dilluns, 9 de desembre del 2019

Caminada pel Tarragonès: d'Altafulla a Tarragona. 17/11/2018

Altafulla
Ens vam trobar a Altafulla  amb Lluís i la gent del Gata.  Del País Valencià veníem també una colla de caminants; de la Plana pujàvem un grupet,  Maite i Joan venien de la Marina Alta, i Lluís i Encarnita del Comtat. Sempre ens trobàvem amb amics i amigues de les diferents comarques i d'altres  que anàvem coneixent a cada caminada.


Caminem per la vora de la mar
El punt de trobada era en un parc  a poca distància de la mar. En ser tota la gent vam recórrer els pocs metres que ens separaven de la platja, vam seguir pel passeig infinit que es perdia a l'horitzó amb les casetes de planta baixa esquitxades per l'escuma i el salnitre. El dia  estava molt tapat i  un mar de núvols cobria el cel, en alçar el cap vaig veure uns grans ocells que s'alineaven en forma de "v" baixa, com per voler guanyar-li temps al vent fent una formació perfecta al cel.


El parc dels biòtops
Vam seguir el carrer  de les Botigues del Mar. Vam passar el pont de la Mar  que comunicava amb els carrers interiors i després ja vam eixir a la platja oberta.
Vam poder veure un panell que ens explicava el projecte dut a terme del parc dels biòtops, que consistia en submergir dins de  la mar  una construcció amb diferents cavitats per regenerar la vida tant de la fauna com de la flora marina. A la nostra esquerra apareixien unes velles construccions,  era el búnquer d'Altafulla  de l'època de la guerra Civil.


El castell de Tamarit
Ràpidament se'ns va fer visible a l'horitzó el castell de Tamarit, que ocuparia les nostres mirades  tant per la seua forma com per la seua posició al penya-segat.
Una llengua d'aigua que s'endinsava cap a l'interior ens va sorprendre a la nostra dreta, sense arribar a la mar, era el riu Gaià, que alimentava pinades i senillars al seu marge.


Nosaltres ara ens vam dirigir més cap a  la platja per caminar per la  vora de la mar, gaudint de l'anar i el  tornar de les ones, deixant petjades a la sorra  que desarien el nostre pas per unes hores fins que el vent i la mar tingueren el plaer d'esborrar-les.


La nostra mirada tenia fixada una fita al sud. Era el castell de Tamarit  que a cada passa s'anava fent més proper i  ens regalava el seu encís. Les espadanyes i les torres s'enlairaven fugint de les heures enfiladisses que s'arrapaven les seues parets fuetejades per les tempestes marines. Ens vam fer una foto de grup amb tota la colla a la vora del penya-segat, on la mar anava esgarrant les roques que clivellades protegien el castell de la seua fúria.


Vam deixar la platja de Tamarit i vam seguir per la vora d'un búnquer  circular per pujar al castell. Ens vam endinsar per les sendes que portaven a les runes del castell on el paisatge ens anava donant les diferents cares de la fortalesa. Vam deixar la cala Jovera i vam seguir pel camí de ronda amb l'espectacle de la visió de la costa abrupta i retallada,  on la lluita de la mar i de la muntanya  ens deixava caletes i roques rossegades  que eren una llamineria per als nostres ulls llépols de paisatge.

La torre de la Mora
A l'interior els pins formaven una manta plana pentinada pel vent, sense que els deixés créixer de manera vertical. Vam arribar a un camí planer i de parets empedrades, era el camí de Ronda de Tamarit. Vam seguir la senda per la pinada, en acabar els pins teníem una visió de la cala i més enllà de la torre de la Mora. Vam deixar la senda a la vora del bosc i vam davallar fins a la platja.


Vam tornar a xafar la sorra fina de la platja de la Mora i després vam pujar al mirador on hi havia la torre. El dia estava molt tapat i la costa es perfilava a la llunyania amb dificultat, però al mig de la mar com per un efecte diví, un raig de sol aconseguia travessar  l'espesa nuvolada i esclatava el seu reflex a l'aigua, deixant una espurna rodona encesa a sobre la mar.


Vam davallar per la senda de la muntanya per tornar una altra vegada a una platgeta, i així anàvem intercalant bosc i sorra. Vam  passar per un tros on el vent havia tombat pins deixant les arrels a l'aire. En caure els uns sobre els altres havia fet una estesa en cadena, com d'efecte dominó.


En guaitar pel penya-segat es veia al nostre davant  una roca llisa acaronada per la mar. A la llunyania ja quedava  la Torre de la Mora. Al nostre davant hi havia un tallat d'argiles on la gent anava a rascar la roca per fer-se mascares per la pell, afortunadament això ja va quedar prohibit, ja que la roca anava quedant llimada de tant de rascar-la.


La pedrera romana
En tornar a la platja hi havia un efecte molt interessant, les arrels  dels pins havien quedat parcialment descobertes i recordaven a unes aranyes gegants que clavaven les seues potes a terra.
Vam arribar a una antiga pedrera romana, on encara es veien els talls fets a la roca i els trossos de pedra escampats per terra.


Vam seguir per la platja Llarga, el seu nom es reflectia  en el nostre caminar, que li  donava sentit per la seua llarga distància. Vam passar per davant d'un bar que estava a la vora de la platja i l'anaven a d'enderrocar per la seua posició incorrecta. Hi havia la gent del bar que reivindicava la protesta contra la llei, però per una altra banda tot allò a primera línia de platja era un atac al medi, per això va sorgir el debat sobre qui tenia raó. Vam pujar la senda, dalt del turó teníem una vista preciosa de la platja Llarga al nostre darrera.



La platja dels Capellans
Vam arribar a una construcció, era la part més oriental de l'amfiteatre romà de Tarragona. Havíem arribat a Tarraco.
Ens vam quedar a prop del port per dinar, vam omplir dues taules en un dels bars a la vora de la mar. Vam dinar, vam cantar i vam gaudir.


La visita de Tarraco
L'antiga plaça de bous
Per la vesprada vam fer la volta per Tarragona. El primer que vam trobar va ser l'antiga plaça de bous, actualment amb els valors més  civilitzats, més humans, ja no era dedicada a la tortura i la humiliació. Era un espai preciós per fer concerts i tot tipus d'espectacles,  ha segut un pas cap al progrés i el civisme la prohibició d'aquestes atrocitats.


El fòrum romà
Vam seguir per davant del fòrum romà, la llum començava a escassejar i la nit queia a sobre de Tarragona.  Algunes columnes romanes encara sobreeixien en la penombra.
Vam passar pel mercat central  que era obert i encara acollia bons clients. Vam entrar dins d'un local on hi havia gegants i imatges dels castells.

El circ romà
Vam seguir pels carrers de Tarragona fins arribar a la capçalera del circ romà,   i vam veure també part de les grades, vam seguir  fins la  torre del Pretori i el museu arqueològic de Tarragona.
Segons ens deia el panell: També era coneguda com torre de Pilats o castell del Rei.


Era una construcció del segle I dC destinada a allotjar una escalinata monumental que comunicava el circ amb el fòrum provincial. Durant l'edat mitjana va ser castell i residència reial, havent estat reformat en temps del rei Jaume II. Va ser presó durant els anys més durs de la postguerra.

La catedral
Vam passar per un carrer porticat preciós i vam arribar a la Catedral de Tarragona, la plaça del Pla de la Seu comunicava amb el circ romà  mitjançant el carrer Major.
Vam arribar a la plaça de la Font, la seua forma allargassada ens situava al centre del circ romà on en temps antics es feien  els espectacles, les fileres de les  cases es troben on hi havia antigament les grades, que ara havien esdevingut habitatges. Encara en alguna casa  es podien trobar restes de les antigues grades del circ.


En acabar la visita de Tarragona vam fer cap a l'estació de tren per anar a Altafulla, que era on teniem els cotxes, ja a Altafulla vam fer una cervesa en un bar i vam segellar l'etapa amb l'encuny del Gata, i després vam tornar a casa.
Podeu veure l'itinerari  a l'enllaç de  la traça del wikiloc.




 Carrer de les Botigues del Mar a Altafulla


 Pont del Mar

 Búnquer d'Altafulla

 Camí de Ronda

 Castell d'Altafulla

 Riu Gaià



Castell de Tamarit

Castell de Tamarit

 La colla a la vora del castell de Tamarit


 Búnquer a la vora del castell









 Castell de Tamarit

 La roca Plana

 Castell de Tamarit

 La roca Plana

 Castell de Tamarit

Pins mollejats pel vent




 Camí de ronda de Tamarit

 Platja de la Mora



 Torre de la Mora


 Romaní a la vora de la mar


 Tolls a la roca


 Pins estavellats pel vent

 Sota els pins

 Roca plana, 


 Torre de la Mora




 Arrels dels pins


 Antiga pedrera romana



Antiga pedrera romana



 La platja Llarga


 Els pins pentinats pel vent

 La platja dels Capellans


 Bruc o cepell florit



 Comença a ploure





 Restes de fòssils

 Fòssils

 Fòssils





 Amfiteatre romà


 Mercat central

 Casal

 Gegants

Circ romà

Torre del Rei

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada