Ensumant la terra: Caminada per la Marina Baixa

diumenge, 15 d’agost del 2021

Caminada per la Marina Baixa

De la Vila Joiosa a Orxeta i Relleu 23/3/18

Resseguint el camí del Peix

Era un dia de primavera quan la calor començava a fer esclatar amb tota la força de la terra un bonic ventall de colors i olors. Havia quedat pel matí a l’estació de tren de la Vila Joiosa, amb el meu benvolgut amic Joan Domènec de la Torre de les Maçanes. Ell seria el meu company de viatge. Ara la seua situació li permetia fer aquestes escapades, més endavant, amb el seu projecte d’agafar el bar la Plaça estaria més afaenat i no podríem quedar.

Vam eixir de la Vila de colors per camins no massa transitats, resseguint el riu Amadori. Al nostre davant teníem el gegant del Puigcampana, esplèndid amb el tall de la campana i la regata que el travessava per complet.

Pel riu les argiles blanquinoses prenien formes curioses, treballades per l'erosió, que feien bellugar la imaginació dels caminants per posar nom i ànima a les figures de terra. Vam creuar un pontet amb dos ulls, un de més antic i xicotet i un altre més modern que denotava una reconstrucció més recent.

L’aigua de la sèquia ens recordava la importància de l’escàs recurs, i una mica més endavant el pantà de la Vila reforçava aquesta necessitat del seu magatzematge.

Vam arribar a la presa, on s’acumulaven alguns milers de litres d’aigua. El seu contrast era molt gran, entre la blavor de l’aigua i el paisatge ressec de les muntanyes del voltant, esquitxades per una vegetació molt disseminada, però on es marcaven alguns cims encimbellats que ferien el cel.

Seguíem el riuet que anava deixant algunes argiles estratificades vora el caixer i alguns ponts per travessar a l’altra banda.

Joan m’explicava com era la vida al seu poble, la Torre de les Maçanes, un municipi menut de l’Alacantí. Que tot i que estava dins de l’Alacantí estava molt vinculat amb l’Alcoià i el Comtat. Alguns dels reptes de la Torre eren la dificultat de trobar treball al poble, el descens de la població, i la necessitat de crear activitat que generés vida i que fes que els joves es quedaren al poble. Vam parlar del projecte de Javi, el seu amic, que és deia Som de poble, que es basava en la connexió dels recursos dels diferents pobles.

En passar pel costat d’una sèquia, l’aigua queia al reguer, fent xisclar l’escuma, i creant una gran capa brillant, que davallava amb força entre canyars i ravenells.

Era una etapa senzilla, però que la primavera li donava una llum especial, amb l’aigua, el cel, les flors de colors i les muntanyes. Alguns marges de pedra seca tenien algun portell que els esquinçava la continuïtat, completava el paisatge alguns horts de llimeres amb els fruits groguencs penjant.

Vam arribar a un mas gran que tenia un jardí amb flors i arbres diversos, com una araucària, una xirimoia i un plataner. Les temperatures més altes de la zona facilitaven el conreu d’arbres amb necessitats tèrmiques més grans. L’estació ens regalava també veure els seus fruits, com les xirimoies i els plàtans.

Orxeta i Relleu

Vam arribar a Orxeta i vam segellar al bar del poble. Després vam fer via cap a Relleu, seguint el camí del Peix, que com vam explicar en altres capítols era la ruta que feien per pujar el peix des de la Vila Joiosa a Cocentaina i Alcoi.

Vam seguir cap a Relleu, el Puigcampana seria una fita tota la caminada, i ens anava mostrant les diferents cares que tenia, tal com s’anava quedant endarrere.

Hui no passaríem pel pantà de relleu com a les caminades anteriors, passaríem per conreus d’ametles i d’oliveres, hui vestits de verd, amb les ametles grosses.

Vam acabar el nostre recorregut a Relleu, havia estat un plaer el paisatge i la companyia de Joan.

De la Vila a Orxeta