dimarts, 14 de setembre de 2021

Caminada per l'Alacantí

De Mutxamel al Campello 24/3/18

Mutxamel

El passat 24 de març de l’any 2018 vam fer la caminada de Mutxamel al Campello, era l’etapa d’el Camí integrada dins del brancal de la Foia de Xixona, que naixia a Xixona i passava per Busot, Aigües, el Campello i Mutxamel. Tot i que la vam fer en sentit invers al que prioritza el Camí, era la darrera etapa del brancal, on s’unia al tram troncal de la Marina Baixa i l’ Alacantí.

Mentre ens apropàvem al punt de trobada vam passar per la seu del Centre Excursionista de Mutxamel, tenia l’escut ben emmarcat a la porta, Centre de Muntanyisme de Mutxamel. Per fer el logo havien jugat amb les dues darreres inicials per donar-los forma de muntanya. En arribar a l’església vaig fer-li una volta a l’illa, vaig admirar les inscripcions que hi havien a l’església i a una casa hi havia una escultura relacionada amb l'almàssera.

Ens vam trobar davant l’església de Mutxamel, un grup de gent vinguda de comarques i pobles molt diversos: de Mutxamel, de Sant Joan d’Alacant, de Cocentaina, de Xàbia i com sempre jo de Castelló de la Plana.


El vent bufava i ens va costar trobar un raconet per fer el rogle, presentar-nos i fer les explicacions inicials. Finalment ens vam posar al raser de l’església, però molts no vam dubtar en aprofitar caputxes i barrets per protegir-nos del vent. Després de descriure el full de ruta vam iniciar el camí.


Camí del Campello

Vam creuar el poble i vam eixir al parc, que es trobava als afores, en direcció de l'assut de Mutxamel, pel camí vàrem creuar alguns camps d'oliveres, i algun favar que el vent fuetejava. La varietat de faves i de tomates de Mutxamel era famosa, i em va fer il·lusió trobar-me-les al camp, al seu poble. Per sendes vam arribar fins a l'assut. El salt d'aigua li donava molta vida, i les majestuoses fortificacions recordaven algunes edificacions defensives, com muralles i merlets. Aquesta gran construcció tancava el riu Montnegre  d'una vessant a l'altra, en seguir caminant a l’altra banda de riu algunes hortes despertaven de la letàrgia hivernal instal·lades en algun meandre del riu.

Vam davallar cap al riu, on podíem veure l’aigua tranquil·la entre les llargues vares del senill.

Vam seguir cap al Campello, fins arribar a la torre medieval del barranquet de Marc. Després d'escoltar una explicació d'Anna sobre la història de la torre, sense poder fer més temps vàrem seguir cap al Campello. Vam creuar la població i vam arribar al port. La gran torre esdevenia un símbol del Campello i més enllà hi havia el jaciment arqueològic de la Illeta.


La Illeta
Vam veure les restes del jaciment, malauradament l'explicació no ens la va voler fer en català, tot i el coneixement de l'idioma per part de la guia i la bona disposició del públic.

Davant del menyspreu cap a la nostra llengua feta per la guia part del grup va prendre la iniciativa valenta de fer el recorregut pel seu compte.

Ací teniu un resum dels panells informatius:

La Tomba

«Queden ací les restes d’una estructura funerària, les parets de la fossa estaven folrades de pedra conformant una cista de maçoneria. En el fons es disposava un enllosat de pedres planes sobre el qual es van disposar els cadàvers d’un home i una dona de costat i enfrontats. Coberts al seu torn per capes de pedres i lloses. Al costat de les restes van aparèixer un petit punyal o ganivet de coure, 4 botons  d’ivori i dos vasos ceràmics, que revelen el destacat estatus social dels enterrats. Prop d’aquesta tomba es van localitzar altres de similars.

Les datacions de radiocarboni permeten identificar la practica d’inhumacions dins del poblat de l’Edat del Bronze fa uns 3800 anys.».


La Cabanya

«Fa uns 5000 anys hi havia ací un llogaret ocupat per gent integrada dins d’una organització social tribal. Per a la seua subsistència es valdrien dels recursos que proporcionava el medi, practicant l’agricultura, la ramaderia, la caça, la pesca i la recol·lecció d’aliments. D’aquell poblat es conserven les restes d’aquesta cabanya de planta circular pròpia d’una unitat familiar. Dins de l’habitatge s’han identificat dos contenidors de fang, utilitzats potser per conservar cereal, fragments de la vaixella domèstica i diferents útils en sílex.».


La cisterna

« Aquesta cisterna es construí a l’inici de l’Edat del Bronze fa uns 4000 anys. Per a la seua realització es va excavar la roca valent-se d’instruments de pedra, es van formar les parets de pedra i fang i es va recobrir el fons amb una capa argilosa. Per conservar l’aigua que contenia devia disposar d’un sostre. Uns 400 anys després, en una reforma, la cisterna va poder millorar-se amb una bassa de decantació. Al jaciment es conserva la meitat d’una altra cisterna similar. En relació amb els dos aljubs s’han identificat trams de dues canalitzacions per a conduir aigua al seu interior.».


La Illeta Ibèrica

«El poblat va nàixer al segle V a. C., però a mitjans del segle IV va patir una important transformació urbanística, quedant estructurat per dos carrers longitudinals que recorrien la península, comunicats mitjançant carrers transversals. Era un important enclavament comercial, distribuïdor de mercaderies d’altres punts de la Mediterrània, i centre productor d’oli, conserves de peix i vi. Aquest complex es completava amb uns forns ceràmics situats a la costa, dedicats a la fabricació d'àmfores, envàs ideal per al transport marítim.».


L’Almàssera

Aquest edifici estava destinat a la fabricació d’oli. En un departament s’han localitzat els elements essencials per aquest procés: una gran plataforma de pedra sobre la qual s’instal·lava una premsa de biga per premsar l'oliva i una pica on es recollia l’oli. En aquesta mateixa estança es van trobar restes de les estores d’espart usades en el procés del premsat de l’oliva, molins i molts pinyols d’oliva.


El Magatzem

Aquest edifici estava destinat a l’emmagatzematge de productes peribles, possiblement cereals. Inicialment la construcció estava dotada d’una càmera d’aire d’avall del sòl, consistent un una successió de murets paral·lels que sostenien un entaulat de fusta. La seua funció era evitar que la humitat afectara al gra i el fera germinar. En aquest primer moment només existia l’edifici elevat i en la part davantera un porxo subjecte mitjançant pilars de fusta. Posteriorment al porxo es construïren tres habitacions.


El Temple A

«Gran edifici que consta d’un pòrtic precedit per dues columnes, un cos central dividit en tres naus i dues habitacions situades al fons. No es coneixen les seues dimensions totals ja que no es conserva la part posterior per l'erosió . El seu caràcter sacre ve avalat per la seua monumentalitat, la distribució de l’espai i els materials trobats al seu interior. Entre els quals destaquen un fragment d’escultura humana i diversos fragments de peveters de cap femení.


Els cups

«L’element característic d’aquestes instal·lacions són dues piques revestides de calç situades a diferent altura. Des del patí, a través de la finestra, es disposava el raïm sobre la pileta superior, on era xafada per extraure-li el suc. El most queia a la pileta inferior produint-se un primer tràfec i d’allí es portaria a les dependències de fermentació.».


Les piscifactories

«Són instal·lacions que consten de diverses basses tallades a la roca, comunicades entre si i amb el mar obert, destinades a la criança de peix. En Hispània només es documenten aquest tipus de peix a la costa alacantina ( Xàbia, Calp i la pròpia Illeta) mentre que a Itàlia son freqüents a la costa del mar Tirré. Són pròpies del segle I a.C. i el segle I d. C. Normalment les piscifactories estan lligades a luxoses vil·les marítimes, però no és el cas de la Illeta pel que es pensa que podria estar destinades a proveir els mercats locals.».


L’habitatge

L’illa 3 està formada per dos edificis que tenen accés als dos carrers principals; un és l'únic habitatge que s’ha pogut reconèixer en tot el jaciment, i l’altre un cup que tenia un pati amb una escala per la qual s’accedia al primer pis. La casa consta d’un pati que estaria parcialment ensorrat i de quatre habitacions; en una d’elles es trobava l'única llar que s’ha localitzat en aquesta fase i al costat d’ell va aparèixer un peveter de cap femení, el que indica que a part de ser un espai de residència domèstica també servia com a capella domèstica.


Les Termes

És un edifici menut associat a la vil·la, dedicat a banys i format per habitacions contigües de recorregut lineal. Com és habitual en aquest tipus d’instal·lacions constava d’una sala freda (frigidarium), amb una banyera menuda, una sala temperada ( tipidarium) i una sala calenta (caldarium). Aquestes dues últimes estaven dotades d’un sistema de calefacció consistent a col·locar sota terra una càmera (hipocaustum) en que introduïen aire calent provinent d’un forn situat en una sala annexa al caldarium (praefurnium). En aquest forn s’escalfava aigua per a la banyera.



La torre del Campello


Després de recórrer el jaciment i acomiadar-nos de  la la guia, no massa satisfets pel tracte que havia tingut amb nosaltres, vam eixir del jaciment i vam pujar a la torre. Una escala de ferro s’enfilava cap a la porta d’entrada, on una altra guia s'estrenava en la seua explicació. Tal vegada no tenia molta experiència, però el caliu que ens va donar i en fer-nos l’explicació en valencià se’ns va guanyar la nostra aprovació.

Vam pujar fins al terrat per l’escala de pedra interior i a la gran estança circular ens vam fer una foto de grup, en arribar a la part de dalt vam recórrer el terrat, una senyera ocupava el centre de l’estança i era fuetejada pel vent marí, vam estar una estona gaudint de la vista. Es podia veure una panoràmica excepcional de la costa, era especialment impressionant la vista del jaciment arqueològic, que es veia com una maqueta amb la costa retallada.


Després vàrem anar a dinar una bona paella de marisc vora mar al restaurant Miramar, on vàrem escriure al llibre del Camí de l'Alacantí i vàrem segellar amb l'encuny del Centre Excursionista de Mutxamel.
En acabar el dinar vam tornar cap a a casa.

Mutxamel



Camí del punt de trobada

Casal del Centre excursionista de Mutxamel

Església de Mutxamel amb el campanar

Porta de l'església i campanar

 Inscripcions a la paret de l'església de Mutxamel

L'almàssera prop de l'església


Rogle a l'inici de la caminada


Parc de Mutxamel

Camí del Campello

 Caminants amb Mutxamel al fons

Per antics camins d'oliveres


 Favar de Mutxamel fuetejat pel vent

Per la senda en direcció a l'Assut de Mutxamel



L'Assut de Mutxamel

 L'assut de Mutxamel amb el salt d'aigua

Estructura de l'assut de Mutxamel

Caminants a l'assut de Mutxamel

Estructura de l'assut de Mutxamel


 Vista més general de l'assut de Mutxamel amb el salt del riu Montengre

Caminants després de creuar el riu del Montnegre i l'assut











Mural contra l'especulació


Torre d'en Marc

Torre d'en Marc

Torre d'en Marc

Finestra soterrada a la torre d'en Marc

Anna explicant-nos  sobre la torre d'en Marc

 

El port del Campello i al darrera la Torre

 Torre del Campello



La Illeta
La Prehistòria
, al fons 

La cabana i la tomba

 En primer pla la cabana amb els contenidors de fang, a la dreta la canalització i la tomba, i al fons empedrada la cisterna

La cabana a la dreta i més al fons la cisterna

Detall dels dos contenidors de fang de la cabana per guardar cereal, al fons la canalització i la tomba.



La cisterna

                                     


 Detall de la cisterna


                          


La Illeta Iberica

La Illeta Iberica












El Magatzem


El magatzem

 El Temple A









Els Cups



Els cups
                             





Poblat iber de la Illeta

Zona de plantes medicinals





Les piscifactories




                              


L'habitatge



                             



Les Termes















La Torre del Campello

La torre del Campello



Pugem a la torre del Campello

Foto de grup a l'interior de la torre


 Vista cap al nord des de la torre del Campello, la serra Gelada i el Puigcampana

 Vista sud des de la torre del Campello

 Senyera dal la torre del Campello

 Vista de la Illeta des de la torre del Campello


 Foto de grup dalt la torre del Campello


Foto de grup dalt la torre del Campello

 Torre del Campello

Cova a la vora de la torre del Campello

La torre del Campello
 
El dinar a Miramar




 Un dinarot al raser del bar, a la vora de la mar




 Església al Campello

Quin goig quan la nostra llengua està normalitzada




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada