dijous, 23 de maig de 2019

Caminada per la Plana Baixa; de l'Alcúdia de Veo a Suera. 15/5/2019

L'Alcúdia de Veo
Vam quedar a l’Alcúdia de Veo per deixar cotxes, érem el grup pensat i fet d'el Camí. En tenir enllestit el tema dels cotxes vam iniciar el recorregut a l’Alcúdia de Veo. Vam seguir per la GR, però en un punt aquesta es partia en dos, una cap al Xinquer, i l’altra era més directa cap a Suera. 


El Xinquer
Vam seguir cap al Xinquer, les muntanyes eren abruptes i la vegetació frondosa. Estava molt ben senyalitzat. Vam arribar al despoblat del Xinquer on vam dinar dins del que va ser l'antiga  església. El despoblat va ser poblat morisc, també va estar evacuat a la Guerra Civil, i des de llavors ja es va abandonar definitivament.  Del poblat quedaven alguns trossos de l'església i alguns murs de les cases mig enrunades i  colgades per l'heura.



Buscant el bosc de castanyers
Vam seguir la pista amunt buscant el bosc de castanyers, després de fer alguns centenars de metres per la pista.  D'anar escorcollant entre la vegetació, buscant arbres de fulles clares i lanceolades, però tal com anàvem avançant i no en trobàvem la gent anava cansant-se i reculant. Excepte Àngel que anava davant de tot i era el més intrèpid. En vam trobar un castanyer a una vora com a representant, però en cap moment un bosc de castanyers que era el que estàvem buscant.


Vam veure el castell del Xinquer i després  vam tornar per buscar l’altra GR, una travessa complicada per la inseguretat que ens portava saber on portava la senda. Però envoltada per la màgia del paisatge. Finalment vam arribar a la GR que buscàvem.




Suera
Ja més tranquils vam seguir la GR envoltats per carrascars i rouredes. Vam trobar algunes fonts que ens van ajudar a calmar la set.  Vam dinar a la font de Castro, on hi havia el panell del castell de Suera, amb una peculiaritat; estava sols en català, quin goig gaudir d'aquestes alegries.


Per l'ombra del castell de Maús
Vam seguir per la senda del camí vell de Suera, era un camí envoltat d’arbres i matolls. Vam passar per la garrofera del tro, on em vaig asseure i Àngel em va anomenar el senyor de les garroferes. Es veia al davant encimbellat el castell de Suera o de Maús.  Vora el riu Veo hi havia algun hortet amb hortalisses ufanoses. En arribar a  Suera vam fer una parada al bar de la plaça on vam segellar i descansar. Havia estat un dia fascinant, una gran aventura.
Ací teniu l'enllaç del wikiloc on trobareu la ruta descrita.


Església de l'Alcúdia de Veo

L'Alcúdia de Veo a l'eixida

 Font de l'Alcúdia de Veo


 Despoblat del Xinquer


 Despoblat del Xinquer

 Església del Xinquer

 Despoblat del Xinquer

 Despoblat del Xinquer

 Castell del Xinquer

 Castanyer prop del Xinquer

 Cova prop del Xinquer

 Trinxera

Camí de Suera

 Castell de Maús

 Arc i eucaliptus

 Sota els boscos camí de Suera

 Falgueres

Oxalis florida

 Font



 Font de Castro

 Camí vell de Suera

 Castell de Maús




Una garrofera vora la senda


 Suera



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada