Cerquem Cercs
Era dilluns 29 de juliol, em disposava a començar la jornada, un dia que estava compost per dues etapes, en una primera part faria de Cercs a Vallcebre, i en una segona fase de Vallcebre a Guardiola de Berguedà.
Vaig eixir de Berga i vaig arribar a Cercs amb el meu cotxe, eren sobre les huit de la matinada acabades de tocar, vaig passar per l'ajuntament de Cercs, em van segellar l'etapa que vaig fer el dissabte al carnet d'el Camí, de Berga a Cercs, ja que aquest estava tancat quan la vaig fer.
De Cercs a la Rodonella
Sant Jordi de Cercs
Vaig creuar els darrers carrers del poble i en agafar una mica d'alçada ja tenia Cercs als meus peus, farcit per l'espesa arbreda que l'envoltava. No vaig tardar a perdre de vista les darreres cases i al poc de tros un altre poble apareixia al meu davant; Sant Jordi de Cercs. El vaig creuar, els carrers eren relativament moderns i no vaig veure massa elements d'interès.
La Rodonella
Vaig eixir de Sant Jordi i vaig seguir cap a la Rodonella, en agafar alçada el paisatge em va regalar noves vistes. Anava degustant les sendes ombrívoles i farcides de fullaraca, els faigs s'enlairaven a la vora de la senda. La blavor del pantà de la Baells anava espurnejant-me entre la vegetació. Al cap em ressonava la cançó de Brams "el Monstre de la Baells", tantes vegades cantada en la meua joventut.
El pantà de la Baells
En trobar algun clar de la vegetació el pantà de la Baells es retallava millor ocupant la vall del Llobregat als peus de les muntanyes. A l'esquerra seguia el pantà de la Baells i podia veure el gran fumeral de la hidroelèctrica, com un gran tonell a la vora del pantà. Al fons les grans muntanyes de la serralada Pirenaica es retallaven l'horitzó.
Vaig creuar la Rodonella i vaig seguir embriagant-me amb la vista de les muntanyes i el pantà de la Baells, trepitjant les sendes que eren com els corredors que m'endinsaven en la immensa boscúria.
De la Rodonella a Sant Corneli
La costera més feixuga
Ara tenia una nova fita; Sant Corneli. La Rodonella es quedava al meu darrera a la vora del pantà. Però les sendes tapades i els barrancs profunds em van portar a noves contrades. Vaig perdre de vista el pantà i em disposava a pujar un dels desnivells més acusats de l'etapa. La senda estava farcida d'esbarzers i herbes que em dificultaven la pujada i la seua visió. Algunes esgarrapades m'anaven deixant un record d'aquell indret a les cames, semblava que m'havia tatuat les quatre barres en sang. Una balma vora la senda i algunes marques de GR em van tranquil·litzar. Havia de seguir pujant fins arribar a la línia d'alta tensió, a poc a poc anava salvant aquell tràngol, finalment vaig arribar al coll on hi havia la pista i les torres d'alta tensió, ho havia aconseguit.
El museu de la Mina
Ara ja era més fàcil, era qüestió de seguir la pista que anava planejant fins a Sant Corneli. En arribar al poble vaig tenir una grata sorpresa. Hi havia el museu de la Mina, no tenia molt de temps però em vaig esplaiar a la zona de fora on hi havia les vies, vagonetes, i la maquinària antiga per l'extracció del mineral. Mentre vaig fer un mos imaginant aquelles màquines al ple rendiment extraient les roques.
Els Fets de Fígols
En pujar un carrer més amunt un panell em parlava d'un episodi històric important d'aquells pobles: Anomenats com "els Fets de Fígols", així ens ho explicava la líder anarquista Frederica Montseny i Mañé(1905-1994). " La vida d'una flor es tan breu com aquells cinc dies d'anarquia a Cardona, Berga, Fígols, Súria i Sallent ". Cinc dies en els quals després d'una revolta propiciada en part per les dures condicions de vida que tenien els miners van aconseguir l'anarquia. Em va semblar molt tendre la manera d'explicar-ho, ho comparava amb el que dura una flor abans de marcir-se, fins que la revolta va ser esclafada i la flor de la utopia de l'ordre sense autoritat va ser esmortida.
De Sant Corneli a Vallcebre
Després de fer la volta vaig seguir el Camí, el meu proper punt era Vallcebre, la pista anava resseguint sendes i camins, l'alçada ens donava una vista espectacular del Pirineu al nord i el pantà de la Baells al sud que anava quedant-se cada vegada més menut com un bassal diminut en la immensitat, però sempre com el punt neuràlgic del conjunt. L'alçada ens eixamplava la panoràmica, i noves valls i muntanyes apareixen a la vista.
El Pedraforca
Vaig arribar al grau de les Granotes on hi havia noves plaques per seguir el camí. Vaig seguir per la pista vora un ramat de vaques que estaven pasturant, vaig pujar fins un turó on hi havia una senyera, però al meu davant s'estenia una estampa única: el Pedraforca guaitava entre totes les serralades, el qual a partir d'ara m'acompanyaria una bona part del dia.
Vallcebre
El seu runar al mig, i les dues roques que sobreeixien al cim em va recordar a una silueta molt familiar, el Puigcampana al poble de Finestrat, a la Marina Baixa. Tenia una bona visió de la vall on allà al fons es veia el poble de Vallcebre, el meu proper destí, a la falda d'una muntanya hi havia l'església romànica de Sant Ramon. Vaig seguir per camins entre boscos i pastures fins que després de creuar un barranquet vaig arribar a Vallcebre. Un poble menut de cases baixes i escampades. Vaig cercar l'ajuntament, era la una i mitja passades i acabaven de tancar, però hi havia gent a dintre, vaig aconseguir que m'obriren i em segellaren l'etapa amb l'encuny de l'ajuntament de Vallcebre. Els vaig parlar d'el Camí i del que estava fent.
El campanar de Vallcebre
Em quedava caminar la darrera fase, de Vallcebre a Guardiola de Berguedà. Em vaig situar a sota del campanar de Vallcebre, que tenia un interessant llaç groc i al costat hi havia un cartellet que ens recordava que ens trobaven en un municipi de la república catalana del parc Cadí Moixeró. Una paleta m'indicava Vallcebre- Guardiola de Berguedà 8,8 km.
De Vallcebre a Guardiola de Berguedà
Davallem fins al torrent de Bossoms
Davallem fins al torrent de Bossoms
La pista anava davallant, de vegades la senda anava per un antic sequiol entre els pins que l'herba dissimulava. En una de les revoltes vaig arribar al torrent de Bosoms que formava un congost amb dues gegantines parets de pedra que baixaven verticals fins a la llera pedregosa del riuet. Una balma molt llarga cobria la senda fins arribar a una carretera. Una font rajava alegre a la vora i vaig gaudir de la frescor de l'aigua.
El riu de Saldes
El camí en aquest punt deixava la carretera i s'endinsava per un bosc espés seguint el torrent de Bosoms, anava giravoltant per les entranyes del bosc, vaig descobrir a la vorera el camí la cua de cavall, herba medicinal amb moltes propietats, que necessitava humitat i zones d'ombra per viure. Després de bona estona de gaudir del paratge la senda abocava al riu de Saldes. Havia de creuar-lo. El riu, que formava una ampla rambla pedregosa estava partit en dues parts. Havia de trobar la forma més fàcil de passar a l'altra banda.
La travessa del riu
La primera part el marge estava més alt, una taula gran de fusta enganxada amb una cadena restava a prop meu, alguna riuada la deu haver deixat inutilitzada, era molt pesada per moure-la. Vaig fer un salt esquitxant-me tots els pantalons però ja tenia la primera part aconseguida. Hem trobava al bell mig de la llera pedregosa. La segona part del riu era més ampla però no tant profunda i hi havia un punt on hi havia algunes pedres gruixudes, algunes de les quals es movien al passar. Vaig fer un equilibri per passar per sobre i no caure a l'aigua.
Sol, set i cansament
El cansament, la calor, l'aigua justa, i el desnivell acumulat ja em pesaven. Feia estona que estava baixant fins arribar al riu, això volia dir que ara em quedava una bona pujada per remuntar l'altra vora.
Va ser el tros més feixuc de la caminada, havia d'anar aturant-me per recuperar les forces, eren les quatre de la vesprada i el sol queia a plom i m'eixugava les forces, havia de parar a cada ombra per respirar. Les ombres dels pins i carrasques eren com estacions de descans per recuperar l'alè. En agafar altura a l'altra vessant les muntanyes anaven reapareixent a l'horitzó i a la llunyania tornava a veure el Pedraforca, molt mes lluny que en la primera vegada.
Exhaurit
En un moment de la senda em vaig gitar a l'ombra de les carrasques, gaudint de la senda tova de fulles i humus, estava exhaurit, però havia de seguir. En passar la pujada i haver de fer la baixada ombrívola vaig recuperar les forces. Vaig arribar a una paleta on indicava 6 km Vallcebre, si restava la diferència respecte la primera paleta que m'indicava 8,8 km , volia dir que em quedaven 2,8 km, ja ho tenia, però com em quedava poca bateria al mòbil el vaig desconnectar i vaig caminar tot seguint les marques, com feia anys que no seguia la ruta sense mòbil, simplement seguint les marques del petit recorregut.
Cases Noves del Collet
Unes edificacions apareixien al meu davant, i el soroll dels cotxes em donaven senyals que estava prop de la civilització, havia arribat a les cases Noves del Collet, vaig entrar a un bar panteixant i vaig demanar una ampolla d'aigua i una cervesa freda. Quin plaer!
La tavernera em va tranquil·litzar, Guardiola estava a dos quilòmetres i hi havia bon camí a la vora del riu seguint el GR.
Vora el Llobregat
Vaig acomiadar-me de la tavernera i molt més descansat i amb bona càrrega d'aigua freda vaig seguir el camí planer a la vora del riu Llobregat. El riu corria lleuger a la meua dreta esquitxant les pedres de la llera. L'arbreda cobria tot el camí, alguns bancs esperaven plàcidament els necessitats de descans.
Guardiola de Berguedà
Molt millor vaig arribar a Guardiola de Berguedà, l'església sorgia entre totes les cases,vaig buscar algun lloc per segellar el carnet d'El Camí, estava gairebé tot tancat a aquelles hores de la vesprada. Em vaig apropar a l'hotel de Guardiola, amb molta amabilitat el pare i la mare d'en Joan van buscar el segell de l'hotel, finalment va vindre el Joan i em va encunyar dos segells, el de l'hotel i un passaport del Berguedà. A Guardiola s'ajuntaven el riu Bastareny i el riu Llobregat
Vaig tornar fins la plaça de l'ajuntament i vaig esperar assegut en un banc, a la vora hi havia
tres homes majors que parlaven en accent andalús dels robatoris de cotxes a la carretera.
La tornada en taxi
Vaig telefonar al Carles, el taxista amable que va fer possible la meua gesta i que després de telefonar-lo, en vint minuts ja el tenia a la vora. Em va portar a Cercs on tenia el cotxe, tot i que ell venia de Berga.
Havia aconseguit arribar-hi, havia fet uns 28 km amb 1250 de desnivell pujant i 1100 baixant, tota una gesta per a mi.
Podeu seguir la ruta de Cercs a Vallcebre a l'enllaç del wikiloc.
Podeu seguir la part de la ruta de Vallcebre a Guardiola de Benguedà a l'enllaç del wikiloc.
 |
| Església de Cercs |
 |
| Cercs |
 |
| Pantà de la Baells |
 |
| Pantà de la Baells |
 |
| Pantà de la Baells |
 |
| Pantà de la Bells i la Rodonella a la vora |
 |
| Senda ombrívola i amb a catifa de fulles |
 |
| Una balma en la forta pujada cap a Sant Corneli |
 |
| Impressionant pujada de la Rodonella a Sant Corneli |
 |
| El Pirineu al nostre davant |
 |
| Màquina d'extracció del museu de la mina de Sant Corneli |
 |
| Estàtua del miner |
 |
| Vagonetes al museu de la mina de Sant Corneli |
 |
| Vies al museu de les mines de Sant Corneli |
 |
| Pantà de la Baells |
 |
| Pista costeruda al grau de les Granotes |
 |
| El pantà de la Baells |
 |
| El pantà de la Baells al fons |
 |
| Pujant al grau de les Granotes |
 |
| La Vall del Llobregat i el pantà de la Baells al fons |
 |
| La vall del Llobregat i el Pirineu al fons |
 |
| Un ramat de vaques pasturant prop de Vallcebre |
 |
| El Pedraforca |
 |
| Vallcebre i darrera el Pedraforca |
 |
| Un turó amb una senyera |
 |
| Església de Sant Ramon |
 |
| Vallcebre |
 |
| Campanar de Vallcebre |
 |
| Balma llarga cobrint el camí |
 |
| Impressionant barranc |
 |
| Molsa a una paret de pedra |
 |
| Cua de Cavall |
 |
| Riu |
 |
| Pedraforca |
 |
| Al fons el Pedraforca |
 |
| Riu Llobregat i camí vora el riu fins a Guardiola |
 |
| Riu Llobregat |
 |
| Senda a la vora del riu Llobregat |
 |
| Mural a la zona esportiva de Guradiola |
 |
| Guardiola de Berguedà |
 |
| Riu Llobregat al seu pas per Guardiola |
 |
| Església de Guardiola de Berguedà |
 |
| Església de Guardiola de Berguedà |
 |
| Ajuntament de Guardiola |
 |
| El Bastareny al seu pas per Guardiola de Berguedà |
 |
| El Bestareny era un barri de Guardiola |
 |
| Molí a Guardiola de Berguedà |
 |
| Riu a la vila de Cercs |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada