Les petjades de l'horror
Eixa nit vaig arribar a Gandesa i vaig anar cap a Pinell de Brai, a mig camí hi havia una indicació que posava la Fontcalda, després de fer algunes voltes finalment vaig anar en direcció a la Fontcalda fins trobar un senyal que posava Cota 705, ermita de Santa Magdalena.
Vaig dormir dins del cotxe, a la vora de la pista, a la serra de Pàndols. Pel matí vaig seguir per la pista fins la cota 705 i el monument a la Pau que seria on començava l'excursió.
En record dels desapareguts
Vaig dormir dins del cotxe, a la vora de la pista, a la serra de Pàndols. Pel matí vaig seguir per la pista fins la cota 705 i el monument a la Pau que seria on començava l'excursió.
En record dels desapareguts
Quan vaig arribar vaig posar-me en situació. Hi havia un gran mirador que ens donava una visió sobre la serra de Pàndols i de Cavalls. Hi havia una gran corona de llorer i el monument a la pau que deia així: "Per tots els que van combatre a la batalla de l'Ebre". De fet a sota del monument hi havia unes urnes on es veien els osos dels combatents, hi havia una placa en record d'un desaparegut.
La Quinta del Biberó
Va ser en aquella serra, la serra de Pàndols on es va desenvolupar la major carnisseria de la Guerra Civil de la Batalla de l'Ebre. Sobre tot la generació que més va patir van ser l'anomenada Quinta del Biberó. Anomenada així per ser els joves de 17 anys que amb molt poca preparació i experiència van anar a la guerra, i moltíssims van morir al front.
Quan vaig baixar del monument vaig iniciar el recorregut cap a la GR, que donava la volta pel camp de batalla. Aquest bosc tranquil que apareixia davant nostre va ser l'escenari d'una guerra molt cruenta. Vaig creuar pels pins fins a l'ermita de Santa Magdalena, i per una pista de formigó vaig anar fins a la pista central. Vaig arribar fins a unes antenes, en aquell punt va estar estabilitzat el front algunes setmanes. Des d'allà tenia una molt bona vista de Gandesa i de Corbera d'Ebre.
El conflicte
En el conflicte el bàndol feixista dominava l'aviació amb l'artilleria, i els republicans dominaven les parts altes de les muntanyes. Des del 25 de juliol al 14 de novembre del 1938 va ser quan va tenir lloc aquest episodi sagnant de la Batalla de l'Ebre.
La Quinta del Biberó
Va ser en aquella serra, la serra de Pàndols on es va desenvolupar la major carnisseria de la Guerra Civil de la Batalla de l'Ebre. Sobre tot la generació que més va patir van ser l'anomenada Quinta del Biberó. Anomenada així per ser els joves de 17 anys que amb molt poca preparació i experiència van anar a la guerra, i moltíssims van morir al front.
Quan vaig baixar del monument vaig iniciar el recorregut cap a la GR, que donava la volta pel camp de batalla. Aquest bosc tranquil que apareixia davant nostre va ser l'escenari d'una guerra molt cruenta. Vaig creuar pels pins fins a l'ermita de Santa Magdalena, i per una pista de formigó vaig anar fins a la pista central. Vaig arribar fins a unes antenes, en aquell punt va estar estabilitzat el front algunes setmanes. Des d'allà tenia una molt bona vista de Gandesa i de Corbera d'Ebre.
El conflicte
En el conflicte el bàndol feixista dominava l'aviació amb l'artilleria, i els republicans dominaven les parts altes de les muntanyes. Des del 25 de juliol al 14 de novembre del 1938 va ser quan va tenir lloc aquest episodi sagnant de la Batalla de l'Ebre.
A la vora de les antenes i pels voltants es podien veure les trinxeres i els pous. Els pous eren rodons i les trinxeres allargades. Solien fer-les amb pales i pics, si no en tenien amb el casc i el matxet. Per la zona s'han trobat restes de bales, cascs i tot tipus de restes de la batalla. Vaig seguir la pista secundària, vaig arribar al mirador i després per la pista vaig arribar fins on tenia el meu cotxe.
La qüestió va ser que ferralla no en vaig trobar, però vaig trobar un os que no sabia ben bé de que era, però de pollastre segur que no, tot i que després em vaig penedir d'agafar-lo, davant del dubte de a qui pertanyia. (Segurament era bobí).
El Museu de la Batalla de l'Ebre
El Museu de la Batalla de l'Ebre
Després vaig anar a Gandesa i vaig comprar uns llibres, vaig visitar el Museu Memorial de la Batalla de l'Ebre, on podíem trobar tots els detalls sobre la guerra Civil a la Terra Alta; una metralladora, una trinxera, diaris de l'època, bombes, armes, uniformes, i tot tipus d'estris d'ús quotidià que van anar quedant soterrats per les serra de Pàndols durant la batalla.
Ací teniu la introducció de la ruta del llibre que em va servir per guiar la ruta:
"Hi ha indrets i paisatges lligats, per diferents causes, als fets d'un país. A la Terra Alta, per exemple, els paratges que envolten la capital, Gandesa, se solen relacionar amb un amarg capítol de la història de Catalunya: la batalla de l'Ebre. Aquest episodi de la guerra civil va durar cent setze dies. Uns cinquanta mil soldats hi van morir. A les serres de Pàndols i de Cavalls, d'orografia complexa, hi va haver els enfrontaments mes crus i ferotges entre republicans i franquistes.
La ruta de la Pau
Afortunadament, el temps ha canviat les tornes. Els antics camins militars formen part d'una xarxa de senders, batejada com la ruta de la Pau, l'objectiu de la qual és donar a conèixer els escenaris i els fets de la guerra civil. Perquè com més els tinguem a la memòria, més esforços es faran perquè no es tornen a repetir. Proposem recórrer una petita part d'aquesta ruta que vol ser un homenatge a la pau."
(D'excursió 3, les rutes de l'espai de vacances de TV3, Griselda Guiteras i Mònica Huguet, Ruta 6 pàgina 26, La serra de Pàndols, petjades de guerra, passos per la pau, editorial Pòrtic)
Corbera d'Ebre
El poble Vell
El poble Vell
Una vegada ja havia vist el museu vaig anar a Corbera d'Ebre, coneguda per mi per la cançó anomenada Corbera del grup de rock dur Gra Fort, que parlaven del que va passar al seu poble. Vaig deixar el cotxe al poble Nou i vaig pujar a peu al poble Vell. Era impressionant l'espectacle de veure les runes de l'antic poble, el van deixar intacte tal com havia quedat després del bombardeig, i van construir el poble nou a la part de sota. Era esfereïdor passejar pels seus carrers de terra amb les cases mig enrunades, i els cabirons clavats entre les pedres com espases mortals. Com deia a la cançó esmentada "Només l'església s'enlairà".
L'abecedari de la llibertat
L'abecedari de la llibertat
Durant el recorregut pels carrers del poble Vell hi havia l'abecedari de la llibertat de l'"A" a la " Z", i a cada lletra hi havia una història, feta per l'escola Taller d'escultura i poesia. Era la imatge de l'horror gravada en pedra, perquè no tornés a passar mai més, perquè les petjades de la guerra esdevinguen passos de pau i de llibertat. Dels contes de cada lletra em va fer gràcia el de la "M".
A la pobra lletra no no la volia ningú, i estava tota trista perquè sempre anava sola, i va trobar un dia un bolígraf de xiquet que la va ajuntar amb tres lletres més la "A", la "R", i la "E", de manera que van formar la paraula MARE. I ací s'acabava el meu viatge per la Terra Alta, ara vaig seguir buscant aventures a la Ribera d'Ebre.
A la pobra lletra no no la volia ningú, i estava tota trista perquè sempre anava sola, i va trobar un dia un bolígraf de xiquet que la va ajuntar amb tres lletres més la "A", la "R", i la "E", de manera que van formar la paraula MARE. I ací s'acabava el meu viatge per la Terra Alta, ara vaig seguir buscant aventures a la Ribera d'Ebre.
Corbera
Corbera era un poble
petit i tranquil,
a la vora de la serra de Cavalls.
A la muntera hi havien moltes finestres
Corbera la foradada nomenà.
Terres dures molins, eres i trulls
van criant per més encant to el pedram.
Els guinyots, a les birles i despullats
a la llesca i a la societat s'anaven jugant.
Però un dia va arribar
una guerra entre germans
i un vell que estava guaitant
de sobte es va trobar
foc i flames pels carrers
la gent cridant de por
amagant-se als corralons,
canons i bombes barrejats.
aixecant un monument catastròfic i horrorós.
aixecant un monument catastròfic i horrorós.
Només l'església s'enlairà
mostrant l'orgull d'un poble que mai claudicarà.
mostrant l'orgull d'un poble que mai claudicarà.
Però els corberans,
lluny de deixar-se doblegar,
lluny de deixar-se doblegar,
amb valentia i moral
i una voluntat de ferro,
d'entre les runes,
amb les seues mans nues,
amb les seues mans nues,
pedra sobre pedra, tornar a construir.
Corbera, pedra sobre pedra,
Corbera, tota foradada.
Imatges de Corbera, del Poble Vell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada