dimecres, 1 de juliol del 2020

Caminada de retrobament per la Vall d'Albaida; de Benigànim a Benissuera.

Els primers moments
Havien passat tres mesos i mig des que havíem fet la darrera caminada a les oliveres mil·lenàries de la Jana, tots i totes  havíem passat temps d'incertesa, de reclusió i de vegades de por, d'aïllament  i de no poder veure als company i companyes de viatge. A poc a poc s'anava veien una llum, però la gàbia provinciana era closa i ens separava dels nostres amics i amigues. Finalment la gàbia és va obrir i vam poder quedar.

Ens vam trobar a un  punt intermedi del país, per facilitar que tothom li fora el més fàcil possible d'arribar, sabíem que la calor era un factor decisiu i per això vam triar un tros d'una etapa fàcil, finalment per ser la més votada vam triar  la comarca de la Vall d'Albaida, de Benigànim a Benissuera, al brancal de la serra Grossa.

Vam arribar a la plaça Major de Benigànim, a poc a poc anaven acudint els companys i companyes, l'emoció em va fer un nus a la gola entre colzades enèrgiques i mascaretes asfixiants.
Tornàvem a estar en ruta i això era molt bonic, les paraules se'm tallaven en fer la presentació, per ser un moment tan esperat després de la clausura. Hui també hi havia representació de molts pobles i comarques com era de tradició al Camí: la Plana, la Ribera, la Vall d'Albaida, la Safor, l'Horta, la Marina, l'Alacantí i el Comtat.





La presa del pantà
Vam iniciar el camí que eixia del poble pel camí vell de Xàtiva, guiats per Raül de Quatretonda, bon coneixedor del territori. Vam anar travessant per alguns camps de de conreu, especialment de fruiters.
Vam tindre una primera visió de la mar interior que era el pantà de Bellús, que espurnejava el seu blau lluent al nostre davant. Vam deixar l'aspre asfalt  per seguir una dolça senda de terra envoltada per vegetació autòctona.

Vam passar per la vora d'algunes oliveres i després  vam arribar a la presa, el riu Albaida era empresonat  en aquella gran mar i un gran salt d'aigua era impulsat per una bomba, segons ens deia Raül per oxigenar l'aigua. Un fil de verdor acompanyava al riu Albaida en el seu viatge cap a l'estrert de les Aigües, que era el seu pas  cap a terres de la Costera. Ens produïa vertigen l'altura de la presa, i un ferum ens empaitava a no aturar-nos pels tolls de l'aigua estancada que es trobaven a les profunditats. A l'altra banda l'aigua quieta romania tranquil·la esperant la seua llibertat.

Vam creuar el llarg pont i vam aturar-nos a la casa forestal, des del mirador teníem unes vistes espectaculars del pantà de Bellús, el gran llac artificial que cobria la vall del riu Albaida. A la vora de la casa una magnòlia estenia les seues amples flors blanques.

L'esmorzar
Vam buscar un espai per esmorzar, la pineda es proporcionava ombra per suportar la forta calor que en anar avançant el dia anava creixent. Gaudint de retrobar-nos una altra vegada amb amics i amigues després del confinament i poder fer petar la xarrada tan desitjada durant aquests mesos de no poder veure'ns.
Mentre la gent obria les carmanyoles vaig explorar la senda per veure per on continuava la traça després de la casa forestal. Vaig gaudir del descans acompanyats de la gent que estimava i en acabar vam refer el camí.
La senda anava transcorrent entre matolls i  pins per la vora del pantà de Bellús, vam deixar el pantà i vam arribar a una pista. La primavera ens reservava les darreres flors als marges abans que la calitja de l'estiu assecara la darrera flor. Així com també es veia  algun camp de flors morades, que creava com una línia de color que tallava l'horitzó.


Guadàssequies
Vam arribar a Guadassèquies, a la nostra esquerra hi havia l'església vella, vam recórrer el carrer despullat de vida que portava a l'església. Raül ens va explicar el trist passat  d'un poble ofegat per la seua història. Al 1995 es construeix la presa sobre el riu Albaida. Això suposa un daltabaix per als pobles de la vora, molta part del seu terme quedava inundat pel pantà i fins i tot el poble va ser traslladat a la part més alta. Ens trobàvem a l'antiga ermita de l'Esperança, l'antiga església i centre neuràlgic del poble vell. El camí que portava a l'església era el carrer principal, les cases van ser enderrocades tot i que es va conservar l'església com a referent. Un sentiment de nostàlgia, emoció i tristesa recorria les meues entranyes en assabentar-me de la història del poble. Però el progrés té de vegades aquestes conseqüències. En deixar l'església i arribar a la part alta del vell carrer vam veure un mural ceràmic que presentava la imatge del carrer quan tenia el pany de cases que li donaven caliu.

Sempere
Vam seguir, deixant Guadasèquies al nostre darrera, els pobles estaven molt a prop i ja veiem  al nostre davant Sempere, anomenat antigament Sant Pere d'Albaida. Era un poble molt menut. Raül ens va contar algunes peculiaritats del poble.

L'ombra de les acàcies tapereres de la plaça ens alleugeria de la forta calor de l'estiu  que acabava de començar i  ens volia sufocar, després del descans vam seguir cap al darrer poble: Benissuera.
La calor apretava i els amics i amigues ja tenien ganes d'arribar al poble, per això vam triar el camí més curt.

Benissuera
En arribar a Benissuera el gran palau omplia la plaça principal, vam anar fins a l'aparcament on hi havia part dels cotxes aparcats, els conductors van anar a recuperar els cotxes que hi havia a Benigànim i després de debatre diferents possibilitats la calor sufocant que escalfava l'ambient ens va fer decidir-nos per dinar al bar del poble.

Cadascú portàvem les carmanyoles farcides de menjar, tot i això per ben poc vam acompanyar el que portàvem amb una cervesa fresca, la fresca de l'aire i seure a una taula.
Vam poder segellar el carnet  i vam escriure al llibre del Camí, vam cantar la malaguenya de Barxeta i ens vam emocionar en tornar a veure'ns.






Després de compartir tants sentiments ens vam acomiadar i vam tornar cap a casa.




Benigànim

Campanar de Benigànim

Eixim de Benigànim

 Camp de prunes negres

 Pantà de Bellús

 Oliveres

Pantà de Bellús

 Pantà de Bellús


 Per camins de terra

 El riu Albaida i al fons l'estret de les Aigües

Salt d'aigua a la presa

 Riu Albaida 

Pantà de Bellús

 Riu Albaida des de la presa del pantà i al fons l'estret de les Aigües

Pantà de Bellús

 Pantà de Bellús

 Plànol de la Vall d'Albaida

 Pantà de Bellús

 Magnòlia a la casa forestal del pantà de Bellús

 Raül ens explica coses de la comarca

 El pantà de Bellús



 Camí de Guadassèquies

Pantà de Bellús

Fem camí cap a Guadassèquies



Guadassèquies
 Ermita de l'Esperança de Guadassèquies, antiga ubicació del poble vell


Caminants a la vora de l'església, l'antiga plaça del poble de Guadassèquies

Mural ceràmic amb el poble desaparegut de Guadassèquies, i al fons l'església

Antiga església de Guadassèquies

 Sempere


 Església de Sempere

Cúpula de l'església de Sant Pere

 Acàcia taperera en flor a la plaça de l'església de Sempere

Pantà de Bellús

Camí cap a Benissuera
Benissuera
 Palau de Benissuera

 Palau de Benissuera

Palau de Benissuera

Palau de Benissuera

Imatge dins del bar de Benissuera de la campanya salvem el palau

Una darrera aturada en el camí de tornada per intercanviar llavors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada