diumenge, 9 de juny del 2019

Caminada pel Baix Penedès i el Garraf: de Calafell a Vilanova i la Geltrú. 28/3/2019

Calafell
Era el tercer dia de la meua estada amb la família a Sitges, aquesta vegada vaig fer l'etapa jo sol. Vaig iniciar el camí a l'estació de la platja de Calafell. Vaig arribar a Calafell, la plaça de Catalunya i el castell.  Tot i que no vaig entrar a dintre del castell, hi havia una pujada empedrada preciosa. Anava allunyant-me i al darrera anava deixant el turó del castell.


La duresa de l'asfalt
Després va vindre una carretera amb transit i poca voravia, era la carretera de Bellveí, va ser la part més desagradable de la jornada, especialment als revols que no es veia qui venia per davant. Després un turó ens deixava veure les restes de al Marranet, dalt del turó del Montpaó. Algunes senderes ens endinsaven per la muntanya del Borrell.  Aquest trosset era dels paisatges més bonics de l'etapa, la qual estava intoxicada d'urbanitzacions.



El barranc del fondo de Blai
En alguns trossos les urbanitzacions eren una plaga, alienes a la llengua del territori, com "los Rosales", on tots ens cartells estaven en castellà. En passar la urbanització el camí s'enfonsava en el barranc del fondo de Blai, vaig aprofitar per esmorzar vora una ombra. Vora un dels camins em vaig trobar les despulles d'un circ. En un bancal vora la senda jeia un camió abandonat amb el nom de Circus Universal, això em va fer reflexionar sobre  la importància de les coses i el pas del temps.



El riu Foix
Com aquell vell remolc havia sigut; la casa, la il·lusió, el projecte, i la vida d'una gent per mostrar les seues  virtuts  arreu del món, i ara el pas del temps l'havia fet caure en l'oblit, en aquell just indret, com a record del que un dia va albergar. En deixar la urb. Costa de Cunit vam encarar el camí cap a la mar, per arribar al riu de Foix.  Ara deixàvem el Baix Penedès per entrar a la comarca del Garraf.



Cubelles
Mentre anava per la vora del riu tenia una vista  del poble de Cubelles i alguns horts de la vora  No vaig  arribar al nucli antic  i després de recórrer alguns dels carrers vaig fer via per l'avinguda que portava a la mar. A la desembocadura del riu Foix hi havia ànecs i tamarits en flor, era un oasi entre tant de formigó.  Un dels al·licients era veure les pintures mural d'ocells a les parets i túnels de la població que li donaven alegria als llocs més trists.

La platja Llarga
Després pel passeig de palmeres vaig seguir cap a la platja Llarga, on el seu nom ens remarcava la forma i el temps que ens va costar recórrer-la. Es feia costós caminar entre la sorra. El camí em donava a la via del tren, on un tren m'avançava a l'entrada. Amb el pas ràpid vaig seguir per la senda del costat de la via.


Vilanova i la Geltrú
En arribar al passeig de Vilanova i veure la torre Blava tancava el cicle del punt on havia començat feia dos dies, segellava el carnet a l'oficina de turisme de  Vilanova i encarava el pas cap  l'estació de tren per tornar a casa. Estava molt cansat i em vaig deixar el nucli vell de Vilanova per una altra vegada.
A l'enllaç podeu veure la traça de la ruta.

Passeig des de l'estació de Calafell a Calafell

Casa de  Calafell

 Poema a la plaça de Catalunya de Calafell

Església de Calafell

 Edifici de Calafell

Castell de Calafell

Pujada al castell de Calafell

 Pujada al castell de Calafell

 Vista de Calafell des del Castell

Castell de Calafell

 Vista de Calafell des del castell

Antiga il·luminació medieval de Calafell


Castell de Calafell

Calafell i el turó del castell


 Restes del Marranet dalt del turó de Montpaó


 Pal indicador dins d'un barranc

Les desfetes d'un vell circ



 Vora el riu Foix


 Hortes vora el camí

 Vistes del poble de Cubelles

 Pintura mural al poble de Cubelles




Desembocadura del riu Foix

 Desembocadura del riu Foix


 Tamarits prop de la desembocadura



 Platja de Cubelles


 Platja Llarga




 Platja de Vilanova  i la Geltrú

 Torre Blava de Vilanova

 Església a Vilanova i la Geltrú

divendres, 7 de juny del 2019

Caminada pel Garraf: de Vilanova i la Geltrú a Sitges. 26/3/2019

Aterrem a Vilanova
Era la primera etapa del nostre viatge, vam deixar el cotxe a Vilanova i la Geltrú i després d'esmorzar una mica vam iniciar el Camí.
Vam passar per la torre Blava, i vam seguir el llarg passeig, Puri,  Aitana, Balma i jo. Primer vam travessar el passeig que hi havia a la vora del port, vam deixar endarrere el monument de Francesc Macià. 

L'estampida dels trens
Prompte el camí va ensopegar amb la via del tren, i un estret fil ens separava del pas  dels ferrocarrils. Els trossos de vora via els fèiem ràpid, i miràvem de no coincidir amb el tren. Alguna vegada quan estàvem a la vora de la via  veiem el monstre de ferro apropar-se a gran velocitat, llavors  intentàvem allunyar-nos el màxim del seu engolidor, ens provocava vertigen i una miqueta de por. Era un moment que ens pujava l'adrenalina, veure passar aquell huracà tan prop.


Per la senda de vora mar
De vegades la senda s'enlairava pels turons de vora mar i els penya-segats  es veien més clars, descansàvem una mica de la pressió del tren. En arribar a una platja més ampla un autobús abandonat  ens mostrava la residència d'uns hippies amb el símbol de la pau i les floretes.


El passeig marítim 
El darrer tros es va fer llarg, però tranquil pel passeig marítim de Sitges, amb l'església i la serra del Garraf al fons. En arribar vam fer un mosset al restaurant Simpàtic  i mentre Puri va solucionar les claus de la casa jo vaig agafar el tren per recuperar el cotxe que teníem a Vilanova. 



Sitges
El nucli vell
Durant els següents dies vam  visitar tranquil·lament algun dels racons de Sitges des de la nostra caseta al carrer Sant Bonaventura. El seu nucli vell vora mar, amb l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla tocada per la mar, i el palau de Maricel, i el baluard de Vidal Quadras. Un nucli vell es trobava  molt ben cuidat amb casetes blanques i blaves, i hi havia  molts comerços de roba i el que anomenaven granges, que eren com cafeteries, pastisseries.

Les nits a Sitges
Vam passejar per la nit per la zona antiga i per davant de l'església amb el remor suau de la mar i l'escultura  de la sirena al passeig de la mar.
També hi havia  l'escultura de Santiago Rossinyol amb l'església de fons, i el gran reclam que li va suposar Sitges  que el va captivar.

A nosaltres també ens van atraure aquells carrers i aquelles façanes emblanquinades. La mar tranquil·la  que trencava incansable sobre les roques de la vora de l'església. Sempre vigilats pels ulls de la sirena de bronze vinguda de les profunditats del regne de Neptú.

Un esguard conegut
Amb el girigall de gent que recorria els carrers  de Sitges amunt i avall, anaven atrafegats en els seus afers diaris, tot i que estava tranqil·la d'aglomeracions comparada amb els mesos de l'estiu. En una població en la qual  nosaltres érem part d'eixa multitud desconeguda i era difícil reconèixer cap cara coneguda   un rostre  ens va fer fixar-nos.

No podia ser, era l'home que normalment estava demanant almoina al supermercat de prop de casa de Castelló de la Plana. Efectivament ara demanava almoina pels carrers de Sitges. Ens vam acostar, ens va dir que depenent de la temporada anava canviant de població. Quina casualitat trobar-nos amb ell!.

La caseta al carrer Bona Ventura era el nostre niu acollidor per gaudir d'aquells dies de vacances i poder aprofitar per conèixer la comarca, espere poder tornar  en un futur.
A l'enllaç del wikiloc  podreu veure la ruta.

Torre Blava a Vilanova i la Geltrú

Port de Vilanova i la Geltrú

 Passeig  vora mar de Vilanova

 Far 

 Platja de Vilanova

 Senda amb la via del tren al nostre davant










Al fons Sitges i la serra del Garraf





Monument a Bacardi


Estàtua de Santiago Rossinyol  i de fons l'església de Sitges


 Església de Sitges


 El campanar  de Sitges

 El canó vora mar




La sirena 


 La sirena i la mar de Sitges

 Sitges de nit





Carrers de Sitges