De Fontanars dels Alforins a la Bastida de les Alcusses 3/10/21
Fontanars dels Alforins
Vam arribar a Fontanars dels Alforins, després d'un viatge amb el cel tapat. Al nou dia li costava de despertar, l'alba estava encara endormiscada per la frescor del matí ja tardorenc de l'octubre. Vam trobar-nos les persones per deixar cotxes al punt on s'acabava la jornada.
Una vegada vam arribar a Fontanars i els companys i companyes del grup van fer un cafenet, vam fer el rogle i ens vam presentar, com tothom ja coneixia el Camí vam centrar l'explicació en allò que feia referència a la història de Fontanars dels Alforins, i concretament l'època medieval i la seua importància respecte la definició de la frontera en aquesta banda, entre el País Valencià i Castella.
El topònim
Pel que feia a la toponímia, Fontanars era una de les quatre partides en que es dividia els Alforins d'Ontinyent, provenia de font per la riquesa d'ullals que hi havia per la zona.
Pel que feia al topònim Alforins, la primera menció era de Jaume I l'any 1256, prové de l'àrab al-hurí que vol dir graner o dipòsit de gra.
Per una banda teníem la riquesa de fonts d'aigua i per l'altra ens parlava de la tradició cerealista de la zona.
Pel que feia a la història de l'indret, l'any 1245 Jaume I l'incorpora al Regne de València, tot adjudicant el territori a Ontinyent l'any 1256.
Aquest fet va originar discrepàncies amb els castellans que volien el control del territori, i va ser l'inici d'alguns conflictes que afectarien a tres municipis, dos valencians; Ontinyent i Cabdet i un de castellà, Villena.
Va ser en tres ocasions que va haver-hi conflicte armat; durant la guerra dels dos Peres, l'any 1425( los debats de Villena) i cap a l'any 1425-1430 a la guerra de Castella les tropes Villeneres destruïren 25 masos de l'Alforí.
Per intentar aturar la baralla i afavorir als castellans Carles I cap al 1500 posa fi al conflicte, llavors va partir els Alforins, la part de l'est per a Ontinyent i la part de ponent per Villena. Així va deixar aïllat a Cabdet de la resta del País Valencià. Aquesta nova distribució va originar un nou conflicte; "el fet de Cabdet."
Finalment cap al 1927 Fontanars dels Alforins s'independitza d'Ontinyent.
"Les xiques de l'Alforí"
Després de fer les explicacions i presentacions vam iniciar la marxa, però abans d'eixir de la plaça em vaig fixar en el campanar. A la part de dalt de la torre hi havia la cúpula, tenia una decoració amb teules de dos colors; blanques i blaves. Però el detall més sorprenent era l'esfera blava de dalt de tot, amb estrelles blanques i una estreta banda que li donava la volta amb els símbols de les constel·lacions.
El poble era molt senzill, d'estructura en forma de quadrícula i amb el campanar com a edifici més alt i elegant, a prop una placa ens recordava el seu origen, l'alqueria àrab anomenada l'Alqueria dels Àlbers. L'antiga alqueria musulmana que dóna origen al poble, alguns àlbers de llustroses capçades feien honor al seu nom.
Una cançó em venia al cap en parlar de l'Alforí, i era l'u de la font de la Figuera, que una part de la seua lletra deia així " Les xiques de l'Alforí tenen la panxa "pelà", de traure l'aigua del foc i pegar tanta "panxà", música que de ben segur ens sonarà, ja que es la tonada de la nostra benvolguda cançó el darrer diumenge d'octubre d'Al Tall.
Com veuríem, en aquesta lletra antiga la denominació del poble era l'Alforí en lloc de Fontanars.
Per la mar de ceps
Vam eixir de l'entramat urbà i el paisatge ens regalava una vall immensa farcida de ceps, vam navegar una estona per la mar de vinyes, en moltes ja havien fet la verema i ja descansaven esperant la vinguda del fred i del tancament dels borrons. Era una vall suau que tenia algun xicotet turó, no hi havia massa construccions, sols algun bell casalici al cim del turó, de vegades albergaven bodegues per donar-li eixida al vi que es produïa en aquella fèrtil vall.
En algun bancal encara vam poder ensumar el ferum que feia el raïm madur, en algun cep que encara carregava la collita, d'uns bagots ben atapeïts de raïm negre.
Vam deixar la plana i vam pujar al primer turó cobert per una pineda, al nostre darrera teníem una visió de la vall dels Alforins, molt engalanada per la verdor de les vinyes. Després de buscar la senda prou perdedora pel mig dels matolls vam seguir un camí per la vora d'un camp de vinyes fins endinsar-nos definitivament en la boscúria.
Camí de la Bastida
Ara deixaríem la traça que feia una volta de vora dos quilometres pel bosc i acurtaríem el camí, i adreçaríem per una pista que eixia a la nostra esquerra. A la vora de la cruïlla una parella estava amb un cistell i ens va dir" sabeu que és pitjor que no trobar cap rovelló, trobar-ne un" Ens van dir que sabien que la Bastida estava prop però que desconeixien el camí.
El forn de calç
Al bell mig del pinar una construcció circular ens va fer brollar la nostra curiositat del nostre cor. Era un forn de calç, on segurament havien cremat molta de la fusta i matolls que antigament creixia per la vora, i haurien fet pols moltes de les pedres calcàries que afloraven i haurien acabat convertides en calç, tot engalanant les façanes de les cases. Hauria segut un indret que reflectia la manera de fer i de viure dels nostres avantpassats.
Hui però, el progrés, l'abandonament i el desús havia convertit aquest patrimoni tant valuós en un abocador. Quina humiliació per aquestes joies del passat, no tindre un asil més digne que ens parlara de la nostra història i del dia a dia de les faenes dels nostres avantpassats. Esperem que en un futur hi haja projectes de neteja i catalogació que dignifiquen el nostre patrimoni.
El camí era agradable, protegit del sol per l'ombra dels pins, fent giravoltes sota l'arbreda, la xarrada esclatava lleugera entre els company i companyes, mentre gaudíem de compartir el nostre camí i conèixer el País Valencià. Vam creuar un ample tallafocs, que després, en tornar, ens portaria fins els cotxes. Vam enfilar un camí sota la pineda, a les vores floria el cepell, també anomenat bruc o petorrera, pels sorolls que feia a l'hora de cremar-se. Anàvem baixant cap al barranc, al nostre davant, elevada, com una fortificació dalt del turó, com una bastida, espurnejava la muralla del poblat iber que ens esperava. Però tot el que baixàvem per la pista planera, després a l'altra vessant ho hauríem de pujar.
Vam arribar a un antic mas en runes, m'encuriosia veure unes taules escampades a terra i equidistants les unes amb les altres molt ben posades, quina era la seua funció?. El mas constava d'un corral i la casa, dalt de la porta del corral encara sobrevivia el llindar amb una filera de teules que volia resistir-se a defallir.
Ara s'havia acabat la pista planera i venia una senda costeruda entre matolls, ben guiada per fites de pedra. Eixa pujada ens va fer suar la samarreta, a més de l'hora que ja m'angoixava, ja que a les onze ja havíem de començar la visita. Però una passa darrera d'una altra i ajudats dels bastons, per assegurar amb força l'equilibri, per no caure a rodolons, van anar pujant els companys i companyes per aquell camí de cabres fins la part més planera on vam arribar a la senda, i ja veiem els banys i l'aparcament dels cotxes.
Una sorpresa
Però una sorpresa propera em tallava la veu, i em notava un nus a la gola. Una silueta menuda, vestida de verd i amb les seues dues cues llargues brillava al final de la pista. Va ser un moment en que tots dos vam començar a córrer, com un enyorat retrobament, fins fondre'ns en una forta abraçada. Quina alegria trobar-me amb Aitana per aquelles contrades.
Però Aitana després es va amagar darrera d'un pi per donar-li la sorpresa inesperada a la seua iaia Tica, que en arribar ella li va saltar per darrera. Tica es va sorprendre molt i pensava que havia caigut del cel, no entenia d'on havia eixit. Va ser un moment preciós, i és que fer feliç a les persones que estimes és un gran plaer. Més endavant ens esperaven Puri, Vicent i Marga que havien vingut amb cotxe fins la Bastida
La Bastida de les Alcusses
De seguida ja ens esperava Lupe, la guia de la Batida a l'entrada, tot el grup vam entrar cap a la part davantera del poblat, però fora de les muralles.
Lupe va posar-nos en situació i ens va transmetre l'amor per la Bastida i la valoració d'aquest patrimoni. El poblat iber tenia una curta vida d'uns cent anys, cap a finals del segle IV. Al principi tenia un lloc comunitari, després vam arribar a la muralla, aquesta estava intervinguda i restaurada, ja que a la part de dalt formava una línia prou recta.
El sistema defensiu
La muralla feia una funció més amb l'objectiu de ser vista, que realment defensiva, ens situem ara fa 2500 anys quan el poblat estava habitat, la muralla que ara feia uns dos metres d'alçada faria 7 o 8 metres, estava formada per una base de pedra i la resta era de fang lluïda amb terra i calç. Aquesta lluïda i recoberta de calç era per protegir la paret.
El que ens diu el Panell:
"La ciutat estava protegida per una muralla amb una base de pedres potent sobre la qual s'alçava un mur de tova; el qual, en total, tenia una alçada de 7 o 8 m. El recinte tenia quatre portes, les portes est i oest estaven protegides per una torre, dos accessos més s'obrien en els costats nord i sud.
Una construcció iniciada amb grans blocs de pedra delimitava un espai sense vivendes a l'extrem oest, davant les portes occidentals, sembla que es tractava d'una estructura inacabada que formaria part del sistema defensiu".
Lupe ens va situar en la ubicació que ens trobàvem feia 2500 anys en aquell turó, en aquells temps hi havia la via Heràclia que travessava la vall, sempre havia estat tota la vall de la Costera una important via de comunicació, de l'entrada del riu Xúquer fins al port d'Almansa, que era l'entrada a Castella.
Aquesta era una important via per l'entrada de comerciants i mercaderies des de la mar fins a l'interior, i les ciutats properes es podien beneficiar d'estar a la vora. Era important que la muralla fora alta, blanca i visible des de la vall perquè els comerciants pogueren pujar a vendre o comprar.
Perquè aquesta ciutat va tindre tant d'èxit?
Es trobava molt ben situada i feia de centre logístic, de distribució de productes vinguts de fora o fabricats al poblat, per vendre'ls cap a altres ciutats.
Per què va ser destruïda?
Va tindre una ocupació molt curta d'uns 100 anys, des de finals del segle V i es destruïda a finals dels segle IV.
Va ser arrasada per un incendi, una teoria que ens comentava Lupe era que podria ser causa d'un setge, i al acabar el setge es van rendir. Podia ser per la competència amb les altres ciutats veïnes, respecte les tres ciutats que hi havia a l'altra banda de la vall de la Costera. En aquest cas semblava que va ser una lluita entre ibers. Tot i que nosaltres els denominem ibers, no tenen una estructura política organitzada entre les diferents ciutats, cada ciutat funcionava independent. Tampoc hi havia restes de morts, per tant no hi ha restes de batalla cos a cos dins del poblat.
Com hem llegit al panell hi ha quatre portes d'entrada, de les tres portes nord, oest i sud eixiran tres camins que recorreran el poblat longitudinalment. Hi ha carrers laterals que agrupen les cases amb illetes.
La ciutat estava dissenyada abans de la construcció, no sabem d'on van vindre ni on van anar. No s'ha trobat de moment cap aljub, això ens diu que davant d'un setge llarg la necessitat de l'aigua podria ser el seu punt dèbil.
Després de l'incendi que va arrasar el poblat no hi ha ni restes humanes, ni tampoc una posterior ocupació, tot es va quedar tal qual com després de l'incendi.
La porta Nord
Vam seguir per la vora de la muralla pel camí que arribava a la porta Nord, en arribar a la porta ens vam aturar i Lupe ens va seguir explicant.
El panell ens deia el següent:
"La porta Nord es una entrada coberta dissenyada a partir de dos murs paral·lels. Els materials emprats en la seua construcció van ser la pedra, i sobretot el fang en forma d'atovons. la part superior era accessible per a facilitar la vigilància. En l'interior hi ha dos bancs laterals per a facilitar el control de l'entrada i eixida de mercaderies i persones.
Durant les excavacions arqueològiques es va documentar el sistema de tancament consistent en dos fulles fetes amb taulons de fusta reblades amb platines de ferro amb obertura cap a l'exterior. Dos guardacantons de pedra protegien estos batents en el sentit d'eixida. Com a la porta sud l'entrada va ser anul·lada amb un tapiat de pedres abans de l'abandonament definitiu del poblat."
El camí que nosaltres xafàvem travessava l'antiga muralla, aquesta part de la muralla Lupe ens la va mostrar, i vam veure com la línia de les pedres travessaven el camí, no la van alçar per facilitar l'accés al poblat per les faenes de restauració.
Es sap que hi havia possibilitat de caminar per dalt de les muralles perquè han trobat el paviment que la recorria.
La vista de la vall de les Alcusses
Vam guaitar de cara a la vall de la Costera i Lupe ens va explicar on hi havia els altres tres poblats ibers, no estaven a la vessant que donava a la vall, estaven a l'altra vessant, però hi havia passos que travessaven la serra. Podrien tindre relació amb la destrucció del poblat per la competència que exercien. Tal vegada l'estudi d'aquestes ciutats, pel que feia a les dates d'ocupació i les troballes ens podrien resoldre incògnites sobre la relació amb la Bastida de les Alcusses.
Pel que feia a la denominació, la Bastida és el nom que rep la muntanyeta on estem que vol dir fortificació i la vall de davant es la vall de les Alcusses, per això el nom complet del jaciment és la Bastida de les Alcusses.
A la vall era on conreaven i on es proveïen d'aigua, i per camí de carro ho pujaven al poblat, feia 2500 anys hi hauria més aigua a la vall, hi hauria dues llacunes.
El que ens deia el panell:
"La ubicació del poblat en els contraforts occidentals de la serra Grossa permetia dominar visualment la via de comunicació entre l'altiplà i la costa possiblement coneguda com a Via Augusta. El pla de les Alcusses pel Nord i la serra Grossa pel sud constituïen l'entorn de recursos agraris de la Bastida de les Alcusses. Els habitants cultivaven cereals (ordi i blat), lleguminoses (veces, pèsols, faves i guixes) i fruiters ( vinya, olivera, figuera ametler i magraner). La cabanya ramadera estava formada per ovelles i cabres, i en menor mesura per bòvids i porcs. Entre els animals caçats destacaven el conill, el cérvol i el porc senglar."
Vam seguir caminant pel camí del nord fins arribar al final del poblat i vam arribar al camí central on hi havia construccions a banda i banda del camí, era una zona molt restaurada on es visualitzen molt bé les vivendes i edificacions, reconstruïts els murs fins una alçada d'un metre, al mateix temps que així es protegeix la part antiga perquè no es caigueren.
La vivenda
A l'ombra d'un pi Lupe ens va tornar a reunir per explicar-nos més coses. Ens trobàvem a la vora d'un grup de vivendes, a la vora ens va assenyalar una base arrodonida de pedra, era un forn de ferro. El poblat a part d'una organització jeràrquica tenia una organització també gremial depenent dels oficis.
Hi havia diferents tipus de cases depenent de la grandària, hi havia de xicotetes, de 50 metres amb tres habitacions, fins a les més grans de 150 a 180 metres. Les cases tenien un paviment de terra batuda i xafada.
El panell referit a les vivendes ens deia el següent:
"Les vivendes eren d'una sola planta i s'agrupaven en illes. Ocupaven superfícies que oscil·laven entre 50 i 150 metres quadrats, i l'espai s'organitzava diferent depenent de les necessitats dels seus ocupants amb una habitació per a la llar, centre de la vida domèstica, i d'altres adjacents, més xicotetes, destinades a magatzems, molta o teixidura.
Les cases presenten remodelacions i ampliacions. Les dependències noves no solen estar comunicades amb la vivenda original a la qual s'accedia des del carrer.
L'illa que tenim davant està composta per quatre cases. Una d'elles reproduïda en el dibuix, te un pati obert al carrer central amb entrada per a carro".
A la part del sud hi havia el camí que rodava el poblat i entrava des de la porta sud, per aquesta zona era per on es descarregava la matèria prima per al forn. Es treballava el ferro, el plom i la plata.
Lupe ens va mostrar els cims que es veien a la llunyania cap a l'est i el sud-est, tot i que hui hi havia prou boira, una cresta sobreeixia cap a l'est, era el Benicadell, més cap al sud, entre la boira es veia el Montcabrer, hui no es veia, però en dies clars també es divisava l'Aitana.
Un altre panell ens deia el següent:
"Les construccions s'agrupaven en illes disposades a un costat i un altre del carrer central. A més un camí de ronda junt a la muralla circumval·lava la ciutat. Des d'estos eixos principals eixien carrers que portaven a altres carrers i places, els quals constituïen espais públics que estructuraven la construcció dels barris.
Tant la xarxa viaria com les illes s'adaptaven al relleu del terreny, en els llocs on el desnivell era molt pronunciat s'anivellava el sòl per mitjà de murs de contenció, que a més van servir de base per a les construccions. Les habitacions s'escalonaven així al llarg del vessant."
En el poblat al que ens referim eren comerciants i artesans, i no tenien exercits, sols alguna persona per vigilar.
El guerrer de Moixent
Vam seguir caminant fins arribar al que en temps passats podria ser la plaça major del poble. Lupe ens va mostrar un pi a la banda sud i ens va dir que per aquesta zona hi havia la casa de les elits, és per on es va trobar el Guerrer de Moixent, eixa xicoteta escultura de bronze que la seua fama va anar més enllà de la Bastida i de Moixent.
El guerrer va a cavall, està desproporcionat, destaca la figura humana i el casc, també porta la falcata al costat. S'han parlat moltes teories del seu origen, si era un exvot, la darrera teoria deia si era un centre de la vara de comandament, com el símbol de poder, que donava imatge a la ciutat.
Probablement tenia una base i es va trencar per la part de baix. Es van trobar més figures, així com la d'un bou xicotet amb l'aladre, element per a llaurar amb els bous lligats pel jou.
El magatzem
Vam avançar una mica més en el nostre recorregut fins situar-nos davant d'un edifici organitzat per petites cel·les tancades de pedra. Era un magatzem. Les troballes de les restes després de l'incendi han donat constància de tot el que al magatzem es guardava i de tot el que menjaven; pinyols d'olives, lentilles, faves, guixes, pinyols de raïm.
El magatzem era comunal, però existia la propietat privada, intercanviaven amb els que tenien altres productes.
Hi ha ploms amb escriptura ibera, però no sabem la traducció, podríem arribar a llegir-ho, però no sabem el seu significat. La llengua ibera té en comú amb l'eusquera que són dues llengües que existien abans de la romanització.
Per les restes que s'han trobat respecte la quantitat de fusta semblava ser que podria haver-hi com una càmera d'aire de fusta per la conservació dels aliments.
Centre de transaccions
Vam seguir pel camí central avançant entre les restes de la Bastida, ens vam aturar una altra vegada davant les restes d'un edifici gran, era un edifici d'uns 300 metres quadrats, i no hi ha restes d'utensilis domèstics. Tots els utensilis que s'havien trobat eren més refinats; pinces de depilar, penjolls, arracades, perfums, era tal vegada el lloc on es feien les transaccions amb els comerciants.
Un edifici a la vora d'on vivien les elits, públic però reservat, al carrer central però sense portes que donen a ell, com un edifici administratiu.
Ens vam aturar a la vora de la porta oest, però a la part de dins. Allà Lupe ens va seguir explicant les aportacions que les troballes havien desvetllat de la cultura d'aquesta ciutat.
La mort i les creences
Pel que feia a les creences religioses, si que en tenien, però no tenien un pastor humà que els aglutinara, creien en qüestions fonamentals, bàsiques; que els parts anaren bé, que hi haguera bona cacera o bones collites.
Pel que feia a la mort, ells incineraven els morts i després guardaven les cendres en recipients, eren urnes de fang que soterraven, però fora de la Bastida. Depenent de l'estatus social si que podia haver-hi alguna escultura.
A la vora de la porta de l'entrada es va trobar un nadó mort en la darrera excavació, era molt delicada la seua extracció, ja que els ossos eren molt lleugers i fàcil trencar-los, hi havia l'esquelet complet. Cap a l'any 31 es va trobar el guerrer, després es van parar les excavacions.
Per protegir els murs acabats d'excavar posaven un plàstic a sobre, per aïllar la part vella i la nova i poder seguir muntant la paret.
La casa ibera
Vam eixir del poblat, fora de la muralla vam entrar a una casa ibera reconstruïda per donar-nos una idea dels espais. Vam entrar dins d'una habitació que era la sala habitual de convivència, la part de sota de les parets tenia una base de pedra i després era d'atovons de fang i palla. vam trobar ceràmica pintada amb formes geomètriques.
L'alçada no la poden saber, per això s'ha agafat una alçada còmoda. Pel que feia a les finestres, segurament serien cases fosques, ja que no hi havia vidre, possiblement hi hauria estretes escletxes mínimes perquè entrés la llum però no el fred.
Dormien a sobre del terra amb estores o pells d'animals, a la vora hi havia la sala destinada a la cuina, es van trobar dos punts de foc, utilitzaven una terra argilosa sobra la que s'encenia el foc. Estarien també prou acostumats a conviure amb el fum, ja que eren cases amb molt poca ventilació i més bé fosques. S'han trobat alguns utensilis semblants a brasers però es difícil assegurar l'ús. Els animals domèstics els tenien als patis.
Lupe va agafar un utensili semblant a un barrilet de fang allargat, ens va comentar que a l'Àfrica algunes tribus encara l'utilitzen per fer mantega, però no eixiria una mantega espessa, era semblant a la quallada, el barrilet va basculant i va fent-se lleugerament espessa. També s'han trobat ratlladors de formatge.
A l'altra banda de la cuina ens va mostrar una peça rodona de pedra, era un molí per moldre cereal.
En veure la casa per dins vam eixir al patí, llavors ens va mostrar com funcionaven les claus. Lupe ens va ensenyar dues claus grans de fusta amb diferents llengüetes. El pany tenia diferents fustetes curtes que bloquejaven el mecanisme d'obertura, en posar la clau i accionar-la aquest es quedava lliure i s'obria la porta, dos mil cinc-cents anys després encara utilitzem un pany i una clau per obrir la porta.
I no hem trobat encara la clau que obri tots els panys.
El que ens diu el panell:
"Esta vivenda reprodueix una casa del poblat. Està formada per un nucli central ( vestíbul, sala i habitacions de molta i cuina) un pati per entrada per a carro i magatzem.
A partir de les restes trobades en les excavacions s'han reproduït les tècniques constructives i s'han utilitzat els mateixos materials que en les cases originals. Les cases tenien sòcols de pedra sobre les que s'alçaven les parets de tova, que es revestien amb fang i es lluïen amb calç. Algunes estaven decorades amb colors rojos, negres o blaus. El sòl era de terra batuda, encara que en algunes habitacions es van col·locar lloses. Els sostres eren plans i consistien en un entramat de bigues, romer o canyes i una capa grossa de fang."
El dinar amb el guerrer
Vam deixar la casa i ens vam situar davant l'escultura del guerrer, allà Lupe ens va tornar a parlar de l'esplèndida forma. Portava falcata, escut i casc. Ens va parlar de la seua fabricació, el seu motlle es feia amb cera d'abella i argila i després es farcia amb el bronze, que en gelar-se prenia la forma del motlle. Després s'havia de trencar el motlle, per això era una peça única.
Ens vam fer alguna foto de grup davant de l'estàtua i ens vam acomiadar de Lupe. Vam dinar als bancs de la vora al costat del guerrer. Rememorant i gaudint de tot el que ens havia contat.
En acabar de menjar i de descansar, i acomiadar a Puri, Aitana, Toni, Piedad, Marga i Vicent vam refer la marxa ja que encara havíem d'arribar als cotxes.
Tornem als cotxes
Ens quedava una baixada forta, però passa a passa i amb els bastons vam anar superant totes les dificultats que el camí ens presentava.
Vam tornar a passar pel mas i el camí amb els cepells florits i vam arribar al punt de cruïlla on ens desviàvem del camí efectuat al pujar.
Un immens tallafocs ens feia d'autovia, un camí de terra anava transcorrent pel mig. En rebaixar la dificultat i el desnivell, també ens vam amollar més relaxats a xarrar i gaudir de la conversa amb els companys i companyes.
Quan vam arribar als cotxes vam pujar i vam anar cap a Fontanars dels Alforins on havíem començat, on part del grup tenien els cotxes. Una cervesa fresca va acabar de tancar un dia tan complet i amb tants coneixements nous, que ens farien falta dies per interioritzar-los.
Ací teniu un vídeo de la reconstrucció de poblat de la Bastida feta per museu arqueològic de València.
També dins la pàgina de l'Ajuntament de Moixent trobareu aquet vídeo sobre el poblat.
Endevinem la història
Olor de raïm negre, mar de pàmpols i vaixells de casalicis imponents. Per viatjar en el temps a l'alba de les civilitzacions, la Bastida. L'enginy dalt d'un turó, l'organització i el saber fer, tal volta l'enveja dels veïns va ser el seu pitjor enemic, i les flames van fondre l'èxit d'aquells cent anys de treball.
Endevinem la història, escorcollant les pedres, reconstruïm el passat, d'una cultura, d'una gent. Recompondre un trencaclosques, d'engrunes de moments en el temps, de l'enginy del saber fer, del que els anys ens han amagat, i una llengua de mots subtils, que no sabem desxifrar. Dalt dels turons feien llar, quants misteris amagats, d'un guerrer de falcata i casc, que s'ha fet famós al carrer, pregunteu als quatre vents, és el Guerrer de Moixent. No hi ha exercits ni castells, sols l'empremta de la gent, que un mal foc es va emportar, i van deixar el seu segell.
Fontanars dels Alforins
 |
| Plaça del poble |
 |
| Detall de la cúpula del campanar |
 |
| Campanar de Fontanars dels Alforins |
 |
| Eixim de Fontanars dels Alforins |
 |
| Plaça de l'alqueria dels Àlbers |
 |
| Fontanars dels Alforins |
 |
| Plantació de vinyes |
 |
| Ceps encara en els bagots a sobre |
 |
| La Vall dels Alforins amb algun turó |
 |
| La vall des de la primera costera |
 |
| La vall dels Alforins |
 |
| Per la vall de vinyes |
 |
| Forn de calç |
 |
| Forn de calç |
 |
| Camí de la bastida |
 |
| Mas al camí de la Bastida |
 |
| Cepell florit a la vora del camí |
 |
| Pujant una forta costera |
 |
| La retrobada |
 |
| La visita guiada a la Bstida |
 |
| El recinte emmurallat del poblat de la Bastida |
 |
| Maqueta del poblat de la Bastida de les Alcusses |
 |
| Reproducció de l'entrada de la porta Nord |
 |
| Maqueta del poblat |
 |
| Pel camí de la ronda Nord |
 |
| Fem camí a la vora de la muralla nord |
 |
| La porta Nord |
 |
| Estructura de la porta Nord, ara i abans |
 |
| Vista de la porta Nord des de dins amb els bancs per seure |
 |
| El camí de la ronda Nord del poblat |
 |
| Vista del pla de les Alcusses des del poblat |
 |
| Maqueta del poblat i el pla de les Alcusses |
 |
| L'entorn i l'explotació |
 |
| Ens mostra on hi havia els tres poblats ibers a l'altra serra |
 |
| La Bastida |
 |
| Vivendes a la zona est |
 |
| Vivendes restaurades a la zona est |
 |
| Vivendes a la zona est |
 |
| Vivendes restaurades al poblat de la Bastida |
 |
| Lupe ens explica el tipus de vivendes de la Bastida |
 |
| Detall d'un forn. |
 |
| La vida en les cases |
 |
| Reproducció d'una imatge del poblat |
 |
| El Montcabrer a la llunyania |
 |
| El magatzem |
 |
| Punt on es va trobar el Guerrer de Moixent |
 |
| Detall del magatzem |
 |
| Posició de les cases |
 |
| Detall de la casa que hi ha a la maqueta |
 |
| Immensa casa de les transaccions |
 |
| Immensa casa de les transaccions |
 |
| Vista de la muralla per l'interior i la part més de ponent |
 |
| Casa ibera restaurada |
 |
| Escultura del guerrer de Moixent |
 |
| Panell informatiu de la casa amb els detalls dels materials de construcció |
 |
| Casa ibera restaurada |
 |
| Interior de la casa, detall dels adovons de fang |
 |
| Ceràmica amb pintura geomètrica |
 |
| Detall d'un molí a la cuina |
 |
| Un teles per teixir les teles |
 |
| La cuina amb el lloc de la llar |
 |
| Detall del molí per moldre cereal |
 |
| Detall de les claus |
 |
| Detall d'un pany |
 |
| Detall d'un pany d'una porta amb l'encaix de la clau |
 |
| Bota a partir de la pell d'una cabra |
 |
| Una paret feta amb adovons de fang |
 |
| contrast amb el redossat de terra i la lluïda de calç |
 |
| Contrast dels adovons, rebossat de terra i lluida de calç |
 |
| El guerrer de Moixent i els companys i companyes de Camí |
 |
| El Camí al País Valencià amb la casa ibera i el guerrer de fons |
 |
| Detall de la falcata del guerrer de Moixent |
 |
| Cap de l'escultura del guerrer de Moixent |
 |
| Detall de la funda de la falcata |
 |
| Monument del guerrer de Moixent a la Bastida de les Alcusses |
 |
| Vista de la vall de les Alcusses |
 |
| Un camí envoltat de bruc |
 |
| Un mas que aguanta el temps |
 |
| Un pregadéus amb la presa a les pinces |
 |
| Un bolet a la vora del camí |
 |
| Baixant pel tallafocs |
 |
| Baixant pel tallafocs |
 |
| Una flor de safra bord |
 |
| Una bona cervesa per acabar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada