dimarts, 8 d’octubre del 2019

Caminada pels Ports: de Forcall a Morella. 5/10/2019

Pels carrers de Forcall
Ens vam trobar a la  plaça Major de Forcall, a la comarca dels Ports, amb la gent del centre excursionista del Castell de Rebollet de la Font d'en Carròs,  de la comarca de la Safor. També vam compartir rogle com sempre amb gent de l'associació del Camí, vinguda de diverses comarques, però hui  no hi havia vingut ningú dels Ports.


Després de presentar el Camí i mostrar els mapes amb la ruta vam iniciar la marxa. Ens vam fer una foto de grup a les escales  de l'ajuntament i vam seguir  pels carrers de la població. Vam passar per davant l'església, on hi romania a sobre del mosaic empedrat una tremuja  de fusta envellida pel temps, era la part de dalt que sostenia  la campana. Ara restava a terra, muda, escoltant els batecs de la història i recordant quan voltejava dalt del campanar i avisava de qualsevol novetat a la població.


Travessem la llera del riu Caldes
Vam eixir fora de la població i vam travessar els darrers camins, hi havia una porta de fusta  a la vora d'un bancal, rossegada pel temps i acaronada per l'heura enfiladissa que anava escanyant-la. A l'altra banda de l'obertura hi havia el bancal i més enllà una de les quatre moles guaitava per l'escletxa.
Vam arribar al riu Caldes, ara estava sec, i vam creuar sense problemes la llera pedregosa. A l'altra banda el camí seguia i algunes estaques amb la plaqueta d'el Camí encara lluïen després de tants anys.




La vall del Bergantes
Després de passar un tros de carretera vam arribar al camí vell de Forcall que anava resseguint el riu Bergantes. La vall del riu Bergantes ens donava una imatge preciosa del riu amb tota la mola d'en Camaràs al nostre davant,  constituïa una extensa barrera rocosa que ens submergia en la vall i ens amagava Morella  al seu darrere.  La vall del Bergantes estava pentinada per la verdor dels xops vora la llera del riu, encara verds però ja  començava tímidament a pintar alguna fulla groguenca. A la vora del camí predominava el roure valencià, també per als quercus  la tardor encara no es notava en el paisatge, el verd encara lluïa a l'horitzó.


La font del Roure
Vam arribar a la font del Roure, on aquesta rajava deixant un fil d'aigua  que regalimava en mig de la molsa que engalanava la font. Un roure de dimensions considerables a la vora li donava nom a la font. Vam relaxar-nos una estona a la vora de la font, per gaudir d'aquell meravellós indret.  L'ombria i l'aigua  li donaven un encant a aquell lloc,  a nosaltres ens costava de deixar-lo i tornar al camí.



Albirant el castell
Vam seguir caminant, alguns bancals llaurats de terra trida estaven esperant la tardor per acollir les llavors de cereal per cobrir-se de verd la propera primavera com cada any. El riu estava envoltat d'algunes construccions, eren antics molins, com el molí dels Frares.
Vam passar per un grupet de cases, era la Pobleta del riu. Vam seguir pel camí antic  però en arribar al Bergantes vam haver de desviar-nos ja que la pista moria a la carretera i  nosaltres vam agafar una senda que anava agafant altura, a l'horitzó despuntava la silueta del castell de Morella. A la nostra vora, en un camp l'herba brillava el seu verd clar sota els raigs del sol.  El camí estava travat per tanques i a la vora un petit passadís ens deixava passar.


La fabrica de Giner
Vam arribar a la vora del riu Bergantes a l'ombra de la gran arbreda, era un goig el passeig  sota els arbres i el Bergantes que ens feia companyia amb el seu regalimar suau. Vam passar per la vora de la fabrica de Giner, era un conjunt arquitectònic  que tenia una sèrie d'espais i una història  especial.
Vam arribar a la carretera, era el tros més pesat, però prompte vam encarar la darrera costera a la ciutat de Morella.  Primer el camí anava per vora un hort molt ben conreat i un cartell molt graciós que deia: aquesta parcel·la no està en venda i el numero de telèfon. La pregunta que ens vam fer era perquè posaven el numero de telèfon si no volien vendre-la.


La darrera costera
La darrera costera ens donava una vista del castell de Morella  cada vegada més definit, on s'anava retallant part del recinte emmurallat. Al principi el camí estava empedrat  i després de passar un pontet de pedra en anar per la part de l'ombria  el paisatge que teníem al davant era bastant àrid,  hi havia bancals de pedra seca amb alguns ametles esquifits, tot i que a la part de l'ombra l'herba encara estava humida.



Morella
El dinar
Vam fer la darrera pujada fins arribar a la porta de Forcall, era molt simbòlica l'entrada de Morella després del tot matí caminant, i aturar-nos a la vora del portal, ara ens quedava resseguir la muralla per arribar a l'hotel el Cid, on teniem reservat el dinar.
Una vegada estàvem instal·lats a la taula i ja teníem apaivagada la primera set, les llamineries més suculentes anaven dansant  damunt de la taula mentre per la finestra s'albirava la llarga muralla i les torres de defensa. El dinar va ser d'una exquisitesa especial, a un preu prou assequible.



La visita de Morella
Un esguard en el record
En acabar de dinar ens vam trobar amb la guia de Morella a la plaça de Sant Miquel. Vam segellar a l'oficina de turisme i de seguida vam començar.
El seu esguard ràpidament em va resultar familiar,  el seu físic i els seus  moviments,  tot i que al principi no queia en la persona que em recordava. Al cap d'una estona com una sageta que em travessava els sentiments  i em  va vindre un calfred que em creuava tot el cos.  Era el record de  Rosa Garcia, la persona que em venia a la ment, eixa persona estimada per mi i per molta gent, que ens va deixar fa uns anys, sense tenir temps ni per acomiadar-nos. Aquesta semblança em va colpejar durant les dues hores de visita, i era com si a estones no hagués passat aquella tragèdia i  Rosa estigues al nostre davant.


Pels carrers de Morella
Però seguim amb la visita, vam recórrer els carrers de Morella, vam començar pel portal de Sant Miquel i l'església de Sant Miquel, el temple es trobava al costat del museu dels Dinosaures i la sala d'urgències, vam recórrer els carrers de Morella, en una botiga  hi havia una gran pota de bou seca, l'anomenada cecina,  que és un pernil fet amb carn de bou o vaca. Vam seguir, en un balconet apareixien diferents ruscs d'abelles, de diferents estils depenent de la procedència.

L'Ajuntament
Vam arribar a l'ajuntament,  vam veure els gegants, segons ens contava  Rebeca havien participat en diferents trobades de gegants, la darrera havia estat a Barcelona, al barri de Gràcia. A la vora hi havia una reproducció d'una escena de l'escultura que hi havia al llindar de l'església Major de Morella. En aquest cas reproduïa els colors que tenia  antigament. Ens va mostrar  com havia estat respectada la restauració de l'edifici de l'ajuntament, i com es notava la diferència entre la part antiga de la part nova amb materials diferents.

Les estances
Vam pujar l'escala que portava  fins les dues sales de l'ajuntament, a la primera sala hi havia una gran creu, encara es solien fer celebracions de noses. La creu era una veritable obra d'art tallada en pedra i molt ben treballada, era un antic peiró de terme. A la part de baix de la creu es veien tres figures, una d'elles era el papa Luna, representava la gran pressió que van fer sobre ell per fer-lo abdicar del seu papat per evitar el Sisma d'Occident, cosa que no van aconseguir.  A la paret que donava al carrer vam veure l'antiga porta d'entrada a l'ajuntament, que ara feia com un balconet però en l'antigor hi havia unes escalinates a l'estil de l'ajuntament de Forcall. La llum entrava per les antigues finestres gòtiques que hi havia al nostre davant.


Vam passar a l'altra sala, segons semblava la sala era mes alta ja que era una torre de defensa, encara podíem veure les bigues originals del primer sostre. Una vegada vistes les sales de l'ajuntament vam eixir al carrer,  des de fora es veia molt millor el balcó que era la porta principal de l'ajuntament, i ens podíem imaginar les escales  i com podia ser antigament la porta principal. A la paret ressaltaven les finestres gòtiques i l'escut amb les quatre barres.


