Ensumant la terra: Fem Camí 2018: visita de Vilafranca del Penedès. 14/10/2018

dimarts, 18 de febrer del 2020

Fem Camí 2018: visita de Vilafranca del Penedès. 14/10/2018

Pels carrers de Vilafranca.

Vam iniciar el tercer dia del Fem Camí 2018 en la visita cultural per Vilafranca del Penedès.

La guia ens va portar per diferent indrets de la capital de l'Alt Penedès. Vam començar per l'església de Santa Maria, segons ens va contar era la primera de Catalunya en començar a construir-se en l'estil gòtic, tot i que va estar 199 anys en construcció. En aquells temps ells no parlaven d'estil gòtic, més bé parlaven d'estil francès. El campanar es refà a partir del segle XIX.

Al davant hi havia el Museu del Vi, a la nit del dia onze de novembre moria Pere III d'Aragó al palau reial de Vilafranca. Els reis eren itinerants, havien de desplaçar-se i tenien palaus arreu del territori. A Vilafranca s'allotjava al palau gòtic, l'actual Museu del Vi. Era un dels primers de tota Europa.

L'església.

Hi havia grans rosetons, finestres estretes, i sageteres. El retaule va desaparèixer a l'octubre del 1934 després d'un incendi.

Sant Fèlix és el patró de Vilafranca. Van escriure a Roma per demanar unes relíquies i els van portar les de Sant Fèlix. Els vilafranquins tenien molta devoció a Sant Fèlix, més enllà de la religió, fins i tot es feien castells dins de l'església. Durant l'any es van repartint el sant a diferents cases. Es canten els goigs de Sant Fèlix i cada any són cinc els administradors. Aquests s'ho reparteixen durant l'any. Quan sentim les gralles és que Sant Fèlix canvia de casa. L'altar on hi ha les relíquies és un monument faraònic.

Torres i Bages era el pare espiritual del grup d'artistes del cercle de Sant Lluc. Hi havia un grup d'artistes profundament religiosos; Josep Llimona, Gaudí... Una de les frases de Torres i Bages era: "Catalunya serà cristiana o no serà". Torres i Bages va vincular la religió i el nacionalisme.

Ens vam aturar davant d'una escultura de grans dimensions, era una escultura del soterrament del Crist. És un moment que expressa el dolor que una persona té quan es mor un esser estimat. Els diferents personatges bíblics que formen l'escultura mostren rostres de desconsol i desesperació. L'escultura és un regal del bisbe Torres i Bages a Vilafranca.

Vam arribar a la plaça castellera, per davant de la casa de la vila, vam eixir de les muralles de l'època medieval. Vam passar per davant de la capella de Sant Joan. El panell ens contava el següent: "En 1306 els hospitalers van rebre permís per instal·lar-se a Vilafranca. La capella és un edifici de transició al gòtic amb una sola nau rectangular dividida en quatre trams i un absis pentagonal a l'est amb les arestes reforçades per contraforts. Als carreus diverses pedres tenen marques de picapedrer. La comanda ocupava la plaça de Sant Joan."

A l'època del gran creixement urbanístic de principis del segle XX es fan nous carrers i la població creix, en aquesta expansió els privilegiats es feien cases grans.

Cap al 1905 els més rics ja tenien aigua corrent i electricitat. Vam anar passant per davant d'algunes cases del modernisme de Vilafranca, com la casa Miró. Quan aquesta estava en construcció li la van comprar i la va acabar una altra família. Vam veure un modernisme molt treballat, hi havia forja i ceràmica.

Al panell de la casa Miró vam poder llegir la següent informació: " En destaca el gran finestral dividit per una columna amb capitell de decoració floral de la planta baixa i la porta d'accés, que estableixen un joc de diagonals amb els balcons del segon pis. Al nivell de les golfes, hi veiem un cos que sobresurt coronat per una teulada ondulada decorada amb peces ceràmiques de colors."

Vam arribar al monument de Manuel Milà i Fontanals, era d'una generació de vilafranquins que van anar a Barcelona i ja no van tornar a Vilafranca. Era filòleg, va nàixer feia uns 200 anys, el seu germà era pintor. Vam arribar a la porta de Tarragona, hi havia l'hospital de Sant Pere, es veien les gàrgoles, hi havia una fornícula amb Sant Pere amb el cap tallat. Recordem que la paraula hospitalitat prové de la paraula hospital.

Vam arribar a l'església del convent de Sant Francesc, conten la història del cavaller que moria a Sardenya a la guerra de la conquesta i volia ser soterrat a l'església de Sant Joan de Vilafranca. Vam veure el seu fèretre, tenia l'escultura del gos als peus que era símbol de fidelitat al rei.

Ens vam aturar per mirar l'escut de Vilafranca, tenia les quatre barres per ser un vila reial. L'escut portava els dos lleons damunt de dues torres amb un portal obert, per ser una vila lliure. Ramon Berenguer III va afavorir el repoblament de Vilafranca.

Totes les explicacions em dansaven al cap, però una de les que més em va sorprendre va ser la devoció per Sant Fèlix a Vilafranca, això em va portar records i un paral·lelisme a les festes del raval de Sant Fèlix de Castelló de la Plana.

Per això en arribar a l'església del convent de Sant Francesc ens van fer un raconet i vam cantar un tros dels goigs que canten a Castelló de la Plana a les festes del raval.

Sant Fèlix de Cantalici

lliura-nos de tot el mal

i deixa"mos" menjar primes

en les festes del raval.

Després vam anar a escoltar una conferència sobre la parla penedesenca. A les fotos de les diapositives de més avall us podeu fer una idea del que ens van contar.

El parlar penedesenc va del riu Llobregat al Gaià i la Segarra a la mar, va més enllà de la comarca estricta.

Després vam anar a dinar una bona paella al casal casteller, era on assajaven una de les colles castelleres de Vilafranca. Havia estat un cap de setmana molt farcit de vivències i de coneixements, però era hora de tornar a casa a descansar.