quan la fèiem en direcció a Xodos.


Hi havia esglaons fets de troncs de pins  que ens ajudaven a no caure,  i aguantaven  la terra de la senda. Nosaltres esbufegàvem una mica però l'ombra ens protegia, en arribar a la part de dalt de la lloma Bernat ens vam girar i  Xodos es quedava dissimulat entre la grisor de les roques, però brillava com una perla.


Ara ens vam disposar a creuar la Lloma,  el pi deixava pas a les savines. Una imatge preciosa del savinar amb les seues  formes arrodonides, punxegudes a la part de dalt, i al fons, cada vegada més menut,  com la perla preciosa d'un collar hi havia el Penyagolosa tancant l'escena i tocant el cel.
 Ara iniciàvem la llarga baixada de la lloma Bernat, quan la fèiem de pujada tal vegada era el tros mes dur i més costerut. Però ara sols ens quedava anar baixant.


El mas d'Ahicart
Vam arribar al mas d'Ahicart,  als peus de la lloma. Iban ens va parlar d'uns pous molt interessants que hi havien al mas. Ara teniem una vista diferent del mas d'Ahicart coronat per la lloma Bernat. Alguns boscos ens protegien de la calor que anava pujant, i alguns caminants es notaven ja fuetejats pel cansament, la calor i la senda pedregosa. Però ens anàvem parant per agrupar i que ningú prengués mal.


Sant Miquel de les Torrocelles
La propera fita era  el castell i ermita de Sant Miquel de les Torrosselles. En fer una revolta va aparèixer al nostre davant. En un moment ja estàvem dins del recinte. Al llindar un cartell de fusta ens indicava el nom del lloc: Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrocelles, Llucena.


Vam entrar a l'indret per descansar i esperar els i les companyes que faltaven, després  vam esmorzar per recuperar forces i vam gaudir de l'estança.
Hi havia unes xiques que ens vam trobar allí que baixaven a Atzeneta, va ser molt d'agrair ja que van poder emportar-se en el cotxe les persones del grup que estaven més fatigades.


Els pelegrins i les Torrocelles
El Castell de les Torrocelles  era un punt important al llarg de la història. Durant segles els Pelegrins de les Useres cada darrer divendres d'abril feien parada obligatòria a l'indret, en el seu pas cap a Sant Joan de Penyagolosa, mentre una multitud de  gent esperava emocionada el moment de l'arribada dels pelegrins. Parlen els llibres i els arxius que és uns dels pelegrinatges medievals més antics.
 Recordava la menció que ens feia Paco Muñoz en el seu cant del Penyal.

" Penyagolosa gelosa els ha dit als Pelegrins 
 que preparen els seus cants i que es posen en camí"

Recordem també que el castell de les Torrosselles  es trobava dins del terme de Llucena, era una de les portes  del senyoriu de l'Alcalatén per vigilar l'entrada  dels que venien del Maestrat.
Després de descansar, els que quedàvem vam seguir tot creuant l'altra porta del recinte, l'olivera monumental es trobava al centre de la plaça porticada.


El pas medieval entre l'Acalatén i el Maestrat
Vam seguir per la senda que anava pel barranc, després nosaltres vam deixar la GR i el camí dels Pelegrins, per seguir el camí que anava cap al castell d'Atzeneta, que era  la porta d'entrada al Maestrat. Així ens trobàvem  entre el senyoriu de  l'Alcalaten i el Maestrat històric. Vam passar pel mas de l'Ombria.


El castell d'Atzeneta
El castell d'Atzeneta es veia al nostre davant,  el sol queia a plom i havíem d'anar parant, la pista  de terra ens reservava alguna ombra per poder respirar i recuperar forces. Vam arribar al castell d'Atzeneta del Maestrat. No vam pujar al castell, ens vam protegir a la pinada de davant, vaig recordar el dia que Balma i Aitana van plantar unes carrasquetes al castell, però ara tampoc teníem ni  forces ni temps per pujar i vam seguir endavant.

Vam dubtar entre seguir per la pista o continuar per la senda que davallava al barranc, el camí més bonic seguia per la senda cap al barranc entre els  tolls i el riuet.  En el moment que ens trobàvem de calor i cansament vam triar la via més fàcil; la pista tenia com al·licient algunes oliveres monumentals molt interessants.

Vam desviar-nos per un camí que posava Atzeneta pels bosquets, però després vam tornar a agafar la pista davant de la incertesa del camí, vam arribar on eixia el camí que venia pel barranc i vam deixar la pista asfaltada per seguir per una senda que continuava a l'esquerra.

Panteixant sota una calor asfixiant
En el darrer tros la calor em xuclava més, i havia d'aturar-me a les ombres que el camí deixava, així com el racó de la font de la Torre. Vaig baixar un moment al riu per refrescar-me la cara. El darrer tros és el que més ens estava deixant sense forces  el sol ardent. En arribar a Atzeneta vam aturar-nos a la font, vam beure  i vam seguir fins al bar on es trobava la resta del grup. Vam fer una cerveseta fresca i vam descansar una mica, vam donar les gràcies a les tres dones que havien portat en el cotxe una part del grup.  Vam anar a Xodos a dinar.


Xodos
El dinar i el bureo
Després de l'esforç i del cansament la paella va entrar  la mar de bé, mentre les rondalles  i el ball anaven amenitzant l'estança i li donaven caliu al pavelló esportiu. Vam conèixer algunes cares conegudes que dansaven.

Buscant un segell
Va rodar el llibre d'el Camí on els i  les  caminants que van voler van dir la seua. Va estar curiosa l'anècdota del segell, primer no sabíem si podríem segellar el carnet d'el Camí i al final  en teniem tres; el de la comissió de festes, el de la farmàcia i el de l'ajuntament. Vam deixar els balls i la música vam començar la volta pel poble, primer vam anar a l'ajuntament per segellar el carnet i després Ivan  ens va fer la visita per Xodos.

La visita
Va ser meravellosa la manera que Ivan tenia de transmetre el seu amor cap a Xodos, els detalls d'allò que nosaltres mai haguérem vist del poble. Des del portal va fer la primera explicació.
Vam anar al castell,  torre àrab feta d'a<rgamassa, després vam anar a l'església, a la terrassa on hi havia el penya-segat ens va mostrar amagada entre la vegetació una finestra gòtica de l'església,  ens la va ensenyar ampliada en una fotografia, també dins d'ella apareixia en menut com el dibuix d'un frare. Després també duia la fotografia del dibuix de l'altre portal, ara destruït.
Per concloure la visita Ivan ens va llegir un poema  d'un poeta de Xodos que parlava del seu poble i del Penyagolosa, també vam cantar la Malaguenya de Barxeta com era de costum i vam tornar cap a casa.
A l'enllaç del wikiloc trobareu la traça de l'itinerari caminat.




 Escultura d'un arbre a Xodos

 La marca d'el Camí feta de ferradures


 Un carrer de Xodos, iniciem la marxa

 El Marinet i el Penyagolosa

El Penya-segat de Xodos

 Sota la roca que sona



 Davallant per la senda


 Entre parets de pedra


 Xodos


 El ramat de vaques

 Els i les caminants i el Marinet a l'horitzó

 El peiró

 Xodos

 El cim del Penyagolosa

 Xodos







 La pujada de la lloma Bernat

 Xodos

 Caminant per la  lloma Bernat, entre les savines i el Penyagolosa al fons







 Baixant la lloma Bernat


 El mas d'Ahicart

 El mas d'Ahicart



 Una pedra més en el camí

 La lloma Bernat



 Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrosselles

Mas vora les Torrosselles



  Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrosselles

 Cartell a l'entrada del recinte

 Porta nord de Sant Miquel de les Torrosselles

 Esmorzant a Sant Miquel de les Torrosselles


 Plaça central amb l'olivera monumental al mig



 Plaça central de Sant Miquel de les Torrosselles




Porta nord del recinte de Sant Miquel de les Torrosselles


 Barranc al nord de Sant Miquel de les Torrosselles

 Fem Camí cap al castell d'Atzeneta


 Castell d'Atzeneta

 Descansant a la pinada del castell d'Atzeneta

 Castell d'Atzeneta



 El riu

 Una sènia i un hortet

 Una font i un lledoner a Xodos

 Bureo després de dinar

 Portal i església de Xodos

 Portal i entrada de Xodos

 Església de Xodos


 El grup del Camí en la visita de Xodos

 Torre fortificada de Xodos

 La torre o castell de Xodos

 Finestra gòtica de l'església  amagada entre la vegetació

 Torre de Xodos

 Fotografia de la finestra gòtica de l'església

 Fotografia de l'antic portal de Xodos, ara destruït 

 On hi havia l'antic portal

Barana de savina

 Entre reixes de savina