El record del Sexeni
Mentre caminava pels carrers de Morella vaig recordar el passat Sexeni de l'any 2018 que vam pujar a Morella amb la família. El Sexeni era una festa molt especial que es feia cada sis anys a Morella. Vam presenciar el cercavila on eixien  les diferents  danses i la música, amb el seu gran colorit i moviments espectaculars dels dansats, on els carrers s'engalanaven amb figures fetes  de milers de  papers. Cada Sexeni hi havia una temàtica diferent, en aquest cas feien referència a les pel·lícules.



Les disputes entre Jaume I i Blasc d'Alagó
Vam arribar als carrers emporxats de Morella, uns dels més singulars, era un luxe caminar entre aquelles antigues columnes  que sostenien les cases. En aquell indret ens va fer referència a les baralles entre Jaume I i Blasc d' Alagó, la importància que havia tingut  Morella al llarg de la  seua història i la seua conquesta per Blasc d'Alagó.  Finalment la batalla entre el noble i el rei per guanyar Morella, i la victòria del rei en Jaume sobre el noble. A la vora una placa  feia honors de les paraules del rei. Morella és sols ciutat per a un rei.


El carrer dels Porxos
El carrer dels Porxos també és el punt de trobada,  i on es desenvolupa la part més social i comercial de la ciutat,  el lloc on en altres pobles es queda a la plaça, a Morella seria el carrer dels Porxos.  Molta part de Morella en l'antigor romania porxada però un incendi va malmetre molta part dels carrers amb porxos, per això ara sols en queda un reducte del que va ser.


Els miracles de Sant Vicent
Vam passar per davant d'una casa on hi havia un retaule ceràmic amb la imatge d'un xiquet al mig la taula, recordava el miracle que Sant Vicent va fer en ressuscitar el xiquet, quan la mare en saber que venia el sant a dinar li va cuinar el millor que tenia, el seu fill. Vam recordar  els assistents alguns dels retaules i miracles de Sant Vicent. Com  en feia tants  des de l'església li van prohibir fer més miracles, llavors un dia  va passar per davant d'una obra, i en eixe moment un obrer va caure de la bastida, i  en el moment de caure  el va fer aturar-se en l'aire i va anar a demanar permís per  si podia fer el miracle o el deixava caure a terra. El miracle ja l'havia fet.




L'Arxiprestal de Morella
Vam passar per un altre palau, amb un escut nobiliari a la façana, ara ens trobàvem davant del palau del Marqués de Cruïlles, en seguir el carrer vam trobar un mural ceràmic de la mare de Déu de la Vallibana, patrona de Morella.
Vam seguir fins a l'arxiprestal, era un dels monuments forts de Morella, la façana  principal havia estat netejada feia poc i es veia la pedra més neta, al llindar  de la porta es veia l'escena reproduïda a l'ajuntament,  curiosament en la seqüència d'imatges religioses, una de poc usual era de la mare de Déu gitada al llit. Després de contemplar les dues façanes i  els diferents elements vam entrar a l'església.


L'arxipestal de Morella era una joia per diferents raons, independentment del nivell de creença que tinguérem.
Per una banda l'escala al cor i tota la seqüència d'escultures que l'engalanaven, Rebeca ens va mostrar la diferencia entre les fetes pel morellà i  l'italià.
Ens vam posar a la part de darrera mirant cap a la volta de canó del cor. Hi havia tota una sanefa amb diferents figures, a l'esquerra hi havia àngels i éssers celestials, i a la dreta  figures més monstruoses representant els habitants de l'infern.


L'orgue
Un dels altres elements era l'orgue d'impressionants dimensions.  En arribar a l'altar vam veure l'espectacular retaule barroc,  recarregat fins al sostre i  les parets laterals. Les vidrieres eren de colors i deixaven entrar la llum.


Els convents
Vam eixir i vam passar per l'antic convent de les Agustines, que era un edifici que estava pendent de restauració.  Vam entrar al convent dels Franciscans i vam fer una ullada a l'església que estava tancada però per l'estreta reixa es veia la preparació d'algun event.
Vam entrar en una de les capelles del convent on hi havia panells i unes pintures i gràfics a les parets.

Les pintures del convent
Era un tresor trobar  aquells dibuixos i escrits en català antic,  i els panells explicatius, en una part hi havia la dansa de la mort, diferents personatge dansant al voltant d'un cadàver, en una altra  escena hi havia la mort feridora on  hi havia l'arbre de la vida amb dues rates rossegant la soca i la mort representada per un cadàver trànsit armat amb arc i carcaix  disparant a l'arbre de la vida.
A la part oposada malauradament la paret havia estat utilitzada de xemeneia en una de les guerres carlines i havien desaparegut totes les pintures.



El castell de Morella
Ara ens quedava la pujada al castell, l'imponent paret rocosa  infranquejable esgarrifava als forasters.  Al mateix temps la roca era porosa com una esponja, era un important magatzem d'aigua, però estava força clivellada, cosa que feia esglaiar-nos per la poca seguretat que li donava al castell.
En entrar dintre del recinte emmurallat ens donava una perspectiva i una vista  de tot el voltant, una panoràmica privilegiada en temps passats per veure els atacs dels enemics.

El tigre del Maestrat
Ens vam aturar davant del monument a cavall del general Cabrera, el tigre del Maestrat, que va mantenir la revolta carlista en aquesta zona.  Ens van comentar que va pujar molt ràpid  en l'escala militar i ben jove ja es va fer general de les tropes carlines.

La porta del castell
Vam arribar a la primera porta i la porta barbacana.
Aquestes dues portes i la rampa d'accés a  la porta del castell formaven una una unitat estructural. Sembla que ja existia al segle XV, peró va ser totalment reformat als segles posteriors.
Després de llegir el panell vam veure a la nostra dreta la porta Ferrissa, segons sembla va ser per ací per on va entrar  Blasc d'Alagó a finals de 1231,  una vegada va pactar la rendició musulmana per prendre la ciutat i el castell.

El palau del Governador
Vam pujar per la rampa, en agafar alçada la vista ens sorprenia, hi havia els aqüeductes per portar l'aigua a Morella,  utilitzats fins feia relativament poc,  i la muralla de la ciutat amb els merlets ben dibuixats.   Fins travessar la porta del castell, on podíem veure  els tres llindars. Ja estàvem pròpiament dins del castell, ara vam arribar al palau del Governador, construït el 1713 pel baró de Ytre,  de les tropes borbòniques on encara podíem veure l'escut. Dins hi havia una cova on s'amagava la gent en cas de conflicte.


Ací va ser quan Vicent ens va mostra la samarreta de l'aplec dels Ports, on hi havia els habitants que tenia en 1900 cada poble i els que tenien actualment. Com havia anat evolucionant,  i com molts pobles havien fet una davallada que feia feredat, com  el cas de Vallibona. D'altres s'havien mantingut més ferms com era el cas de Vilafranca, segurament per la implantació de la industria.


La torre de la Pardala
Vam arribar a la torre de la Pardala, torre del segle XIV que encara tenia restes medievals. La torre portava aquest nom per haver estat empresonada Josefa Bosch, de mal nom la Pardala, empresonada per la seua resistència a les tropes napoleòniques. A la vora hi havia  les latrines al vol, que era per on els soldats feien les seues necessitats, i per on el 26 de gener de 1838 va entrar un escamot carlista. Ajudats per un desertor Ramon Orgué i el tinent carlí Pau Alió, prenent per sorpresa la guarnició liberal.



Cap a la sala d'armes
Després de totes aquestes explicacions ens vam acomiadar  de la nostra guia i nosaltres vam seguir la pujada al castell.
Ara vam pujar les escales que s'endinsaven en la porta del castell que donava als diferents passadissos.
Vam travessar la darrera porta fins arribar a la sala d'armes, al vell mig hi havia l'aljub, imprescindible, que recollia l'aigua de les pluges.  En guaitar pel penya-segat podíem veure els paisatges als quatre vents. La vista de l'horitzó  ara estava engalanada per la posta de sol, que aniria engolint, a poc a poc, sense pressa, però sense descans; pins, cases, i serres en la foscúria  de la nit.
Mentre caminava per les estances del  castell una música em venia a la memòria: la Corroquina, especialment aquell tros de la lletra que feia: "el castell de Morella i és de pedra i durarà, més durarà la paraula que del meu fill eixirà".


Vagant pels passadissos del castell
Però ara la llum tènue li donava a aquell instant un suau espurneig que encongia l'ànima.
Nosaltres ens vam fer una foto de grup a la vora dels arcs i vam iniciar la davallada, encara en tornar vam agafar un camí equivocat i pensàvem que no eixíem del castell vagant pels passadissos i cambres secretes. Sense més vam anar davallant el castell fins arribar on hi havien els companys i companyes d'el Camí. Amb totes aquestes vivències al cap vam tornar cap a Forcall.

 A l'enllaç podreu veure la ruta esmentada de Forcall a Morella.


Palau dels Osset, Forcall


 Foto de grup a les escales de l'ajuntament de Forcall

 Església de Forcall

 Tremuja de fusta a la vora de l'església de Forcall

 Església de Forcall

 Forcall

Una porta oberta encimbellada d'heura

 El riu Caldes

 Refent el Camí, vora la plaqueta  que ens indica la direcció

 Peiró a la vora de la carretera

Imatge d'un pelegrí al peiró .

 Fem Camí cap a Morella


 La vall del Bergantes

 La mola d'en Camaràs


 La Font del Roure

Camps llaurats a la vora del Bergantes







 La Pobleta del riu

 Pollancres al riu Bergantes




 Un roure valencià amb les arrels a l'aire


 Els companys i companyes del Camí





 Arbreda vora el riu Bergantes






 La fàbrica de Giner



 Vista de Morella i el castell 


 Hort a la vora del camí

 Camí empedrat que puja a Morella







 El castell de Morella

Paisatge de bancals d'ametles i el castell de Morella al fons.


El castell de Morella

 Morella


 Porta de Forcall


 El grup del Camí a la porta de Forcall





 Muralla i torres de defensa de Morella

 Muralla





 Muralla de Morella

 Portal de Sant Mateu

Cabdells amb escalivada i anxoves

 Espàrrecs amb tomata

Cuallada




 Porta de Sant Miquel






 Església de Sant Miquel


 eina i embotit típic

 Diferents tipus d'arnes 

 Els gegants de Morolla

 Reproducció de les escultures de dalt de la porta de la Major de Morella

 Antiga porta d'entrada de l'ajuntament de Morella


 Sala de la part antiga de l'ajuntament de Morella

 Impressionant creu treballada, antic peiró.

 Base de la creu

 Creu trebada, antic peiró

 Bigues originals d'una de les sales de l'ajuntament

 Antiga porta d'entrada a l'ajuntament de Morella des de fora


 Finestres gòtiques de l'ajuntament

 Carrers amb les escales de Morella

 Carrers dels Porxos




 Impressionant ràfol d'un palau de Morella

 Escut nobiliari del palau



 Panell ceràmic amb la representació d'un dels miracles de Sant Vicent

 Palau del marquès de Cruïlles

 Escut nobiliari del marques de Cruïlles

Panell ceràmic de la mare de Déu de la Vallibana

 l'Arxiprestal de Morella


Llindar de la porta de la Major de Morella



 Porta de l'església de Morella


 Porta i llindar de la Major de Morella




 Escala treballada de dintre de l'església de Morella


Afegeix la llegenda



L'escala

 La volta de l'escala




 Retaule barroc

 Orgue 




 Antic convent de les Agustines 


 Convent de Sant Francesc

 Església de Sant Francesc




 Antics gravats i pintures a la capella del claustre

 La dansa de la Mort




 El claustre i al fons el castell de Morella

El castell de Morella



Paret rocosa del castell de Morella

 Estàtua del general cabrera a cavall



 El castell de Morella i les parets rocoses



 Porta Ferrisa

 Vista de l'aqüeducte

 Vista de les muralles

Mirant per l'espitllera

 Restes de l'aqüeducte i l'antiga lleproseria

 Porta d'entrada al castell

 Els tres llindars


La samarreta; els Ports  poble a poble

El castell de Morella

 El canó

 La torre de la Pardala

 Ens acomiadem de la guia

Latrines al vol

 Les darreres escales

 Vista des del castell

 La plaça d'armes


 La posta de sol


L'aljub

 Morella des de la plaça d'armes del castell

 Els companys i companyes d'el Camí

 El cementeri del Castell



 Tornem a casa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada