dijous, 5 de novembre de 2020

Crònica de la caminada pel Comtat: de Quatretondeta a Fageca

 Per la Vall de Seta, a l'ombra dels frares. 3/11/2020

Quatretondeta

Ens vam trobar a la plaça de l'església del poble de Quatretondeta, a la vall de Seta, a la comarca del Comtat, al nord de la serra de la Serrella. Era un dia especial ja que enregistràvem el nostre quart programa de Terra Viva.

Sabíem que era diferent, ja que era com filmar una pel·lícula, però pagava la pena. Era dimarts i al ser entre setmana condicionava també l'assistència de molta gent que treballava, tot i això érem un grup bonic vingut de pobles i comarques diferents.

Jesús de  Quatretondeta ens anava parlant del poble, de la font i la canalització que van fer en temps passats per fer-la arribar a la població.


Camí de la Serrella

Al fons  la Serrella ens anava impressionant, les seues llargues columnes de pedra s'alçaven  com si foren els queixals esmolats d'un gran monstre.

Vam davallar per una pista tot allunyant-nos del poble, fins arribar a uns llavadors on vam fer una primera parada per explicar l'indret. A la vora un reguer amb els marges de terra deixava relliscar l'aigua i alguns bolets feien niu al marge. Jesús va parlar a les càmeres sobre la importància de l'aigua i de l'indret.

L'edifici dels llavadors estava molt ben conservat i ens donava una bona perspectiva del poble de Quatretondeta. Vam debatre sobre la duresa de la vida i la forta pujada que hi havia del poble al llavador i com ho havien de passar les dones d'abans per suportar aquest treball amb la càrrega de la bugada.

Vam endinsar-nos una estona per un camí on la tardor ens havia preparat la seua catifa de fulles seques, vam arribar fins un antic edifici amb una morera, que com molts arbres pintaven intensament de groc el paisatge.

 Algunes oliveres de soques aspres i marcades pels anys ens deixaven constància del treball al camp durant molts anys.


La Serrella i la Vall de Seta

Al fons la silueta de la Serrella amb els seus frares, que eren monòlits de pedra que s'alçaven com en peregrinació eterna per la serra. Però que a nosaltres ens captivaven molt en veure'ls. En arribar a la font vam deixar endarrere el paisatge de conreus, i al nostre davant apareixia  la Serrella més impressionant, amb tallats de pedra llisa i monòlits que s'enfilaven fins al cel i protegien dels mals averanys la serra.

Els colors rogencs  dels aurons s'arrapaven a cada racó i espurnejaven sobre el fons grisenc de la pedra.

La vall de Seta s'escampava al nostre davant protegint als petits pobles que niaven, nosaltres des de la nostra situació privilegiada intentàvem despullar el seu nom.

La senda es feia més i més pedregosa, amb tarteres immenses de pedra que omplien el paisatge, hi havia alguns bocins de la senda  més complicats de creuar, per haver-hi solsides, però  amb cura i l'ajuda dels companys i companyes passàvem. La vista volia emportar-se a casa cada racó de  les cingleres que brollaven de les muntanyes. També hi havia  les crestes rocoses que van sorgir qui sap de quin antic plegament, i al mig unes heures retorçudes, com animals mal ferits, resistien l'oratge, cobrien el rocam  de la vora de la senda.

Les cornicabres i els aurons feien esclatar la tardor a tota la Serrella. Vam arribar a la font on es partien les dues vessants i on ens feia vertigen la senda a l'altra banda on es dibuixava com un fil minúscul travessant la muntanya. Vam seguir per la senda estreta i vam arribar a un auró que esclatava al bell mig de la senda, brodant l'estança de tardor, amb el seu roig estrident.


Camí de Fageca

Poc després ja davallàvem,  i les despulles de vells bancals de pedra ens recordaven quan un pam de terra era molt preuat, i la gent arrapava la roca quan més millor a la muntanya, per traure unes engrunes de collita per menjar.

Un pinar novell anava engolint-se els marges, com si volguera esborrar aquest moment de la història del país.

El cansament del grup s'anava notant a cada passa, i teníem ganes de trobar un camí més planer. Finalment vam arribar a una pista de terra, on vam enregistrar l'arribada al poble amb les càmeres, i al nostre davant Fageca ens esperava impacient. Vam arribar a una plaça on hi havia un vell om mort ja feia molts anys i tractat per evitar la descomposició.

 Vam dinar amb el que portàvem a les carmanyoles i vam tornar cap a casa.



Panell de Quatretondeta

La Serrella

La font de la Plaça

Bolets a la vora de la séquia

Llavadors de Quatretondeta

Llavadors de Quatretondeta


Quatretondeta des dels llavadors

Fem camí cap a la Serrella

La Vall de Seta

Sobre una catifa de fulles



Una morera pintant de groc el paisatge




Una soca d'olivera

La Serrella amb els Frares

Carrasca

Una soca d'ametler

 Els frares de la Serrella

La Vall de Seta


Els frares de la Serrella

La Vall de Seta

Una font a la vora del camí


Els frares de la Serrella



Els frares de la Serrella

La Vall de Seta

La Serrella


La Vall de Seta


Heures retorçudes al mig del Camí

 Cornicabres i aurons a la tardor

La Vall de Seta




 Fem camí per la senda estreta




La vall de Seta











Creuant un runar





 La font












Un auró a la tardor




Pou de pedra seca






 Vells bancals en la serra

 Soca d'argelaga

Per un pinar novell



 Cirerers a la tardor



Cirerers, al fons fageca


L'om en mig la plaça

 Fageca


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada