dimecres, 9 d’octubre del 2019

Caminada pels Ports: de Cinctorres a Forcall. 6/10/2019

Cinctorres
Ens vam trobar tot el grup una altra vegada davant de l'estàtua del Faixero on vam fer la presentació  i vam començar a caminar.
El faixero era un símbol al poble, en l'antigor portaven el feix de faixes preparat per caminar per tot l'estat per vendre-les, encara que mirant l'esguard  i els rolls  Encarnita ens va preguntar si era dinamita.

Després de fer el rogle, presentar-nos i explicar el full de ruta vam iniciar el Camí.
Vam recórrer els darrers carrers  per agafar el camí cap a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, caminàvem entre bancals de pedra seca i llargues faixes de terra, on alguns ametles sostenien la collita i els caminants plegaven els fruits secs de terra.


En temps dels dinasaures
El camí al jaciment Ana
Vam arribar a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, on l'esvelta construcció  ressorgia en mig del camí de la Todolella. L'absis arrodonit marcava la part de darrera de l'església.
En arribar a la pista que pujava  cap al jaciment d'Ana  un cartell ens va esglaiar. El camí estava tallat per una batuda de senglar, ens va fer dubtar però  vam seguir caminant, deixàvem el mas Roig a la nostra esquerra, vam seguir la pista de terra fins arribar  al jaciment. Un dinosaure de dimensions considerables ens mirava a l'entrada.

Ana, el jaciment
El meu pensament va anar  cap al moment de la  història en que aquells animalons es passejaven tranquil·lament per aquestes valls.  Rondinava els factors que van fer que es trenqués  la cadena alimentària i com  un engolidor els xuclés  a tots a l'extinció.

Tal vegada el canvi climàtic i la falta d'aliment, o qui sap quins factors els van portar a desaparèixer, però si hagueren tingut la sort  de sobreviure i hagueren arribat als nostres dies els hauríem extingit nosaltres. Vam entrar per la porta i  vam passar per la vora dels  llocs on hi havia els fòssils, ara hi havia imitacions  de les relíquies que havien extret, i els panells explicatius de les diferents espècies. Hi havia  el Tastavins i el Morelladon Beltrani, els noms els prenien dels pobles on havien descobert l'existència  de l'espècie.
Als panells veiem el paisatge que hi havia a la zona, una plana vora la mar , convertida ara en un paisatge muntanyós a quilòmetres del litoral.



Camí de Sant Cristòfol
El mas Roig
Després de veure  i llegir els panells que ens situaven en aquella època vam continuar el camí,  vam passar per darrera del mas Roig i vam seguir per la pista envoltada de boscos.Vam iniciar la pista agrupant bé la gent, per si hi trobàvem la batuda.
Després de fer una revolta va passar-nos un quatre per quatre, i ens van preguntar on anàvem, eren els de la batuda.

L'esmorzar a Sant Cristòfol
Ens van deixar passar. Ara remuntàvem la costera tan caminada pels meus peus.Vam divisar l'ermita de Sant Cristòfol. Vam aturar-nos a l'ombra d'un pinar per recuperar l'alè, després vam seguir fins arribar a l'ermita de Sant Cristòfol.
L'indret tenia la seua màgia per les vistes,  d'allà es veien els dos pobles; Cinctorres i Forcall i la vall del riu Caldes, i per l'altra banda  la part més interior dels Ports i Terol.

L'accident
En mirar la construcció no podia treure'm del cap el record  de l'accident que malauradament va ocórrer fa alguns anys, on va perdre la vida un grup de gent ofegats pel gas,  per la mala combustió d'una estufa.
Vam entrar al porxo per esmorzar al seient, cadascú  es treia del saquet el que portava, algunes persones es van quedar fora gaudint de les vistes i del solet.


Saranyana
La senda emboscada
Després d'acabar-nos la berena vam recollir les motxilles i vam continuar per darrera de l'ermita  per encarar el trosset més bonic de la jornada.
Ens vam endinsar per la senda de Saranyana, pedregosa i al mateix temps atapeïda de carrasques i roure valencià.
En un clar de la vegetació vam veure Forcall en mig de la vall,  voltada de les quatre moles  que l'envoltaven i els tres rius que dibuixaven la  forca  al poble; el Cantavella, el Bergantes i el Caldes.
Vam arribar a una de les moles, on hi havia el piló de Sant Pere, vora el piló hi havia un avenc mal tapat per quatre branquillons que deixava veure el forat.

Del piló de Sant Pere a Forcall
Vam creuar les pedres  que formaven una porta  de roca llisa i vam encarar la baixada,   per senda terrosa i esvarosa. Els companys i companyes anaven en compte de no esvarar i caure a rodolons.
Vam passar per algun vell bancal fet senda, i algunes parets de pedra ben fetes que resistien el pas del temps i  feien honors a les mans que les varen fer, aguantant fermes el fred, la pluja, el vent, la calor a l'estiu i el pas dels anys. Vam arribar a la carretera i vam seguir fins a Forcall.
Com havíem arribat molt bé d'hora vam anar a pels cotxes que teníem a Cinctorres, i en arribar vam entrar a dinar a l'hostal Aguilar.



La visita a Forcall

La visita al calvari
Per la vesprada  vam iniciar la visita  pel poble, a l'oficina de turisme  vam segellar l'etapa i  Sònia ens va fer el recorregut pel poble. Vam anar al calvari, moltes vegades havíem visitat Forcall però el misteri del calvari encara no l'havíem vist. Normalment els calvaris tenen capelletes amb diferents escenes pintades sobre rajola.

Les capelles del calvari
En aquest cas cada capella tenia unes portes de fusta  tancades en cadenat. En obrir-les vam poder admirar les joies que albergaven. Eren escultures que representaven escenes bíbliques. Vam baixar per la senda a la vora dels xiprers veient cada capelleta i l'escena corresponent. Eren precioses, cada una era diferent. Vam eixir del calvari on es podia veure la darrera capelleta, la única original.



El museu de l'Espardenya
Després vam fer cap al museu de l'Espardenya.
El record d'altres visites semblants em venia a la ment.  En una primera sala diferents tipus d'espardenyes amb els seus noms omplien els prestatges; noms com  taverner, palometa, etcètera.
Més avall hi havia les soles amb els seus noms; sola de reixeta de cànem, sola de reixeta de pita, sola pinxo.

El reportatge al museu
Poc després ens vam seure a terra per mirar un vídeo,  un reportatge sobre  tot el procés de la fabricació de les espardenyes, des de la collita de cànem, com amb l'agramaora anaven trinxant les llargues fulles i  com feien el fil  i el cordell. Una vegada ja tenien el cordell com feien la sola de l'espardenya i la resta d'elements. Així com la importància que va tindre Forcall en la producció d'espardenyes, amb algunes imatges de dones i homes treballant al carrer.



El museu de Sant Antoni
Vam passar pel museu de Sant Antoni. També vam poder veure un vídeo sobre el muntatge  de la barraca i la festa de Sant Antoni, la batalla entre el bé i el mal, els dimonis i els àngels i el triomf del bé. Vam travessar la porta pintada de flames que simbolitzava l'entrada a la barraca. Dintre hi havia una exposició dels diferents elements de la festa.  També hi havia dues botes de cuiro  amb la forma de dos porcs, que era l'animal del qual provenia.



La volta al poble
Vam seguir la visita. Un dels elements importants de Forcall era el forn en funcionament més antic d'Europa, tot i que ara esdevenia obert sols en certes ocasions de l'any,  especialment per festes. Vam entrar  vam gaudir de les llargues taules i l'ampla boca del forn. A l'entrada un escut ens posava dues dates 1246-1993. Forn de la Vila. El darrer element que vam visitar va ser l'església.
Vam veure la cúpula amb les pintures interiors que la feien més impressionant.
En acabar la visita de l'església ens vam acomiadar de Sònia,  la nostra guia, dels companys i companyes i vam tornar cap a casa.
A l'enllaç  del wikiloc podreu trobar la ruta de Cinctorres a Forcall.



 Figura del Faixero amb les faixes penjades

Figura del faixero

 Fem el rotgle inicial

 Comencem el Camí



  Iniciem el camí entre parets de pedra 


 El camí, al fons l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia

 Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

 Ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Cinctorres


 Absis de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia

 Envoltats de camps d'ametlers

 Arribem al jaciment Ana

 Imitació dels fòssils



 Vista de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia

 El mas Roig

 Seguim el Camí

 Diferents estrats en les roques sedimentàries

 Pugem la pista costeruda



 Cap a Sant Cristòfol

 La darrera pujada a l'errmita



La creu a l'ermita

 Vista  de l'interior dels Ports

 L'alberg de Sant Cristòfol de Seranyana

 La vall del riu Caldes, Forcall i les Moles


 Esmorzant als porxos de l'alberg

 Baixant de l'ermita de Sant Cristòfol

 La senda de Saranyana


 Vista de Forcall, els rius i les moles



 El piló de Sant Pere


 El Piló de Sant Pere

 Les quatre Moles, des de la Mola del Piló de Sant Pere


 Entre les grans roques


 Els i les caminants fent el Camí



 Baixem cap a Forcall

 Escales de pedra



 Per l'argila resseca

 Davallant cap a Forcall



 Entre bancals de pedra seca




 Una cabana de pera seca vora la senda





 Preciosa paret de pedra seca



 La mola Garumba o del Migdia

 Ermita del Calvari

 Roca del Migdia o mola Garumba

 Ermita del Calvari de Forcall


Escultura a les capelletes del calvari

 El Calvari de Forcall

 Escultures del calvari de Forcall






Capella original del calvari de Forcall


 Museu de l'espardenya













Museu de Sant Antoni



 El Botarga al museu de Sant Antoni

 Vestits al museu de Sant Antoni


 Bota feta amb un porc


 Porta de l'ajuntament



 Els i les caminants al forn de la Vila




 Visitem Forcall

Pintures a l'interior de l'església


 Figura d'un cap a la paret de l'església

 Església de Forcall



 El campanar de l'església

 La roca del Migdia