Cinctorres
Ens vam trobar tot el grup una altra vegada davant de l'estàtua del Faixero on vam fer la presentació i vam començar a caminar.
El faixero era un símbol al poble, en l'antigor portaven el feix de faixes preparat per caminar per tot l'estat per vendre-les, encara que mirant l'esguard i els rolls Encarnita ens va preguntar si era dinamita.
Després de fer el rogle, presentar-nos i explicar el full de ruta vam iniciar el Camí.
Vam recórrer els darrers carrers per agafar el camí cap a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, caminàvem entre bancals de pedra seca i llargues faixes de terra, on alguns ametles sostenien la collita i els caminants plegaven els fruits secs de terra.
En temps dels dinasaures
El camí al jaciment Ana
Vam arribar a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, on l'esvelta construcció ressorgia en mig del camí de la Todolella. L'absis arrodonit marcava la part de darrera de l'església.
En arribar a la pista que pujava cap al jaciment d'Ana un cartell ens va esglaiar. El camí estava tallat per una batuda de senglar, ens va fer dubtar però vam seguir caminant, deixàvem el mas Roig a la nostra esquerra, vam seguir la pista de terra fins arribar al jaciment. Un dinosaure de dimensions considerables ens mirava a l'entrada.
Ana, el jaciment
El meu pensament va anar cap al moment de la història en que aquells animalons es passejaven tranquil·lament per aquestes valls. Rondinava els factors que van fer que es trenqués la cadena alimentària i com un engolidor els xuclés a tots a l'extinció.
Tal vegada el canvi climàtic i la falta d'aliment, o qui sap quins factors els van portar a desaparèixer, però si hagueren tingut la sort de sobreviure i hagueren arribat als nostres dies els hauríem extingit nosaltres. Vam entrar per la porta i vam passar per la vora dels llocs on hi havia els fòssils, ara hi havia imitacions de les relíquies que havien extret, i els panells explicatius de les diferents espècies. Hi havia el Tastavins i el Morelladon Beltrani, els noms els prenien dels pobles on havien descobert l'existència de l'espècie.
Als panells veiem el paisatge que hi havia a la zona, una plana vora la mar , convertida ara en un paisatge muntanyós a quilòmetres del litoral.
Camí de Sant Cristòfol
El mas Roig
Després de veure i llegir els panells que ens situaven en aquella època vam continuar el camí, vam passar per darrera del mas Roig i vam seguir per la pista envoltada de boscos.Vam iniciar la pista agrupant bé la gent, per si hi trobàvem la batuda.
Després de fer una revolta va passar-nos un quatre per quatre, i ens van preguntar on anàvem, eren els de la batuda.
L'esmorzar a Sant Cristòfol
Ens van deixar passar. Ara remuntàvem la costera tan caminada pels meus peus.Vam divisar l'ermita de Sant Cristòfol. Vam aturar-nos a l'ombra d'un pinar per recuperar l'alè, després vam seguir fins arribar a l'ermita de Sant Cristòfol.
L'indret tenia la seua màgia per les vistes, d'allà es veien els dos pobles;
Cinctorres i Forcall i la vall del riu Caldes, i per l'altra banda la part més interior dels
Ports i Terol.
L'accident
En mirar la construcció no podia treure'm del cap el record de l'accident que malauradament va ocórrer fa alguns anys, on va perdre la vida un grup de gent ofegats pel gas, per la mala combustió d'una estufa.
Vam entrar al porxo per esmorzar al seient, cadascú es treia del saquet el que portava, algunes persones es van quedar fora gaudint de les vistes i del solet.
Saranyana
La senda emboscada
Després d'acabar-nos la berena vam recollir les motxilles i vam continuar per darrera de l'ermita per encarar el trosset més bonic de la jornada.
Ens vam endinsar per la senda de Saranyana, pedregosa i al mateix temps atapeïda de carrasques i roure valencià.
En un clar de la vegetació vam veure
Forcall en mig de la vall, voltada de les quatre moles que l'envoltaven i els tres rius que dibuixaven la forca al poble;
el Cantavella, el Bergantes i el Caldes.
Vam arribar a una de les moles, on hi havia el piló de Sant Pere, vora el piló hi havia un avenc mal tapat per quatre branquillons que deixava veure el forat.
Del piló de Sant Pere a Forcall
Vam creuar les pedres que formaven una porta de roca llisa i vam encarar la baixada, per senda terrosa i esvarosa. Els companys i companyes anaven en compte de no esvarar i caure a rodolons.
Vam passar per algun vell bancal fet senda, i algunes parets de pedra ben fetes que resistien el pas del temps i feien honors a les mans que les varen fer, aguantant fermes el fred, la pluja, el vent, la calor a l'estiu i el pas dels anys. Vam arribar a la carretera i vam seguir fins a Forcall.
Com havíem arribat molt bé d'hora vam anar a pels cotxes que teníem a Cinctorres, i en arribar vam entrar a dinar a l'hostal Aguilar.
La visita a Forcall
La visita al calvari
Per la vesprada vam iniciar la visita pel poble, a l'oficina de turisme vam segellar l'etapa i Sònia ens va fer el recorregut pel poble. Vam anar al calvari, moltes vegades havíem visitat Forcall però el misteri del calvari encara no l'havíem vist. Normalment els calvaris tenen capelletes amb diferents escenes pintades sobre rajola.
Les capelles del calvari
En aquest cas cada capella tenia unes portes de fusta tancades en cadenat. En obrir-les vam poder admirar les joies que albergaven. Eren escultures que representaven escenes bíbliques. Vam baixar per la senda a la vora dels xiprers veient cada capelleta i l'escena corresponent. Eren precioses, cada una era diferent. Vam eixir del calvari on es podia veure la darrera capelleta, la única original.
El museu de l'Espardenya
Després vam fer cap al museu de l'Espardenya.
El record d'altres visites semblants em venia a la ment. En una primera sala diferents tipus d'espardenyes amb els seus noms omplien els prestatges; noms com taverner, palometa, etcètera.
Més avall hi havia les soles amb els seus noms; sola de reixeta de cànem, sola de reixeta de pita, sola pinxo.
El reportatge al museu
Poc després ens vam seure a terra per mirar un vídeo, un reportatge sobre tot el procés de la fabricació de les espardenyes, des de la collita de cànem, com amb l'agramaora anaven trinxant les llargues fulles i com feien el fil i el cordell. Una vegada ja tenien el cordell com feien la sola de l'espardenya i la resta d'elements. Així com la importància que va tindre Forcall en la producció d'espardenyes, amb algunes imatges de dones i homes treballant al carrer.
El museu de Sant Antoni
Vam passar pel museu de Sant Antoni. També vam poder veure un vídeo sobre el muntatge de la barraca i la festa de Sant Antoni, la batalla entre el bé i el mal, els dimonis i els àngels i el triomf del bé. Vam travessar la porta pintada de flames que simbolitzava l'entrada a la barraca. Dintre hi havia una exposició dels diferents elements de la festa. També hi havia dues botes de cuiro amb la forma de dos porcs, que era l'animal del qual provenia.
La volta al poble
Vam seguir la visita. Un dels elements importants de Forcall era el forn en funcionament més antic d'Europa, tot i que ara esdevenia obert sols en certes ocasions de l'any, especialment per festes. Vam entrar vam gaudir de les llargues taules i l'ampla boca del forn. A l'entrada un escut ens posava dues dates 1246-1993. Forn de la Vila. El darrer element que vam visitar va ser l'església.
Vam veure la cúpula amb les pintures interiors que la feien més impressionant.
En acabar la visita de l'església ens vam acomiadar de Sònia, la nostra guia, dels companys i companyes i vam tornar cap a casa.
 |
| Figura del Faixero amb les faixes penjades |
 |
| Figura del faixero |
 |
| Fem el rotgle inicial |
 |
| Comencem el Camí |
 |
| Iniciem el camí entre parets de pedra |
 |
| El camí, al fons l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Cinctorres |
 |
| Absis de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
 |
| Envoltats de camps d'ametlers |
 |
| Arribem al jaciment Ana |
 |
| Imitació dels fòssils |
 |
| Vista de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia |
 |
| El mas Roig |
 |
| Seguim el Camí |
 |
| Diferents estrats en les roques sedimentàries |
 |
| Pugem la pista costeruda |
 |
| Cap a Sant Cristòfol |
 |
| La darrera pujada a l'errmita |
 |
| La creu a l'ermita |
 |
| Vista de l'interior dels Ports |
 |
| L'alberg de Sant Cristòfol de Seranyana |
 |
| La vall del riu Caldes, Forcall i les Moles |
 |
| Esmorzant als porxos de l'alberg |
 |
| Baixant de l'ermita de Sant Cristòfol |
 |
| La senda de Saranyana |
 |
| Vista de Forcall, els rius i les moles |
 |
| El piló de Sant Pere |
 |
| El Piló de Sant Pere |
 |
| Les quatre Moles, des de la Mola del Piló de Sant Pere |
 |
| Entre les grans roques |
 |
| Els i les caminants fent el Camí |
 |
| Baixem cap a Forcall |
 |
| Escales de pedra |
 |
| Per l'argila resseca |
 |
| Davallant cap a Forcall |
 |
| Entre bancals de pedra seca |
 |
| Una cabana de pera seca vora la senda |
 |
| Preciosa paret de pedra seca |
 |
| La mola Garumba o del Migdia |
 |
| Ermita del Calvari |
 |
| Roca del Migdia o mola Garumba |
 |
| Ermita del Calvari de Forcall |
 |
| Escultura a les capelletes del calvari |
 |
| El Calvari de Forcall |
 |
| Escultures del calvari de Forcall |
 |
| Capella original del calvari de Forcall |
 |
| Museu de l'espardenya |
 |
| Museu de Sant Antoni |
 |
| El Botarga al museu de Sant Antoni |
 |
| Vestits al museu de Sant Antoni |
 |
| Bota feta amb un porc |
 |
| Porta de l'ajuntament |
 |
| Els i les caminants al forn de la Vila |
 |
| Visitem Forcall |
 |
| Pintures a l'interior de l'església |
 |
| Figura d'un cap a la paret de l'església |
 |
| Església de Forcall |
 |
| El campanar de l'església |
 |
| La roca del Migdia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada