De Iàtova a Bunyol 11/2/22
Tal vegada havia arribat el moment d'eixir de la zona de confort, dels pobles menuts on parlar valencià era allò habitual i et senties còmode parlant la teua llengua, gaudint de la parla fresca aromatitzada amb localismes i amb l'accent autòcton. Recordo el llibre de Bernat Capó: "Espigolant pel rostoll morisc", o "Terra de cireres" quan ell anava pels pobles de la Marina cercant l'essència morisca que quedava als pobles. Tal vegada nosaltres li direm "espigolant pel rostoll valencià". Cercant i posant en valor els indicis de valencianitat que ens hi anem trobant.
Ens hi vam trobar a Iàtova , a la plaça de l'església, primer vam fer una volta pel poble, pels carrers estrets vam arribar a l'antiga nevera, una obertura entre la paret de pedra ens abocava a la foscor de la cava. A la vora un panell amb el nom "pozo de nieve" ens parlava com en molts pobles havíem vist, sobre el procés de fabricació del gel i dels seus usos, així com el treball duríssim dins la nevera. Eren molt enriquidors els gràfics del panell que marcaven les diferents fases de producció. Vam creuar els diferents portals que delimitaven el nucli vell de Iàtova i vam eixir de la població.
Camí de Macastre
Vam seguir per un camí de terra, la primera primavera dels ametlers florits engalanava els bancals i una espurna de llum s'escampava sobre la grisor de l'hivern glaçat. Seguíem el camí de Macastre, els dos pobles estaven a prop i de seguida ja visualitzàvem el seu castell, restes dels seus murs es retallaven al turó de davant, com una vella bandera esgarrada que culminava un cim a l'horitzó.
De seguida vam entrar al poble i vam arribar a la plaça de l'Església de la Transformació del Salvador. Vam arribar a la plaça dels Arbres, el seu nom era singular, hi havia plataners ara despullats de fullam, esperant el bon temps per despertar.
Alguns dels plàtans ja mostraven a les soques el pas dels anys, més enllà del que nosaltres podríem recordar, tot i que imagine la plaça a l'estiu amb l'ombra dels pàmpols cobrint part de l'espai de la plaça i els xiquets corrent amunt i avall. Era com el jardí d'una casa noble que engalanava les façanes històriques. Un pany de cases amb detalls de forja i portes de fusta acompanyaven el conjunt.
Alboraig / Alborache
Vam eixir de Macastre per un camí, a la vora verdejaven algunes hortes, vam caminar fins passar per la vora d'un grupet de pollancres, on ens vam aturar per fer un mos aprofitant l'ombra. En poc de temps ja havíem arribat a Alboraig, ( Alborache en castellà), ja que els pobles estaven prou prop. Vam passar per la plaça on hi havia els panells amb la història del poble, després vam eixir per un carrer tot buscant la drecera que portava al riu Bunyol, per un camí a la vora d'unes hortes ens allunyàvem del poble. Camins engalanats de pedra seca i amb els conreus típics del secà d'interior; les garroferes i els ametlers que amb les seues flors donaven la benvinguda a la primavera que trucava lleugerament a la porta. Una séquia i un mas antic acompanyats d'uns pollancres encara despullats eren el portal que donava la benvinguda al riu de Bunyol.
El riu Bunyol
Començava l'espectacle del riu i l'aigua clara, de la vegetació de ribera, dels pollancres i els àlbers, dels salts d'aigua i de les pedres pintades de molsa, del plaer per als ulls que dóna veure l'aigua córrer riu avall, de notar l'alegria dels companys quan gaudeixen del camí, del camí fàcil engalanat de natura, de la joia de veure els tolls com fan ampla la llera del riu, del reflex del brancam que s'enfonsa sobre l'aigua clara. Això si, vam notar un eixam de gent que revoltillava per la vora, fent camí amunt i avall, trencant el silenci del paratge amb el brunzir estrident de la seua cridadissa. Però la bellesa del riu era un atractiu tan gran que hipnotitzava als vianants. El camí planer i sense pedres alleugeria l'esforç i deixava a les cames treballar per inèrcia, deixant-les anar, i el cervell s'enlairava, ara tenia totes les neurones posades en l'absorció de tots els detalls del paisatge sense més preocupació.
Vam arribar a un punt on el riu es feia ample i els salts d'aigua es prolongaven més i més, creant assuts naturals i cascades on l'escuma pintava de blanc espurnes fugisseres que lliscaven entre les roques i la molsa, on acaronava el roquissar amb les seues mans humides. Tot un espectacle per als nostres ulls, que ara tornem a paladejar, en refer la història i mirar les imatges.
L'assut del molí de la llum
L'aigua es sempre vida, diu la dita, i aquesta força de l'aigua durant molts anys l'hem aprofitada per fer llum i moure molins de gra. Per això arribem a l'assut del molí de la llum. L'estructura inicial data de finals del XV, com una infraestructura per subministrar el cabal necessari per moure el molí de gra.
Posteriorment es va elevar la seua alçada per subministrar aigua per alimentar les dues turbines elèctriques.
També podem veure l'aqüeducte de subministrament que condueix l'aigua fins al molí de la llum, actualment és la casa d'esbarjo de la família Champin.
Era el moment de separar-nos del riu, havíem arribat al molí Galán, de la seua grata companyia i agafar altura i fer camí cap a Bunyol, que es dibuixava al nostre davant.
Però ara ens desviàvem de la pista i seguíem per una senda que anava zigzaguejant entre la vegetació, deixàvem el riu i els molins i seguíem la senda que portava a la font de la Mezquita. Vaig afanyar-me sol per fer una inspecció ràpida del terreny, seguint la traça del gps. Vaig caminar salvant els bassals de la senda, que estava prou enfangada, i esquivant els esbarzerars que penjaven dels canyars, en un clar de la vegetació es trobava la font esmentada. Vaig inspeccionar el terreny fins veure que havíem de travessar el riu Bunyol, arbres caiguts, pedres i aigua era el laberint que havíem de pujar fins arribar a la pista més planera i més definida. Vaig tornar endarrere per recuperar el grup i vam seguir fins la font. Vam travessar el pas complicat esquivant els troncs dels arbres, el riu, i els cudols caiguts fins arribar a l'altra vessant i a la pista planera.
Havia passat la dificultat, caminàvem per la pista, el riu Bunyol remugava a la fondària i com un bastió de vaixell un fumeral d'una antiga fàbrica s'enlairava cap al cel, volent deixar constància del passat industrial i de l'aprofitament del riu. A l'entrada del poble un hortet gallardejava, treballat i ben cuidat a la vora del camí, despertaven de l'hivern, encisams, cols i faves.
Vam redreçar els passos pels primers carrers de Bunyol, encimbellat al turó més alt, vigilant els nostres moviments el castell de Bunyol. Vam seguir pels carrers i vam arribar a la plaça, una casa pintada amb tomates gegantines ens recordava la festa més important del poble, la qual havia agafat importància en els darrers anys, la tomatina.
Vam recuperar els cotxes que teníem a Iàtova i en tornar vam dinar i vam endinsar-nos cap al centre històric del poble.
Espigolant engrunes de valencianitat
En un poble com Bunyol els vestigis de valencianitat prenen molta importància, ja que és més difícil trobar-ne que en comarques valencianoparlants, vam parar sempre l'orella i vam obrir els ulls per escorcollar qualsevol indici d'ells en el paisatge. Parlant amb Luisa em va dir que en un temps van ser l'AMPA de l'escola que van veure oportú demanar la línia en valencià, per mi és molt d'agrair aquesta iniciativa.
En travessar el riu una placa d'un carrer em mostrava un altre detall, "Avenida País Valenciano, fins a 1939 de la República" un altre detall per apuntar el nostre llibre " espigolant pel rostoll valencià" fent un paral·lelisme amb el llibre "espigolant pel rostoll morisc" de Bernat Capó.
Una altra placa que ens mostra la relació històrica de Bunyol amb el seu passat del Regne de Valencia.
" Calle Mallorquines" Repobladores de Bunyol des de 1611 a 1646, tras la expulsión de los moriscos en 1609" Quan va desaparèixer el palar salat dels mallorquins? Hi ha en el palar popular algun reducte de la vinguda de mallorquins? Quina llàstima la seua desaparició.
En passar per davant l'ajuntament una persona en veure'ns carregats ens va dirigir la paraula i ho va fer en valencià, quina alegria paladejar aquestes engrunes de valencianitat.
La tomatina
A la plaça de l'església ens explicava l'origen de la festa de la tomatina. Es relativament nova, ja que comença el 29 d'agost de 1945, en llaçar-li tomates als gegants i als cabuts. Em sorprèn que d'un atac al patrimoni com són nanos i gegants, després d'aquesta nefasta acció s'arrela la tradició de pegar-se tomatades.
Prefereixo no seguir i fer més comentaris al respecte de l'art de llançar-se tomates.
El Castell
Ara enfilàvem el camí costerut cap al castell, Bel en un cantó va trobar una casa que feien referencia a ella; "la esquina de Bel". Vam esbufegar a la pujada però la torre es mostrava al final del carrer com una fita que havíem d'assolir.
Vam creuar el pont i vam travessar l'obertura de la porta de pedra, la forma de la porta d'entrada amb les obertures interiors era semblant a les torres de Serrans de València, es notava la part de dalt de la torre el color de la pedra i la nova restauració. No vam poder fer la visita al castell amb guia i la vam fer pel nostre compte.
Vam situar-nos a la plaça d'armes, al fons es retallava l'altra porta que continuava seguint el perfil del castell. Vam creuar l'altre portal, en mirar a l'altra banda de muralla teníem una vista molt bona del poble i de l'església al mig.
A la vora unes estructures de ferro van obrir el debat entre la gent del grup del seu ús, després de barallar diferents possibilitats semblava que eren escultures, que reposaven per obrir el debat del seu ús entre els vianants.
Després d'escorcollar cada racó, cada murada, cada mosaic de la plaça d'armes, cada vista del poble, vam tornar cap a darrera per tornar als cotxes i anar cap a casa.
Traça de la ruta seguida
Iàtova
 |
| Portal de Iàtova |
 |
| Nevera de Iàtova |
 |
| Croquis a la nevera sobre la la fabricació del gel |
 |
| Caminants a la porta de la nevera |
 |
| Portal d'eixida de Iàtova |
 |
| Castell de Macastre |
 |
| Carrer de Macastre |
 |
 |
 |
 |
| Riu Bunyol |
 |
| Riu Bunyol |
 |
| Des del pont |
 |
| Al fons guaita Bunyol |
 |
| La font de la Mezquita |
 |
| Passant el riu Bunyol |
 |
| Un hortet vora Bunyol |
 |
| Castell de Bunyol |
 |
| Mural de la Tomatina de Bunyol |
 |
| Bunyol |
 |
| Bunyol |
 |
| Escut a l'Ajuntament de Bunyol |
 |
| Costera del castell de Bunyol |
 |
| Castell de Bunyol |
 |
| Portal d'entrada al castell |
 |
| Plaça d'armes del castell |
 |
| Bunyol des del castell |
 |
| Bunyol des del castell |
 |
| Bunyol i el seu castell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada