Desplegue veles d'Herbers
Encara estava acampat a Herbers, era el diumenge 27 de juliol de l'Aplec dels Ports de 2002 i per la vesprada em vaig quedar al concert d'Al Tall. Molta de la gent ja se n'havia anat, i havia deixat els bancals com de costum plens de llaunes, papers i brossa en general. En acabar el concert va començar a tronar i llampegar, el cel es va tancar moltíssim. Vaig carregar totes les meues pertinences dins del cotxe, vaig desplegar la tenda, i vaig carregar aigua a Herbers.
Era una sensació única en la meua vida; entre la il·lusió, la por, i les ganes d'aventura, de saber que no tornava a casa i anava a cercar aventures, amb la solitud com a companyia, de fer un viatge tot sol de mots dies. Desplegava les ales i alçava el vol.
Era una sensació única en la meua vida; entre la il·lusió, la por, i les ganes d'aventura, de saber que no tornava a casa i anava a cercar aventures, amb la solitud com a companyia, de fer un viatge tot sol de mots dies. Desplegava les ales i alçava el vol.
Vaig anar-me'n cap al nord creuant Pena-roja i Fontespatla, vaig parar a Queretes que hi havia mercat i vaig fer algunes fotos, després des d'allí vaig anar cap a Calaceit i Massalió, on vaig deixar el cotxe a l'eixida del poble, a la vora de la carretera, i eixa nit la vaig dormir dins del cotxe. Era la primera de moltes nits que dormiria al cotxe, no vaig parar la tenda per por a que em passés com a Penyagolosa, que va ploure per la nit i a l'endemà estava tot mullat. D'allà ja es veia el riu Matarranya, aquest desembocava al pantà de Riba-roja ajuntant-se primer amb el riu Algars que constituïa un afluent de l'Ebre.
Vaig agafar menjar per a tot el dia i aigua i em vaig disposar a fer la ruta, vaig creuar el poble de Massalió i vaig agafar una pista que portava al riu, el vaig travessar, prompte em vaig trobar a l'altre costat de riu, vaig pujar a l'ermita de Sant Cristòfol.
El poblat iber de Sant Cristòfol
Darrera de l'ermita vaig visitar el poblat iber de Sant Cristòfol. Era un poblat pertanyent a la primera Edat de Ferro, va ser molt important de cara a la implantació de la cultura ibera de la vall de l'Ebre, en aquest poblat vam trobar l'estructura dels murs de les cases i es va trobar abundant material de ceràmica; ceràmica amb decoracions plàstiques de cordons entrellaçats i en ziga-zaga, algun braçalet de bronze i dos fragments d'un got de ceràmica fenícia.
El poblat iber de Sant Cristòfol
Darrera de l'ermita vaig visitar el poblat iber de Sant Cristòfol. Era un poblat pertanyent a la primera Edat de Ferro, va ser molt important de cara a la implantació de la cultura ibera de la vall de l'Ebre, en aquest poblat vam trobar l'estructura dels murs de les cases i es va trobar abundant material de ceràmica; ceràmica amb decoracions plàstiques de cordons entrellaçats i en ziga-zaga, algun braçalet de bronze i dos fragments d'un got de ceràmica fenícia.
Després vaig seguir la ruta tot baixant per la pista, vaig trobar bresquilleres, totes les seues bresquilles empaperades. Una altra cosa que definiria com a tret d'aquesta zona del Matarranya eren les bresquilleres del tipus de Calanda, era una varietat tardana que madurava cap a l'octubre, eren de color groc i les empaperaven durant l'estiu.
L'estructura dels arbres era en vas, no hi havia palmeta, també vaig trobar oliveres i ametlers en secà. El riu feia un tomb cap al sud, ací vaig fer una primera errada que me'n vaig adonar poc després, vaig seguir el riu durant prou de temps, vaig fer una mica més de volta respecte el recorregut original. La qüestió és que en arribar als xops es girava a l'esquerra i jo vaig seguir recte. Vaig entrar al riu a banyar-me algunes vegades. Vaig passar una vall amb una gran plantació de vinya.
L'estructura dels arbres era en vas, no hi havia palmeta, també vaig trobar oliveres i ametlers en secà. El riu feia un tomb cap al sud, ací vaig fer una primera errada que me'n vaig adonar poc després, vaig seguir el riu durant prou de temps, vaig fer una mica més de volta respecte el recorregut original. La qüestió és que en arribar als xops es girava a l'esquerra i jo vaig seguir recte. Vaig entrar al riu a banyar-me algunes vegades. Vaig passar una vall amb una gran plantació de vinya.
Va arribar un moment que havia de tornar i refer part del camí fins arribar a la gran plantació de vinya i també en direcció al riu, tot i no ser el camí que deia el llibre, tot el camí era pista de grava i conreus d'oliveres, vinyes, ametlers, de relleu no molt alt, eren turons, però un relleu no tan escarpat com als Ports de Beseit. Després de moltes hores vaig veure Calaceit a sobre d'un turó, amb l'ermita al costat de Sant Cristòfol i Sant Antoni.
Vaig caminar per la vall de Vilanova fins al poble, vaig menjar a una plaça i vaig tornar pel camí que marcava el llibre de manera que em va eixir un recorregut circular. No vaig anar finalment al poblat iber ja que eren les 17:30, i havia encara de tornar. A la tornada vaig anar pel camí correcte, vaig veure la bassa Nova i l'ermita el Marquillet, em vaig trobar la indicació; camí de Maella i ràpidament vaig veure l'ermita de Sant Miquel, el riu Matarranya i el poble de Massalió.
Vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a Calaceit, Arenys de Lledó i d'allí vaig buscar un lloc prop d'Arnes per dormir. En un mateix dia havia xafat Massalió i Calaceit, (la franja de Ponent), Herbers ( el País Valencià), i Arnes (Catalunya). Va ser curiós perquè a la comarca del Matarranya tota la gent que hi vaig parlar et contestava en català i va ser creuar la ratlla administrativa i aturar-me a una gasolinera d'Horta de Sant Joan a Catalunya i parlar-me en castellà. Casualitats de la vida, perquè després si que em van parlar en català.
Vaig caminar per la vall de Vilanova fins al poble, vaig menjar a una plaça i vaig tornar pel camí que marcava el llibre de manera que em va eixir un recorregut circular. No vaig anar finalment al poblat iber ja que eren les 17:30, i havia encara de tornar. A la tornada vaig anar pel camí correcte, vaig veure la bassa Nova i l'ermita el Marquillet, em vaig trobar la indicació; camí de Maella i ràpidament vaig veure l'ermita de Sant Miquel, el riu Matarranya i el poble de Massalió.
Vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a Calaceit, Arenys de Lledó i d'allí vaig buscar un lloc prop d'Arnes per dormir. En un mateix dia havia xafat Massalió i Calaceit, (la franja de Ponent), Herbers ( el País Valencià), i Arnes (Catalunya). Va ser curiós perquè a la comarca del Matarranya tota la gent que hi vaig parlar et contestava en català i va ser creuar la ratlla administrativa i aturar-me a una gasolinera d'Horta de Sant Joan a Catalunya i parlar-me en castellà. Casualitats de la vida, perquè després si que em van parlar en català.
A l'enllaç podeu veure l'itinerari complet descrit anteriorment, tot i que evidentment no es va gravar en el moment que es va fer la caminada.
 |
| Croquis de la caminada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada