Paiporta
Ens vam trobar al restaurant la Llar de Paiporta, hi havia 83 inscrits i va ser una mica d’embolic. La gent va començar a entrar al bar, com podia anava passant llista als assistents. Quan la gent va esmorzar vam iniciar el recorregut. Vaig explicar el Camí a aquell grup tan nombrós de gent i el full de ruta del dia. Com sempre Aitana no va dubtar un moment en ajudar-me a mantindre el mapa.
Una vegada tot clar vam iniciar el camí. Vam anar al museu el Rajolar, vam fer dos grups per poder veure la fàbrica. Vam baixar a la part dels túnels on hi havia el forn. Hi havia a les parets algunes fotografies de Paiporta i algunes eines relacionades amb la cocció de les rajoles. Anàvem escorcollant cada detall mentre el guia ens anava explicant diferents històries.
Una vegada tot clar vam iniciar el camí. Vam anar al museu el Rajolar, vam fer dos grups per poder veure la fàbrica. Vam baixar a la part dels túnels on hi havia el forn. Hi havia a les parets algunes fotografies de Paiporta i algunes eines relacionades amb la cocció de les rajoles. Anàvem escorcollant cada detall mentre el guia ens anava explicant diferents històries.
El camí pel barranc
Una vegada ja havíem vist el museu, vam seguir cap al port de Catarroja. El camí per vora les hortes ens donava una visió amable de la comarca de l’Horta, amb els conreus de temporada. A la vora del barranc es veien algunes aus nedant a l'aigua. El camí estava cobert per les ombres d’algunes moreres. Aquesta vegada no vam passar per dintre del nucli urbà de Catarroja. Vam arribar al port de Catarroja, després d'anar alguns centenars de metres per la passarel·la de fusta que anava per damunt de l'embarcador vam arribar al punt on hi havia les nostres barques.
El viatge en barca
Vam anar pagant i embarcant, l'emoció ens desbordava. Dalt de les barques vam seguir cantant moltes cançons, Paquita va traure la cançó de les anguiles de l’Albufera. Quin millor lloc per cantar-la que ací. La travessa va ser genial, relaxada i preciosa. A mig camí un home major ens va fer algunes pinzellades de la zona, tal vegada no el que més volíem sentir sobre la història del llac, però va ser el que ens volia contar. Mitja família anàvem dalt la barca i això li donava més emoció.
Anàvem veient les ribes i alguna barca de vela llatina que ens l'anàvem creuant. Alguns pescadors a la riba esperaven que picaren els peixos. Finalment la gola es va obrir i vam arribar al gran llac, la immensitat de l'Albufera ens apareixia a l'horitzó. L'aigua ens anava esquitxant la cara al ritme del vent. Però finalment el Palmar anava apareixent al nostre davant i algunes barraques es dibuixaven a la vora.
Anàvem veient les ribes i alguna barca de vela llatina que ens l'anàvem creuant. Alguns pescadors a la riba esperaven que picaren els peixos. Finalment la gola es va obrir i vam arribar al gran llac, la immensitat de l'Albufera ens apareixia a l'horitzó. L'aigua ens anava esquitxant la cara al ritme del vent. Però finalment el Palmar anava apareixent al nostre davant i algunes barraques es dibuixaven a la vora.
El dinar a les Eres
Les barques van atracar a l’altra banda, el viatge en barca s'havia acabat. Vam caminar fins al restaurant Les Eres del Palmar. Tota una sala era reservada per a nosaltres. Vam tastar l'allipebre, que era bàsicament anguila i creïlles, i qui no en va voler van poder menjar paella.
L'acte fundacional
Per la vesprada vam fer l'acte fundacional de l’Associació Cívica el Camí al País Valencià. Vam aprovar els estatuts i vam elegir el Consell provisional. Era un moment emocionant, en el qual li donàvem forma legal a la nova associació, era el punt on començava un llarg camí. Havia segut un dia molt complet i esgotador. Després del torn de paraules, i resoldre els dubtes a les qüestions que van sorgir vam anar deixant el restaurant i vam eixir. Al descampat ens esperaven dos autobusos que ens tornarien a Paiporta on teníem els cotxes.
Però en aquell moment no era conscient d'un aspecte que després em faria tremolar de dalt a baix. Aquest dia seria la darrera vegada que veuria al meu amic i company de Camí Fèlix Sempere. Per això he pensat dedicar-li unes paraules.
Homenatge a Fèlix Sempere.
Fèlix em va ajudar a tirar endavant aquesta caminada, en encarregar-se de la visita a la fàbrica de Paiporta. Pel que feia a la passejada per l'Albufera, especialment va fer-se càrrec d'organitzar les barques que necessitàvem per fer la travessa, ja que depenent dels inscrits que érem podia variar el nombre de barques. Fins al darrer moment ens va provocar neguit a tots dos la por a no cabre una vegada tot el grup al port de Catarroja.
Era la persona que al restaurant les Eres va contar quanta gent havia demanat allipebre i quanta volia paella, contant quants hi havia de cada. Era l'amic que va alçar la seua veu al torn de paraules per donar-me suport perquè la meua faena estiguera remunerada, i era el motor del Camí a la comarca de l'Horta Sud.
Era qui empenyia ajuntaments i institucions perquè donaren suport en el Camí a l'Horta Sud. Era el company que havia treballat en la definició del Camí a la seua comarca. Era membre dinàmic dins de l'associació el Barranc, era l'espurna que feia florir el Camí a l'horta Sud, era el lluitador que feia enlairar-se ben alt l'estendart de Paiporta entre tots els pobles presents en la ruta del Camí.
Però una nit de gener es va dormir per sempre més, el seu cor cansat va deixar de bategar, per viatjar en la barca de vela llatina cap al món dels esperits. Ens va deixar a tots i a totes orfes del seu esguard, de les seues rialles i del seu saber fer. Diuen que recordar una persona es fer-la viure una miqueta, per això voldria que estiguera present en aquest espai, tot lloant el que ell ens va ajudar. Voldria envernissar les pedres que ell va picar en el Camí. Voldria fer una mica de caliu per escalfar el fred desert que ens ha provocat la seua absència.
Però en aquell moment no era conscient d'un aspecte que després em faria tremolar de dalt a baix. Aquest dia seria la darrera vegada que veuria al meu amic i company de Camí Fèlix Sempere. Per això he pensat dedicar-li unes paraules.
Homenatge a Fèlix Sempere.
Fèlix em va ajudar a tirar endavant aquesta caminada, en encarregar-se de la visita a la fàbrica de Paiporta. Pel que feia a la passejada per l'Albufera, especialment va fer-se càrrec d'organitzar les barques que necessitàvem per fer la travessa, ja que depenent dels inscrits que érem podia variar el nombre de barques. Fins al darrer moment ens va provocar neguit a tots dos la por a no cabre una vegada tot el grup al port de Catarroja.
Era la persona que al restaurant les Eres va contar quanta gent havia demanat allipebre i quanta volia paella, contant quants hi havia de cada. Era l'amic que va alçar la seua veu al torn de paraules per donar-me suport perquè la meua faena estiguera remunerada, i era el motor del Camí a la comarca de l'Horta Sud.
Era qui empenyia ajuntaments i institucions perquè donaren suport en el Camí a l'Horta Sud. Era el company que havia treballat en la definició del Camí a la seua comarca. Era membre dinàmic dins de l'associació el Barranc, era l'espurna que feia florir el Camí a l'horta Sud, era el lluitador que feia enlairar-se ben alt l'estendart de Paiporta entre tots els pobles presents en la ruta del Camí.
Però una nit de gener es va dormir per sempre més, el seu cor cansat va deixar de bategar, per viatjar en la barca de vela llatina cap al món dels esperits. Ens va deixar a tots i a totes orfes del seu esguard, de les seues rialles i del seu saber fer. Diuen que recordar una persona es fer-la viure una miqueta, per això voldria que estiguera present en aquest espai, tot lloant el que ell ens va ajudar. Voldria envernissar les pedres que ell va picar en el Camí. Voldria fer una mica de caliu per escalfar el fred desert que ens ha provocat la seua absència.
Podeu veure l'itinerari al següent enllaç de la pàgina de wikiloc.
 |
| El grup de Caminants arribem a Paiporta |
 |
| La fàbrica del rajolar |
 |
| Atenem les explicacions del guia |
 |
| Túnels interiors de la fàbrica |
 |
| Museu del rajolar de Paiporta |
 |
| Museu del Rajolar de Paiporta |
 |
| Caminada per l'Horta Sud camí del port de Catarroja |
 |
| Paisatge de l'Horta |
 |
| Port de Catarroja |
 |
| Port de Catarroja |
 |
| Preparats per la travessa |
 |
| Solcant l'Albufera |
 |
| Barca de vela llatina |
 |
| Embarcació de vela llatina |
 |
| Els companys i companyes |
 |
| Al bell mig de l'Albufera |
 |
| Iniciant el canal |
 |
| Una cassola d'allipebre per dinar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada