De Relleu a la Torre de les Maçanes 20/2/16
Relleu
Es presentava un cap de setmana amb molt bones perspectives, començava la descoberta de l'Alacantí. Van ser dos dies de grates sorpreses, de bona convivència, i molt bon ambient, d'enfortir vincles amb gent de diferents pobles, i de descobrir una comarca que tenia molts tresors amagats.
El dissabte vàrem començar la nostra caminada a Relleu, un poble de la Marina Baixa, el darrer del recorregut del Camí troncal abans que la ruta s'endinsés per l'Alacantí.
Érem un grupet molt bonic de gent de moltes comarques, no podia faltar la nostra guia Maria Àngels de Relleu, que ens va conduir per la part del recorregut del seu poble.
Vàrem quedar a la plaça de l'església, destacava el treball del llindar, on s'havia tallat en fusta el poble de Relleu. Hui ens vam trobar que feien mercat, s'afegia de bon matí el guirigall de la gent. Vam iniciar la marxa, vam passar per la vora de les restes d'un molí en runes.
La primera perla en visitar va ser el llavador, en especial era molt bonica la pica de rentar, amb la seua pedra ondulada. Vam iniciar la costera del calvari, vam passar per l'ermita de Sant Albert on el panell ceràmic ens parlava dels esdeveniments importants referents a l'ermita i la coronació de la Mare de Déu del Miracle. Tal com anàvem agafant alçada gaudíem de les vistes, tant del poble com de l'entorn. Vam seguir el camí empedrat fins al castell de Relleu, on encara quedaven alguns llenços i torres, des del turó teníem una bona panoràmica del poble i de les serres del voltant, així com l'itinerari de l'etapa anterior que venia de la Vila.
Després d'una estona gaudint de l'indret vam baixar del castell, al nostre davant teníem el cim de l'Aguiló, durant una estona ens vam anar encaixonant dins del riu, fins creuar el riu de Relleu, la fonteta de Ramos i situar-nos a l'altra vessant.
Les serres i els cims
Hi havia algunes serres que per la seua posició i per la seua forma van ser elements de referència, per exemple la Penya el Figueret, que formava part de la serra de la Grana, amb la seua forma d'egipci gitat, i el Cabeçó, que dissabte veuríem la seua forma per una banda i el diumenge per l'altra. També veuríem l'Aitana, amb les seues boles i antenes al llom, i el Puigcampana, gegant inigualable amb el tallat de la campana al seu cap.
La primavera començava a apuntar i les flors més variades omplien el camí, així com algunes papallones que volaven per sobre les flors. La processionària omplia milers de nius grotescos, les larves anaven trencant els capolls i s'anaven despenjant dels pins, com els cucs eixint de dins d'un cos en descomposició. Feien fileres a terra, caminaven enganxats al de davant, d'ací el seu nom, com si anaren en processó. Recordem com resulta d'irritant el seu contacte per a la nostra pell.
Les nostres botes xafaven fort sobre la pols blanca de la pista de terra. Anàvem creuant serres i bancals acomiadant-nos de la Marina Baixa per entrar a l'Alacantí, i a l'altra banda del barranc ens va sorprendre un mas peculiar, amb un pi molt gran que cobria part de l'edifici. Era el mas de Jose Roncallosa, encara al terme de Relleu.
Després de fer un mosset de la berena i recuperar forces vàrem seguir la marxa. Ara eren Joan i Pau en especial, els que varen agafar el guiatge ja en terme de la Torre per explicar les perles del seu poble.
Havíem creuat la serra de la Grana fent camí cap a la Torre de les Maçanes, quan a la nostra dreta ens va aparèixer el mas del Nofre, una mica abans d'arribar al mas i mig engolit pels esbarzers hi havia l'esquelet d'un antic carro, com per recordar-nos la nostra història, com un vell amic que quedava arraconat pel temps però la seua presència ens trencava el cor, ens recordava les petjades d'una altra època, mes avall el mas guardava l'essència del passat.
Ens vàrem desviar un moment per fer-nos la foto a l'escaleta, una gran paret de pedra en sec, de la qual en sortien grans pedres que feien d'escalons, vàrem repartir-nos un a cada escaló per fer-nos la foto.
En baixar vam refer la marxa, una gran carrasca romania vora el camí. Poc després de recórrer sendes i pistes vam veure encara l'escenari de la tragèdia del 2012, l'incendi que va devastar molta part d'aquella comarca, on segons ens contava Joan van morir dues persones i va ser un fet que va marcar tota la contrada, ens recordava la imatge desoladora de veure com avançaven les llengües de foc.
La torre de les Maçanes; poble d'aturada
Finalment vàrem arribar a la Torre de les Maçanes, vàrem visitar la Torre i els punts més rellevants com la torre que li donava nom.
Durant el dinar vàrem gaudir de la companyia de la gent fabulosa, les converses anaven corrent tranquil·les per la taula, en un moment solemne vàrem iniciar el llibre del Camí a l'Alacantí. Pau ens va fer un dibuix preciós del recorregut i cadascú que va voler va dir la seua.
Al sopar Joan ens va parlar sobre la polèmica del nom del poble, l'origen i el sentit. Maçanes volia dir un punt de parada en un camí, i no tenia res a veure amb les pomes, que era la castellanització que se li volia donar per alguns sense cap sentit. Per la nit vàrem repartir els llits i els llocs per dormir, jo em vaig quedar a casa Joan i Julio, molt agraït i moltes gràcies als dos per l'acollida, va ser un luxe.
A l'endemà ens esperava una jornada plena d'activitat, la caminada de la Torre de les Maçanes a Xixona.
Relleu
|
Campanar de Relleu |
|
El mercat a la plaça de Relleu |
|
Església de Relleu |
|
Llindar treballat de l'església de Relleu |
|
El castell de Relleu |
|
Restes del molí de Relleu |
|
La font als llavadors de Relleu |
|
La font de Relleu |
|
La font de Relleu |
|
Els llavadors de Relleu |
|
Els llavadors de Relleu |
|
Fem camí per Relleu |
|
Pujada al calvari |
|
Pujada al calvari |
|
Relleu des del Calvari |
|
Relleu des del calvari |
|
El camí cap del calvari |
|
Ermita de Sant Albert |
|
Restes del castell |
|
Restes del castell |
|
Restes del castell |
|
Caminants a l'ermita |
|
Panell a l'ermita de la festa de consagració de la Mare de Déu |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada