Ensumant la terra: Caminada pel Berguedà: de Berga a la font dels Bossoms i tornada a Berga. 31/7/2019

dimarts, 13 d’agost del 2019

Caminada pel Berguedà: de Berga a la font dels Bossoms i tornada a Berga. 31/7/2019

Sota els fanals del passeig de la Indústria

Vaig alçar-me ben prompte, ja que era la darrera caminada en el meu viatge d'aquest estiu en família pel Berguedà, tenia molt poc de temps i volia aprofitar-lo al màxim. Vaig eixir de l'apartament del carrer Cardona i vaig creuar la plaça de l'ajuntament de Berga. El llarg passeig de plataners a aquelles hores intempestives estava desert de gent, sols brillaven els fanals entre les branques escatoses, i un silenci sepulcral s'escampava per l'arbreda.

Hi havia un gran contrast entre aquell instant precís i les vesprades agradables passades en família, passejant pel passeig de la Indústria, on les rialles dels xiquets i les xiquetes i el guirigall de la gent omplien de jocs i de vida la fira i les taules dels bars.

Per la vora del país dels morts

Vaig creuar a bon pas el fred passeig seguint la traça, vaig passar per la vora dels bombers i el cementeri. El país dels morts restava tancat i en silenci a aquelles hores de la matinada, el dels vius descansava. La llum del meu frontal em guiava i anava resseguint les marques que m'allunyaven del nucli urbà de Berga. Vaig creuar la C16 pel túnel i vaig passar per la vora d'unes granges.

El camí de Sant Quirze

Ara ja em trobava en la fosca de la nit, sobre les meues passes pel camí de Sant Quirze de Pedret. Vaig deixar la pista per endinsar-me en la gola del llop, era un plaer escoltar la natura adormida al cor del bosc. Vaig arribar al pont de Pedret, era un espectacular pont romànic que travessava el riu Llobregat. Vaig creuar el pont amb respecte, en tornar seria de dia i podria admirar els detalls.

El cant a l'alba del Llobregat

Em vaig apropar per la pista que abocava al Llobregat, la remor del riu era el cant que a l'alba donava la benvinguda al nou dia que despuntava tímidament. Vaig recular per seguir la senda que anava per la vessant esquerra del riu, sense arribar a creuar-lo. La senda anava pujant la carena deixant la llera del riu Llobregat en les entranyes de l'abisme. La llum de l'alba anava fent fora les ombres de la nit que s'amagaven en les profunditats de la boscúria, mentre la senda anava quedant cada vegada més il·luminada i lliure de penombra.

Munyint el temps

La senda pedregosa va donar lloc a una pista més ampla de terra. Els passos eren ràpids i ferms, esbufegant a les costeres i alleugerint el pas a les baixades, sabia que no m'anava a donar temps d'arribar a Borredà, que era on acabava l'etapa, però volia deixar-me l'etapa en algun punt referencial per si algun dia volia acabar-la.

La font dels rucs i la font dels Bossoms

La pista anava giravoltant vestida de pinnada intensa en aquell paisatge del Berguedà. Vaig passar per la font dels Rucs, i encara vaig seguir una estona més per munyir el temps d'aquell viatge que se m'escapava de les mans. Vaig arribar a la font dels Bossoms, eren les set del matí, i havia de tornar. Espero en un futur seguir de la font dels Bossoms a la Portella i Borredà. Però això queda penjat en la incertesa del temps i en el món de les il·lusions.

La tornada

La tornada va ser refent les passes que m'havien portat fins aquell indret, va tenir l'escenari il·luminat pels colors de l'alba, amb el regust amarg del comiat i l'esperança de tornar.

Ara es veia el bosc de pi roig i l'heura enfiladissa caragolant-se per les tiges com si volgués tapar de verdor els troncs despullats. Vaig seguir algunes sendes on la vegetació formava un túnel, i una catifa de fulles pintava el terra.

El pont romànic de Pedret

Vaig tornar a posar-me a sobre del gual del Llobregat on un parell de pescadors restaven a la vora esquerra esperant que algun peix badara en mossegar l'ham.

Vaig creuar el pont romànic de Pedret amb una reverència, intentant traure-li la millor perspectiva i claredat, la que em permetia l'alçada i la llum. Vaig deixar la visita de l'ermita de Sant Quirze de Pedret per una altra vegada i vaig resseguir la senda. Ara l'horitzó em donava una panoràmica d'un conjunt meravellós.

Una sorpresa inesperada

Es veia Berga coronada per les muralles del castell, que al mateix temps estava dominat per la serra de Queralt i el santuari. Em portava els records de la caminada de Berga a Cercs; les petjades fetes per la costera vella, els moments impregnats en la pell, les llegendes i la història antiga amagada sota les meues mans quan acaronava les pedres.

Vaig tornar pel cementeri, ara era obert, on relluïen algunes tombes amb flors acabades d'estrenar. Vaig seguir pel passeig de la Indústria, ara el vaig trobar vestit amb alguns rostres seriosos, de persones que estrenaven el dia, atrafegades amb les seues cabòries.

Vaig arribar a casa cap a les nou de la matinada preparat per encarar la feixuga faena de fer les maletes, carregar l'equipatge i tornar cap a Castelló.

Però de vegades les sorpreses envaeixen els dies i els regals imprevists ens cauen del cel al nostre davant. I va ser així, perquè el Lluís, l'amo de l'immoble, ens va regalar un dia més a la seua casa.

Per això ràpidament li vam donar cos a aquell temps inesperat.

Les passejades per Berga
El museu de Berga

Aniré descrivint el nostre recorregut pel centre de Berga. Vam passar per l'oficina d'informació turística i vam visitar el museu de Berga. Vam aprendre la història de la ciutat en els diferents moments. Vam admirar els panells amb els dibuixos antics de Berga amb la serra de Queralt al fons, com un paisatge protector inalterable que havia anat veient créixer aquell petit poble. El seu castell al turó farcia de muralles el nucli medieval, per protegir el seu tresor, la vila. Esclatant més endavant i desbordant els murs i portals, com un novell nadó que acabava de trencar aigües i s'obria al món.

Vam llegir sobre la importància de Berga en les guerres Carlines, i la importància de la riera de Metge que creuava Berga i els vora a 28 salts i diversos molins que hi havia arribat a tenir en els seus dos quilometres de recorregut.

Em va meravellar molt del material antic exposat a les prestatgeries, com una impremta, la filadora, i trabucs i pistoles antigues.

Museu del Circ

Vam visitar el museu del Circ amb centenars de fotografies relacionades, cartells i escenografia. Després vam entrar a les voltes de Claris, ens submergien en l'antic call jueu de Berga, on en les entranyes de la història van viure els jueus, deia el panell que possiblement al fons hi havia una sinagoga.

Museu de la Patum

Vam passar pel museu de la Patum, vam davallar unes escales i en una estança fosca ens van passar una pel·lícula amb imatges de la festa, on ens explicaven les diferents figures i les seues característiques, les arrels de la festa en la diada del Corpus i la transcendència i el fervor que tenia en l'actualitat per als berguedans. Com a protagonistes hi havia la màgia del foc, les danses i el retrobament amb les arrels i la cultura popular. Cada vegada que parlaven d'algun dels personatges, una llum anava enfocant la figures esmentada.

En eixir a la plaça de Sant Pere vam entrar a la cafeteria la Patum, vam esmorzar i vam admirar les mascares i la decoració del local, recordant eixa gran tradició.

Records de Berga

En el record quedaven els dies passats a Berga i les passejades pels seus carrers. Els dia de relax a la piscina i el passeig per la plaça dels Països Catalans amb el pi de les tres branques al seu bell mig, jove i ferm, relleu tal vegada del que es trobava prop del càmping de la Font Freda. Les tres branques simbolitzaven els tres eixos de la nostra nació; Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Recordava les passejades pel carrer Major, amb els comerços i la gent atrafegada amb els quefers quotidians, i l'església de Sant Joan amb les taules dels bars i la gent prenent una cervesa fresca per sufocar la calor del juliol. Recordava les vegades que vaig pujar i baixar el carrer Sant Francesc fins l'aparcament del convent de Sant Francesc, vigilat pel rellotge de sol de la torre de les Hores. L'edifici feia homenatge a un dels portals medievals que tancaven el recinte emmurallat, i que havia heretat el nom de l'antic portal.

Ara tot quedava en un mosaic d'imatges i records, de vivències i sensacions, del que no vaig arribar a fer i del que vam assaborir, del caliu de la caseta del carrer Cardona, de l'amabilitat de la gent berguedana en la que vam parlar, de la cordialitat i generositat del Lluís, l'amo de la casa, que es va portar molt bé amb nosaltres.

Podeu fer la caminada seguint la traça al següent enllaç del wikiloc.