Les Ventalles
Ens vam trobar al xicotet llogaret de les Ventalles, a la comarca del Montsià, un grup de gent valenta que ens preparàvem per iniciar la llarga travessa fins a Sant Carles de la Ràpita. Vam baixar del turó on hi havia el poble. Àngel ens va portar on hi havia el peiró de l'entrada, que tenia la pedra treballada de sota de la creu. En passar per la bassa, els xops de la vora durant el mes de desembre pintaven el paisatge de groc. Filtraven els raig de sol que bevien a la bassa i brillaven resplendents en el seu viatge.
Vam seguir per un camí a la vora de les oliveres i alguns horts de tarongers, un grup nombrós de madrilenys i madrilenyes es preparaven també per fer l'ascensió.
L'ascensió pel barranc de l'Astor
Va vindre un moment que el camí es va convertir en senda i anàvem resseguint corriols ombrívols de parets de pedra, on algunes falgueres sorgien entre els badalls de les pedres. Anàvem resseguint el barranc de l'Astor, al nostre davant anava despuntant la penya lluent de la cresta de la serra, a la nostra esquena es veia clarament la vall d'Ulldecona tancada per la serra del Godall, i per cloure l'escenari per ponent, com un tsunami rocós que volia aixafar-ho tot hi havia els Ports de Tortosa Beseit.
La pujada era forta i la senda estreta, les roques blanques brodaven el paisatge d'argent sobre la catifa verda de vegetació. Havíem arribat a una alçada considerable i la roca nua la teníem a la nostra dreta tapant l'horitzó per aquesta banda, com per amagar-nos les meravelles i fer-nos pujar l'emoció davant del que ens esperava. Però vam seguir cap a la Foradada, deixant la senda que davallava cap a l'aparcament.
La Foradada
Vam arribar a la Foradada, on el tresor amagat es deixava veure entre les escletxes de les pedres. Vam passar pel forat i vam creuar a l'altra banda. La llenca de terra del delta nedava sobre la blavor de la mar. Com en la fragilitat de l'ala d'una papallona o la d'una mosca, i amb la por al cos que ens transmetia que es pogués trencar, i que la mar amb la seua fúria se l'engolís per sempre.
Vam esmorzar al solet de la Foradada, amb aquell paisatge únic com a horitzó entre l'equilibri de la mar, la terra i el riu. Vam gaudir del goig d'haver assolit aquella fita. Després Salomé ens va guiar per la senda fins al punt on es veia tot el delta de l'Ebre, on les dues ales de papallona quedaven ben esteses i espurnejaven de blau els camps d'arròs encara inundats. Era com un trencaclosques de terra i aigua que des d'aquell punt privilegiat podíem assaborir.
Els masos de Mata-rodona i la font del Burgar
Després de descansar, esmorzar, i gaudir del paisatge vam iniciar la baixada, ara cap a l'altra vessant, la de la mar. La senda pedregosa s'anava endinsant en la mar de vegetació de coscoll i margallons. Vam arribar al mas de Mata-rodona, ara en runes, era un grup de cases que fins a principis del segle passat havia segut autosuficient, però els anys i l'abandonament anaven assolant l'indret, vam passar per la vora d'una base redona que recordava a la d'un forn.
La font del Burgar
Ara ens vam trobar amb una zona més ombrívola farcida de vegetació, on les grans alzines buscaven la llum i ens donaven un paisatge amb un sotabosc escàs. El terra despullat espetegava sota les nostres botes, i les molses llépoles d'ombra s'arrapaven a les soques gruixudes de les grans alzines.
Vam arribar a la font del Burgar, un racó on la natura i la seua diversitat es mostrava en tot el seu esplendor.
Vam seguir davallant per la senda fins arribar a la pista on hi havia l'aparcament, i la llarguíssima pista asfaltada que anava morint a l'ampla plana cara la mar envoltada ja per conreus.
La Ràpita
Vam arribar a Sant Carles de la Ràpita, vam dinar, i per la vesprada vam fer la visita a Sant Carles de la Ràpita, que se'ns va fer fosc.
La visita de la Ràpita
Ens vam trobar a la plaça Carles III on el nostre guia ens estava esperant per fer-nos la volta per la Ràpita i explicar-nos les seues perles i peculiaritats. Ací teniu un resum de les seues explicacions.
Les torres de guaita
Ens va parlar de la torre de guaita de la Guardiola. Va ser edificada cap a finals del segle XV al port dels Àlfacs per fer front als freqüents atacs pirates que fuetejaven la costa. Durant el regnat dels austries decideixen fortificar la Ràpita per la problemàtica amb els pirates. Cap als anys setanta tallen la torre i posen el santet.
A la platja del port dels Alfacs volien fer una torre, però cada vegada que la feien els pirates la desfeien. Queden fragments de les torres, la de Sant Jordi es destrueix a la guerra del francés, però es dubta d'on es va tombar. L'estructura era semblant a la torre de Sant Vicent de Benicàssim, eren gruixudes i amples. És dels projectes militars més importants dels austries.
El regnat de Carles III
Cap a finals del segle XVIII ens trobem al regnat de Carles III, hi havia la il·lustració, apostaven per les escoles d'arts i oficis i el començ interior. Hi ha el projecte de fer un canal i la persona que es l'encarregada de fer-lo desvia diners per fer la ciutat.
Fa la plaça Carles III, hi havia un convent de monges, però aquestes es cansen pels repetits atacs pirates i acaben anant-se'n.
El canal el van fer pla i al temps no es pot aprofitar. La Ràpita són un munt de projectes fracassats. Julio Corballo és l'introductor de l'arròs, ja va pensar que el canal no anava a funcionar mai, comença cap al 1860 amb la introducció de l'arròs. Van passar del secà al regadiu, són jueus expulsats de Portugal.
Com hem comentat abans l'anterior càrrec havia estat un desastre embutxacant-se diners, el nou càrrec va pensar que la navegació ja estava passada de moda. La Ràpita era un desert, les obres de l'església comencen el 1770 i el primer batejat va ser cap al 1791.
Al voltant de la plaça Carles III es fa el mirador a la vora mar que donava a un barranc. Hi ha la casa Laureana, en front es construeix l'església, fan missa a un tros del convent. La plaça no s'acaba, hi ha una part porticada, un costat recte i les altres en semicercle. Es diu església nova perquè no va arribar a estrenar-se.
L'etimologia del nom
Ens va comentar el significat de Ràpita. De l'antic Ribat es llatinitza i va eixir Ràpita, era un lloc fortificat de frontera entre cristians i musulmans a la vora de la mar.
Cap al 1097 dóna Ramon Berenguer III el convent de Santa Maria de la Ràpita, aprofiten la construcció musulmana de la Ràpita. Hi havia dues monges que vivien de la caritat, però eren molt pobres, sense població, elles tenien unes poques terres, però els pirates les saquejaven quatre o cinc vegades, finalment el convent va entrar en runa.
Cap a l'any 1609 a l'expulsió dels moriscs uns quaranta mil moriscs van ser embarcats a la Ràpita.
Hi havia una mare de Déu de la Ràpita.
Al llarg de la història hi ha tres onades migratòries, dues de les quals van ser una cap a 1850 i la darrera a la postguerra de la guerra civil
L'església Nova
Cap als anys 80 es comença a reconsiderar l'edifici, fa molt poc temps que se'n fa ús.
Hi ha senyals a les columnes, és dels atacs dels alemany contra els fracesos. El 1790 es paren totes les obres, el fill de Carles III atura tots els projectes del pare. A partir dels treballadors que estaven treballant a les obres, majoritàriament estrangers es van conformant famílies que es van consolidant al poble, són matrimonis estrangers que no tenia on tornar, encara hi ha alguns cognoms italians d'aquella època.
Passem pel carrer del pou de les Figueretes, cap als anys 60/70 hi havia el brocal del pou, hi ha la llegenda de la Ràpita del Cascall, que hi poden beure fins a quaranta mil genets i no es buida.
Darrera del mercat hi havia un edifici, els iaios li deien el castell, el van dinamitar i van fer el mercat.
Hi havia la fàbrica, primer de gel, i després va funcionar com a molí, i cap als anys 40 van fer una drassana.
Ja ben fosc i amb totes les vivències al cap ens vam acomiadar dels companys i companyes i del nostre guia i vam tornar cap a casa.
Podeu veure la traça al següent enllaç del wikiloc.
 |
| Església de les Ventalles |
 |
| Peiró |
 |
| Pedra treballada del Peiró |
 |
| Bassa de les Ventalles |
 |
| Els raig de llum travessaven el fullam tardorenc |
 |
| Deixem la serra del Godall al darrera |
 |
| Camins d'oliveres |
 |
| Falgueres entre les pedres |
 |
| Les crestes lluents de la serra del Monsià |
 |
| La vall d'Ulldecona, la serra del Godall i els Ports de Tortosa Beseit al darrera |
 |
| Pugem la serra del Montsià |
 |
| Sota les penyes de la Foradada |
 |
| Vista de la banya del delta de l'Ebre des de la Foradada |
 |
| La Foradada |
 |
| La banya del Delta de l'Ebre des de la Foradada |
 |
| Caminants a la Foradada |
 |
| Vista del delta de L'Ebre des de la Foradada |
 |
| El delta amb la banya |
 |
| La Foradada |
 |
| Mas de Mata-rodona |
 |
| Mas de Mata-rodona |
 |
| Mas de Mata-rodona |
 |
| Mas de Mata-rodona |
 |
| Mas de Mata-rodona |
 |
| Mas de Mata-rodona |
 |
| Sota camins ombrívols |
 |
| La molsa s'arrapa a les soques |
 |
| La font del Burgar |
 |
| La font del Burgar |
 |
| Abraçant una alzina |
 |
| Un forn de calç |
 |
| Sota una alzina gegantina |
 |
| Un forn de Calç |
 |
| Sota les negres Alzines |
 |
| Forn de calç |
 |
| Fem camí entre l'espessa senda |
 |
| La serra del Montsià |
 |
| Un forn de calç a la vora del camí |
 |
| Camps inundats al Montsià |
 |
| Camps d'oliveres |
 |
| El dinarot a la Ràpita |
 |
| Sant Carles de la Ràpita |
