Olocau
Ens vam trobar el 10 de novembre de l'any 2018 per iniciar el Camí per la Calderona des d'Olocau al monestir de Porta Coeli. Primer vam quedar en un bar d'Olocau per fer un bon esmorzar i agafar forces per la caminada.
Érem una bona colla, sobre unes trenta persones vingudes de moltes comarques, en especial hi participava gent del Camp de Túria. Josep Lluís era el promotor de la caminada.
La visita a Olocau
Una vegada ja havíem esmorzat vam iniciar la visita d'
Olocau. Ferran ens va conduir pel poble i ens va explicar les perles precioses que hi contenia. Principalment vam visitar
la casa de la Senyoria i el
castell.
Aquesta vall inclou a Olocau, Gatova i Marines. Ferran ens va dir que el cognom Vilaragut d'Olocau era un llinatge que provenia de l'Empordà, al seu escut utilitzava les mateixes armes que el rei d'Hongria. Josep Bernat de Vilaragut era el darrer Vilaragut d'aquest llinatge que va morir a Turquia, pertanyia a un grup dels valencians que tenien relació amb Budapest. Els successors dels Vilaragut van ser els Fenollet. Jaume de Vilaragut va ser inspirador de Tirant lo Blanc i amic de Joanot Martorell, es va criar a Olocau.
La visita a la casa de la Senyoria.
Després d'aquestes explicacions vam entrar dins la casa senyorial i Ferran va seguir amb les seues explicacions:
El comte de Fonollet va fer la casa, i la comtesa com no estava contenta quan es va quedar viuda la van fer més gran. Quan s'aboleix el feudalisme van picar l'escut nobiliari tot i això hi havia gent que donava suport al senyoriu d'Olocau. Les persones que treballaven les terres del comte les podien passar als seus fills però si les volien vendre havien de pagar un import.
Vam visitar el celler, que com sol passar estava a la part més baixa de la casa, especialment eren impressionants les voltes del sostre, que segons ens va contar Ferran, eren voltes catalanes. En ocupar la casa les monges van portar llibres i van netejar les botes de vi.
Després de gaudir de la visita de la casa de la Senyoria vam tornar a eixir a la llum del dia, vam passar per la vora del castell d'Olocau, on també Ferran ens va fer una explicació. Sense més ens vam acomiadar de Ferran, li vam donar les gràcies per les explicacions i vam iniciar el camí cap a la Cartoixa de Porta Coeli.
Camí de Porta Coeli.
Iniciàvem el camí pels darrers carrers del poble fins deixar la trama urbana. Caminàvem entre alguns bancals de garroferes i marges de pedra seca. Vam passar també per l'arquet d'Olocau. Ens trobàvem a la serra Calderona, ara xafàvem camins de terra, érem un grup d'unes trenta persones que il·lusionats empreníem el camí dels Frares, el nom tenia relació directa amb el camí dels cartoixans cap a Porta Coeli.
Al nostre davant una gran penya ens mostrava les dents de la serra Calderona i a la dreta s'anava obrint un barranc, poc després vam passar per la vora de la font del Frare. L'indret estava protegit per una gran garrofera i al voltant de la font hi havia un cercle quasi perfecte d'un brancal de pedra seca. La senda de terra anava agafant altura entre pinars i velles garroferes.
A la nostra dreta un panell ens informava de l'ús dels forns d'algeps en l'antigor, i al costat hi havia una xicoteta construcció d'una antic forn d'algeps. Al llarg de la història, en aquell forat havien defallit moltes de les pedres dels roquissars calcaris del voltant, per transformar-se en algeps i omplir les cases del poble. En arribar a un coll vam davallar a l'altra vessant de la muntanya i això ens donava bones vistes cap al sud, es veia tota la plana del Camp de Túria i l'horta de València.
Ara recordava una part del camí que feia anys havia fet amb els Ferrans per una zona de xicotets bancals d'oliveres que aprofitaven la petita vall un poc soterrada entre les dues vessants. En aquesta zona teníem poca visió del conjunt i caminàvem entre oliveres. Vam arribar a una part més plana, a una cruïlla de camins. Ara el nostre camí davallava per l'anomenat
camí de les Clotxes.
Seguíem envoltats de pinars i algun
cepell florit. Ara teníem una forta pujada per la senda per fer el darrer desnivell, però en arribar al darrer turó al nostre davant es dibuixava tot el
monestir de Porta Coeli i totes les muntanyes del voltant, així com els conreus que envoltaven al monestir. La Cartoixa de Porta Coeli era un monestir fill de la
cartoixa d'Escaladei al Priorat.
La Cartoixa de Porta Coeli
Curiosament es referien respectivament a
l'escala de Déu i la porta del cel. Vam gaudir d'aquella panoràmica que ens donava detalls d'aquell racó de
la Calderona. A la vora de les cel·les dels monjos hi havia
l'aqüeducte que en temps passats portava l'aigua al monestir. Ens vam embriagar amb aquella vista veient aquella fantàstica maqueta, i després vam davallar fortament per la senda que anava deixant les altures per acostar-nos al monestir.
Vam passar per la vora d'una gran finca de
kiwis, ara estaven en temps de collita i encara en quedava algun penjat als arbres. Finalment vam arribar a la vora del
monestir de Porta Coeli. Un autobús ens va recollir i ens va portar a tot el grup a
Olocau on ens esperava el dinar.
Després d'omplir el pap amb una bona paella vam tornar cap a casa.
A
l'enllaç del wikiloc podeu trobar el recorregut descrit.
 |
| Esmorzar a Olocau |
 |
| La casa de la Senyoria i darrera el castell d'Olocau |
 |
| Fem la presentació d'el Camí |
 |
| Interior de la casa de la Senyoria |
 |
| Una premsa |
 |
| El Celler, amb les voltes catalanes |
 |
| El celler, les botes de vi i les voltes catalanes |
 |
| Les voltes catalanes del celler |
 |
| Les botes de vi |
 |
| Detall de la volta |
 |
| Detall de la volta catalana |
 |
| Castell d'Olocau |
 |
| La casa de la Senyoria i el castell d'Olocau |
 |
| Iniciem la marxa |
 |
| l'Arquet d'Olocau |
 |
| Camí de Porta Coeli pel camí dels Frares |
 |
| Font del Frare |
 |
| La font del Frare |
 |
| el Forn d'algeps |
 |
| El Camí per la Calderona |
 |
| El balcó de l'Horta i el Túria |
 |
| El camí fa pujada |
 |
| Un camí ple de colors |
 |
| Un aljub a la vora del camí |
 |
| Una foto de grup dels i les caminants |
 |
| Al fons el monestir de Porta Coeli i els conreus del monestir |
 |
| la Cartoixa de Porta Coeli: l'església, les cel·les i l'aqüeducte |
 |
| El claustre les cel·les i l'església |
 |
| El monestir de Porta Coeli |
 |
| Camps de kiwi i el monestir de Porta Coeli al fons |
 |
| Els kiwis al mes de novembre |
 |
| Per dinar una bona paella |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada