dimecres, 2 de desembre de 2020

Crònica de la caminada per la Ribera Baixa: de Cullera al far i tornada per la platja.

De Cullera al far i tornada per la platja. 21/11/2020

La pujada al castell

Ens vam trobar a Cullera a dins del mercat, vam fer l'explicació d'el Camí, del full de ruta del dia i vam iniciar la caminada. 

Vam travessar alguns carrers del nucli vell i vam enfilar el camí del Calvari que zigzaguejava cap al  castell. Vam arribar a la torre i vam seguir fins al mirador de la vora de l'església, el paisatge  ens anunciava les vistes impressionants cap al sud. En primer lloc la població de Cullera, més enllà el riu Xúquer que es dibuixava com una cinta blava que s'ajuntava amb la mar, i de fons la serra de les Agulles i la Murta, que tancaven la vall pel sud. Podíem seguir la ratlla de la platja on la mar trencava amb  les ones la sorra,  al fons, s'albirava misteriós, com una illa mig tapada pels núvols, el Montgó, que ressorgia  entre les boires.

Vam estar una estona gaudint del paisatge, com un pastís dolç que embriagava els nostres ulls i confortava l'ànima. Ja que eren molts elements en una mateixa mirada; riu, poble, muntanyes, mar i vall, formaven un conjunt tan complet i bonic que volíem assaborir-lo.


El Castell de Cullera

Després de negociar el preu de l'entrada i la logística dels grups vam entrar al castell, vam fer dos grups de sis. Vam recórrer les estances de la fortalesa, els passadissos i vam pujar a la torre de l'homenatge, alguns panells informatius ens parlaven de la història de l'indret i de les troballes fetes al castell. En arribar al fons de  la torre un vídeo ens parlava de la història del castell i la seua importància en les diferents guerres.

El vídeo estava es castellà subtitulat en valencià, quan hauria d'haver segut a l'inrevés, tal vegada era per recordar-nos que érem un poble sotmès.

Vam refer el camí per les diferents estances fins tornar a la porta d'entrada, sota uns pins vam esperar que el segon grup hagués acabat.


Per la muntanya de les Raboses

Vam seguir per la part de davant del castell, sota  l'ombra dels elevats murs de pedra, per una senda coberta per un bosquet de pins. Vam arribar al darrer vestigi del castell on ens vam fer una foto de grup. Ara resseguíem la senda que travessava la muntanya de les Raboses. 

Vam arribar a les Agulles on vam esmorzar. Al nord un altre paisatge ens contava una altra història, Eren els arrossars de la Ribera, que amb les darreres pluges i inundacions havien farcit els camps d'aigua, transportant-nos a un moment de l'any de la inundació dels camps, que esdevindria cap al maig, per això era estrany en aquell moment de l'any trobar els arrossars inundats.

Juan Jose Prats ens mostrava alguns detalls de l'indret, i com es podia veure al nord una ratlla entre els camps inundats i l'Albufera, i més enllà la ciutat de  València.

Des d'aquella posició ens fèiem una idea de la grandària inicial  de l'Albufera,  ja que ara ens queda la dècima part del llac original, ja que des del sud va anar cobrint-se de terra per fer els arrossars.

Vam passar per la senda que anava a la  vora de  les grans lletres blanques on posava Cullera. Al nord és retallava la costa a la vora de la mar i com en molta part del litoral valencià, nius d'adossats es reproduïen com una plaga infesta  per diferents racons, tacant el paisatge amb grans construccions no massa integrades en el paisatge.

Tot s'ha de dir, la muntanya de les Raboses s'havia salvat de depredadors golafres i la senda estava lliure d'urbanitzacions, i es dibuixava al nostre davant com  una ratlla que tallava la vegetació, i els caminants érem com una serp de colors que serpentejàvem per sobre.


El far de Cullera

Vam deixar la senda i vam agafar el camí que ens portava al far, ara ens endinsàvem per les primeres cases. Vam agafar el camí per la vora de la mar, Per tornar cap a Cullera.  Un canó de fusta eixia d'entre la vegetació i un pirata dibuixat esperava el moment per escometre'ns.

El lloc ens recordava els temps de la pirateria, i com Cullera en l'antigor va ser atacada i assaltada  diverses vegades. Ara ens captivava la mar que trencava les ones en les roques, fuetejant llargues  llengües d'escuma.

La vegetació era diferent, apareixia el fonoll matí i herbes que sovintejaven les dunes i els roquissars de vora la mar.


Tornem a Cullera

Ens vam aturar a un bar per dinar, vam traure els entrepans i vam descansar una miqueta. En acabar de dinar vam reprendre el camí pel passeig marítim. Després vam entrar pels carrers de Cullera, molts carrers estaven farcits d'edificis sense cap estètica i on la monotonia era el seu estil general. En arribar al nucli vell la diversitat de façanes li donava més color al paisatge urbà.

 Vam arribar al mercat on havíem començat el dia, ens vam acomiadar la la gent i vam iniciar el viatge cap a casa.



Castell de Cullera

Mercat de Cullera

Carrer que puja al mercat

Cullera i de fons la serra de les Agulles

Cullera

La torre de vigilància

La torre i Cullera

 Cullera i la Murta al fons

 El camí del calvari

Cullera i la serra de la Murta i les Agulles

Església i Castell de Cullera

Cullera, la mar i el Xúquer


Cullera i el riu Xúquer




Castell de Cullera

Castell de Cullera









Vista des del castell cap al Nord




Vista des del castell cap al sud; Cullera i la serra de les Agulles




Castell de Cullera des de la senda


 Senda de pins vora el castell

Plana de la Ribera

Cullera i el Xúquer

El grup del Camí i de fons Sueca

 El Xúquer i Sueca al fons, amb la imatge de la inundació

Cullera i el Xúquer

Les lletres de Cullera i Cullera

La costa cap al Nord

Camps inundats al nord


La serra de les Agulles i la plana de la Ribera

Camps inundats de la Ribera Baixa i la costa amb els Marenys


 Fem camí per la serra de les Raboses

La senda marronosa talla la vegetació

Estany de Sant Llorenç

Efectes de la inundació

Vegetació a la serra de les Raboses


Sèquia prop del far


El camí per la costa

Vista del far

Racó dels pirates





La mar trenca sobre les roques


Fem un descans per dinar

 Vista del castell


Església i Castell de Cullera


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada