Santa Pola
Ens
vam trobar al parc del Palmerar de Santa Pola, persones vingudes de
l’Alacantí, del Comtat, del Baix Ebre, de la Marina, de la Plana, de la Plana
de l’Arc i del Maestrat. Vam explicar el full de ruta del dia; era
l'aplec d’el Camí. Representava un cap de setmana important, hui
iniciàvem un dia que prometia molt. Després de fer la revisió dels
inscrits i de veure que totes les persones estigueren vam iniciar el Camí.
L'etapa
de hui era de Santa Pola a Tabarca, i per la vesprada faríem la
tornada cap a Santa Pola. Formava part de la primera etapa del tram
del Vinalopó i el Carxe, tot i que Tabarca pertanyia a Alacant i per
tant a l'Alacantí, i Santa Pola ja formava part del Baix Vinalopó.
La vil·la romana
Vam
creuar el majestuós jardí de Palmeres fins arribar a la vil·la
romana, estava protegida i no vam poder passar, però des de la tanca
es veia bé. Les parets es trobaven en prou bon estat per poder veure
la silueta del jaciment.
El que de veritat ens va sorprendre era el
dibuix i la conservació del mosaic, tant pel que feia als carrers
com dins de les cases. Estava conformat per milers de bocins de
xicotetes pedres de colors, que juntes formaven els dibuixos
magnífics del mosaic.
Vam
creuar el mercat, escampades hi havia moltes parades de tot tipus, de
verdura i fruita. Es notava el guirigall de la gent comprant i de les
persones venedores feinejant. Al darrere de tot l'enrenou hi havia
l'edifici del mercat.
El castell de Santa Pola
Després
de creuar alguns carrers vam arribar al castell de Santa Pola,
destacaven els grans baluards i la porta principal on hi havia
l'espadanya amb la campana i el rellotge. Dalt de la porta hi havia
l'escut d'armes.
Vam
entrar dins on hi havia la plaça d'armes, estava voltada per la
muralla del castell totalment tancada, únicament hi havia la porta
principal per on havíem entrat.
Les tabarqueres
Després
de fer-nos una foto de grup vam continuar cap al port fins on estaven
aparcades les tabarqueres. Eren els vaixells que durant tot el dia
anaven de Santa Pola a Tabarca, i a l'inrevés, i portaven gent a
l'illa, i després la tornaven a Santa Pola.
Tabarca
era una visita que volia fer des de feia molts anys, i hui intentaria
complir aquesta assignatura pendent. També Santa Pola era un record
en el meu inici d’el Camí.
Cap
allà a l’any 2006 iniciàvem la definició de l’itinerari pel
Baix Vinalopó, quan jo sol, amb un mapa i molta il·lusió vaig
començar el meu viatge, vaig fer els primers passos buscant camins
del port de Santa Pola a la Marina, que era una població més al sud
que depenia d’Elx.
Vam
traure els bitllets per embancar-nos, vam contar les persones del
grup, perquè després no ens en faltés cap, i ningú s'hagués de
quedar a terra. Vam pujar la passarel·la i vam agafar posicions al
vaixell, amb l'emoció al cor, esperant el moment de la partida.
Mentre ens acostumàvem a la tremolor de les ones i ens allunyàvem
de la terra ferma. La costa es retallava al nostre davant, sobreeixia
el cap de Santa Pola, la seua falda estava vestida d'edificis, com
una bromera de ciment que ofegava la serra, malauradament com molta
part de la costa. Però la serra del cap encara estava brodada amb
sendes que eren com fils d'or bru d'una noble tela, que sobreeixien
d'entre la vegetació. Que el més gran tresor era haver conservat
aquest trosset de serra a la vora de la mar. La torre sobreeixia per
sobre com una petita joia d'un vell vestit.
El viatge en vaixell
Mentre
anàvem apropant-nos a Tabarca, Graeme ens va fer una explicació de
la història de l'illa, era anomenada també Nova Tabarca.
La història de Tàbarca
«Al
nord de Tunísia hi havia una illa que es deia Tabarka, ocupada per
genovesos, aquests van ser esclavitzats i no podien eixir, i estaven
força reprimits, llavors el rei Carles III va comprar la seua
llibertat.
L’illa Plana o Nova Tabarca era
un punt estratègic per a pirates i corsaris per tindre'l de
campament base, per després atacar la costa, especialment Alacant i
Santa Pola. Per això va fer que s'instal·laren 69 famílies de
genovesos, primer a Alacant i després a l'illa de Tabarca, a canvi
de protegir-los, i construir-los el poble fortificat, i així evitar
que els pirates pogueren aprofitar l'illa per atacar la costa.
Però
el gran regal de la llibertat tenia un preu, i era la dificultat de
viure en una illa, que no tenia aigua dolça. La llengua originària
parlada pels genovesos era el lígur, però al cap de dos anys ja
havia desaparegut, i l'havien substituït ràpidament pel català,
no deixant ni rastre d'ella. Actualment però, els natius són els
que més valencià parlen. Nova Tabarca es va convertir en un bastió
emmurallat i a poc a poc el poble va anar creixent, es va anar
diferenciant el poble del camp.».
Vam
mirar a proa i va aparèixer un gran portaavions al nostre davant. No
era un vaixell, era l'illa Plana. Aquell immens buc de guerra tal
com ens anàvem apropant anava retallant-se més sobre l'horitzó.
Es diferenciaven; el portal, la muralla, l'església, les cases, la
costa, i tots els detalls de l'illa.
Per sota del nivell marí
Balma
no feia més que córrer d’ací cap allà gaudint del paisatge i
del vaixell, de notar el trencar de les ones a proa, i del
saltironeig de la bromera enfurida. De sobte vam veure que molts dels
passatgers van baixar per unes escales cap a l'interior de la nau.
Vaig tindre un dubte, m'endinsava en les profunditats del catamarà
o preferia quedar-me a coberta per veure com atracava al port?.
Vaig
seguir a Balma escales avall, l'espectacle que ens regalava la
natura en aquell moment especial era necessari gaudir-lo. Estàvem
per sota del nivell de l’aigua i ens vam hipnotitzar veient els
peixos nadar al nostre costat, així com poder veure passar alguna
medusa. De seguida vaig traure la càmera, la meua caçadora
d'imatges per desar aquell moment i fer-lo etern, però els peixos
eren molt ràpids i ens costava agafar-los en el moment òptim.
Arribem a Tabarca
En
aturar-nos l'encarregat del vaixell ens va fer pujar a coberta, era
el moment de baixar i descobrir Tabarca.
Ens
trobàvem al centre de l’illa, a la part més estreta, a la nostra
esquerra estava la part salvatge i a la dreta el poble. Més enllà
es veia clarament la costa de Santa Pola, amb el cap de Santa Pola i
el port d'on havíem eixit pel matí.
Com
qui es deixava les sabates per eixir de la dutxa, hi havia un estol
de barquetes que estaven panxa per amunt, esperant que algú les fera
navegar. Si tota la gent del grup ens agafàvem de les mans
segurament creuaríem tota l'illa per la part més estreta
Ens
vam endinsar al nucli urbà i vam passar per l'antic portal que ens
portava al poble. Vam aturar-nos al bar per esmorzar, cadascú va
demanar el que va voler, després ens vam encaminar per visitar
l'illa.
La ruta per Tabarca
Vam
iniciar el passeig pels camins de terra, voltats d'una vegetació a
base de matolls i plantes resistents a la sequera i a la salinitat,
que es repartien per tota l'illa.
Una impressió curiosa era
caminar per una illa prou gran com per tenir una població, però
prou xicoteta com per notar en tot moment la sensació de trobar-te
envoltat de mar per totes bandes.
Un tresor en mig la mar
Vora
la senda vam trobar un panell que deia el següent:
«
La coneguda com a illa de Tabarca és en realitat un diminut
arxipèlag conformat per quatre illots i esculls. Està situat
enfront del cap de Santa Pola a escasses tres milles nàutiques de la
costa peninsular més pròxima i a més de déu de la badia de la
ciutat d’Alacant, ciutat a la que pertany administrativament des de
finals del segle XVIII. L’illa principal coneguda com a Illa Plana
és la de major superfície, amb prop de 30 ha de terreny, junt amb
esta illa, on s’alberga la població històrica se situen una altra
sèrie d'illots com és el cas de la Pedrera al W., la Galera al
sud., i la Nau a l’E., i esculls, la majoria al front del perfil
sud de l'Illa Plana, com son la Naveta, Sabata, Cap del Moro,
Escull Negre o Escull Roig.
A pesar de totes les dificultats
Nova Tabarca es un paradigma de patrimoni natural i cultural i d'ací
la seua declaració de Bé d'Interès Cultural com a Conjunt
Històric des de 1964, així com a reserva marina pel seu interès
pesquer al seu entorn marí,». «Principalment basant-se en
l'excel·lent condició de la seua praderia de Posidònia oceànica,
planta marina endèmica del Mediterrani.».
La torre de Sant Josep i el cementeri
Ara
teníem una bona visió de la torre de Sant Josep que dominava tota
l'illa, tot i que quan tornaríem per l'altre costat també la
veuríem i ens farien una explicació al respecte.
L'illa era estreta, la
vegetació baixa i el camí recte, per la qual cosa era difícil
perdre a ningú, ja que es veia molt bé a molts quilòmetres de
distància. Vam passar per un trosset de costa on les algues
s'acumulaven formant grans pilons vora la platja.
Ens vam allunyar
de la mar per apropar-nos al far, a la vora hi havia una casa en
runes, era curiós poder veure les pedres de la paret total ment
rossegades pel vent marí. Aquestes s'anaven desfent amb els anys,
i anaven agafant formes diverses, algunes quasi havien desaparegut
deixant l'espai que ocupaven dintre de la paret, d'altres estaven
foradades com un formatge de gruyère. Vam seguir endavant fins al
cementeri, vam poder entrar-hi, una peculiaritat de les làpides eren
els cognoms, on es veia l'herència genovesa com Jaccopino, en una
altra com el Bubo, hi havia la imatge de l'illa de Nova Tabarca.
El darrer escull cap a l'est
Vam
eixir del recinte i vam arribar fins al darrer bocí de terra. Més
enllà, un escull amb una creu i la immensitat de la mar, on les ones
es barallaven esquitxant d'escuma la roca. Era com si intentaren
arribar a la creu que coronava el seu cim. Semblava que haguérem
arribat a la fi del món, una darrera marca de ferro a sobre d'un
penyal, i l'horitzó al darrera on es fonien en tots els colors del
blau, com en una abraçada entre la mar i el cel.
Vam
tornar cap al poble per la vessant nord de l'illa, ens vam aturar
un moment i Josep ens va fer una explicació de la història de la
torre de Sant Josep.
«La torre va ser utilitzada com
a presó de l'estat l'any 1838, a la guerra civil per retindre presoners carlins, després va ser caserna de la Guàrdia Civil, i
actualment es fa servir com a institut d'ecologia litoral.
L'afusellament a la torre de Sant Josep
Les represàlies entre liberals i
carlins van ser molt sagnants i es va donar l'ordre d'execució
immediata dels presoners carlins custodiats a l'illa, així el 12
de novembre a l'alba, va partir un petit contingent militar del
port d'Alacant comandat per un capità. A la seua arribada a l'illa
van ser rebuts pel governador d'aquesta. No va haver-hi cap pietat
i no ho van poder evitar, i als extramurs de la població, vora la
platja, el batalló d'afusellament van passar per les armes els 19
presoners carlins.».
El Museu de Tabarca
Després de l'explicació vam
seguir caminant fins arribar al museu de Tabarca, dins de la sala vam
poder veure molts panells il·lustracions de la història de Tabarca
i de la seua riquesa natural. Mentre
la gent anava escorcollant els panell i dibuixos, jo vaig anar amb la
xica del museu per segellar l'etapa amb els carnets d'el Camí
amb el logo del museu de Tabarca.
Després
de creuar el misteriós portal de pedra rossegada i el restaurant nou
Collonet em vaig trobar amb tot el grup que m'estaven esperant al
poble. Ens vam disposar a veure el poble. Estava constituït per
cases baixetes d'una planta, amb una estructura quadriculada i
carrers empedrats, tranquils.
Vam seguir per buscar la platja de
ponent. El far es veia per sobre de la vegetació allà lluny. Més a
prop hi havia la passarel·la del port amb les barquetes al costat.
Vam
passar al baluard del nord on Santa Pola i el cap de Santa Pola es
veien amb molta claredat, i tot el relleu que envoltava els pobles,
així com també la costa d'Alacant.
L'església
Ara
ja teníem al nostre davant l'església, el seu doble campanar
sobreeixia per sobre de totes les edificacions. Moltes persones ens
preguntàvem l'enigma de les finestres, amb aquesta forma tan
especial, però al mateix temps tapiades amb marbre.
A
la façana principal hi havia un blasó amb un escut, però el vent
marí havia erosionat pràcticament tot el relleu que pogués identificar el treball sobre la pedra, sols quedava la corona i una
resta d’una fortificació.
Vam
seguir cap a la part de més a ponent, on es veia l'escull de la
Pedrera, i restes d'una fortificació. Li vam donar la volta
resseguint la costa , un portal ens deixava una finestra cap a Santa
Pola pels camins de la mar. A la paret d'una casa es podia veure un
mural preciós amb la silueta de l'illa i una xiqueta jugant.
A la costa sud veiem més
penya-segats i restes d'un mur, construït amb pedres gruixudes,
com moltes pedres de l'illa arrapades pel vent.
El poble
Vam
passar per una caleta on la mar bufava al fons d'una cavitat.
Després de creuar els carrers estrets i les places tranquil·les del
poble trobava una buidor. Era una sensació estranya, de mancança
d'algun element quotidià que omplia la meua vida, i formava part
del paisatge dels carrers dels pobles per on passàvem.
Era com si
férem un salt en el temps d'alguns segles endarrere, ja que no hi
havia cotxes. Fins el poble més menut que hem caminat els cotxes
arribaven fins al darrer racó i plaça. Trobar un poble on no hi
havia cotxes ni carreteres asfaltades, tan prop de la civilització,
al costat d'Alacant, era una experiència única. Evidentment
l'illa era tan menuda que no tindria sentit, ja que es podia anar a
tot arreu a peu.
Si que ens van contar que a
principis de segle XX va haver-hi algun projecte per destrossar
l'illa i convertir-la en terra d'especulació. Afortunadament es
va salvar de convertir-se en un niu de gratacels i hotels. Era un
miracle conservar aquesta meravella de natura i costa verge.
El dinar
Vam arribar al bar després de
recórrer cada raconet de l'illa, cada paisatge i notar cada olor.
Ara ens disposàvem a degustar la
cuina tradicional de Tabarca: «El caldero»
La
gent del grup va coincidir i tothom ens vam quedar sorpresos que al
primer plat d'arròs sols ens van traure la meitat dels plats, vam
haver de compartir el plat d'arròs amb la persona que teníem al
costat, podria ser per la mancança de plats per part del
restaurant.?
Per finalitzar l'àpat ens van
fer el plat més tradicional de Tabarca: «El caldero», els cambrers
van posar a la taula un recipient gran de peix amb creïlles i salsa.
L'assemblea d'el Camí
En acabar de dinar vam passar la llibreta i ens vam disposar a fer
l'assemblea d'el Camí, no hi havia massa espai i ens vam adaptar
al lloc, vam fer un rogle a la vora del restaurant i vam reflexionar sobre
les activitats de l'any i el nostre funcionament.
Mes
tard ens vam encaminar per la passarel·la del port per agafar el
vaixell de tornada. Vam haver uns moments de nervis quan Tica ens va
comentar que no trobava el bitllet, finalment vam pujar tot el grup
al vaixell.
La tornada a Santa Pola
A
la tornada cap a Santa Pola el paisatge tenia una màgia especial, al
nostre darrera Tabarca quedava reduïda a un vaixell sobre la mar, i
al nostre davant el grup de caminants gaudíem de veure el capvespre
a Santa Pola. El sol reflectia la darrera llum a sobre de l'aigua,
i les ones eren com una immensa roca de pissarra en moviment,
espurnejada pel darrer reflex solar. Un espectacle que es repetia tal
vegada cada dia, però que ens feia reflexionar sobre la bellesa i la
màgia de les coses senzilles i quotidianes.
En arribar a Santa Pola ens vam
acomiadar de les persones que no tornaven a l'endemà. Nosaltres
ens vam dirigir a Alacant, on Vicent Iborra ens va fer honor de la
seua hospitalitat, i ens va acollir a sa casa, al barri de
l'Albufereta, per poder descansar, ja que a l'endemà teníem la
visita d'Alacant.
Podeu veure l'itinerari descrit al següent enllaç de wikiloc.
 |
| Passeig pel parc del palmerar de Santa Pola |
 |
| Vil·la romana de Santa Pola |
 |
| Mosaic a la vil·la romana de Santa Pola |
 |
| Detall del mosaic al carrer de la vil·la romana |
 |
| Vil·la romana de Santa Pola |
 |
| Mercat de Santa Pola |
 |
| Castell de Santa Pola |
 |
| Castell de Santa Pola |
 |
| Portal del castell de Santa Pola |
 |
| Escut d'armes del castell de Santa Pola |
 |
| Plaça d'armes del castell de Santa Pola |
 |
| Entrem al castell de Santa Pola |
 |
| Port de Santa Pola amb les Tabarqueres |
 |
| Port de Santa Pola, camí de Tabarca |
 |
| Costa de Santa Pola, |
 |
| Cap de Santa Pola, camí de Santa Pola, des de la Tabarquera |
 |
| Cap de Santa Pola |
 |
| Illa de nova Tabarca |
 |
| Tabarca |
 |
| Església de Tabarca |
 |
| Tabarca |
 |
| Tabarca des del catamarà |
 |
| Vista per sota del catamarà |
 |
| Peixos nadant sota el catamarà |
 |
| Platja de Tabarca |
 |
| Porta de la població de Tabarca |
 |
| Illa de Tabarca |
 |
| Esmorzem al restaurant |
 |
| Una bona amanida per esmorzar |
 |
| Iniciem el recorregut per Tabarca |
 |
| Caminem per l'illa Plana |
 |
| Vista de Tabarca |
 |
| Torre de Sant Josep |
 |
| Caminant pels camins de l'illa Plana |
 |
| Extrem de l'illa de Tabarca més oriental |
 |
| Illot de la Galera més al sud |
 |
| Detall de les sendes i la vegetació a l'illa de Tabarca |
 |
| Restes d'algues a la vora de la platja |
 |
| Restes d'una construcció al mig de l'illa |
 |
| Torre de Sant Josep |
 |
| El far a l'illa de Tabarca |
 |
| Paret de pedres rossegades com un formatge |
 |
| Far de l'illa |
 |
| Senda i vegetació a l'illa de Tabarca |
 |
| Detall d'una làpida i la imatge de Tabarca |
 |
| Cementeri de Tabarca |
 |
| Extrem més oriental de l'illa i l'illot de la Nau al fons |
 |
| Part més occidental de Tabarca i illot de la Nau |
 |
| Tabarca en la part més occidental i de fons la costa d'Alacant |
 |
| Caminem per Tabarca |
 |
| Museu de Tabarca |
 |
| Racó de Tabarca |
 |
| El grup del Camí |
 |
| Carrers de Tabarca |
 |
| Costa nord de Tabarca |
 |
| Església de Tabarca |
 |
| Costa de l'Alacantí des de Tabarca |
 |
| Església de Tabarca |
 |
| Detall de les finestres de l'església |
 |
| Detall de l'escut picat i erosionat pel vent marí |
 |
| Muralles a la part més occidental de Tabarca |
 |
| Baluard més occidental de Tabarca i illot de la Pedrera |
 |
| Baluard més occidental de l'illa i cap de Santa Pola |
 |
| Mural del vaixell i la xiqueta |
 |
| Carrers sense cotxes a Tabarca |
 |
| L'església de Tabarca |
 |
| Els restaurants |
 |
| Els carrers de Tabarca |
 |
| El pirata a la vora del restaurant |
 |
| Portal a l'entrada de la població |
 |
| Dàtils |
 |
| Caldero |
 |
| Museu de Tabarca |
 |
| Tabarca |
 |
| Posta de sol pel cap de Santa Pola |
 |
| Espectacular posta de sol |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada