De Callosa d'en Sarrià a Polop, la Nucia i Altea
Callosa
L'església
Vam Iniciar el camí, era l'etapa de Callosa a Altea, ens acompanyava la gent de l'Empelt de Callosa d'en Sarrià i del Tossal de la Nucia, a més venien Alícia i Ferran d'Altea, vàrem passar per davant l'església per anar cap al calvari. Em van impressionar les grans columnes de la façana.
El calvari
Per tenir una visió més general de la seua ubicació ens vàrem situar al calvari. Allà dalt ens fèiem una idea de la nostra situació i de la del pobles i muntanyes que ens envoltaven, el Ponoig al sud i Callosa i el riu de l'Algar creuant la vall.
Vàrem eixir de Callosa per sota del Portal, devia ser un dels antics portals de Callosa d'en Sarrià, segons em contava Dani durant les festes de Moros i Cristians quan passen pel portal ací, al portal deixen de tirar.
Va haver-hi un moment quan ja havíem eixit del poble, que a l'altra banda del barranc ens vam veure Callosa de lluny, amb el tub alt al cim de la muntanya que em feia reconèixer la població.
Polop
Castell de Polop
Segons em van contar la gent de la Marina, Polop i el seu castell era el poble més antic i origen de molts dels pobles del voltant, la Nucia o Callosa depenien d'ell i a poc a poc es van anar independitzant. Molts pobles han crescut més i ara ningú ho diria que Polop era el més antic. Una vegada estàvem a Polop vam pujar al castell i vam donar la volta.
Els panells explicatius que hi havia al voltant del castell es troben fotografiats al final de la crònica i podeu llegir-los a sota.
Bàsicament i en resum parlen de l'origen musulmà del castell i la seua tipologia.
Per una altra banda ens parlen de la matança que es dugué a terme ací per part de les tropes agermanades contra la població mudèjar, així com la quasi total destrucció del castell.
La història té moltes fulles tacades en sang, on no sempre podem estar orgullosos dels nostres avantpassats, i ens fa mal al cor alguns fets duts a terme pels que moltes vegades ens sentim tant identificats com els del nostre bàndol. Però la història té aquestes coses, i no sempre hem segut els bons, perquè la barbàrie i els massacres sempre em fan mal a l'ànima, vinguen del bàndol que vinguen.
Vam tenir molt bona visió de l'església des del camí del Calvari, així com de tot el poble.
Després de baixar del castell de Polop i passar per l'església vàrem travessar el Porxet, que esdevenia com un portal.
Després de passar pel Porxet vàrem entrar a una de les meravelles d'aquest poble, la plaça dels " Xorros", era una plaça emboltada per 221 canonades que llançava l'aigua al voltant de la plaça.
En una altra ocasió espere poder aturar-me a beure de la font i agafar fotografies més amb detall.
Per altra banda hui la font estava seca, espere una altra vegada veure caure l'aigua per les 221 canonades.
Vam deixar Polop i vam davallar cap al barranquet, alguns arbres com xops envoltaven el paratge, i ja en runes ens va aparèixer el molí de Rovira, així com en mig la senda una mola de molí mig colgada.
Després de passar el molí de Rovira vam seguir la sèquia mare camí de la Nucia, acompanyat de molta gent de la Marina, entre d'altres els amics de Polop que em van contar que aquesta sèquia mare desportellada en algun tros, antigament portava l'aigua fins a Benidorm.
La Nucia
Després de seguir la senda al costat de la sèquia Mare vàrem arribar a la Nucia i després de passar aquella olivera retallada i plantada a preu d'or, i passar també pel poliesportiu fet a consciència per una gran capital vàrem arribar als llavadors.
La gent del Tossal em van contar coses sobra la situació de la Nucia. Sembla mentida, em comentaven que la Nucia estava immersa en un caciquisme devastador, el PP tenia una força molt gran i la gent tenia por, no n'hi havia oposició, la gent que s'havia plantat va haver d'abandonar el poble, l'alcalde feia el que volis i no n'hi havia qui s'atrevira a plantar cara. Era molt trist, en un poble històricament molt roig a la guerra, molts dels nets d'aquells republicans i anarquistes ara donen suport a la dreta del partit del poder.
La font de la Favara
Com ens enganyen als sentits, un brollador d'aigua cau sobre una roca i innocents de nosaltres creiem que és la màgia de la natura, però els de Polop ens diuen la veritat, és tot artificial, amb una bomba d'aigua traslladen l'aigua dalt i quan aquesta cau la tornen a pujar, tancant el circuit. Tot i l'engany als sentits no deixa de ser bonic, així com tot el parc és molt agradable.
La romeria
Ja fora del poble de la Nucia, camí d'Altea, seguíem el camí de la romeria que feien des de la Nucia a l'ermita de Sant Vicent, vàrem trobar pel camí un molí en runes, era el molí de Codolles, tot el material mòbil del molí es trobava a la plaça de l'auditori.
Segons em comentava la gent de la comarca aquesta ermita era un referent per als pobles del voltant i feia una romeria el dia de Sant Vicent (segon dilluns de pasqua) i hi acudien a l'ermita persones des de diferents pobles, concretament de la Nucia, que és el camí que estàvem seguint tal com feia la romeria, d'Altea i d'Alfàs del Pi. Em semblava emocionant que diferents pobles es congregaren en un mateix punt. Anàvem seguint el sender anomenat sender local de l'ermita.
Per altra banda el nom de Captivador ens amaga l'antic origen de l'indret, ja
que hi havia una presó on hi havia la gent captiva, d'ací el nom, fa referència al paratge on es trobava l'ermita.
A la paret de l'ermita hi havia una llista dels noms de les famílies que hi havien viscut i hi tenien cura de l'ermita.
Antigament hi vivia gent i era una pedania de la Nucia, fins i tot funcionava una escola, a mitjans del segle passat va tenir fins a 40 alumnes. Ara la zona s'ha quedat despoblada i hi viu molt poqueta gent.
Després de passar la Nucia i el molí de Codolles i així entrar en un bosquet, vàrem arribar a un punt on ens vàrem trobar un agrupament escolta, allí ens varen mostrar dues garroferes monumentals, en aquest cas la importància de la segona radicava en la seua edat, era gran però la que havíem vist anteriorment ho era més.
Altea
Després de tot el dia caminant, vam arribar a Altea, tanta blancor ens enlluernava els ulls, enmirallava als ulls totes les cases pintades de blanc. Han sabut, com a mínim a la part antiga mantenir aquesta essència de poble amb casetes baixes i emblanquinades. Què bonic!!
Impressionava l'estampa de l'església d'Altea, amb les seues cúpules espurnejants.
Em semblava molt interessant el contrast de colors que jugaven el blanc de les cases i el blau del cel, i com a les cúpules jugaven amb els dos colors que trobàvem anteriorment.
Callosa d'en Sarrià
|
Església de Callosa d'en Sarrià |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada