Pollença
Vam iniciar el matí deixant cotxes a Lluc, per després tenir combinació per poder tornar. Després vam fer cap a
Pollença. Vam trobar-nos al
pont romà de Pollença. Vam iniciar el Camí pel
camí Vell de Lluc. Érem una bona combinació de mallorquins i valencians. La primera part era un camí que anava passant entre camps de conreu, algunes plantacions de figueres sembrades de favó. Vaig pujar dalt del mur per fer la fotografia, tot i que després, uns metres més enllà vaig veure que la paret no obstaculitzava la imatge.
La vall d'en Marc
Anàvem remuntant la vall d'en Marc que anava entrant cap a Lluc, tot seguint la GR 221 en direcció Benifaldó, seguíem la ruta de la pedra en sec. Ara pujàvem pel Pont del Pas de Barqueta. La pedra en sec anava pintant cada marge. A la nostra esquerra una olivera amb un esguard de cara ens mirava, recordava els antics "Ents" del Senyor dels Anells. Garroferes de soques gegantines omplien els camps, acompanyades a vegades de ramats d'ovelles.
Sota els alzinars impenetrables
En arribar al torrent de Sant Jordi, la Fosca, una gosseta llauradora, no va dubtar en apropar-se a l'aigua, i mullar-se. Seguíem sota l'ombra de les magnífiques alzines.
Vam endinsar-nos en un profund i altíssim alzinar, eren tiges ennegrides que es perdien als nostres caps i copaven totalment el cel. El sòl era totalment desert de vegetació, sols cobert per fulles seques i terra. Alguna tanca d'esveltes taules tancava i obria el camí.
Les roques dibuixades
Vam passar un coll i el paisatge va canviar, hi entrava més llum, les alzines estaven més clares i es veien penyals i cingles al voltant, i un camí empedrat preciós .
Els liquens i la molsa eren tan freqüents que tapaven moltes pedres i especialment les branques de les alzines, fins i tot alguns quasi arribaven a matar-les.
Vam arribar a l'alzina d'en Pere, un arbre gegant. Poc després vam arribar al poblet de Benifaldó. Ara el camí ens preparava una sorpresa diferent, les roques presentaven formes fantasmagòriques, a causa de l'erosió, que les havia treballades, de vegades recordaven cares, d'altres recordaven grans cascades d'aigua.
El santuari de Lluc
Vam arribar a
Lluc, primer el gran santuari, vam segellar al punt d'informació, i després Sumsi ens va portar al rovellet de l'ou, el lloc on un panell ceràmic i una inscripció recordava els
Països Catalans i l'estima per la llengua i la terra.
Acabaré la crònica amb les següents paraules, que se'ns van quedar a la ment:
La conserva la voluntat d'un poble
Vam dinar a un raser de la muntanya i vam tornar a casa, ja que el vent i el mal oratge no ens deixava surar.
Podeu veure l'itinerari descrit clicant el següent
enllaç de la pàgina del wikiloc.
 |
| Pont romà de Pollença |
 |
| Olivera monumental de Pollença |
 |
| Eixida de Pollença |
 |
| Camp amb una figuera |
 |
| Figueral amb favó sembrat |
 |
| Camí per la Vall d'en Marc |
 |
| Olivera misteriosa |
 |
| Garrofera amb la soca impressionant |
 |
| Fem camí cap a Lluc |
 |
| Camp amb les ovelles pasturant |
 |
| La Fosca al torrent de Sant Jordi |
 |
| Sota l'ombra de les alzines |
 |
| Les ovelles pasturant sota les garroferes |
 |
| Caminant per la serra de Tramuntana |
 |
| Pouet |
 |
| Alzinar espés |
 |
| Sota l'immens alzinar |
 |
| Les tanques del camí de la pedra en sec |
 |
| Vora les gegantines alzines |
 |
| El camí empedrat que ens porta a Lluc |
 |
| Impressionant empedrat d'una font |
 |
| Vistes de la serra de Tramuntana |
 |
| La molsa cobreix les alzines |
 |
| La molsa pinta el paisatge de verd |
 |
| Alzina monumental d'en Pere |
 |
| Impressionant alzina d'en Pere |
 |
| Vista de la serra de tramuntana |
 |
| Els liquens ofeguen els arbres |
 |
| Formes de les roques prop de Lluc |
 |
| La molsa cobreix les arrels |
 |
| Menut |
 |
| Forn de calç |
 |
| Les roques prenen formes treballades |
 |
| Impressionant formes de les roques recordant una cascada |
 |
| Santuari de Lluc |
 |
| Mural ceràmic a Lluc |
 |
| Santuari de Lluc |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada