dijous, 29 de juliol de 2021

Caminada per l'Alcoià

 Caminada de Banyeres de Mariola a Alcoi 2/12/2017

Banyeres

Feia molt de fred, ens vàrem trobar a Alcoi per agrupar cotxes i anar a Banyeres de Mariola.

El punt de trobada era a Banyeres, a  una avinguda ja als afores de la població, prop del poliesportiu.
La primera sensació era de fred, tot i que ens vàrem recollir en un bar per entrar en calor.


La font de la Coveta
Una vegada vam ser tot el grup vàrem iniciar el Camí. Quan portàvem una estona caminant el nostre cos va entrar en calor i el fred se'n va anar, tot i que a estones un ventet fred no ens deixava aturar-nos.
Poc després ens vam trobar amb unes antigues fàbriques de paper, era la fàbrica de Blanes, des d'ací anàvem jugant amb la llera del riu Vinalopó i l'arbreda que ens cobria, la passejada per la senda voreta del riu amb l'aigua transparent que corria ens  transmetia bones vibracions. La senda ens portava al naixement del riu Vinalopó, la font de la Coveta. Anomenat així l'indret  ja que el riu naixia de dintre de la xicoteta cavitat.

Gel i fred
Vam seguir, tot  deixant el riu Vinalopó endarrere per sendes  de la Mariola, primer entre roquissars i sendes pedregoses per després arribar a una zona més planera de terra llaurada. Vàrem arribar a un mas de considerables dimensions, on vàrem fer una parada per esmorzar, tota la gent buscàvem el lloc més arrecerat on el vent ens deixés una mica de descans, reposar  i menjar alguna cosa. El mas era una construcció molt gran que encara guardava part del seu esplendor. Després de l'àpat vam seguir endavant per una pista entre pins, ara ens vam trobar una bassa on el fred havia fet niu i havia glaçat l'aigua, dubtàvem si aguantaria el pes d'una persona, però ningú ens vam atrevir a mullar-nos els peus, tot i que hi havia més de dos dits de gel. Això si, va donar joc per jugar amb el gel i donar conversa.


Vàrem seguir pel bosquet, i a l'horitzó, dalt d'un penyal ressaltava una construcció, era el castell de Mariola, després un pal de fusta amb paletes mig esborrades ens ho confirmaria.
Vàrem caminar per aquella petita plana vigilats per la figura del castell, fins arribar a la font de Mariola, el vent i l'oratge fresquet havia fet que arribàrem molt abans de l'hora prevista, vàrem fer un mos i algunes fotos de grup amb les nogueres de fons vestides d'hivern i vàrem seguir cap a Alcoi.
Vàrem arribar a la Micro-reserva de l'Ombria del Garrofer, un panell ens explicava la riquesa en espècies que hi vivien a la zona. Recordem que la Mariola en general és una serra molt rica en diversitat de flora.

El barranc del Cinc
Després ens vam endinsar amb l'encaixonat que formava el barranc del Cinc, una altra de les perles de l'etapa, són tota una seria de circumstàncies que li donaven una màgia espectacular; els voltors sempre volant pel cel,  les parets rogenques  del barranc on els agradava fer el seu niu, a la llera del barranc una font que rajava i on encara quedaven restes de gel, després els dos ruquets pasturant al mas del Potro, i com no, algun romer que ens donava l'aroma bo, tal com ens recordava la cançó " Les meues Vacances " de l'Ovidi Montllor,  on segons la cançó era en aquest indret, el barranc del Cinc on volia que es dipositaren les seues cendres "Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble i allà on comença el "barranc del Cinc", prop d'un "romer", al seu costat, deixeu-me ja." 
Un altre element molt bonic del conjunt era el camí empedrat que anava serpentejant per dintre de la llera zigzaguejant entre les roques del barranc.


En eixir del congost arribàvem a la fàbrica del Llonganisseroperquè els espectacles també s'acaben alguna vegada, al nostre davant teníem la vista d'Alcoi, vam aprofitar per dinar, cadascú del que portava. Ja sols ens quedava el darrer tros per entrar a Alcoi, vam  acabar en una font on l'aigua refrescava les fulles caigudes, un raconet molt acollidor, després ja a la ciutat ens vam arrecerar  a un bar on ens vam fer alguna cosa calenteta i vam segellar el carnet amb el segell del centre excursionista d'Alcoi.
I ací s'acabava la jornada d'aquesta espectacular caminada. Podeu trobar la traça del recorregut a l'enllaç del wikiloc

El Grup de Caminants fent Camí per la Mariola

 Ara ens vam trobar amb el riu Vinalopó

l'antiga fàbrica de Blanes

Caminem entre l'arbreda i el Vinalopó

 La senda va vora el riu Vinalopó


 El riu Vinalopó

 La Font de la Coveta, naixement del Vinalopó


La parada del grup a la font de la Coveta


 Fem Camí per la Mariola


Una plana llaurada amb els colors de l'hivern

 Un mas on esmorzem



 Un bassal glaçat


 Al fons el castell de Mariola

 El castell de Mariola

 Cruïlla de camins

Caminants i al fons el castell de Mariola

La Font de Mariola

 Una noguera a la font de Mariola


 El grup de Caminants a la Font de Mariola

 El castell de Mariola







 Panell de la micro-reserva de l'Ombria del Garrofer


 Entrem al barranc del Cinc

 Caminem per una senda empedrada cap al barranc del Cinc

Els primers cingles al barranc del Cinc


La font al barranc del Cinc

L'aigua glaçada de la font

Dos rucs al mas del Potro

Parets amb forats on fan niu els voltors



Majestuoses muntanyes del barranc del Cinc

 Fem camí pel barranc del Cinc

 Fem Camí cap a Alcoi


 El barranc del Cinc

Baixant el barranc del Cinc

El barranc del Cinc i el camí empedrat

 El barranc del Cinc i el camí empedrat

La fàbrica del Llonganissero, darrere el barranc del Cinc

Vista d'Alcoi

 El Grup de Caminants i la vista d'Alcoi


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada