Ensumant la terra: Caminada per la Baixa Cerdanya: de Bellver de Cerdanya a Talló, Baltarga, Sansor i All. 28/7/2019

dijous, 8 d’agost del 2019

Caminada per la Baixa Cerdanya: de Bellver de Cerdanya a Talló, Baltarga, Sansor i All. 28/7/2019

Iniciem la Cerdanya

Vam pujar amb el cotxe des de Berga tot creuant el llarguíssim túnel de Cadí, i vam entrar a la vall pirenaica de la Baixa Cerdanya fins que vam arribar a Bellver de Cerdanya. Una vegada a Bellver vam iniciar la ruta, vam caminar pel camí de Talló. El poble de Bellver ens deixava una imatge preciosa amb les muntanyes al darrera i la barreja de colors a les teulades, que anaven de les pissarres blavoses a l'argila rogenca. Però una nova imatge també preciosa ens aclaparava, el poble de Talló amb l'església romànica al davant i la silueta de les altes muntanyes del Pirineu al darrera.

Talló

Vam esmorzar a l'església de Santa Maria de Talló, les arcades del porxo li donaven un espai a l'entrada i la porta de fusta estava treballada amb sanefes de ferro. Després vam fer una volta pel poble, vam passar pel cementeri, vam eixir i vam veure la part de l'absis de l'església que va ser una imatge impressionant que s'anava fent menuda tal com ens allunyàvem del poble.

Segons vam poder llegir al panell els porxos són més recents, del segle XVII, en canvi les voltes de l'absis eren originàries del segle XI.

El riu de Santa Maria

Caminàvem pels camins entre camps de cereals madurs que encara no s'havien collit. Vam arribar al poblet del Riu de Santa Maria. Vam veure algunes hortes ben cuidades vora les cases del poble amb verdures ufanoses. Tot i que deixaven notar la diferència dels cicles que jo estava acostumat a Castelló de la Plana. Estàvem a finals de juliol i semblava que estiguérem a l'abril per l'alçada de les tomateres. Vam creuar pel pontet sobre el riu Ingla, que creuava tot el poble, i abocava les seues aigües pocs metres més enllà donant-les al riu Segre.

Baltarga

Vam deixar el riu de Santa Maria per endinsar-nos en un tros més lleig de carretera on havíem canviat el brunzir de l'aigua del riu pel xiular dels cotxes que passaven a tota velocitat. Però prompte ens vam alleugerir en deixar la voravia de la carretera i tornar a xafar pista de terra fins arribar a Baltarga. Era un poblet que depenia de Bellver de Cerdanya, tal com ens indicava a la placa del carrer. Ens vam apropar a l'església que curiosament tenia com un tancat al davant i no es podia accedir, sols podíem veure el campanar des de lluny. A l'eixida del poble hi havia uns bancs i una ombra vora la carretera, vam aprofitar per dinar alguns entrepans que duem als saquets.

Una visió de la vall

Vam seguir, algunes cases de nova construcció deixaven veure la pissarra blava en la seua façana i al seu voltant. Nosaltres quatre ara caminàvem una altra vegada entre camps de blat madur i cuit pel sol estiuenc, els quals esperaven la sega i així poder seguir el cicle de les estacions.

La pista de terra anava agafant altura, cosa que afavoria la nostra visió de la vall, teníem més la sensació de trobar-nos envoltats de muntanyes i veiem millor el tapet immens que cobria el terra amb dibuixos de formes més o menys quadrades amb tots els colors del verd i del groc. Però la pau i la màgia del moment va ser interrompuda per l'espetec de les motos i cotxes tot terreny que trinxaven la senda i assetjaven l'aire deixant-nos el cor encongit per la por a una envestida.

Sansor

Les motos es van allunyar ràpidament tal com havien arribat, i nosaltres vam seguir el nostre ritme, van passar també algunes bicicletes, aquestes però més silencioses i amb més cura pel medi ambient.

Vam arribar al poble de Sansor, eren poc més que unes poques cases amb un carrer principal que depenien del poble de Prats, no vam trobar l'església ni cap edifici d'interès. Vam eixir del poble i va canviar el paisatge. Vam seguir un camí voltat de xops i d'arbres que donaven una ombra molt agradable. Al mateix temps les pluges fortes dels darrers dies havien fet una constant en el recorregut; el camí es trobava ple de bassals, convertint la caminada en una aventura inesperada.

El Segre ens atura

Intentàvem anar pel marge del camí per evitar entrar per dintre de l'aigua, però de vegades els marges estaven plens de vegetació i les xiquetes es punxaven amb les grans ortigues. Aquest fet ens va fer rellentir el ritme, ja que cada bassal era un nou repte i havíem d'estudiar com passar-lo. Després vam arribar al riu Segre, el seu cabal feia impossible poder creuar fins a l'altra banda per on seguia la traça. Això ens va fer dubtar i finalment vam haver de buscar una ruta alternativa a l'establerta pel Camí. El poble d'All estava a l'altre costat del riu Segre i ara no podíem travessar, així que seguiríem per la pista de la banda dreta del riu a l'espera de trobar algun punt on poder creuar-lo.

Solcant les aigües fangoses

Vam recular un tros fins arribar a la pista que continuava cap a All. El camí continuava molt enfangat i els grans bassals eren una constant, de vegades era fàcil trobar una escletxa de fang, o un tros de marge practicable. A cada nova passa hi havia un nou repte i un nou bassal, una nova solució per poder seguir. Fins que una de les vegades semblava que ja s'havien acabat totes les possibilitats, tot el camí era un toll immens que es perdia a la vista, i fins i tot ocupava part dels bancals veïns. No hi havia més remei, ens vam descalçar i vam solcar les aigües fangoses. Vaig pujar al coll a Aitana, i descalç vaig endinsar els peus al fang, la vaig deixar a l'altra banda amb compte de no esvarar, i vaig tornar cap a endarrere per ajudar a Puri i a Balma a creuar. Semblava que estàvem a la plantada de l'arròs.

Explore el camí sol

Ja estàvem a l'altra banda eixugant-nos quan un tractor amb una ferramenta especial es va posar en mig del toll que arribava al seu bancal. Era una ferramenta sense relles ni res que obrís la terra, simplement per tombar l'herba, no acabava d'entendre la funció que volia fer .

Vam seguir el camí, però davant del dubte d'acabar-se la pista i no veure per on anava vaig seguir sol per explorar la ruta fins arribar al pont.

Hi havia una sèquia amb un pas complicat per una estreta comporta de formigó, vaig seguir sol per la pista que anava voreta el riu Segre, ara ja s'havien acabat els bassals i les dificultats. En arribar a un meandre hi havia un grup de gent que estava banyant-se al riu. Vaig preguntar per la palanca i em van comentar que estava uns metres més amunt, en veure-la de lluny, ja més tranquil vaig tornar a per les xiques.

A la vora del riu Segre

En tornar els vaig explicar el que havia vist i que hi havia un punt mes complicat. Vaig ajudar-les a creuar l'estreta comporta, primer va passar Balma i es va quedar a l'altra banda de la sèquia fent un reportatge fotogràfic de com la resta passàvem. Vaig agafar al coll a Aitana, amb la por al cos per no caure o perdre l'equilibri, i la seua careta també denotava l'esglai de veure's abocada al buit de la sèquia. Finalment va passar Puri i quan ja ho havíem aconseguit ens vam posar tota la família en marxa. Ja estava tranquil de conèixer el camí que ens quedava i saber que no hi havia ni comportes estretes, ni bassals immensos, ni rius infranquejables. El paisatge ens donava alguna perspectiva del riu Segre i del bosc de Ribera, de vegades més ombrívol i espés, de vegades més descobert i en una panoràmica més amplia del riu.

La palanca d'All

Vam arribar al pont o millor dit com explicaven els panells la Palanca del riu Segre. Era una plataforma de fusta protegida per una xarxa de filferros. En passar per sobre es bellugava prou donant-nos sensació d'incertesa. Em vaig aturar al centre per traure alguna foto del riu. A l'altra vora hi havia alguns panells amb alguns itineraris propers, imatges de la palanca i de la zona. Ens parlaven de la importància de la palanca d'All a Sanavastre, que antigament era de fusta construïda pels veïns de la zona, i que era un dels passos antics per comunicar l'obaga i la solana.

All

Vam fer el darrer tros del camí fins a All, vam anar al parc on hi havia prop l'església, tenia una porta preciosa romànica amb figures de pedra tallades als capitells. Després vam anar a buscar algun lloc per segellar i prendre alguna cosa fresca. No vam poder segellar a All i el lloc que vam trobar per descansar va ser el local social del poble, el seller d'All, vam telefonar a un taxi perquè ens vingués a buscar. En poc temps ja estàvem a Bellver de Cerdanya. Vam recórrer alguns dels bars i l'oficina de turisme per poder segellar l'etapa i finalment va ser a la Tasca de Bellver on ens van deixar l'empremta al carnet per al record.

Vam agafar el cotxe i vam tornar cap a Berga, però ens esperava una sorpresa, després de creuar el túnel de Cadí, la cua de cotxes era immensa per l'operació tornada del diumenge i ens vam haver d'armar de paciència fins arribar a casa.

Podeu seguir la ruta descrita a l'enllaç del wikiloc.