Ensumant la terra: Fem Camí 2018: Per les vinyes del Penedès, de Sant Sadurní d'Anoia a Espiells.12/10/2018

dimarts, 21 de gener del 2020

Fem Camí 2018: Per les vinyes del Penedès, de Sant Sadurní d'Anoia a Espiells.12/10/2018

El viatge per Sant Sadurní.

Han estat tres dies d'immersió al Penedès; traccions, paisatges, gent i gastronomia, hem entrat per les entranyes del temps, per entendre la identitat d'un poble i saber el perquè de les coses.

En quest primer relat parlarem del primer dia:

El divendres vam iniciar la trobada, entre la il·lusió i els nervis, el desig i l'esperança. La gent anava arribant a la taula d'inscripció. Després de fer algunes explicacions, i de fer les presentacions adients van eixir en dos grups a la visita de les caves. Jo no vaig poder anar-hi en aquesta primera visita ja que ens vam quedar desplegant les taules i organitzant el material. Però era el preu que havia de pagar per estar a l'organització.

En acabar aquesta primera volta tocava la visita de Sant Sadurní, i aquesta vegada el destí em va preparar un regal, per poder escoltar i caminar pels carrers del municipi, amb la dolça melodia de la història i els costums del poble.

Sant Sadurní

Faré algunes mencions del que vaig poder resumir de la visita guiada:

La guia va enfocar el discurs per mostrar-nos el Sant Sadurní anecdòtic, ens va parlar del Sant Sadurní dels sentits.

Amb l'olfacte oloràvem la xocolata, de l'oïda ens venia la música del dringar de les ampolles de cava, amb els ulls albiràvem els llargs solcs de vinya que inundaven el paisatge, amb el tacte acaronàvem " la història", i amb el gust degustàvem el cava i la xocolata.

Arribàvem a la plaça del pont romà, és va construir al segle XVIII, però malauradament el pont ja no hi és.

Sant Sadurní naix al segle XII com a parròquia de Subirats, hi havia castells i torres de guaita, en un principi pertanyien a Subirats.

Ha estat zona de guerres, aquestes portaven els exercits, i els havien d'acollir al poble. L'any 1765 s'independitza de Subirats, i va nàixer com a municipi propi. Sant Sadurní tenia un personatge molt especial, la Fil·loxera.

Hi havia dos fets importants en la història de Sant Sadurní; Al 1867 s'importen ceps americans al nord de l'Estat Francès que porten la fil·loxera a Europa, a l'Estat Francés la plaga es menja totes les vinyes.

Tradició de vins

Al Penedès hi ha tradició de vi des de l'època fenícia, tot i que en principi no era molt exquisit i es venia a granel.

Marc Mir venia d'una família rica del Penedès, ell veia que la fil·loxera avançava cap al Pirineu, sempre tenien l'esperança que no seria capaç de creuar-lo.

Josep (" Reveila") comença fent cava, i se'n van a Xampanya i llavors el cava entra a Blanes, deixen dormir el producte, el seu fill agafa l'empresa de Misteles i la transforma, fan les caves fermentades Calisto, i tothom acaba fent cava.

La Fil·loxera

La guia ens mostra en la visita una casa, els anomenats els Set Savis de Grècia eren set sabuts de Sant Sadurní que es van reunir en aquesta casa, es van preguntar com podrien matar la fil·loxera, i perquè no es menjava les arrels dels ceps americans. Dedueixen que la solució és canviar els ceps, i posar ceps americans amb varietats autòctones. La fil·loxera hi era però ja no era plaga, ja no es podia menjar les arrels. Ho van arrancar tot i van plantar varietats de vins blancs. En aquesta circumstància és com va nàixer el cava.

La festa de la Fil·loxera

La festa de la Fil·loxera és el 8 de setembre, és una festa que va al voltant d'aquests fets, és una escenificació amb diferents personatges sobre la lluita entre els pagesos i l'insecte, i la victòria final a la fil·loxera.

A la festa intervenen diferents personatges que representen alguns dels elements relacionats amb aquell moment; la Fil·loxera, els ceps, els gegants, que representen els set savis, i les nimfes de la fil·loxera.

La guia ens va parlar de l'hospital de Sant Crist dels Pobres. Es va fundar per agafar una orde de monjos perquè els xiquets aprengueren, com eren els mestres francesos els ensenyaven a parlar francès.

Vam arribar a l'antiga plaça de l'ajuntament, anomenada antigament la plaça de l'Om, el poble va deixar de dir-se Sant Sadurní de Subirats i va passar a dir-se d'Anoia pel riu. També hi havia antigament la plaça del comú.

Hi havia les caves mestres del segle XIII. Hi havia l'antiga església de sant Llop, un nom que s'ha perdut, ens expliquen que el cognom "Lopez" en castellà vol dir fill de llop. Vam passar pel cafè de la plaça, hi convivien dues societats; la dels treballadors i la dels senyors.

Pels carrers de Sant Sadurní

Vam passar per la vora de la casa Formosa, ens contava la llegenda que Sant Martí es va tallar la capa i li la va donar a un pobre, i aquest va resultar ser Jesús.

Al carrer Escaiola hi havia els Quatre Cantons, la seua paret era estimada pels senyors, ja que feia solet i quan passaven les senyores s'alçaven el vestit i els veien el turmell.

Vam passar pel raval on es feia el mercat. Hi havia una segona muralla per les carlinades. Hi havia dues societats, hi havia els treballadors que compromesos amb el propietari de l'ateneu, van buscar nous terrenys i van organitzar la seua pròpia societat.

En segon lloc naix S.Sadova, Freixenet Rigols. Segons ens deia la guia hi havia la dita que per la quantitat de caves que hi havia que si es fera un forat a terra i posàrem la mà trauríem una ampolla de cava.

Al carrer de la Indústria no sols hi havia caves, també hi havia altres indústries com la dels cistellers, industries importants que han fet que Sant Sadurní haja crescut. Quan s'acaba la Guerra Civil molts dels caps masculins de les caves havien mort a causa del conflicte i es quedaven les caves sense cap. Llavors són les parelles dels caps les que van agafar l'empresa del cava, com per exemple Codorniu.

A cal Silvestre fan gasoses, soda, el cava necessita més temps, li posen vi gasificat, fan mala qualitat.

Com hi havia gent que no feia les coses bé van fer el Consell regulador del Cava per posar ordre.

La guia ens va parlar dels tipus de copes ideal i la forma que havien de tenir, que havia de ser ampla per dalt.

Un altre fet important va ser quan Agustí Torelló decideix anar a fer unes reunions en altres llocs del món, per així saber com portar el cava al món, per anar a aprendre i anar a ensenyar. Això va suposar la internacionalització del cava i de Sant Sadurní. Per això Sant Sadurní es conegut mundialment pel cava.

Vam arribar a la plaça Can Guineu, ací es va donar el darrer creixement de Sant Sadurní. Semblava que Sant Sadurní havia crescut per sota, per la quantitat de caves que hi havia a sota terra, de les 250 caves registrades de tot el Penedès 70 estaven a Sant Sadurní.

El Centre d'interpretació del Cava

Vam arribar al centre d'interpretació del Cava. Allà ens van explicar més coses sobre la història del cava i de tot el procediment de fabricació.

Els pobles com Sant Sadurní que vivien del vi aprengueren que al exportar-lo és feia malbé i si es destil·lava arribava bé.

La guia ens va parlar del Contracte de la Rabassa Morta, era quan els pagesos podien deixar en herència les vinyes als seus fills, i aquests podien seguir treballant-les sense tindre la propietat de la terra, però si aquestes es morien es trencava la cadena i els fills ja no podien heretar-les. Casualment la fil·loxera es va alimentar i va matar aquestes vinyes que no eren de cep americà.

Després ens van parlar de les exportacions, la majoria van cap a Alemanya, el 90% del consum de l'Estat Espanyol es produeix a Sant Sadurní. El 70 % va a l'exportació i el 30% es queda a l'Estat Espanyol.

Després vam anar a una sala on ens van passar una pel·lícula sobre la festa de la fil·loxera. De les diferents figures hi ha 30 larves que simbolitzen l'avinguda de la plaga, les figueres de les larves porten uns dispositius per encendre.

Després ens van explicar detalls sobre la fermentació i el procés de fabricació. Ens van dir que el cul de les ampolles abans tenien el cul pla i rebentaven per això van fer el cul cap a dintre.

Es diu cava perquè és el lloc físic on fan la segona fermentació. El cava no porta sucre afegit i el xampany si. L'ampolla més gran és de 18 litres i de 0,75 litres són les normals. Al cava no li van bé els canvis bruscs de temperatura. Si les bombolles pugen en línies i fan una corona és que és de bona qualitat. Quan més criança és més petita la bombolla.

La caminada cap a Espiells

Una vegada acabada la visita vam iniciar la caminada cap a Espiells, vam eixir de Sant Sadurní i vam endinsar-nos pels camins envoltats de ceps, xicotets turons, els camps de vinya s'anaven intercalant amb xicotets boscos que omplien l'horitzó.

Vam arribar al llac de can Codorniu i a Can codorniu on hi havia ja sense vida el gran roure de Can Codorniu, un vell roure que jeia a terra impregnat de vernís en record del que va ser. A la vora vam veure l'edifici modernista de Codorniu. Vam seguir fins arribar al riu Anoia que li donava nom al poble.

Les passeres ens facilitaven creuar el riu, com sempre era una imatge recurrent pel reportatge, els companys i companyes en línia creuant l'Anoia, cadascú amb el seu vertigen i calculant la distància per no fer peixet.

Vam seguir pels camins envoltats de vinyes i paisatges amb ferum de cava, de treball, i d'amor a la terra.

Al nostre davant hi havia el celler d'Espiells Juvé i Camps, vam seguir fent aquesta volta per l'entorn de Sant Sadurní, les petites ondulacions del terreny anaven agafant el color dels ceps encara verds.

Espiells

Vam arribar a les cases d'Espiells, en arribar davant d'un panell ens vam aturar per llegir-lo, tot fent torns i degustant els diferents parlars de la gent del grup i la riquesa de la llengua catalana. El panell feia referència a la torre de guaita d'Espiells, el vestigi més antic trobat a Sant Sadurní. La torre es troba dins d'un magatzem i es va escapçar quan es va construir l'edifici, actualment forma part de l'escola agrària de viticultura i etnologia. Segons sembla la torre es de finals del segle X. Vam seguir cap a l'ermita romànica de Sant Benet del segle XI, del conjunt ressalta el campanar amb la doble finestra.

La Miranda d'Espiells

Vam passar per Espiells i vam anar cap al turó de la Miranda d'Espiells. En arribar al turó vam gaudir de la panoràmica que ens regalava l'indret, com un balcó cap al Penedès, entre els pins els camps estaven dibuixats per fines línies de ceps que verdejaven acaronats per la llum del sol. Com podíem llegir als panells el turó tenia una importància cabdal pel que feia al patrimoni de Sant Sadurní, per albergar una necròpoli medieval que datava entre els segles V i VIII on en diverses campanyes s'havien catalogat els diferents soterraments. La Miranda d'Espiells era una torre amb elements noucentistes construïda l'any 1927.

El riu Anoia

Pel que feia a Espiells era un municipi de població agregat a Sant Sadurní d'Anoia, i l'etimologia del seu nom volia dir talaia, que evidentment fa referència a la Miranda d'Espiells.

Tal vegada el turó era un dels llocs més emblemàtics de Sant Sadurní i nosaltres vam voler també desar una imatge del grup del Camí per deixar constància.

Vam tornar cap a Sant Sadurní però abans havíem de creuar el riu Anoia, l'aigua tranquil·la solcava la llera lliscant entre mig dels pivots de les passeres. Nosaltres igual que a l'anada mesuràvem els passos gaudint al mateix temps de l'aigua que enlluernava el paisatge.

El sopar dels diables

Abans d'arribar a Sant Sadurní, a la vora d'una finca, una cabra amb grans banyes es va apropar a la tanca per veure si li donàvem alguna cosa. Però nosaltres, ràpids com els antics caçadors vam desenfundar la caçadora d'imatges, per eternitzar el seu esguard i el record d'aquell moment.

En tornar al poble ens vam preparar per sopar i al mig la plaça els dimonis ens van fer un gran àpat.

Com sempre, ens agradava trobar la petjada del dia que marqués el carnet amb algun emblema típic de les entitats que hi havien participat. Ens vam aclamar als diables per segellar l'etapa, però ells malauradament no van trobar cap segell, llavors ens van aclamar al cel, per veure si de l'altra banda teníem més sort, i així va ser, vam aconseguir el segell de la parròquia.

Sota les espurnes del foc

Després vam poder ballar sota les espurnes del foc, les quals encenien la nit, els diables feien giravoltar les forques i els estris del foc. Els tabals marcaven el ritme i la gent ballava danses ancestrals.

Després de totes aquestes vivències vam anar tancant el dia, per anar a dormir als afores de Sant Sadurní a casa d'Alba, vam arribar de nit i tard, però molt agraïts per la seua acollida i contents pel dia ple de continguts interessants. A l'endemà més.

A l'enllaç del wikiloc podeu trobar la ruta de l'itinerari descrit.