De Mutxamel al Campello 24/3/18
Mutxamel
El
passat 24 de març de
l’any 2018 vam
fer la
caminada
de Mutxamel al Campello, era
l’etapa d’el Camí integrada dins
del brancal de la Foia de Xixona, que naixia a Xixona i passava per
Busot, Aigües, el Campello i Mutxamel. Tot
i que la vam fer en sentit invers al que prioritza el Camí, era
la darrera etapa del brancal, on
s’unia al tram troncal de
la
Marina Baixa i
l’
Alacantí.
Mentre
ens apropàvem
al punt de trobada vam passar per la seu del Centre Excursionista de
Mutxamel, tenia
l’escut ben emmarcat a la porta, Centre de Muntanyisme de
Mutxamel. Per
fer el logo havien jugat amb les dues darreres inicials per donar-los
forma de muntanya. En
arribar a l’església vaig
fer-li una volta a l’illa, vaig admirar les inscripcions que hi
havien a l’església i a una casa hi havia una
escultura
relacionada amb l'almàssera.
Ens
vam trobar davant l’església de Mutxamel,
un grup de gent vinguda
de comarques i pobles molt diversos: de
Mutxamel, de Sant Joan d’Alacant, de Cocentaina, de
Xàbia i com sempre jo de Castelló de la Plana.
El
vent bufava i ens va costar trobar un raconet per fer el rogle,
presentar-nos i fer les explicacions inicials. Finalment ens
vam posar al raser de l’església, però
molts no vam dubtar en aprofitar caputxes i barrets per protegir-nos
del vent. Després de descriure el full de ruta vam iniciar el camí.
Camí del Campello
Vam
creuar el poble i vam eixir al parc, que es trobava als afores,
en direcció de l'assut de Mutxamel, pel camí vàrem creuar alguns
camps d'oliveres, i
algun favar
que el vent fuetejava. La varietat de faves
i de tomates de Mutxamel era famosa, i em va fer il·lusió
trobar-me-les al camp, al seu poble. Per sendes vam arribar fins
a l'assut. El salt d'aigua li donava molta vida, i
les majestuoses fortificacions recordaven algunes
edificacions
defensives, com muralles i merlets.
Aquesta
gran construcció tancava
el
riu Montnegre d'una vessant a l'altra, en
seguir caminant a l’altra banda de riu algunes
hortes despertaven de
la
letàrgia
hivernal instal·lades
en
algun meandre del riu.
Vam
davallar cap al riu, on podíem veure l’aigua tranquil·la entre
les llargues vares del senill.
Vam
seguir cap al Campello, fins arribar a la torre medieval del
barranquet de Marc. Després d'escoltar una explicació d'Anna sobre
la història de la torre, sense poder fer més temps vàrem seguir
cap al Campello. Vam
creuar la població i
vam arribar
al port. La gran torre
esdevenia un símbol del Campello i més enllà hi havia el jaciment
arqueològic de la
Illeta.
La Illeta
Vam
veure les restes del jaciment, malauradament l'explicació no ens la
va voler fer en català,
tot i el coneixement de l'idioma per
part de la guia i la bona disposició del públic.
Davant
del menyspreu cap a la nostra llengua feta per la guia part del grup
va prendre la iniciativa valenta de fer el recorregut pel seu compte.
Ací
teniu un resum dels panells informatius:
La
Tomba
«Queden
ací les restes d’una estructura funerària, les parets
de la fossa estaven folrades de pedra conformant una cista de
maçoneria.
En
el fons es disposava un enllosat de pedres planes sobre el qual es
van disposar els cadàvers
d’un home i una dona de costat i enfrontats. Coberts
al seu torn per capes de pedres
i lloses. Al costat de les restes van aparèixer un petit punyal o
ganivet de coure, 4 botons d’ivori i dos vasos ceràmics, que
revelen el destacat estatus social dels enterrats. Prop d’aquesta
tomba es van localitzar altres de similars.
Les
datacions de radiocarboni permeten identificar la practica
d’inhumacions dins del poblat de l’Edat del Bronze fa uns 3800
anys.».
La
Cabanya
«Fa
uns 5000 anys hi havia ací un llogaret ocupat
per gent integrada dins d’una organització social tribal. Per a la
seua subsistència es valdrien dels recursos que proporcionava el
medi, practicant l’agricultura, la ramaderia, la caça, la pesca i
la recol·lecció d’aliments. D’aquell poblat es conserven les
restes d’aquesta cabanya de planta circular pròpia d’una unitat
familiar. Dins de l’habitatge s’han identificat dos contenidors
de fang, utilitzats potser
per conservar cereal, fragments de la vaixella domèstica i diferents
útils
en sílex.».
La
cisterna
«
Aquesta
cisterna es construí
a l’inici de l’Edat del Bronze fa uns 4000 anys. Per a la seua
realització es va excavar la roca valent-se d’instruments de
pedra, es van formar les parets de pedra i fang i es va recobrir el
fons amb una capa argilosa. Per conservar l’aigua que contenia
devia disposar d’un sostre. Uns 400 anys després, en una reforma,
la cisterna va poder millorar-se amb una bassa
de decantació. Al jaciment es conserva la meitat d’una altra
cisterna similar. En relació amb els dos aljubs s’han identificat
trams de dues canalitzacions per a conduir aigua al seu interior.».
La
Illeta Ibèrica
«El
poblat va nàixer al segle V
a.
C., però a mitjans del segle IV va patir una important transformació
urbanística, quedant
estructurat per dos carrers longitudinals que recorrien la península,
comunicats mitjançant carrers transversals. Era un important
enclavament comercial, distribuïdor
de mercaderies d’altres punts de la Mediterrània, i centre
productor d’oli, conserves de peix i vi. Aquest complex es
completava amb uns forns ceràmics situats a la costa, dedicats a la
fabricació d'àmfores,
envàs
ideal per al transport marítim.».
L’Almàssera
Aquest
edifici estava destinat a la fabricació d’oli. En un departament
s’han localitzat els elements essencials per aquest procés: una
gran plataforma de pedra sobre la qual s’instal·lava una premsa de
biga per premsar l'oliva
i una pica on es recollia l’oli. En aquesta mateixa estança es van
trobar restes de les estores d’espart usades en el procés del
premsat de l’oliva, molins
i molts pinyols d’oliva.
El
Magatzem
Aquest
edifici estava destinat a l’emmagatzematge de productes peribles,
possiblement cereals. Inicialment la construcció
estava dotada d’una càmera
d’aire d’avall del sòl,
consistent un una successió
de murets paral·lels que sostenien un entaulat de fusta. La seua
funció era evitar que la humitat afectara al gra i el fera germinar.
En aquest primer moment només existia l’edifici elevat i en la
part davantera un porxo subjecte mitjançant pilars de fusta.
Posteriorment al porxo es construïren
tres habitacions.
El
Temple A
«Gran
edifici que consta d’un pòrtic
precedit per dues columnes, un
cos central dividit en tres naus i dues habitacions situades al fons.
No es coneixen
les seues dimensions totals ja que no es conserva la part posterior
per l'erosió
. El seu caràcter sacre ve avalat per la seua monumentalitat, la
distribució de l’espai i els materials trobats al seu interior.
Entre els quals destaquen un fragment d’escultura humana i diversos
fragments de peveters de
cap femení.
Els
cups
«L’element
característic d’aquestes instal·lacions són dues piques
revestides de calç situades a diferent altura. Des del patí, a
través de la finestra, es disposava el raïm sobre la pileta
superior, on era xafada per extraure-li el suc. El most queia a la
pileta inferior produint-se un primer tràfec i d’allí es portaria
a les dependències de fermentació.».
Les
piscifactories
«Són
instal·lacions que consten de diverses basses tallades a la roca,
comunicades entre si i amb el mar obert, destinades a la criança de
peix. En Hispània només es documenten aquest tipus de peix a la
costa alacantina
( Xàbia,
Calp i la pròpia
Illeta) mentre que a Itàlia
son freqüents a la costa del mar Tirré. Són pròpies
del segle I a.C. i el segle I d. C. Normalment les piscifactories
estan lligades a luxoses vil·les marítimes, però
no és el cas de la Illeta pel que es pensa que podria estar
destinades a proveir els mercats locals.».
L’habitatge
L’illa
3 està formada per dos edificis que tenen accés als dos carrers
principals; un és l'únic
habitatge que s’ha pogut reconèixer
en tot el jaciment, i l’altre un cup que tenia un pati amb una
escala per la qual s’accedia al primer pis. La casa consta
d’un pati que estaria parcialment ensorrat i de quatre habitacions;
en una d’elles es trobava l'única
llar que s’ha localitzat en aquesta
fase i al costat d’ell va aparèixer
un peveter de cap femení, el que indica que a part de ser un espai
de residència domèstica
també servia com a capella domèstica.
Les
Termes
És
un edifici menut associat a la vil·la, dedicat a banys i format per
habitacions contigües de recorregut lineal. Com és habitual en
aquest tipus d’instal·lacions
constava d’una sala freda (frigidarium), amb una banyera menuda,
una sala temperada ( tipidarium) i una sala calenta (caldarium).
Aquestes dues últimes
estaven dotades d’un sistema de calefacció consistent a col·locar
sota terra una càmera (hipocaustum) en que introduïen
aire calent provinent
d’un forn situat en una sala annexa
al caldarium (praefurnium). En aquest forn s’escalfava aigua per a
la banyera.
La torre del Campello
Després
de recórrer el jaciment i
acomiadar-nos de la la guia, no massa satisfets pel tracte que havia tingut
amb
nosaltres,
vam eixir del jaciment i vam pujar
a la torre.
Una
escala de ferro s’enfilava cap a la porta d’entrada, on
una altra guia s'estrenava en la
seua explicació.
Tal
vegada no tenia molta experiència, però el caliu que ens va donar i
en fer-nos l’explicació en valencià se’ns va guanyar la nostra
aprovació.
Vam
pujar fins
al terrat per l’escala de pedra interior i a la gran estança
circular ens vam fer una foto de grup,
en
arribar a la part de
dalt vam
recórrer
el terrat,
una senyera ocupava el centre de l’estança i era fuetejada pel
vent marí, vam estar una estona gaudint de la vista. Es
podia veure una panoràmica excepcional de la costa, era
especialment
impressionant la vista del jaciment arqueològic, que
es veia com una maqueta amb la costa retallada.
Després
vàrem anar a dinar una bona paella de marisc vora mar al restaurant
Miramar, on vàrem escriure al llibre del Camí de l'Alacantí i
vàrem segellar amb l'encuny del Centre Excursionista de Mutxamel.
En acabar el dinar vam tornar cap a a casa.
Mutxamel
 |
| Camí del punt de trobada |
 |
| Casal del Centre excursionista de Mutxamel |
 |
| Església de Mutxamel amb el campanar |
 |
| Porta de l'església i campanar |
 |
| Inscripcions a la paret de l'església de Mutxamel |
 |
| L'almàssera prop de l'església |
 |
| Rogle a l'inici de la caminada |
 |
| Parc de Mutxamel |
Camí del Campello
 |
| Caminants amb Mutxamel al fons |
 |
| Per antics camins d'oliveres |
 |
| Favar de Mutxamel fuetejat pel vent |
 |
| Per la senda en direcció a l'Assut de Mutxamel |
L'Assut de Mutxamel
 |
| L'assut de Mutxamel amb el salt d'aigua |
 |
| Estructura de l'assut de Mutxamel |
 |
| Caminants a l'assut de Mutxamel |
 |
| Estructura de l'assut de Mutxamel |
 |
| Vista més general de l'assut de Mutxamel amb el salt del riu Montengre |
 |
| Caminants després de creuar el riu del Montnegre i l'assut |
 |
| Mural contra l'especulació |
 |
| Torre d'en Marc |
 |
| Torre d'en Marc |
 |
| Torre d'en Marc |
 |
| Finestra soterrada a la torre d'en Marc |
 |
| Anna explicant-nos sobre la torre d'en Marc |
 |
| El port del Campello i al darrera la Torre |
 |
| Torre del Campello |
La IlletaLa Prehistòria
, al fons
La cabana i la tomba
 |
| En primer pla la cabana amb els contenidors de fang, a la dreta la canalització i la tomba, i al fons empedrada la cisterna |
 |
| La cabana a la dreta i més al fons la cisterna |
 |
| Detall dels dos contenidors de fang de la cabana per guardar cereal, al fons la canalització i la tomba. |
La cisterna
 |
| Detall de la cisterna |
La Illeta Iberica
 |
| La Illeta Iberica |
El Magatzem
 |
| El magatzem |
El Temple A
Els Cups
 |
| Els cups |
 |
| Poblat iber de la Illeta |
 |
| Zona de plantes medicinals |
Les piscifactories
L'habitatge
Les Termes
La Torre del Campello
 |
| La torre del Campello |
 |
| Pugem a la torre del Campello |
 |
| Foto de grup a l'interior de la torre |
 |
| Vista cap al nord des de la torre del Campello, la serra Gelada i el Puigcampana |
 |
| Vista sud des de la torre del Campello |
 |
| Senyera dal la torre del Campello |
 |
| Vista de la Illeta des de la torre del Campello |
 |
| Foto de grup dalt la torre del Campello |
 |
| Foto de grup dalt la torre del Campello |
 |
| Torre del Campello |
 |
| Cova a la vora de la torre del Campello |
 |
| La torre del Campello |
El dinar a Miramar
 |
| Un dinarot al raser del bar, a la vora de la mar |
 |
| Església al Campello |
 |
| Quin goig quan la nostra llengua està normalitzada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada