dimarts, 26 de novembre de 2019

Caminada per la Valldigna ( la Safor): de Xeraco a Tavernes i Simat de la Valldigna: 16/11/2019

Xeraco
 Aquesta vegada vam organitzar una caminada amb dues possibilitats, una completa des de Xeraco,  i una segona opció on  una part del grup s'afegia a Tavernes. Ens vam trobar en aquesta primera fase amb les companyes del Campello a Xeraco.

Vam iniciar el Camí al poble de Xeraco, vam passar per l'antiga cisterna, que vam poder visitar en la caminada anterior.  Un home major es va apropar i ens va parlar amb més detall de quan venien antigament les dones amb el cànter a per aigua.


La cisterna
La cisterna es va inaugurar el juny del 1888. Es va construir on hi havia un antic pou públic i  portava l'aigua de la font de l'Ull. La cisterna s'omplia cap al mes de febrer  i hi havia una persona encarregada del seu manteniment. Va estar en funcionament fins als anys 60,  i l'any 1982 l'ajuntament va decidir condicionar-la com a sala d'exposicions.


Camí de Tavernes
La torre de Xeraco
Vam eixir del poble per un camí paral·lel a la marjal, de conreus de tarongers, però no es podien  veure els tolls.  Vam arribar a la torre de guaita de Xeraco, a la vora hi passava el riu Vaca o de Xeraco. Un entorn mes humit i de marjal ens mostrava el paisatge de senillars i ferum de sèquia.


Vam entrar dins la torre de guaita,  era una torre circular de pedra a la vora del riu.  Quan ens vam posar dins la torre una imatge em va traslladar a un altre moment. En mirar cap a dalt hi havia el cercle perfecte que dibuixava la circumferència de la torre amb la llenca de cel blau pintat de cotonets de núvols. Em va traslladar a la caminada de Vilafamés quan  un cercle semblant era dibuixat per la torre del castell, aquesta vegada amb els merlets rogencs.


L'ull del cel
Igual que vam fer a Vilafamés ho vam repetir a Xeraco, posant els caps junts i fent la foto a contrallum. Després vam resseguir el riu per un camí de terra, per l'anomenada ruta dels monestirs.
A la llunyania ressaltava Xeraco  amb una lluentor blanca arrecerat pel Mondúver, gegant que identificava moltes vegades la Safor des de lluny.

Era un cim xafat pels meus peus en temps de joventut. Vam encarar el camí de terra, més dols per als peus cansats. Caminàvem a la vora del riu on  un panell ens parlava de la ruta dels monestirs, era una ruta circular que començava i acabava a Alzira i enllaçava diferents monestirs de la Ribera Alta, la Safor i la Vall d'Albaida.



La Valldigna
Per camins d'horta
Ara el camí ens portava per una zona  de conreus  d'horta de terra fèrtil.
Vam creuar el pont pel riu Vaca, les bogues omplien el riu  i deixaven illes de blavor que ens hipnotitzaven.
Vam travessar algunes de les infraestructures que creuaven cap al sud; l'autopista, la general i la via del tren. Vam seguir per camins de tarongers, a la nostra vista se'ns obria la vall, era la Valldigna.


Tavernes
A la falda de la serra de les Creus s'arrecerava  el poble de Tavernes, ens vam anar apropant per un entramat de camins envoltats de tarongers fins arribar al municipi.
Una vegada estàvem dins del poble vam anar travessant els carrers fins arribar a la plaça del  País Valencià, que és on havíem quedat amb les persones que s'afegien a Tavernes i Mayte i Joan.
Vam esmorzar i vam segellar l'etapa  a un bar de la plaça. Després d'esmorzar vam refer el grup, vam fer les presentacions pertinents de la gent i d'el Camí,  i vam iniciar la marxa.



Des del calvari
Isabel ens va fer una volta per Tavernes,  vam anar a l'església on ressaltava el rellotge de sol, i des d'allà Isabel ens va parlar del mur, un lloc privilegiat al poble per la seua vista. Vam creuar  pel portal de la Valldigna, per un estret carreró que  s'endinsava per la sagrera de l'església i anava remuntant les darreres cases.

Un eixam de xiprers distribuïts en bancals, protegits per una línia de pilons acolorits, i una costera que ens feia esbufegar ens deia que ens trobàvem al calvari.  A mig camí em vaig girar i una foto única va gravar la imatge, la vista del calvari i de fons l'església i la seua cúpula ratllada de blau i blanc, era una estampa preciosa.


Vam pujar a la part alta fins arribar al mur, i a l'ombra d'uns pins vam poder gaudir i  respirar, vam esperar a la resta de companys i companyes i vam gaudir de les vistes que ens donava aquell indret.  Al nostre davant s'estenia la porta natural d'aquella vall digna;  tancada per la serralada al sud del Mondúver,  amb el mosaic de cases que era tavernes a primera plana, i a l'est la mar tancava aquell escenari. Isabel ens va portar per una senda entre pins fins a la font de la Mina. Hi havia el cartell, tot i que la font estava seca.


Vam seguir per la vora del mur amb la colla de gent que s'havia unit de Tavernes i els seus xiquets que anaven amb els patinets davant. Vam avançar sota els pins a la vista de la vall fèrtil, gaudint d'aquella meravella.



Pels camins de la vall d'Alfandec
Vam davallar per la senda entre els pins fins arribar a Tavernes. Vam creuar per camins de tarongers i  vam seguir el camí que passava per la vora  del molí.  En una de les cruïlles al nostre davant apareixia encimbellat  dalt de la muntanya el castell de Marinyén o d'Alfàndec, anomenat per la gent de la vall com el castell de la Reina Mora.

Recordem que el nom d'Alfàndec  era  com anomenaven a la vall els àrabs abans de la conquesta cristiana. Vam seguir per camins que anaven transcorrent entre els tarongers. A l'horitzó ressorgia  per damunt de l'arbreda un brodat blanc, era Benifairó. Ens vam dirigir cap al poble.

Vam passar per la vora d'un camp de caquis, un grup d'homes d'esguard bru treballaven per traure la collita a la vora del camí.  Era una feina dura i mal pagada  que molts altres de pell més delicada  no volien fer.



Benifairó
Vam creuar el riu Vaca i vam arribar a Benifairó, ressorgia l'església i el campanar blanc. Des del poble vam enllaçar amb el sender dels monestirs, era un caminet de terra.  Durant un temps descansàvem els peus del dur asfalt. Tal vegada era un dels trossos més agraïts de tota la vall, hi havia sèquies farcides de plantes aquàtiques  que suraven sobre l'aigua quieta, envoltades de marges embrossats.

Vam passar per una senda que discorria molt a la vora de la sèquia. A la llunyania,  per damunt dels tarongers sobreeixia el cabet del campanar de l'església del monestir de Santa Maria de la  Valldigna.
Vam passar per al vora del riu, hui no tenia prou força l'aigua com per fer el salt, que feia anys vaig  presenciar.


El dinar a prop de Simat
Vam anar al berenador envoltat de  jardins conreats amb cura, vam obrir els saquets, i van omplir la taula rústica de fusta amb  les viandes que portàvem. Com sempre vam escriure al llibre i vam cantar la malaguenya de Barxeta.   Després vam anar al monestir, per poder visitar-lo abans que es fera de nit. Abans de tancar el dia ens vam fer una foto de grup davant de les grans torres de l'entrada, i vam segellar la segona etapa amb l'encuny del monestir.



El monestir de Santa Maria de Valldigna
Després vam traure les entrades i vam recórrer les diferents sales del monestir de Santa Maria de la Valldigna.
Recordem que és un monestir filial del monestir cistercenc de Santes Creus, i va ser Jaume II en veure aquella vall  tan fèrtil qui  la va anomenar Valldigna, anteriorment era anomenada Vall d'Alfàndec.


Vam fer la volta per dins del monestir,  vam creuar l'església on destacaven les pintures del sostre, i vam arribar al  palau de l'abat amb el seu claustre gòtic, encara que un dels elements que mes  ens va sorprendre van ser  les voltes que quedaven  del claustre gòtic.


En acabar la visita del monestir  vam anar a pels cotxes que hi havia a Xeraco, i vam tornar a pels companys i companyes que s'havien quedat a Simat. Aquesta part ja la vam fer de nit.
 A l'enllaç del wikiloc podreu trobar la ruta caminada.








 Comencem el Camí a Xeraco

 Ceràmiques a una casa de Xeraco


 Antiga cisterna de Xeraco

 Torre de guaita de Xeraco

 Torre de guaita de Xeraco, amb la llenca de cel blau

Ajuntem els caps

 El grup del Camí a l'antiga torre de Guaita de Xeraco




 El riu Vaca prop de la torre

 Torre de guaita de Xeraco

 Xeraco al recer del Mondúver

 Riu Vaca a prop de la torre de guaita







 Fem Camí amb pas ferm


 Una figuera del diable a la vora del camí

 Riu Vaca





 Un nesprer a la vora del camí

 A punt de florir

 Església de Tavernes

Rellotge de sol de l'església de Tavernes


 Portal de la Valldigna


 El Calvari

 Pujada al calvari i església de Tavernes


Tavernes i la porta de la Valldigna


 Tavernes de la Valldigna

 Camí a la vora del mur


 Tavernes i la mar al fons

 Tavernes de la Valldigna

 La font de la Mina

 Davallem cap a Tavernes

 La serra de les tres Creus

 Antic molí

 Molí

 Camí per la vall i l'antic molí

 Taronges encara verdes

 Castell de Marinyén, d'Alfàndec o de la Reina Mora

 Fem Camí per la Valldigna

 Castell d'Alfàndec, de Marinyén o de la Reina Mora

 Al fons Benifairó

 Taronges nàvels

 Amb la collita dels caquis


 El riu Vaca




 Església de Benifairó de les Valls

 Mural ceràmic de Benifairó

Part de dalt del campanar

 Església de Benifairó


 Sèquies de Benifairó


Per camins de terra




 Una senda a la vora d'una sèquia.





 Pastisset per al dinar

 Magrana madura al dinar

 Dinar de pa-i-porta prop de Simat

 Monestir de Santa Maria de la Valldigna


 Foto de grup a Santa Maria de la Valldigna

 Porta d'entrada del monestir




 Interior de l'església











  Claustre al Palau de l'abat, amb el pou interior





 Murs que envolten el monestir


Claustre del monestir

 El palau de l'Abat


 Antic pou al palau de l'abat


 Arcs del claustre gòtic


Arcs del claustre gòtic


Arcs gòtics del claustre i el campanar

 Monestir de Santa Maria de la Valldigna

 Simat de la Valldigna

 Mural ceràmic a Simat de la Valldigna


 Llavadors de Simat de la Valldigna


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada