Ensumant la terra: Caminada per Barcelona: de la plaça de Catalunya a la plaça Sant Felip i Neri. 27/1/2019

dijous, 4 de juliol del 2019

Caminada per Barcelona: de la plaça de Catalunya a la plaça Sant Felip i Neri. 27/1/2019

La plaça Catalunya

Era el segon dia que feia la ruta d'el Camí per dintre de Barcelona. Hi havia tant de patrimoni que vam haver de retallar el recorregut previst. Era una etapa urbana molt especial per la seua densitat de patrimoni. Aquella nit m'havia quedat a dormir a casa de Xavier al seu pis de l'Eixample. Pel matí vam anar caminant fins a la plaça de Catalunya, al mateix punt on l'havíem acabat ahir. La plaça de Catalunya era gegantina i estava voltada d'edificis monumentals, una vegada vam ser-hi tots i totes vam començar.

L'església de Santa Anna

Vam passar pel carrer de l'Àngel per entrar a l'església de Santa Anna, un grup de captaires estaven a la porta esperant a veure si el dia els portava alguna cosa bona. Vam poder entrar dintre de l'església, dues dones es van oferir a mostrar-nos la capella, després de les seues explicacions vam seguir la ruta pels carrers de Barcelona.

La Catedral

Vam seguir pel carrer de la Canuda fins la plaça de la vila de Madrid on hi havia les restes d'una zona funerària romana amb els diferents fèretres i la via romana que passava pel mig.

Pels carrers dels Boters vam arribar a la plaça Nova on hi havia les restes de l'aqüeducte i el portal del Bisbe, vam arribar a la catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia. Vam intentar entrar per veure si ens confonien amb unes beates però no va poder ser, havíem de pagar. Així que ho vam deixar per una altra vegada.

Vam passar per l'absis de la catedral i vam arribar a la plaça del Rei, era una plaça tancada amb la capella de Santa Àgata al nostre davant. Vam eixir a la plaça de l'Àngel i a la via Laietana, vam tornar a la ruta passant per la plaça Ramon Berenguer III on veiem la capella de Santa Àgata per l'altra banda. Vam tornar a la ruta oficial i vam arribar al mercat de Santa Caterina amb el seu sostre que imitava les ones de la mar, de colors diferents.

El palau de la Música

Per un dels carrers estrets vam arribar al palau de la Música Catalana. La decoració era sorprenent, vam poder entrar per dins per admirar cada detall; les columnes, el sostre, l'escala, la barana, els capitells adornats amb flors i coliflors. Després de gaudir d'aquesta meravella vam seguir pel carrer Sant Pere fins arribar a la Plaça Sant Pere i la parròquia de Sant Pere de Puel·les, molt tapada per l'arbreda. Vam arribar al passeig de Lluís Companys i vam passar per l'Arc de Triomf. Els records em van transportar a les vegades que anava a Barcelona per la diada de l'11 de setembre i muntàvem la paradeta d'el Camí a la fira d'entitats.

El parc de la Ciutadella

Ara però estava ple de vianants que pujaven i baixaven, turistes que fotografiaven i escorcollaven cada racó, i una xica que es bellugava de manera estranya tot atraient l'atenció de la gent.

Vam creuar el llarg passeig envoltat de grans fanals modernistes, a la llunyania s'anava quedant l'arc de Triomf cada vegada més imperceptible. Ens vam aturar un moment al final del passeig al monument de Rius i Taulet. Vam creuar l'ampla avinguda i vam arribar al parc de la Ciutadella, era molt agradable passejar tranquil·lament pel jardí. Vam anar on hi havia la font i les estàtues dels cavalls de la quadriga de l'Aurora que contrastaven amb la cascada d'aigua.

L'estació de França

Vam pujar per una part de l'escala per tenir una panoràmica del parc i de la bassa, i vam baixar per l'altra banda. Ens vam apropar al Parlament de Catalunya, sols des de fora, ja que estava vetat amb una cinta. Vam seguir cap a la capella Castrense de l'altra banda del carrer. Hi havia una munió de forces d'ocupació fent algun acte al carrer i la porta principal de l'església. Feia feredat veure-ho, ens vam dirigir cap a la capella, per creuar a l'altra banda.

Eren reminiscències encara de l'ocupació de Barcelona el 1714. Vaig passar per davant d'ells neguitós, sabent la poca confiança que podíem tenir amb els drets dels ciutadans i la dubtosa lògica de la justícia. Vam esperar al grup a la part de darrera de la capella, lluny de l'acte. Ara ens vam apropar a l'estació de França que es trobava a la vora. Era de destacar el treball en forja, em recordava una mica a l'estació del Nord de València. Tot i que l'estació de Sants tenia molta més activitat encara sortien trens cap al nord d'ací.

La ciutat del XVIII sota els nostres peus

Del modernisme de l'estació vam passar al centre cultural "el Born." A part de la grandiositat de l'edifici ens vam endinsar en un passatge de la història de la ciutat de Barcelona: l'ocupació de Barcelona per les tropes borbòniques el 1714. A sota de la cúpula hi havia les restes de la ciutat soterrada; amb les cases, els carrers, les places, i tot l'entramat urbà d'aquella època. Els panells ens descrivien la situació de la ciutat, l'assetjament que va patir i com va ser de dura la repressió borbònica.

No sols va destruir els edificis, sinó que ens va devastar la cultura, la llengua (el castellà és imposat als documents oficials), les lleis i l'autogovern propi. La repressió va ser contundent contra milers de catalans, molts van haver d'exiliar-se i d'altres van ser executats. La repressió va ser implacable.

Era espectacular poder escorcollar els carrers, les cases, i en general la Barcelona de principis del XVIII, com en una maqueta però de veritat.

El fossar de les Moreres

Vam seguir pel passeig del Born fins al fossar de les Moreres. L'indret reflectia molt de simbolisme i respecte, per haver estat soterrades allí les persones que van morir en la defensa de Barcelona, en el seu combat per frenar l'entrada de les tropes borbòniques. Hui hi havia un acte d'homenatge amb ofrenes de flors, amb lectures de poemes, vam escoltar una estona les seues veus i la música. Molts dels assistents compartien alguna peça de roba de color groc que il·luminava el conjunt i es barrejava amb els versos i les notes per demanar la justícia, la democràcia i la llibertat.

Santa Maria del Mar

Vam deixar l'acte i vam entrar dins de la basílica de Santa Maria del Mar. La majestuositat de la sala colpia l'ànima, em produïa vertigen l'altitud de les columnes del gòtic altiu que buscava el cel, i deixava entrar la llum per les vidrieres acolorides.

Vam seguir la ruta, vam creuar la via Laietana i vam passar per l'edifici de correus, vam arribar a la plaça dels Traginers on hi havia una de les torrasses de la muralla romana que tancava el recinte emmurallat de Barcino, ens trobàvem al cantó est del recinte fortificat. Vam pujar per la baixada de Viladecols.

La visita a l'Ajuntament

Vam arribar a l'ajuntament, al qual vam poder entrar i passejar per les diverses sales. Vam estar a la sala de plens, engalanada per teles que recobrien les parets, amb la forma de la senyera de les quatre barres.

Ens vam fer alguna foto de grup en un lloc tan emblemàtic com l'ajuntament de Barcelona. Vam haver d'eixir ja que ens van dir que anaven a tancar, vam arribar a la plaça Sant Jaume, al davant hi havia el palau de la Generalitat. Vam passar per l'oficina de turisme i vam segellar el carnet del Camí del tram del Barcelonès.Vam seguir i vam passar pel barri Gòtic, segons ens van contar moltes de les finestres i atuells van estar fets més recentment volent imitar l'estil.

El fòrum romà de Barcino

Hui no acabaríem al port, es feia tard, ens quedava molt de camí i havíem de concloure el matí, per això canviaríem la previsió. Vam seguir per uns carrers molt estrets i Xavier ens va conduir fins un pati de llums d'uns edificis. Va ser una sorpresa inesperada, dins d'aquell patí interior un poc tètric ens van aparèixer aquelles columnes romanes tan esveltes. Era el forum romà dedicat a Quint Calpurni Flavi, personatge que pertanyia a una nissaga de famílies nascut a Barcino a finals del segle I dC, va ser sacerdot de romà de l'emperador. Després que el fòrum va perdre la seua funció el pedestal va tenir altres usos.

El fòrum era la plaça oberta pública i bulliciosa on es desenvolupava la vida política, religiosa i administrativa de la ciutat. Es trobava al centre on es creuaven les dues vies principals que travessaven la ciutat d'est a oest i de nord a sud, el decumanus maximus i el cardo maximus.

Al fòrum s'hi trobaven la majoria dels edificis públics, com la basílica, la cúria ( on es reunia l'Ordo decurionum o senat municipal) i el temple. Vam seure al banc de pedra a sota de l'arc per admirar el monument.

El Mont Tàber

Vam seguir pels carrerons i vam arribar a un punt on hi havia el Mont Tàber, vam llegir una placa a terra que marcava un petit cim d'un turó, era un punt geodèsic de 16,9 metres, ens recordava el nivell altimètric de l'antiga mola, del turó ara sols restava una llosa i la placa del punt geodèsic.

Quan les parets parlen

Per acabar el nostre recorregut vam arribar a l'església de Sant Felip i Neri, allí vam aprendre un altre passatge de la història de Barcelona, els panells ens explicaven com va ser bombardejada la ciutat pels avions italians aliats de Franco el matí del 30 de gener de l'any 1938, i com va patir l'indret on van morir 42 persones que estaven refugiades. Les parets de pedra encara guarden senyals de la desfeta, podem veure els impactes de les bombes a tota la base de la capella. Durant el franquisme va ser amagada aquesta història i van culpar falsament als republicans.

Ens trobàvem al peu de la plaça, acaronant les parets de l'horror. Després del regust amarg de conèixer les veritats de la memòria històrica vam anar a casa Xavier on estàvem allotjats, vam dinar i vam agafar el tren cap a Castelló.

A l'enllaç podeu veure la ruta caminada.