Ensumant la terra: Caminada per la Costera: de l'Alcúdia de Crespins a la Llosa de Ranes. 27/12/2018

divendres, 10 de gener del 2020

Caminada per la Costera: de l'Alcúdia de Crespins a la Llosa de Ranes. 27/12/2018

L'Alcúdia de Crespins i la Torre de Cerdà

Vaig quedar a la Llosa de Ranes amb el meu bon amic Joan Carles, per descobrir els encants d'aquesta etapa d'el Camí de la Costera. Era una joia que ell m'acompanyés i em contés coses del seu poble.

Ens vam trobar a la Llosa per anar plegats a l'Alcúdia de Crespins on vam començar a caminar. Primer vam resseguir els darrers carrers de la trama urbana per arribar al riu dels Sants, que era un afluent del riu Canyoles. Ara deixàvem les edificacions, ja a l'altra banda de riu ens acompanyaven els camps de conreu, especialment d'oliveres.

En la nostra ruta de hui hi havia alguns dels pobles que estaven molt junts, de vegades els separaven sols un carrer. El primer poble era la Torre de Cerdà que depenia de Canals, vam iniciar el llarg carrer on hi havia l'església a la plaça de Baix.

Cerdà
Vam seguir travessant les infraestructures que creuaven la comarca i vam arribar a Cerdà, tot i la semblança dels noms aquest no depenia de Canals i tenia ajuntament propi. Vam arribar a una plaça, el nom del qual prefereixo no nombrar, ja que ens denota la caspositat dels fills del règim, hi havia una pira de branques molt ben ordenades de forma cònica, tal vegada esperant per ser cremades.

Vaig passar pel carrer de Sant Antoni on hi havia una casa més noble i la plaça de l'església on hi havia la capella i el rellotge del segle XVII, senzilla però bonica. Vam arribar als llavadors de Cerdà, abans d'abandonar el poble al final de l'avinguda Carmen Moya encara vam tenir una grata sorpresa. Una garrofera de dimensions monumentals es trobava al mig de la cruïlla.

Torrella

Les cases dels dos pobles estaven tocant-se, així que vam seguir pel carrer i ja estàvem a Torrella. Un monument ens parlava del seu fill il·lustre Vicent Blasco Garcia. Vam seguir i ara un panell ceràmic ens recordava els temps foscs quan les pestes i les epidèmies com la còlera arrabassaven milers de vides i la mortalitat era extrema afectant seriosament a cada poble.

Vam passar per un carrer on els panells ceràmics estaven dedicats als jocs populars, cada panell representava un joc i el seu dibuix corresponent; a la corda, a pique,(al meu poble boli), al tres en ratlla, als " bufos" i molts més. A cada panell trobàvem una mica del vocabulari local que feia referència al joc en qüestió.

Vam arribar a una plaça de Torrella farcida de palmeres i arbres amb una columna amb diferents cares, a cada cara hi havia dibuixos i escrits que ens parlaven del menjar del poble de Torrella; la paella, les botifarres de ceba, l'arnadí, l'arròs al forn, les fogasses i les coques grosses. Elogiaven la gastronomia del poble especialment en els plats esmentats.

A la vora de la plaça vam trobar el portal de l'Horta, tal vegada restaurat pel seu estil més modern. El seu nom ens indicava que era l'eixida del poble que faria cap a les hortes. Hi havia un panell ceràmic fent referència a Sant Vicent, per haver predicat al poble, i haver entrat per aquesta porta.

En seguir ens vam trobar el segon portal més auster al carrer Bon Aire, el portal del Cementeri Vell i l'església de la Mare de Déu dels Àngels que acompanyava el conjunt.

Llanera

Vam arribar al punt on acabava el poble de Torrella i comença el de Llanera, ací no hi havia una fita de terme o una paleta indicadora, senzillament veiem les plaques dels carrers amb els seus escuts, una casa era de Torrella i la següent era de Llanera. Confluïen en un mateix punt el carrer Mossen Ricard Climent de Torrella i el carrer Regne de València de Llanera.

Ara vam seguir ja per Llanera, en aquest poble vam trobar un panell ceràmic que feia referència als pilotaires al carrer del Rebot, també el nom del carrer feia referència al joc de la pilota. Vam seguir fins a l'església de Llanera de Ranes. Al davant hi havia la plaça de l'església, hi havia algunes pedres de molí i un panell en homenatge a Manolo Crespo Ortells, el coeter del poble. El panell anava envoltat de dibuixos de pólvora preparada per esclatar.

Torrent de Fenollet

Vam deixar Llanera, i una rodona que portava el seu nom amb lletres grans ens acomiadava del poble. Una nova panoràmica ens donava la benvinguda al següent poble; Roglà i Corbera, la mica d'alçada que teníem ens donava una bona visió de conjunt del poble.

Però abans d'arribar al poble un caminet a la nostra esquerra ens desviava cap a Torrent del Fenollet, un poblat que estava a la vora. Vam entrar per una zona més marginal fins arribar a l'ermita del Santíssim Crist.

Vam seure a prop de l'ermita i Joan Carles em va contar que quan ell era xicotet solia vindre al porrat de Torrent, era una fira que es duia a terme el primer divendres de març, just a l'entorn de l'ermita on ens trobàvem. Acudien gent de Xàtiva, Llanera, Cerdà, la Llosa, era típic per fira comprar als xiquets i les xiquetes el martell de caramel. Hi havia atraccions, a partir de la peregrinació inicial es va fer la fira.

Es una pedània que pertany a Llanera de Ranes. La peregrinació venia de Llanera i de Rotglà. Torrent de Fenollet va patir un terratrèmol en 1748. L'ermita es dedicada al Santíssim Crist del Calvari, abans era típic sentir missa i confessar-se. L'església derivava privilegis als que hi anaven.

Vam seure a la vora de l'ermita i vam fer un mos. Cada any es repeteix la fira i s'apleguen milers de persones, amb moltes parades, i atraccions pels més menuts.

Rotglà i Corbera

Vam refer la marxa, vam tornar al camí, vam arribar a Rotglà i Corberà i vam creuar els carrers, vam passar per les seues dues esglésies. Vam eixir al terme envoltats de camps de conreu. En el barranc del Brull vam veure amagat per la brossa un pont romà. Vam seguir pels camins del terme.

Ara Joan Carles em mostrava a la nostra esquerra dalt d'una muntanya l'ermita de Santa Anna, que tantes vegades ens havien parlat la gent de la Llosa, però que pertanyia a Xàtiva. Mentre tenia la vista fixada a l'horitzó intentava recordar el romanç del Penyal, cantat per Paco Muñoz, i escoltat per mi tantes vegades. L'ermita de Santa Anna era l'indret on a la cançó es celebren les noses entre les dues muntanyes.

La Llosa de Ranes

Vam arribar a la Llosa de Ranes, una pancarta ens conscienciava de la problemàtica de les agressions sexistes, i que era bo córrer sense por i no mai haver de córrer per por.

Un panell ceràmic ens recordava el passat agrícola i industrial de la Llosa. Un dels fils conductors que ens conduiria per la Llosa seria el dringar de l'aigua de les moltes fonts que hi havia al poble. Primer vam arribar als llavadors on hi havia la primera font on l'aigua i la pedra es fonien en un cant a la vida.

Vam arribar a l'església i la font de l'església. Es repetia la mateixa cançó humida que repicava la pedra de la pica, un panell ens recordava que havia estat construïda el 1790 i remodelada el 2004. A la vora l'escut de la Llosa ens oferia els seus símbols; la corona, la quatribarrada, una ala d'àngel i la silueta d'un poble. Recordo les moltes vegades que Vicent o Isabel m'havien contat sobre l'etimologia del nom i com de farts estaven que els passejaren la granota per tot arreu, i després de veure la quantitat de fonts que hi havia al poble recordava que " rana" venia de brollador.

Vam fer la volta pel poble, per les fonts que ornaven cada plaça i després vam anar a segellar l'etapa que havíem acabat amb la icona del grup de danses de la Llosa on lluïen les dues espardenyes.

Després vam anar a buscar el cotxe que teníem a l'Alcúdia i vaig tornar cap a casa.

A l'enllaç del wikiloc podeu veure el recorregut descrit a la ressenya.