divendres, 10 de gener del 2020

Caminada per la Costera: de l'Alcúdia de Crespins a la Llosa de Ranes. 27/12/2018

L'Alcúdia de Crespins i la Torre de Cerdà
Vaig quedar a la Llosa de Ranes amb el meu bon amic Joan Carles, per descobrir els encants d'aquesta etapa d'el Camí de la Costera. Era una joia que ell m'acompanyés i em contés coses del seu poble.


Ens vam trobar a la Llosa per anar plegats a l'Alcúdia de Crespins on vam començar a caminar. Primer vam resseguir els darrers carrers de la trama urbana per arribar al riu dels Sants, que era un afluent del riu Canyoles. Ara  deixàvem les edificacions, ja a l'altra banda de riu ens acompanyaven  els camps de conreu, especialment d'oliveres.


En la nostra ruta de hui hi havia alguns  dels pobles que  estaven molt junts, de vegades els separaven sols un  carrer. El primer poble era la Torre de Cerdà que depenia de Canals, vam iniciar el llarg carrer on hi havia l'església a la plaça de Baix.



Cerdà
Vam seguir travessant les infraestructures que creuaven la comarca i vam arribar a Cerdà, tot i la semblança dels noms aquest no depenia de Canals i tenia ajuntament propi. Vam arribar a una plaça, el nom del qual prefereixo no nombrar, ja que  ens denota  la caspositat dels fills del  règim, hi havia una pira  de branques molt ben ordenades de forma cònica, tal vegada esperant per ser cremades.


Vaig passar pel carrer de Sant Antoni on hi havia una casa més noble i la plaça de l'església on hi havia la capella  i el rellotge del segle XVII, senzilla però bonica.  Vam arribar als llavadors de Cerdà, abans d'abandonar el poble al final de l'avinguda Carmen Moya encara vam tenir una grata sorpresa. Una garrofera de dimensions monumentals es trobava al mig de la cruïlla.


Torrella
Les cases dels dos pobles  estaven tocant-se, així que vam seguir pel carrer i ja estàvem a Torrella. Un monument ens parlava del seu fill il·lustre Vicent Blasco Garcia. Vam seguir  i ara un panell ceràmic ens recordava els temps foscs  quan les pestes i les epidèmies com la còlera arrabassaven milers de vides i la mortalitat era extrema afectant seriosament a cada poble.


Vam passar per un carrer on els panells ceràmics estaven dedicats als jocs populars, cada panell representava un joc i el seu dibuix corresponent; a la corda, a pique,(al meu poble boli), al tres en ratlla, als " bufos" i molts més. A cada panell trobàvem una mica del vocabulari local que feia referència al joc en qüestió.


Vam arribar a una plaça de Torrella farcida de palmeres i arbres amb una columna amb diferents cares, a cada cara hi havia dibuixos i escrits   que ens parlaven del menjar del poble de Torrella; la paella, les botifarres de ceba, l'arnadí, l'arròs al forn, les fogasses i les coques grosses. Elogiaven la gastronomia del poble especialment en els plats esmentats.



A la vora de la plaça vam  trobar el portal de l'Horta, tal vegada restaurat pel seu estil més modern. El seu nom ens indicava que era l'eixida  del poble que faria cap a les hortes.  Hi havia  un panell ceràmic fent referència a Sant Vicent, per haver predicat al poble, i haver entrat per aquesta porta.
En seguir ens vam trobar el segon portal més auster al carrer Bon Aire, el portal del Cementeri Vell i l'església de la Mare de Déu dels Àngels que  acompanyava el conjunt. 



Llanera
Vam arribar al punt on acabava el poble de Torrella i comença el de Llanera, ací no hi havia  una fita de terme o una paleta indicadora,  senzillament veiem les plaques dels carrers amb els seus escuts, una casa era de Torrella i la següent era de Llanera. Confluïen en un mateix punt el carrer Mossen Ricard Climent de Torrella i el carrer Regne de València de Llanera.


Ara vam seguir ja per Llanera, en aquest poble vam trobar un panell ceràmic que feia referència als pilotaires al carrer del Rebot, també el nom del carrer feia referència al joc de la pilota. Vam seguir fins a l'església  de Llanera de Ranes.  Al davant hi havia la plaça de l'església, hi havia algunes pedres de molí i un panell en homenatge a Manolo Crespo Ortells, el coeter del poble. El panell anava envoltat de dibuixos de pólvora preparada per esclatar.



Torrent de Fenollet 
Vam deixar Llanera, i una rodona que portava el seu nom amb lletres grans ens acomiadava del poble. Una nova panoràmica ens donava la benvinguda al següent poble; Roglà i Corbera,  la mica d'alçada que teníem ens donava una bona visió de conjunt del poble.
Però abans d'arribar al poble un caminet a la nostra esquerra  ens desviava cap a Torrent del Fenollet, un poblat que estava a la vora. Vam entrar per una zona més marginal fins arribar a l'ermita del Santíssim Crist.


Vam seure a prop de l'ermita  i Joan Carles em va contar que quan ell era xicotet solia vindre al porrat de Torrent, era una fira que es duia a terme  el primer divendres de març, just a l'entorn de l'ermita on ens trobàvem. Acudien gent de  Xàtiva, Llanera, Cerdà, la Llosa, era típic per fira  comprar als xiquets i les xiquetes el martell de caramel. Hi havia atraccions, a partir de la peregrinació inicial es va fer la fira.


Es una pedània que pertany a Llanera de Ranes. La peregrinació venia de Llanera  i de Rotglà. Torrent de Fenollet va patir  un terratrèmol  en 1748. L'ermita es dedicada al Santíssim  Crist del Calvari, abans era típic sentir missa  i confessar-se. L'església derivava privilegis als que hi anaven.
Vam seure a la vora de l'ermita i vam fer un mos. Cada any es repeteix la fira i s'apleguen milers de persones, amb moltes parades, i  atraccions pels més menuts.



Rotglà i Corbera
Vam refer la marxa, vam tornar  al camí, vam arribar a Rotglà i Corberà i vam creuar els carrers, vam passar per les seues dues esglésies. Vam eixir al terme envoltats de camps de conreu. En el barranc del Brull vam veure amagat per la brossa un pont romà. Vam seguir pels camins del terme.


Ara  Joan Carles em mostrava a la nostra esquerra dalt d'una muntanya l'ermita  de Santa Anna, que tantes vegades ens havien parlat la gent de la Llosa, però que pertanyia a Xàtiva. Mentre tenia la vista fixada a l'horitzó intentava recordar el romanç del Penyal, cantat per  Paco Muñoz,  i escoltat per mi  tantes vegades.  L'ermita de Santa Anna  era l'indret  on  a la cançó es celebren les noses entre les  dues muntanyes.



La Llosa de Ranes
Vam arribar a la Llosa de Ranes, una pancarta ens conscienciava de  la problemàtica de les agressions sexistes, i que era bo córrer sense por i no mai haver de córrer per por.
Un panell ceràmic ens recordava el passat agrícola i industrial de la Llosa. Un dels fils conductors que ens conduiria per la Llosa seria el dringar de l'aigua de les moltes fonts que hi havia al poble. Primer vam arribar als llavadors on hi havia la primera font on l'aigua i la pedra es fonien en un cant a la vida.


Vam arribar a l'església i la font de l'església.  Es repetia la mateixa cançó humida que repicava la pedra  de la pica, un panell ens recordava que havia estat construïda el 1790 i remodelada el 2004. A la vora l'escut de la Llosa ens oferia els seus símbols; la corona, la quatribarrada, una ala d'àngel i la silueta d'un poble. Recordo les moltes vegades que Vicent o Isabel m'havien contat sobre l'etimologia del nom i com de farts estaven que els passejaren la granota per tot arreu, i després de veure la quantitat de fonts que hi havia al poble recordava que " rana" venia de brollador.


Vam fer la volta pel poble, per les fonts que ornaven cada plaça i després vam anar a segellar l'etapa que havíem acabat amb la icona del grup de danses de la Llosa on lluïen les dues espardenyes.
Després vam anar a buscar el cotxe que teníem a l'Alcúdia i vaig tornar cap a casa.
A l'enllaç del wikiloc podeu veure el recorregut descrit a la ressenya.


Riu Sants


 Oliverars camí de Cerdà


 Torre de Cerdà

 Església de Torre de Cerdà

 Imatge a l'església de la Torre de Cerdà


Pira de fusta preparada per cremar a Cerdà

 Escut de Cerdà

 Casa senyorial a Cerdà a la plaça de l'església

Església de Cerdà

 Llavadors de Cerdà

 Llavadors de Cerdà

 Garrofera monumental a Cerdà

 Garrofera monumental a Cerdà

Monument a Vicent Blasco a Torrella

 Panell en record de la còlera de Torrella

 Panell ceràmic al joc de la corda

 Panell del joc pique  (boli)










 Portal de l'Horta de Torrella

 Portal de Torrella


Ratlla de terme de Torrella i Llanera de Ranes

 Panell en homenatge als pilotaires

 Església de Llanera


 Campanar de Llanera

 Església de Llanera

Plaça de l'Església de Llanera

Una pedra amb els conductes que regalimaven l'oli


Panell en homenatge al coeter Manolo Crespo

 Panell en homenatge a Sant Vicent

 Església de Llanera

 Murta

 Entrada de Llanera de Ranes

 Vista de Roglà i Corbera

 Inici del Camí de Torrent del Fenollet

 Ermita del Santíssim Crist



 Església de Roglà i Corbera


 Església de Roglà i Corbera

 Pont romà de Rotglà i Corberà


 Ermita de Santa Anna


 Entrada de la Llosa de Ranes

 Font dels llavadors de la Llosa de Ranes

 Llavadors de la Llosa de Ranes


 Església de la Llosa de Ranes

 Font de l'església de la Llosa de Ranes



 Font davant de l'ajuntament de la Llosa

Font a la Llosa de Ranes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada