dimecres, 2 de desembre de 2020

Crònica de la caminada per l'Alt Maestrat: d'Ares a Catí

 D'Ares del Maestrat a Catí 14/11/2020

Camí de la nevera dels Regatxols

La proposta de Tica es feia evident després de la darrera vegada que hi havíem estat amb la gravació del reportatge fent el Camí d'Ares al roure de les Berrugues la tardor del 2019.

Iniciàvem un passeig tranquil per Ares, tot passant pels arcs gòtics de l'antiga llotja i veient l'església parroquial.

Vam seguir el camí de la font dels Regatxols que dóna nom també a la nevera i als llavadors que hi ha a la vora de  la font.

A poc a poc Ares s'anava allunyant al nostre darrere, deixant la seua silueta encimbellada dalt del tossal i mostrant el seu castell a la part més alta.

Al nostre davant s'elevava  la mola d'Ares que  mostrava les capes dels seus estrats  i la vegetació que s'arrapava a la roca.

A la fondària el barranc dels Molins serpentejava entre el rocam que sembrava el vertigen dels caminants.

En general el paisatge ens meravellava, fins i tot a les persones que havíem fet moltes vegades aquella ruta.

Després de seguir una estona per la pista  vam arribar als llavadors i a la font dels Regatxols, que s'amagaven en un entrant de la roca.

Els llavadors guardaven l'aigua clara que en temps passats aclaria la roba de la gent d'Ares. Vam enfilar la senda cap a la Nevera, malauradament la tardor ja era massa avançada i el bosquet d'aurons havia perdut ja el fullam, que s'estenia per terra ja ressec.

En arribar a la nevera vam recordar una mica la seua història i els temps en que el gel era un bé molt preuat, la vida dels nevaters, la seua elaboració i els seus usos, i com el baixaven cap a les ciutats per combatre malures i conservar els  aliments.


Camí del roure de les Berrugues

Vam refer la senda de la nevera i vam seguir per la pista. Vam arribar  per un paisatge pedregós a l'assegador de la Masà.  Vam obrir i tancar les porteres que tallaven el pas als animals. A la bassa de la Masà la Frida  es va fer un bon bany nedant sense por al fred. Després el pastor, acostumat  a conduir ramats de bous ens vigilava  pendent dels nostres passos.

Vam davallar per la forta pendent d'un assegador envoltat d'una arbreda, al fons un bosquet de  roure valencià ens mostrava els seus tons groguencs pintats de tardor.

Vam passar a la vora del mas dels Pobres i vam arribar al vell i fort roure de les Berrugues, un dels més grans i vells de la seua espècie.

Sota la seua ombra vam traure les carmanyoles i vam dinar, Tica en agraïment al roure per el bon desenllaç de la darrera caminada li va fer una coca de tomata que la va repartir entre els presents.


L'assegador de l'Empriu

Després de gaudir de la seua corpulència mil·lenària vam seguir el Camí pel barranc dels Prats. Ens endinsàvem per un bosc de roure valencià que a la tardor ens oferien una catifa de fulles daurades i marrons cansades ja de trontollar pel vent.

 Ara ens vam trobar una vaca al mig de la senda i vaig mirar de seguir un camí segur, tot i que l'animalet ens mirava, però no feia massa intenció de moure's. Vam deixar el ramat de vaques i vam seguir per l'estret assegador que conduïa a la pista de la Belluga. Era el punt on la darrera vegada vam acabar de gravar el reportatge.

Vam deixar la pista de la Belluga, obrint i tancant porteres que barraven el pas del bestiar, recorríem una zona de vegetació escassa, fuetejada  per la pastura, la secor i el fred de l'hivern. Vam pujar una costera pronunciada  i arribàvem a l'assegador de l'Empriu. Ara es veien clarament les dues vessants, la que donava a Ares i la que donava al pla de Catí.

Vam resseguir la senda pedregosa, de vegades perdedora, vam tancar la portera. En en un racó una cabana de pedra seca i una basseta es mostraven a la vora del camí. Tal com anàvem baixant, la vegetació ens anava engolint, i un carrascar de troncs ennegrits ens anava complaent els sentits. Les pedres suaven molsa que inundava alguns racons ombrívols de verdor.

A la vora de la senda l'esquelet i les banyes d'una cabra ens van fer aturar-nos per contemplar tan bella troballa, que vam agafar com a record.


Del Pla Verd a Catí

Vam arribar al pla Verd, al davant una preciosa construcció de pedra seca va ser el centre de conversa per un moment, a la vora, en alçar una pedra un aliacrà s'acorruava, mentre el grup el miraven extasiats.

Vam deixar aquella plana i vam tancar la portera, ara la senda es feia camí, ja més fàcil i planer, a la vora alguna finca de carrasques llaurada ens recordava aquesta iniciativa del conreu de la trufa.

Vam dinar en un pinaret de la vora del camí, cadascú va agafar seient per recuperar les forces. Tot i que les hores de llum se'ns tiraven a sobre, cada vegada el poble es trobava més prop.

Vam creuar la carretera de Catí, a l'altra banda un ramat d'ovelles pasturava herbes novelles, ara la senda seguia el barranquet. Una construcció de pedra a l'altra banda de barranc impressionava als caminants, fent rebrotar el debat de la seua identitat, del seu ús, si era una sènia o tal vegada un molí.

El cel ennuvolat feia el dia més fosc i rossegava més ràpidament les darreres hores de llum, cobert per aquella cuirassa  de cotó fosc.

Vam recórrer el darrer camí fins arribar a Catí, el poble ens esperava ja amb els llums dels carrers encesos.

Vam recuperar els cotxes que teníem a Ares i ens vam acomiadar de la gent i vam tornar cap  a casa, havia estat un dia intens però preciós.

Ares

Vora la llotja d'Ares

Ares del Maestrat

Ares del Maestrat

Ares del Maestrat

Barranc dels molins


El Camí dels Regatxols

El llavador

La senda de la nevera dels Regatxols

La font dels Regatxols

Maite mostrant-nos les propietats de les plantes

La Masà

Assegador amb el camí empedrat a la Masà

Assegador de la Masà, Ares al fons

La Masà, i el bosquet de roures i aurons

La Masà, ara sense bous

La bassa de la Masà


Parets de pedra seca i al fons Ares

Ares  i el coll d'Ares al fons


Davallem un pas complicat

Els boscos de roure valencià dauren el paisatge

Davallant un assegador



La tardor s'acusa en el paisatge

Entre boscos de roure valencià

Fem Camí cap al roure de les Berrugues

Mas dels Pobres
Roure de les Berrugues
Roure de les Berrugues

Roure de les Berrugues





Sota un roure centenari





Vessant d'Ares

Pujant per l'assegador de l'Empriu

Vessant de Catí


Al fons el pla de Catí

Arrapada a la roca


La senda amb vegetació molt escassa



La bassa a  la vora del camí

Una cabana de pedra seca a la vora del camí



Fent camí entre carrasques

Espectacular conjunt de pedra seca


 Una troballa inesperada

Estructura de pedra seca

Plantació de carrasques trumferes 

Estructura de pedra seca, sènia o molí?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada