dimecres, 30 de juny de 2021

Caminada per la Marina Alta

La Vall de Gallinera; d'Alpatró a Benirrama 26/3/2016
La florida del cirerer

Alpatró
Segurament em falten paraules per expressar tot el que va suposar la caminada; paisatges, història, emocions, sentiments, alegries, plors, eufòria, plaer.
Més que una caminada gairebé era un aplec, vam ser una gentada i tots els factors van ser favorables; el bon oratge, la florida dels cireres, la bona companyia i una organització per part de la gent de la Marina impecable, i quan s'ajunten tantes coses bones el resultat és espectacular.

Però parlem de la caminada, van començar ja a florir les emocions  quan ens vam aplegar a la plaça d'Alpatró,  érem molta gent de moltes comarques diferents, vàrem fer una mica de presentació, vàrem presentar el Camí, moltes comarques ens aplegàvem a la plaça d'Alpatró, aquesta vegada ho vam resumir una mica per comarques, ja que era impossible a nivell individual fer la presentació, però tot i això molt bonic i emotiu,  la gent de la comarca ens va presentar  el suculent menú que ens esperava, i Biel ens va recitar un poema  relacionat amb la vall de Gallinera, després vam iniciar el Camí.


Camí de la Carroja

Aquesta vegada coincidia amb un sender marcat de la ruta dels huit pobles,  que recorre els pobles i la Vall de Gallinera , primer vàrem iniciar el recorregut per senda vora el barranc i ens anàvem allunyant d'Alpatró, la gentada anàvem dibuixant formes  en el paisatge, i la serp s'estirava a les sendes i  és feia grossa a les pistes i els  camins, vàrem creuar el barranquet i a la pujada teníem una bona visió d'Alpatró que se'ns quedava darrera.

Biel ens anava parlant de tot allò que trobàvem, ens va parlar de la cornicabra que començava a brotar, germana del llentiscle.
Poc després, vora el barranc,  vàrem parar a una antiga era  on encara quedaven les restes del que van ser les pedres  perquè l'animal  o el blat  no caigués i al barranc, encara quedaven restes del pont  i d'un antic camí que creuava la serra.
El cirerers i els caminants eren els protagonistes d'aquesta història i totes les seues combinacions, algunes d'elles  molt boniques.
Una mica abans d'arribar a la Carroja ens vam aturar i Biel ens va parlar de les tapisses, una pedra molt blanca utilitzada per fer tabic.

La Carroja i Benissivà
Vam arribar a la Carroja, tota la gentada vam entrar al poble pels carrers estrets fins arribar a la plaça més espaiosa. Biel ens seguia il·lustrant-nos amb tota la seua saviesa. Poc després vam arribar als llavadors de la Carroja i algunes imatges queden gravades per sempre més per al record.
Caminàvem entre cireres florits i  vam passar per davant de l'antiga piscina, ara abandonada, vam arribar a Benissivà i  ens vam aturar per veure els llavadors, els més avançats havien aprofitat per iniciar l'esmorzar però els guies ens diuen que encara no havia arribat l'hora, els llavadors eren molt bonics especialment la part de la pedra i les conduccions.
Finalment després de pujar una costereta vam trobar una ombra per esmorzar i descansar una miqueta. Vam explicar alguna coseta més del camí a la Marina, i del brancal del Camí de les Valls de la Marina, i  vam seguir gaudint d'aquest bon dia, de trobar-nos gent de tantes comarques diferents en un paisatge privilegiat, tot un luxe que valia  la pena sabotejar.


Benitaia i Benialí

Vam seguir cap a Benitàia, i vam arribar a Benialí i els llavadors.  Vam seguir fent conversa amb els companys i companyes  i fent camí entre els cirerers florits.
En un revol de la pista vam arribar a l'Alcúdia, un antic poblat morisc.  No podia faltar  el record de la història i el substrat morisc en la nostra ruta. Vàrem entrar i encara podíem veure algunes parets i algun arc molt ben plantat del despoblat.

Benirrama i Alpatró
 Finalment arribem a Benirrama i teníem una bona visió des de lluny, tot i això no teníem massa temps per endinsar-nos, ja que havíem de fer la logística dels cotxes, a poc a poc vam anar portant tota la gent a Alpatró i finalment tothom ja hi erem de nou a Alpatró

Ara venia el moment de veure com ens organitzàvem pel dinar, vàrem omplir dos restaurants , els dos estaven molt prop  a banda i banda de la plaça,  en el restaurant que jo estava, després de dinar  i menjar un bon blat picat amb potetes de porc, la cosa es va animar i Sergi va traure la dolçaina i Dani la guitarra i la festa estava servida, vàrem cantar cançons de la terra, albades, cants de batre i la Malaguenya de Barxeta  que no podia faltar.

Vàrem caminar pel poble fent festa i cercavila, cantant i seguint la música, quina festa, quina emoció, quin goig,  quina plenitud.
Després vàrem arribar al museu a l'almàssera on Biel ens va explicar moltes coses del que allà hi havia.
Després vàrem fer una volta pel poble i Biel ens va seguir mostrant les perles d'aquell poble, la font de vi, i la bassa de les morques,  que em va recordar molt  al conte del mig pollastre. Des d'allà veiem el castellot allà lluny, que era una antiga edificació defensiva, i pel poble les boques de l'aigua pintades engalanaven encara més aquell poblet tant polit
 Finalment, com sempre, emocionat per la situació, els cants i la vivència, havia arribat el moment del comiat,  fins la propera.

Primer rogle inicial a Alpatró

Iniciem la sendeta  i el grup de caminants dibuixa una gran serp

Alpatró a la llunyania

La cornicabra brotada

Biel fent les seues explicacions a l'antiga era

Els caminants a la bassa de la Carroja
L'antic pontet


 Els caminants sota els cirerers florits

El dinar , escudellem el blat picat

Després del dinar fem festa, amb la música de la terra.

El cercavila no pot parar

 L'almàssera dintre del museu d'Alpatró

Les casetes dels comptadors engalanen Alpatró

 El comiat ens fa emocionar-nos

 Algunes casetes dels comptadors ens transmeten bons missatges.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada