dimarts, 29 de juny del 2021

Caminada pel Comtat

De Muro a Turballos, Gaianes i Beniarrés, 26 i 27 de juny

La nova iniciativa

Iniciàvem el programa d'estiu amb una proposta nova que calia provar-la per veure la seua viabilitat. La idea era fer una caminada per la vesprada,  fer nit en arribar i una  caminada de bon  matí, per intentar evitar les hores més caloroses. 

En aquest cas començàvem pel Comtat, al poble de Muro, després d'un viatge ben caldejat  de dues hores des de Castelló de la Plana vam arribar a la plaça on ens retrobàvem amb amics i amigues. Sempre amb el goig i l'estima que ens uneix, el caliu del Camí que ens agermana i reforça els vincles amb les persones d'altres comarques amb les quals  tenim un sentiment comú d'estima pel nostre País Valencià.


Muro i el mural de Muro

Primer vam fer la volta per Muro, vam recordar ara feia tres anys quan vam fer l'etapa de Cocentaina a Muro i Agres, on vam fer la visita de Muro i ens van parlar del museu i del palau,  i aquell 7 d'octubre vam inaugurar aquell preciós Mural del País Valencià. 

Per això hui, després  d'assabentar-nos de la seua venda i el seu possible enderrocament, no podíem deixar perdre la possibilitat de tornar a visitar-lo, no em cansaria mai de veure'l. 

Emocionar-nos  amb el detall i la perfecció de la traça, amb el simbolisme de totes les persones que formen el conjunt, des de Ramon Llull fins l'Ovidi Montllor, que han marcat els pilars de la història i la cultura del País Valencià,  i els dibuixos que omplen el fons darrera de cada personatge, que fan referències a la vida o l'obra de la persona.

Una grata sorpresa de la qual  em vaig alegrar molt era de veure l'estat de  conservació que tenia, que no havia tingut cap atac feixista ni de vandalisme que l'haguera malmès gens ni mica. En canvi tal vegada va ser una mala previsió de fer aquesta meravellosa obra d'art en un lloc incert que si es venia perillava la seua integritat, esperem que li donen una solució per salvaguardar aqueta perla preciosa que en diferència seria el mural a l'aire lliure més impressionant i més rellevant mai vist.

Els anomenaré un per un amb l'enllaç adequat per si voleu aprofundir en l'obra o la vida del personatge: Ramon Llull (1232 1316) Bernat Desclot (1235 1288)  Ramon Muntaner (1265 1336) Francesc Eiximenis (1330- 1409)  Bernat Metge (1340 -1413) Ausiàs March (1397 -1459) Jaume Roig (14..- 1478) Joanot Martorell (1413 -1468) Isabel de Villena (1430 -1490) Joan Roís de Corella (1435 -1497)  Bernat  Fenollar (1438 -1516) Lluís  Galiana (1740 1771)  Lluís Fullana (1871 -1948) Carles Salvador (1893 -1955) Manel Sanchis Guarner (1911 -1981) Enric Valor (1911 -2000) Joan Valls (1917 -1989) Joan Fuster (1922 1992) Vicent Andrés Estellés (1924 -1993) Ovidi Montllor (1942 -1995) .

Tot i que em va entusiasmar aquesta meravellosa obra d'art, i trobar-me persones tan volgudes, i tan valorades  com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster o l'Ovidi Montllor, vaig trobar a faltar més dones, tal vegada siga  Isabel Clara Simó, l'escriptora alcoiana  contemporània que ens ha deixat  recentment qui m'hagués agradat que haguera tingut un lloguet en eixe Mural del País Valencià.

Després de gaudir d'aquella obra d'art, que una sospita em feia pensar que podria ser la darrera vegada que la  veiés, vam començar la ruta cap a l'eixida del poble.


Benàmer i Setla de Nunyes

Vam encetar un camí tranquil entre oliveres i camps de secà, així vam entrar al  poble de  Benàmer.  En  una de les façanes hi havia un rellotge de sol que havia acabat de treballar a aquella  hora de la vesprada i l'ombra cobria ja tota la paret.

Als afores del poble unes persones resistien la calor a l'ombra d'un lledoner de brancatge frondós i soca grisenca.  Nosaltres després vam seguir caminant a camp obert.

Vam entrar en un racó màgic, amb un encant especial, el molí de Pedro era un casalici antic de grans dimensions que  restava a la vora del camí, allí un grup de persones gaudia de la fresca de les vesprada.

Una dona ens va explicar que la font la netejaven perquè la vegetació no asfixiés l'espai, i de tant en tant treien  les arrels del naixement perquè no obstruïren el brollador  i la conducció.

Vam pujar a poc a poc per les escaletes a beure de l'aigua freda i a refrescar-nos la cara per rebaixar la calor de la vesprada. Vam parlar una estoneta amb les dones i homes assegudes a la fresca i vam seguir el camí.

Vam creuar el riu Agres i vam continuar una estona per la vora del riu,  els pollancres acompanyaven el riu en el seu treball diari de llaurar la llera, fent música aigualida  de dringar de fulles, vam seguir una estona gaudint d'aquest concert de la natura, després vam recular per agafar el camí bo i al cap de poca estona entràvem al poble de Setla de Nunyes.

Vam passar a prop del campanar, gris màstil  de poble, vam fer una parada al bar proper, la bona hora, la cervesa fresca, i l'espai obert i acollidor van fer caliu per portar-nos al joc i a les rialles. Havíem de fer que l'Oriol es divertira i tinguera una bona experiència. Vam jugar a alguns jocs, després, parlant de contes jo vaig traure eixa faceta rovellada, eixe Camacuc eixerit que brincava per les places i els carrers, eixe mig pollastre que tantes vegades en la meua joventut havia contat, i havia  bocabadat a infants  i persones grans.

Moltes paraules i gests m'anaven eixint com si la memòria despertés el conte adormit,  com si un polsim màgic hagués desfet l'encanteri, i hagués trencat el silenci i la quietud adulta. Jo mateixa em vaig quedar sorprès com després de vint anys el mig pollastre ressorgia de dins del meu cor.

A la plaça una escultura en homenatge als agermanats ens va fer admirar i recordar aquell episodi de la història en defensa dels furs valencians.

Després d'acomiadar-nos de la gent del bar, on la xica ens va fer un acomiadament efusiu,  i després d'un llarg descans i de moltes rialles vam seguir. Contens com el mig pollastre que gratant un femeret s'havia trobat un dineret.

Vam seguir caminant cap a  Turballos, una part de la colla es va quedar a una font i els conductors vam seguir fins al poble.

El dia defallia, i la llum anava morint, el relleu del Montcabrer es retallava amb nitidesa i brillava la blancor  de les cases de Muro.

Vam arribar al poble de Turballos, el capvespre anava esmorteint-se,  anava esgotant-se la poca llum del dia, nosaltres vam pujar a la furgoneta de Lluís per recuperar els cotxes que teníem a Muro.

A la tornada anàvem cadascú en el seu cotxe, Manolo i jo ens vam perdre de la resta de cotxes i vam giravoltar una estona en la foscor buscant com arribar, fins que vam trobar el camí que ens portava al llogaret.


Turballos

Va arribar el moment, ja de nit, de caminar pel poble, la pedra cobria els carrers i les cases, i mentre caminava en la fosca nit, durant tota l'estona una cançó em ballava al cap.  Veure la morera, les escales de l'església, els carrers de pedra, el campanar, aquell escenari l'havia vist i l'havia cantat tantes vegades sense haver estat mai allà mateix que m'era familiar. La veu de Flora ressonava al meu cap,  no podia ser una altra cançó  que Vell record de Diluvi. Ja que el videoclip havia estat gravat al poble i mentre caminava anava reconeixent els espais per tantes vegades que havia vist el vídeo.

Ràpidament vaig arribar a la casa on havíem de sopar. No faltava detall, un emparrat feia de sostre on dringaven els bagots de raïm i el fruit de la passió.

A la taula la bona gastronomia omplia cada plat  de sabors i colors, mentre la conversa fluïa agradable.  Després d'un dia intens ens vam anar a l'habitació per descansar i agafar forces per l'endemà.


A la llum del dia

En alçar-nos vam fer una volta pel poble,  ara la llum i la claredat omplia cada racó,  tornava a ressonar al meu cap la cançó Vell record de Diluvi en passar pels carrers empedrats, especialment el campanar, la morera i les escaletes on recordava la imatge del grup tocant.

Mentre passejàvem parlàvem de la peculiar història del poble, de les diferents versions que ens havien arribat, de l'abandonament del poble en temps passats i l'arrelament del Pare Vicent al poble i  la seua tasca en la creació de la  comunitat.

De la recuperació de moltes cases per la comunitat i la dificultat del manteniment d'un espai tan gran i com estava de ben cuidat.

Vam entrar per la casa on hi havia el llit d'estores, on hi havia el quadre del pare Vicent i vam arribar al patí on hi havia un ànec i els ruquets, on plantes i flors engalanaven cada racó amb les seues formes i colors. Després de gaudir de cada espai i quan ja van vindre Manolo i Lluís vam situar-nos cap a l'eixida del poble on hi havia el monòlit en homenatge a Acció Cultural del País Valencià.


Gaianes al peu del Benicadell

Vam iniciar el camí cap a Gaianes, un cartell ens confirmava la bona direcció. Generalment el paisatge estava conformat per  conreus de secà  d'ametlers  i alguna pineda. El relleu que ens marcava l'espai era clar, cap a ponent el cim del Montcabrer, que és el cim més alt de la serra de Mariola, que tancava l'escena, i cap al nord el Benicadell anava dibuixant diferents perfils amb els roquissars feréstecs i el seu esguard més punxegut  a la part del penya-segat, tal com ens apropàvem a Gaianes.

El Benicadell ens separava de la Vall d'Albaida que es trobava a l'altra banda de la muntanya, on jeien  pobles tan estimats i caminats com Otos o Carrícola.

Ens va engolir la trama urbana  de Gaianes, l'ombra de les cases ens alleugeria de la calor, un carrer estret de casetes baixes eixia a la nostra esquerra,  quedava tancat a la llunyania pel Benicadell, com si hagueren triat el millor  teló de fons per sorprendre als vianants. Vam passar per l'església i vam gaudir de la fresca dels carrers en aquella hora ben primerenca del matí.

Vam eixir de Gaianes i vam seguir caminant amb la vista del Benicadell amb les seues dents cada vegada més esmolades. Ara un nou conreu desconegut per a mi ens sorprenia  en un bancal ben treballat, eren sorolles, l'escorça i l'arbre recordava la perera, però la fulla era més dentada que la del roure, els fruits eren boletes ara encara verdes, que recordaven una pera menuda, els quals estaven en poms de  tres o quatre.

Vam seguir cap a Beniarrés,  a la nostra esquerra una arbreda i una font ens captivaven, i vam aturar la caminada per esmorzar i descansar.

Vam obrir les carmanyoles i vam gaudir de l'ombra i de l'espai, vam cantar les nostres cançons, entre d'altres vam fer vibrar el fullam amb el País de l'Olivera, el Ball Xafat de Crevillent i la Malaguenya de Barxeta. Vam estar força estona gaudint de l'ombra, però ja era hora de posar-nos en marxa i tornar a trepitjar el camí.

Ara la calor ja pesava al nostre bescoll, però  una passa darrera de l'altra anàvem fent camí, al nostre davant teníem la vista de Beniarrés, un poblet ajocat a la vessant d'un tossal,  a la seua part més alta hi havia el calvari i l'ermita, i davallaven carrers i cases fins arribar a la part més fonda. Vam buscar un camí que arribés a la part del calvari per així tindre una visió més global del conjunt. Al nostre darrera tancaven la comitiva el Benicadell que s'anava fent xicotet en la llunyania i la serra Mariola amb el Montcabrer altiu.


Beniarrés

Vam arribar a la porta  del calvari, allà ens va acompanyar una xica molt amable que ens va obrir la porta de l'ermita del sant Crist dels Afligits. Ens va mostrar la brutal i preciosa restauració que s'havia fet del seu interior amb mil detalls i referents religiosos. Un detall curiós era la pintura de bunyols  que simbolitzaven la venda de bunyols gràcies als quals s'havien sufragat les despeses. Ens va acompanyar pels espais interiors com la cuina i les cambres arreglades. També ens va parlar que els retors actuals no sabien la llengua dels feligresos, i era la gent del poble la que s'havia de doblegar davant de la llengua forana, quantes vegades escoltàvem la mateixa història. Moltes vegades ha estat una estratègia per accelerar el procés de substitució lingüística.

Vam pujar per unes escales al campanar fins arribar on hi havia les dues campanes, feia temps que no pujàvem a cap campanar. Vam tocar la campana notant com vibraven a l'oïda. 

Com un quadre pintat al cel, a sota la campana es retallava el poble de Beniarrés i al darrera sempre tancant l'horitzó cap a ponent la serra de Mariola com una fita del Comtat  que designava la identitat de la seua gent.

A l'altra banda hi havia  l'altre orifici del campanar que albergava la campana menuda, molt més aguda en el seu cantar, al darrera es retallaven les serres més del sud.

Després de gaudir del paisatge  que ens oferia l'altura i les apertures del campanar vam baixar les escales, vam arribar on es posava el cor, lloc on teníem l'altar i la base de l'església als nostres peus. Va ser massa la temptació per provar la sonoritat de la capella i provar les nostres veus. Així una Malaguenya de Barxeta va ressonar per tots els racons de la sala, en acabar vam baixar els escalons que quedaven  fins eixir fora de l'ermita, a l'ombra dels grans xiprers que formaven el calvari. Tal vegada els arbres llargueruts  ja els associem a les capelletes, moltes vegades ancorats en una costera pronunciada.

Ens vam acomiadar de la xica que ens havia acompanyat i generosament ens havia fet la visita i vam entrar pels primers carrers de l'entramat urbà  fins arribar a la plaça de l'església, un bar i unes tauletes van captar l'atracció del grup i van esdevenir el lloc ideal per gaudir de l'ombra i de la conversa. Es van afegir al grup Graciela i Pepe, que ens acompanyarien les hores que ens  quedaven per Beniarrés.

En obrir l'església de Sant Pere Apòstol ens vam posar les mascaretes per poder entrar, el gòtic  més altiu pujava per les columnes i es ramificava fins la volta de creueria, una llum tènue  omplia la sala. Un orgue de grans dimensions ocupava una de les parets de l'església.

En eixir ens van suggerir visitar el Museu de la cova de l'Or, conèixer la història arqueològica de l'indret sempre ens mostra la riquesa  del patrimoni de la comarca i del país.

Al museu hi havia restes del material extret de la cova, com diferents tipus d'indústria lítica; ganivets, punxons, i un collaret de petxines, i altres estris treballats en os.

Els panells interiors si que estaven en català i en castellà, en canvi en els fulls de promoció que hi havia a l'entrada la nostra llengua brillava per la seua absència.

A l'entrada hi havia algunes fotos precioses d'alguns indrets  que jo havia xafat en antigues caminades, com l'illeta del Campello o el Pla de Petracos.

Després d'assaborir una mica el museu vam anar amb la furgoneta de Lluís a pels nostres cotxes que restaven a Turballos. Una vegada ja vam aparcar vam entrar al bar a dinar. Dues taules ens esperaven per gaudir de la gastronomia comarcal, mentre com un company infatigable per la finestra ens feia l'ullet el Benicadell. Després de degustar uns plats saborosos vam enfrontar-nos a la calitja de la vesprada per tornar cap a casa.

Muro

 Església de Muro



Mural de Muro

Admirant el mural de Muro

Mural de Muro

















Vista general del mural de Muro










Camí de Benàmer
Benàmer

 Benàmer

El lledoner a l'eixida de Benàmer




El molí de Pedro

Pollancres a la vora del riu al molí de Pedro


 Un cantanyer d'Indies a l'entrada del poble

Setla de Nunyes

Setla de Nunyes

Campanar de Setla de Núnyes




Esmorzar al poble 



Setla des del bar

Monument als agermanats


  Vista de Muro



Turballos



El sopar a Turballos




Turballos a la llum del dia



El pare Vicent





 Els rucs





 El campanar de Turballos

La morera, les escales i la porta de l'església







El Montcabrer al fons

Turballos

Turballos

Flor de Tàpera a Turballos


El campanar de Turballos



Turballos




Un carrer de Turballos


Monòlit en homenatge a Acció Cultural del País Valencià

Camí de Gaianes


Camí de Gaianes




El Benicadell

Peiró a l'entrada de Gaianes
Gaianes
 Gaianes

Carrer de Gaianes i el Benicadell al fons

Església de Gaianes

Carrer de Gaianes

El Benicadell des de Gaianes

Sorolles

Sorolles

Sorolles

 Fulles de les sorolles

El Benicadell

Marge de pedra seca


Ametler carregat d'ametles

El Benicadell

La Font del Port

La font del Port

Esmorzant a la font del Port



Xicoteta capell a la font del Port

La font del Port

Caminants i de fons el Benicadell

 Beniarrés

Un bagot de raïm a Beniarrés



El Benicadell des de Beniarrés

La serra Mariola i el Montcabrer

Caminant i de fons el Benicadell

 El Benicadell
Beniarrés
 El calvari de Beniarrés


l'ermita

Pintura a l'ermita del calvari

Pintures a l'ermita del Calvari

Interior de l'ermita del calvari

Interior de l'ermita del Calvari


Interior d'una sala de l'ermita

Pujada al campanar de l'ermita

Dalt del Campanar,  Beniarrés i Mariola al fons

 Beniarrés i Mariola des del campanar de Beniarrés

 Beniarrés des del campanar

 Cúpula interior del camapanar

 Vista cap al sud des del campanar

 Caminants al cor de l'ermita

 Vista de l'ermita des del cor

 Ermita del calvari

 El calvari de Beniarrés

 El calvari de Beniarrés

 El Calvari de Beniarrés

 Beniarrés

 Beniarrés

 Beniarrés

 Església de Beniarrés

Interior de l'església de Beniarrés

Interior de l'església de Beniarrés

Orgue de l'església de Beniarrés

 Interior de l'església de Beniarrés

Museu de la cova de l'Or de Beniarrés




Útils de la cova de l'Or


Collaret de la cova de l'Or de Beniarrés



Cova de l'Or de Beniarrés


 Església de Beniarrés

Mural de Beniarrés

Mural de Beniarrés, del mateix autor que el mural de Muro